237

Demanaren a l'amic qui era son amat. Respòs que ço qui el faïa(Respongué que aquell que el feia) amar, desirar(desitjar), llanguir(consumir-se), sospirar, plorar, escarnir, morir.

153

Tant plorà e(i) cridà l'amic a son amat, tro(fins) que l'amat davallà de les altees(alteses) sobiranes dels cels, e venc(vingué) en terra plorar(a plorar), e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens(educar els homes) a amar, e a conèixer, lloar, sos honraments.

30

Desobeí l'amic son amat, e(i) plorà l'amic. E l'amat venc morir(vingué a morir) en la gonella(túnica) de son amic, per ço que(per tal que) l'amic recobràs ço(el) que havia perdut; e donà-li major do que cell(aquell) que perdut havia.

26

Cantaven los aucells(ocells) l'alba, e(i) despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren(finiren) llur cant, e l'amic morí per l'amat, en l'alba.