Tu, el darrer

Suspès en l' aire de la nit eterna i voltant la Terra sense pausa, un tren antic redueix la seva marxa en passar davant nostre, i a la primera finestra veig una criatura d' un parell d' anys, entremaliada, i a la segona un col.legial amb ulleres de pasta. A la tercera, un adolescent de mirada llunyana.

Després, un jove que escrudinya el paisatge infinit amb secreta esperança. A la següent, un home ple de vida, i més enllà, un pare que estima amb delectança.

Rera una altra finestra brillen els ulls d' un home tot calibrant l'equador del seu propi viatge. I a l' altra, un avi que somriu complagut d'aquesta vida i encara una altra, on veig l' home, ja gran, que surt a veure el món que no coneix encara.

I a l' última finestra del vagó tu, el darrer, el teu adéu i el llarg silenci.