Martha, my dear

D'una  foto de Fanal  Blau

Petita  història

Coincidència  i  lloc  amic.

Proximitats  pausades  i segures.

Tresors  trobats

com ramells  d'oloroses flors

que collim a la vora del camí.

Caminem...

i  mirem

i sentim

sempre segur, el colze  a colze.

............................................................Carme

Il·luminada  per  la  Llum d'un fanalet,  he  dibuixat  aquest  ram  penjat  en una porta,   per  desitjar-li  a  ella  i  a  totes  les  Martes  dels  blogs,  que són moltes  per  aquests  meus  barris,  que tinguin  un dia molt feliç  i    que  la felicitat  continuï  tems  i temps  enllà,   quan s'acabi aquest dia.

Un poema  de  MMP  dedicat   a la mar de Bocins de lluna (potser  ja el coneixes,  mar però  segur  que t'agradarà)  Jo no sabria  pas  dir-ho  com ell.

Molt he estimat i molt estimo encara. 

Ho dic content i fins un poc sorprès 

de tant d'amor que tot ho clarifica. 

Molt he estimat i estimaré molt més 

sense cap llei de mirament ni traves 

que m'escatimin el fondo plaer 

que molta gent dirà incomprensible.

 Ho dic content: molt he estimat i molt 

he d'estimar.  Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos

que em fa de tornaveu o de resposta 

quan el desig reclama plenituds, 

des de la intensitat d'una mirada 

o bé des de l'escuma d'un sol bes, 

proclamo el meu amor, el legitimo. 

 Miquel Martí i Pol 

Roda de Ter 1977-1978 

(Estimada Marta)

A  la  MPS  de Didalet  d'ivori,  un altre  poema de Martí  Pol

 VI 

 Abrupte i prepotent, aquest esclat 

que em serva erecte i m'empeny cap a tu 

muda la sorra en sang i estampa noms 

a totes les parets. Indiferent 

a la crida del temps, 

deturo el temps en el teu cos i et beso els llavis molls 

i els pits i el sexe, moll també i suau. 

A trenc de somnis pel crestall dels mots 

i en el silenci dens d'uns besos folls 

i alhora astuts, conjurem els perills 

i les temences. Glops de boira i mar 

fan d'horitzons que vulnerem, i tot 

és el teu ventre lleu i els teus malucs 

duríssims i tan dòcils. Marta, el goig 

abriva la creixença del desig. 

No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

 ni cap vent tan subtil com els teus dits. 

 Miquel Martí i Pol 

Roda de Ter 1977-1978 

(Estimada Marta)

A  la  Marta  de  les  Paraules  que  canvien   amb les  estacions  de l'any   A  la Marta  d' Els  llibres  que  viatgen  i a la  Martona  de  No esperis  res de mi  i no et  decebré,  un parell  de cançons  apropiades  al dia  d'avui.

MOLTES  FELICITATS!!!!!!!!

Temps de flors -5 - clavells

Tinc un clavell per tu

Tinc un clavell per tu,

que m’han dit que tens pena al cor,

i tristesa als ulls.

Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...

Tinc un clavell per tu,

si és que tens el cor malalt d’amor,

o el cap malalt de món,

o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...

Au! Vinga, amunt, amunt.

Obre els teus ulls i amunt.

Puja a la barca amb el teu bagatge

i recorda que la vida és teva.

Tinc un clavell per tu,

sé que potser em poso on no puc,

però un somriure teu

em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...

Tinc un clavell per tu.

Apa! Pren-lo, doncs.

Per què esperar més,

mira que el temps passa. I tanmateix...

Au! Vinga...

Tens un clavell per mi,

que a voltes tinc pena al cor

i tristesa als ulls

i em sembla tan difícil un poc de llum.

Au! Vinga...

Nathalie

Una cançó romantica que sempre m'ha agradat. Intentava ensenyar-li a una amiga com posar un vídeo al blog i com a exemple vaig posar aquest. I doncs aquí es queda!

