Rosella

Creix la rosella. 

En els marges del temps,

vermell esclata.

D'un diàleg inspirat de casa la Consol

Quadres a la paret

Per fi, després de tant temps de dibuixar i pintar, ens hem decidit, a casa, a penjar algunes de les nostres aquarel·les.  N'hem penjat 15 en total i us poso la mostra d'aquests quatre, dos a dos.
És veu la diferència entre els que en saben i els que no, però igualment els quadres conviuen pacíficament.

En una paret quadrada
quinze quadres han penjat,
i tothom que se'ls mirava
n'ha quedat enamorat.

.....................................................................Olga Xirinacs

Platges normandes, immenses, a la marea baixa

Ets com l'aigua, em dius:
l'aigua que es perd i s'escampa quan rega els erms,

però també ets:
com l'aigua salada que amara la sorra, tot dibuixant llums i reflexos
com l'aigua de la font, que brolla tan pura, pels caminants assedegats
i l'aigua que salta pels torrents, inquieta, intrèpida i veloç
i l'aigua irisada per la claror del matí
ets com l'aigua del verd tan fosc de les profunditats.
Ets essència, ets vida, ets completa i ets contingut en llibertat.

És sempre el got que necessita l'aigua. 
L'aigua lliure mai no necessita cap got. 
Flueix i corre i vola, amiga, sí, sigues com l'aigua...

.

Canal al poble de Bayeux (Normandia)

En l'aigua calma dels teus ulls
emmirallo verds i núvols.
Gotes de pluja inesperades
venen a trobar-se
a la superfície dels mots...

Gira la roda del molí del temps
i les branques plenes de primavera
no se'n destorben.
Sempre és principi i sempre és final.
Camino de puntetes
mentre les imatges, dins el mirall
imperceptiblement tremolen.

Pd: recordeu la meva celebració nostàlgica del dia 13? Ja he rebut uns quants records... penseu-hi!

Iris als escorcells

Atapeïts, 
iris omplen de vida
els escorcells.

PD:
Recordeu d'anar enviant les vostres anècdotes abans del dia 13.
Bé si les deixeu en comentari el dia 13, també val, però trigaran més a sortir al recull de totes.

Camps de colza

El groc i el cel
i els caminants que passen
entre les flors.

Retalls de llum
els grocs que ens enlluernen
als camps s'estenen.
....................................................Xavier Pujol


Grans extensions
que alegren la mirada.
La llum als ulls.

.............................................................Carme

Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.
..................................................Helena Bonals

La prunera del meu carrer

Ningú no la coneix pel seu nom.
Humil i salvatge 
desafia reptes vertiginosos:
La verticalitat del sól,
la pineda que l'ofega,
l'asfalt que l'empaita.
Cada any, pel març ens regala les flors
i cada estiu les prunes petitones com cireres...
I tampoc així, ningú, al barri, 
no la coneix pel seu nom.

Textures de març

La neu, de lluny.
Majestuosament,
el Canigó la lluu.

Les margarides
ja omplen els jardins
de blanc i groc.

Arbres fruiters
es desperten del son:
fulles i flors.

El verd al prat, 
els xiprers fan barreres.
I l'arbre nu.

Sota l'escorça,
viuen les fulles tendres.
I la travessen.

Textures de febrer

Les herbes seques
ran la platja de dunes.
Colors d'hivern.

Flors primerenques
d'aquest groc que ens esclata
a la mirada.

El Ter bressola
les branques despullades
dels arbres tristos.

Coixins al cel, 
núvols de branquillons
damunt dels arbres.

Blaves o liles, 
les veròniques surten
vora els camins.

PD:  fem un salt des del febrer passat fins al maig  proper i us proposo una trobada blocaire, va!  qui s'hi apunta?  

Neu

Me la miro, atentament, embadalida. El primer dissabte de març, la torno a sentir a prop. La veig caure poc a poc, des del cotxe, a floquets petits i espessos. Cobreix les branques dels arbres, s'amuntega sobre les muntanyes.

Sento com l'enyorava: quant temps feia que no veia nevar!!!

Més tard pugem amb una retrac, fins dalt de tot de les pistes, fins dalt la carena, a l'hora que ja no hi ha ningú i la claror del dia, disminuïda pels núvols blancs i densos que cobreixen el cel, va minvant amb colors molts suaus dels capvespres rere les muntanyes.

Ha estat una celebració d'un aniversari familiar, molt especial.  Un regal no només per la que complia 70 anys sinó per a tots. Vam gaudir i ens vam emocionar. Un privilegi insospitat. Amb els anys que fa que no esquio, poder pujar fins aquí en un dia de neu, ha estat una experiència inoblidable.

Filigranes de pedra i ànima

Com aquesta pedra, que un escultor ha esculpit, fent filigranes, i aconseguint que la pedra rígida sembli feta de tiges flexibles... com ella a nosaltres ens esculpeix la vida, les experiències viscudes, els moments i les situacions que anem incorporant dia a dia, i així, si volem, en l'ànima se'ns van fent aquests trenats amb els sentiments  més suaus, més bells, més endreçats. 

Cadascú de nosaltres pot fer interiorment les filigranes emocionals que li calguin, mirant les coses amb uns nous ulls, des de diferents punts de vista. Per instal·lar la pau on teníem neguit, per trobar acolliment allà on sentíem rebuig. 

