Carta d'Emigdi Subirats

 L'amic Emigdi Subirats estrena l'enèsima secció al seu blog, que anomena Cartes des de l'estima.

Ahir me'n va dedicar una, en què va un repàs a moltes de les coses que ens uneixen.

Fa uns anys vaig fer un muntatge amb alguns d'aquests moments:

Ciudad de perdición

 

Dos fragments de l’article “Ciudad de perdición: todos los soles son amargos”, de David Obarrio, on reflexiona a partir de pel·lícules com Blade runner, El crack, o Taxi driver. Del número 42 de la revista Jot down, març de 2023.

La imposición microscópica de un poder dispuesto a modo de red, en la que el tedio, como forma resignada de la moral, la pasividad programada y un bienestar capaz de suprimir todo deseo que se propagara más allá de los bienes terrenales se convertían en razones de Estado.

El alma de la ciudad es el modo en el que sus habitantes subsisten resignando sus sueños sublimes en pos de alcanzar el goce de minucias diarias.

Descripció, jugant amb la IA

 Faig les primeres proves amb la intel·ligència artificial. Li demano si pot descriure una fotografia.

-És clar! Si tens una fotografia que vols que descrigui, pots pujar-la aquí i t'en faré una descripció detallada. Si no la tens a mà, també pots donar-me alguns detalls i puc imaginar com seria.

Li passo una fotografia meva feta durant la visita de dos amics, i vet aquí la descripció que transcric i que, tot s'ha de dir, considero molt bona.

En aquesta fotografia, dues persones estan dempeus sobre un terreny rocós a la vora del mar, mirant cap a l'horitzó. El cel és clar i blau, sense núvols, i el mar s'estén tranquil amb petites ones trencant suaument a la costa. Tant l'home com la dona vesteixen roba de tons blaus; ell porta una jaqueta texana i ella una jaqueta més llarga amb texans foscos i sabatilles blanques.

L'escena té un aire contemplatiu i serè, amb les dues figures observant el mar, cadascuna aparentment submergida en els seus pensaments. El paisatge és natural i senzill, amb l'aigua tocant les roques a la vora, creant un contrast de textures entre el terreny irregular i les aigües llises. És una imatge tranquil·la que transmet calma i reflexió davant de l'immensitat de l'oceà.

Educat que soc, li dono les gràcies, i em contesta:

De res! Si necessites més ajuda, no dubtis a dir-m'ho. Sempre és un plaer ajudar-te! 😊

Picar pedra a Rodamots

Apareix un nou fragment meu a la pàgina Rodamots, com a mostra d'una de les paraules o frases fetes de què parlen cada dia. 

Aquest cop es tracta de l'expressió "picar pedra", que apareix al llibre L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis).

Fa anys que segueixo els Rodamots que, per cert, són els mateixo del popular Paraulògic. 

Al club dels batecs de Lo Pulmonet

 Un dels al·licients i alegries d'aquesta vida literària és col·laborar sovint amb bona gent. Com a mostra, David Comuñas, que ja va participar a la producció del curtmetratge Espantant gavines, amb altra bona gent com Jesús Ferré i Xavier Miró, entre altres.

L'any passat David va iniciar un projecte sorprenent, original, agosarat, que només pot ser fruit d'una ment i d'un cor creatiu com el seu, amb el centre d'operacions a la finca Lo Pulmonet del Perelló. Us convido a visitar la seva web per a saber més detalls. 

Una forma de participar és formar part del club dels batecs, per un cost de a partir de 20 euros anuals, i que dona accés a les activitats lúdico culturals que realitza a Lo Pulmonet, i a una narració mensual amb què col·laborem diversos autors. Aquest mes, el relat que ofereix als seus membres és un conte inèdit meu, que he cedit amb molt de gust. 

Blog recomanat

 A aquestes alçades del món de les xarxes virtuals, quan els blogs semblen de vegades història antiga, em fa il·lusió que encara recomanin el meu blog.

La veritat és que facebook, twitter, instagram, youtube..., m'han ajudat a donar-me a conèixer una mica, i que també m'han permès conèixer gent, però durant l'època daurada dels blogs vaig establir vincles molt especials amb una bona colla de blocaires. Anys després, quan coincidim en algun lloc, es nota encara la il·lusió mútua.

a Optimot

 Torna a aparèixer el fragment d'un llibre meu a la web Rodamots, per tal d'il·lustrar una paraula.

Aquest cop es tracta del mot amorosir, que apareix al llibre I un cop de vent els despentina.

En aquest enllaç estan totes les que han aparegut.