NATHALIE (Pierre Delanoë / Gilbert Bécaud)

LA PLACE ROUGE ÉTAIT VIDE

DEVANT MOI MARCHAIT NATHALIE

IL AVAIT UN JOLI NOM, MON GUIDE

NATHALIE

LA PLACE ROUGE ÉTAIT BLANCHE

LA NEIGE FAISAIT UN TAPIS

ET JE SUIVAIS PAR CE FROID DIMANCHE

NATHALIE

ELLE PARLAIT EN PHRASES SOBRES

DE LA RÉVOLUTION D'OCTOBRE

JE PENSAIS DÉJÀ

QU'APRÈS LE TOMBEAU DE LÉNINE

ON IRAIT AU CAFE POUCHKINE

BOIRE UN CHOCOLAT

LA PLACE ROUGE ÉTAIT VIDE

J'AI PRIS SON BRAS, ELLE A SOURI

IL AVAIT DES CHEVEUX BLONDS, MON GUIDE

NATHALIE, NATHALIE...

DANS SA CHAMBRE À L'UNIVERSITÉ

UNE BANDE D'ETUDIANTS

L'ATTENDAIT IMPATIEMMENT

ON A RI, ON A BEAUCOUP PARLÉ

ILS VOULAIENT TOUT SAVOIR

NATHALIE TRADUISAIT

MOSCOU, LES PLAINES D'UKRAINE

ET LES CHAMPS-ÉLYSÉES

ON À TOUT MELANGÉ ET L'ON A CHANTÉ

ET PUIS ILS ONT DÉBOUCHÉ

EN RIANT À L'AVANCE

DU CHAMPAGNE DE FRANCE ET L'ON À DANSÉ

ET QUAND LA CHAMBRE FUT VIDE

TOUS LES AMIS ETAIENT PARTIS

JE SUIS RESTÉ SEUL AVEC MON GUIDE

NATHALIE

PLUS QUESTION DE PHRASES SOBRES

NI DE RÉVOLUTION D'OCTOBRE

ON N'EN ETAIT PLUS LA.

FINI LE TOMBEAU DE LENINE

LE CHOCOLAT DE CHEZ POUCHKINE

C'EST, C'ETAIT LOIN DÉJÀ

QUE MA VIE ME SEMBLE VIDE

MAIS JE SAIS QU'UN JOUR À PARIS

C'EST MOI QUI LUI SERVIRAI DE GUIDE

NATHALIE, NATHALIE.

La plaça Roja era buida

davant meu caminava Nathalie

tenia un nom bonic el meu guia

Nathalie.

La plaça Roja era blanca

la neu feia una estora

i jo seguia en aquest fred diumenge

Nathalie.

Ella parlava amb frases sòbries

de la revolñució d'octubre

i jo ja pensava

que després de la tomba de Lenin

aniríem al cafè Pouchkine

a beure chocolata.

La plaça Roja era buida

he agafat el seu braç i ha somrigut

tenia els cabells rossos el meu guia

Nathalie, Nathalie

A la seva cambra, ala universitat

una colla d'estudiants

l'esperaven impacientment.

Vam riure, vam parlar molt.

Volien saber-ho tot

Nathalie traduia.

Moscou, les planes d'Ucrania

i els Champs Elysés

ho vam barrejar tot i vam cantar.

I després van destapar

rient per avançat

xampany francès i vam ballar

I quan la cambra va quedar buida

tots els amics havien marxat

em vaig quedar sol amb el meu guia.

Ja no era qüestió de frases sòbries

ni de revolució d'octubre

ja no érem pas allà

acabada la tomba de Lenin

la xocolata de can Pouchkine

ja tot era molt lluny.

Que buida em sembla la meva vida

Però jo sé que un dia a Paris

Seré jo que li serviré de guia.

Nathalie.

Le temps de vivre Georges Moustaki

L'altre dia pel cotxe anava escoltant aquesta cançó, a mi m'agrada molt.

Georges Moustaki Le Temps de Vivre

Nous prendrons le temps de vivre
D'être libres, mon amour

Sans projets et sans habitudes

Nous pourrons rêver notre vie

Viens, je suis là, je n'attends que toi
Tout est possible, tout est permis

Viens, écoute ces mots qui vibrent
Sur les murs du mois de mai .

Ils nous disent la certitude
Que tout peut changer un jour

Viens, je suis là, je n'attends que toi
Tout est possible, tout est permis

Nous prendrons le temps de vivre
D'être libres, mon amour
Sans projets et sans habitudes
Nous pourrons rêver notre vie

(traducció... a la meva manera)

Ens prendrem el temps de viure

de ser lliures, amor meu.

Sense projectes i sense costums

Podrem somiar la nostra vida.

Vine, sóc aquí, només t'espero a tu

Tot és possible, tot és permès.

Vine, escolta aquests mots que vibren

sobre els murs del mes de maig

Ells ens diuen la certesa

Que tot pot canviar un dia.