Els altres són un mirall, els altres ens sacsegen o ens belluguen, i nosaltres mateixos som els que ens treballem les emocions i sentiments.

Quina filigrana voleu que us llueixi a l'ànima?

Haiku de la sorra i l'ona

Xarxa de llum,
mosaic de pedres blanques,
randa d'escuma.
...................................................carme

Ones llunyanes
que somio a les nits.
Llarga és l'espera.
....................................................miquel

La llum de l'aigua
arriba de puntetes
i escampa pedres.
.....................................................xavier

És un mar plàcid,
l'ona besa la sorra.
Petons de perles.
............................................maria roser

Fent petons d'aigua
sorra i lluentors
sal i sol dansen
.......................................................rafel

Tapís foradat
gèlida temprança
Respira la pell.
.......................................................joana

Espurnes de sol,
enganxades a l'aigua.
Somriuen els ulls.
....................................................sa lluna

Onada de versos
translúcids i brillants.
La sorra, prosa.
..........................................Helena Bonals

Feia fred i el baf de l'aigua calenta omplia l'aire

Fum de safareig
com boira misteriosa
i olor de net.

Les frases fetes

- A qui no li agrada fer safareig?  Sempre, vigilant una mica que no hi hagi roba estesa, clar! Hi ha coses que s'ha de vigilar qui les sent.
- Fer bugada sempre és més fàcil amb els afers dels altres que amb els propis.
- Sobretot molt més divertit, noia!
- Doncs divertit o no, seria millor que cadascú fes bugada només de les seves coses. Estalviaríem problemes... ja que si bé preferim rentar la nostra roba bruta a casa, sovint tot fent safareig, podem deixar els altres com un drap brut i el pitjor de tot és que tant li fa que sigui ben injustament.
- Ets ben avorrida, no haguessis servit gens com a bugadera.
- Em fa ràbia que primer deixin algú com un drap brut i que quan el troben, tot sigui fer barretades per quedar bé. Hi ha gent que sap fer cara a tots els vents. Jo no en sé.

Fulles mortes sobre l'aigua

Suren, tan quietes, 
damunt de l'aigua fosca.
Mortes de gris.
....................................................carme

potser dormen o somien
molt quietes , les fulles,
damunt del llit d'aigua
................................................Elfreelang

Cobreixen l'aigua
amb estampat de formes
i colors grisos.
....................................................carme

mortes d'hivern
abriguen l'aigua
del fred glaç.
....................................................Joan Gasull

Com una vànova, 
que amb el seu estampat,
escalfa el gris.
....................................................carme

Carreró a Sitges

És tan estret el carrer!

I encara hi ha l'arbre...

que estreny el pas i li dóna caràcter.

Sense el carrer, el xiprer no seria el mateix xiprer.

Sense l'arbre, el carrer no seria el mateix carrer.

Un ram d'eucaliptus i La fortuna de Sílvia.

Aquest vespre hem anat al teatre, a veure "La fortuna de Sílvia"  de Josep Mª de Sagarra (deixant a part la protesta que a l'Auditori de Sant Cugat el teatre no se sent gaire bé si no ets a les primeres files i que m'he perdut alguns fragments quan els actors parlaven més fluixet) és una obra que m'ha encantat. L'obra i els personatges. 

La protagonista, la Sílvia, (una Laura Conejero, esplèndida, mesurada i genial) és una dona que vol mantenir els seus criteris, es vol refugiar en la seva llibertat espiritual, no li importa pensar i actuar diferent que l'altra gent. Té uns valors propis que no es deixen contaminar per l'ambient en el que viu. Té molts motius pel seu dolor, però no es destrueix. Amb poques paraules, sense cap grandiloqüència, ens mostra aquesta fortuna immensa de ser ella mateixa i de sobreviure amb serenor totes les desgràcies de la vida. 

Avui, que en faig 65, i ja sóc força més gran que la protagonista, només demano poder preservar aquesta fortuna de ser jo mateixa, cada cop més que mai, perquè amb l'edat convé deixar enrere del tot les pors i  els prejudicis. 

L'edat a vegades sorprèn tant com aquestes càpsules de les branques de l'eucaliptus:

Esclat vermell.

De càpsules resseques,

color i perfum.

Tast de lluna

D'un diàleg que venia d'aquí

Només tastar-la, 
golafres, imaginen 
àpats de llum.
................................................carme

Núvols i lluna
fidelitat immensa
quan s'acaronen.
Passejant de la mà,
com els millors amants.

..................................................mari

Núvols com versos,
no podeu amagar
la plenitud.
.......................................helena bonals

Didorta: flors de núvols, cotò fluix i randes

Suau, com de cotó fluix, l'amor pacient.
Comprensiu, amb totes les giragonses.
Amb bells estels, 
lluint en  els moments més especials.

Amb l'encant de les fulles seques,
quan embellim el passat
filant i trenant, com randes, 
els fils daurats del  futur.

Com un núvol blanc, l'amor,
lluminós, 
difumina clarors confoses
i busca per sempre
camins i estels.

Finestreta

Un quadre petit, a la paret,
sap canviar de cel i canviar d'oratge.
D'uns colors que muden lentament
mentre passa el cicle d'estacions de l'any.
I el camp, testimoni de la vida dels homes:
llaurat, sembrat, crescut, dallat...

Rovell de liquens a la teulada
com un miratge de permanència.