El reloj de Don Joaquín, de Rafael Ricote

 El reloj de Don Joaquín, un relat que Rafael Ricote ha penjat al seu blog, i que demostra que no només té sensibilitat pe a la fotografia, sinó també per a l'escriptura.

Honorables catalans: Genis Sinca parla de Shakespeare i Gerard Vergés

 L'amic Ricardo Gascón,q ue sap com m'agrada escoltar Genís Sinca, em recomana escoltar aquest programa d'Honorables catalans, a Via lliure de Rac 1, en què Genís parla magistralment de la nit de Reis, de William Shakespeare, dels batecs del cor, i de Gerard Vergés.

En sentir-lo parlar de l'estimat i admirat autor tortosí, no puc evitar emocionar-me. Us el recomano efusivament.

Reflexionem-hi

Passejant per instagram trobo la referència a una pàgina que em crida de seguida l'atenció: es tracta de Reflexionem-hi.

Com podeu veure, alguna persona, de moment anònima, es dedica a penjar cartells pel centre de Barcelona, amb frases breus, entre quotidianes i transcendentals.

M'agrada la idea i, de fet, he dut a terme iniciatives similars, que podeu veure a l'etiqueta "literaturaalcarrer . 

Suposo que l'objectiu és similar, oferir un parèntesi de reflexió i d'humanitat enmig del nostre atrafegat anar i vindre diari, a través d'una eina tan potent com la paraula escrita.

Felicitats i gràcies per la iniciativa que us animo a seguir.

Al Rodamots (fer anar)

Un cop més apareix el fragment d'un text meu a la web Rodamots, en aquest cas d'El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions), per a acompanyar l'expressió "fer anar".

Paraula obligada

Una nova participació a la pàgina Palabra obligada, on proposen escriure textos inspirats en una paraula determinada. Normalment els escrits estan en castellà, però es poden enviar en català. La forma de participar es pot consultar aquí.
En aquest cas, la paraula era "calabaza", i aquest és el meu nanoconte:
.
“Mai més cap carabassa entrarà a casa meva”, pensa decebuda la princesa mentre remena la cendra del foc, l’endemà del divorci.

Tumateix-llibres, 10 anys

El blog Tumateix Llibres fa 10 anys i, entre altres coses, ho celebra jugant amb aquesta endevinalla on cal relacionar sis escriptors/es amb els xiquetes i xiquetes que van ser. Jo em trobo entre ells, a veure si em reconeixeu!

milers d'històries, és a dir, d'emocions

Àlbums de fotos que regalen milers d'històries, és a dir, d'emocions.

Trivial literari

Participa al trivial literari de la web Què llegeixes?, i reconeix els autors/es pel seu rostre.
Jo n'he encertat 35 de 40.
I tu?

Presó

L'any 2014 vaig participar a la proposta del blog Palabra obligada, escrivint un microconte titulat Presó, que podeu llegir en aquest enllaç, en catal'a i traduït al castellà.
Ara m'he emportat la sorpresa que han fet un senzill curtmetratge basat en aquest conte, però que reflexa perfectament la idea del text.

L'impacte d'un llibre. Jorge Méndez Blake.

L'impacte d'un llibre. Jorge Méndez Blake.
Coses que trobo al facebook.

VII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.

Ja s'han publicat les bases per participar a la VII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. Es tracta d'una de les cites anuals que procuro no perdre'm, coordinada per l'amic Tomàs Camacho.

#aquíhodeixo

Em faig ressò d'aquesta iniciativa i us animo a continuar-la. Portem la literatura al carrer, escampem el món de poesia.
Més informació en aquest enllaç.

A Rodamots

Avui torna a aparèixer una cita meva a la web de Rodamots, que cada dia ens proposen una paraula o frase feta acompanyada d'un text on apareix (us recomano la subscripció).
Aquest cop es tracta de l'espressió "estiuet de Sant Martí", qua pareix en un dels contes del meu recull El vertigen del trapezista.
.

“Després de quatre o cinc dies de cel núvol, d’aigua de pluja enduta pel vent i de començar a patir les urpes del fred, s’agraeix un matí així, tot ple de sol. L’estiuet de Sant Martí no falla mai; o sí que falla, i no ens en recordem, d’anys passats, quan el pronòstic de la dita no s’ha complert. Deu ser que som més benèvols amb els sants que amb l’home (o amb la dona) del temps, a qui no n’hi perdonem ni una i, fins i tot, ens delectem amb els seus desencerts.”
Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista (Valls: Cossetània, 2008), pàg. 67