Enfilo càntirs a l'ombra, figures buides.
L'aigua ha rajat a dolls dels seus cossos malmenats.
I han quedat tant secs que no podran omplir-se més.
Ara són signes muts, una o
Sempre sorpresa
Un punt lluminós
Una panxa plena
Uns brocs excessius
Potser només són una silueta...
Per les ferides
s'omplen de llum.
...........................................................................Carme
De tardor, ets pluja.
Claror vessada en cingles,
la fe més alta.
..................................................................................Jordi Dorca
Per les ferides
s'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.
Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.
............................................................................Cantireta