D'una fotografia de la Francesca
Entre el blat de moro ens amagàvem. Érem petits i les fulles immenses i les tiges tan altes ens cobrien del tot. Nosaltres no arribàvem ni a la meitat de la seva alçada. Em semblava màgic que a tan poca distància els uns dels altres ens perdéssim de vista. Érem a prop i lluny a la vegada, ens perdíem i ens retrobàvem. Ara som grans i les coses de la vida ens tapen sovint la visió que tenim els uns dels altres. Tan a prop i tan lluny a la vegada. Com quan ens amagàvem pels camps de panís.