De teulades en amunt de Pilar Valero

És un llibre que s'ha de llegir poc a poc...  complex, en el qual, jo trobo que  s'han de buscar les escletxes d'entrada en aquest món de profunditats i de llums i ombres. 

De moment hi ha uns versos que m'han fet de disparador per escriure jo mateixa, un poema.

Rabós de Terri

"Atalaio, a quatre vents,

la tempesta que s'acosta;

sóc penell, giravolta imperible,

caiguda profunda al càlam agònic,

al salt enlluernador del meu delit.

Als rulls del vent, miola el gat,

 grinyola la viola del taoista

estel inexistent. En branca

d'orquídies, tremola l'obaga.

Pilar Valero

(fragment del poema  De teulades en amunt

del poemari que porta el mateix nom.)

Vaig veure a venir, ho recordo molt bé,

aquella tempesta que em va sotraguejar,

no pas només la teulada i  el penell,

sinó, aquells regnes oblidats terra endins 
i més endins d'allà on mai no  havia arribat.

Endebades va ser l'alerta, endebades la previsió.

Mai no havia fet tant de fred a l'obaga

i les gebrades s'estenien tot l'any sense pauses.

Hivernant en l'indret més profund

em va créixer xuclamel i gessamí a la mirada.

En tornar, vaig reconèixer l'amor, 
just allà, al mateix indret, on s'havia perdut.

CALIDOSCOPI de Isabel del Pilar Valero

Ja fa molts dies que ha sortit. També fa molts dies que l'he mirat i remirat, llegit i rellegit. He pres notes per a poder donar la meva opinió. He escrit comentaris expressament per l'estimada autora dels poemes...
I encara tenia aquest deute.
Posar-lo al blog.
Que el poguéssiu tastar.
Calidoscopi màgic, com tots els calidoscòpics

L'obro a l'atzar:

Llenç sense límits espera mirades
Resquill d'arbres musicats
escampen prismes de llum.
Cromàtica atmosfera de fúlgida
aureola, transforma el paisatge
amb agitades pinzellades. Abstracció
geomètrica, abandonada al somieig
en què les parres recolzen l'existència.


Hi ha una correspondència imatge poema exquisida. La poesia de la Pilar no és una poesia fàcil. Té un vocabulari d'alt nivell i unes metàfores delicadament sofisticades que es van desfent en les successives lectures.

El vers "Resquill d'arbres musicats" em fa adonar del pentagrama, el pentagrama com un recolzament d'allò que va més enllà, la música. Aquest pentagrama nostre, és de parres, de pàmpols, de roses, de raïms. També ha estat inesperadament pentagrama recolzador de colors i de versos. Fins i tot de núvols.

I arribem nosaltres, lectors i ens recolzem també en ell, que ens du cap a aquest somieig plaent, perquè sempre i cada dia necessitem recolzar l'existència.

Enhorabona, pel llibre, Felicitats per les bones crítiques que va tenint... i moltes felicitats pel teu dia, Pilar!

L'arbreda pintada

A petició  del Xavier, guanyador del dibuix,  el vaig  repetir  per  pintar-lo...

Han tremolat tant i tant, les fulles, per no poder o no saber assaborir el fruit de l’amor, que la seva caiguda va ser lenta, com si el mateix tremolor ja fos una baixada cap al buit, com si el buit ell mateix vingués a trobar-les. Van recollir gota a gota la mel dels seus silencis, per oferir-la en prova d’amor, després d’això els silencis van ser d’un nou color, i cada isòtop altre temps desconegut, va tenir un bressol calentó en el cor de l’altre. En la més llunyana distància, la més gran proximitat. Bressolats i inaccessibles.

PD:  text  inspirat  a ca la Pilar 

Solets, regal de la Pilar

-  És cert  que  fins i tot  en imatges  podeu parlar,  gira-sols?
-  És clar que sí!  Només  que parlem més fluixet...
- Tens raó,   i jo et sento prou bé!
- No sembles  sorpresa...
- Després d'Alícia,  ja ningú  més  es pot sorprendre,  ara  prou que ho sabem.
- No,  tothom no ho sap,  hi ha molta  gent que  mai no ens parla  ni tan sols ens  sent.
- L'altre  dia,  és  cert,  vaig  parlar  amb  una persona  que  mai no havia  sentit  ni una sola paraula  vostra,  ni  dels  iris, tampoc.  I això que  els  iris  quan floreixen  de  cop,  es  tornen ben xerraires  i  expliquen  tot de coses  boniques  i dolces.
- Cada flor  té el seu caràcter,  els iris  són una mica  bledes.
- No!  són  una  meravella.
- Nosaltres  diem coses  més  interessants.
- Els  gira-sols  sou envejosos?
- No, som disciplinats  i seriosos.
- Jo tinc  una pregunta   per fer  als gira-sols:  Per què,  de tant  en tant,  algun gira-sol,  en mig  d'un camp,  va  a l'inrevés  que els seus  companys?
- Potser  per  fer-se  notar...  però  no està  bé,  la disciplina  és  una de les  nostres  virtuts.
- Crec  que  aniré  a  buscar-ne  un  d'indisciplinat i l'escoltaré  també,  podria ser  interessant.
- Però  tu...  de què  vas?  -  em contesta  ofès el girasol.
- De  curiosa.
- Encara no has  descobert  el   nostre secret  i ja busques  més  enllà.  Et perdràs.-  em va amenaçar  el  gira-sol.

.......................................................................................................................


-Bon dia, girasol que no mira al sol - m'ajuda  la Pilar.
-Bon dia, Pilar.
-Com és que no gires al compàs que et marca el sol, com ho fan els teus companys? 
-Cerco la llum.
-Peró si la llum és a l'altra banda!
-No, a l'altra banda és el sol.
-???No entenc el que em vols dir.
-El sol dóna llum, però no és la llum. Cadascun en tenim la nostra. Jo cerco la meva, que s'em va perdre un dia.

Petúnia pallasso

Ella  em va dir  que em regalava  un sol i un pallasso.

El sol  encara no l'he  dibuixat,  però  el pallasso vergonyós abaixa  el cap, i espera  pacient  que  li robi  els  colors  per  portar-los  amunt  i avall  de la catosfera.  No,  molt  tímid  no és,  se  li escapa el riure  per sota  el nas,  mentre  llueix  amb  orgull  els seus  colors  alegres  i riallers.  

El conte de les tres tulipes

D'una foto de la Pilar

Si n'eren  tres  les tulipes

que guardaven una escala.

Cada dia vigilaven

qui pujava i qui baixava.

I si no deien paraules

somriures grocs regalaven.

La princesa quan passava

un, o bé dos,  se'n quedava

i així sempre  n'hi sobraven

per sembrar  en una altra  casa.

Caputxines

 

Dibuix  fet  d'una foto  de la   Pilar  de  A encesa  de llum

Camino,  de matí.  

El sol puja  ni molt  ràpid ni molt lent,  al seu ritme  habitual,  per  darrere  els arbres.

Les  branques  i les  fulles  destrien  la claror  en  línies  de  llum  fines  i  rectes,  tan fines  que es  poden mirar  sense que  facin mal als  ulls. 

Un  rajolí  de llum  em  ve  a parar just  a  ran de  les ulleres,. 

Un altre  il·lumina  la  caputxina  més  bonica  de totes  les  que sobreeixen  del balcó.