I avui?

Avui, ha començat tan aviat que un viatger intrèpid m'ha saludat a les fosques i ha marxat cap al Nord, i tornarà com un ocell, amb els ulls plens de llum, i de fred, i qui sap, algun dia tornarà a mitja tarda acompanyat d'un aroma subtil, escollit entre mil espècies en un país llunyà a trenc d'alba. Aquesta nit, però, s'ha fet estranya i llarga, i en donar-me la mà, han tremolat les fulles del vell arbre.

He conegut un bon amic que havia oblidat sota un manyoc de fulls esgregueïts, i un músic que té la veu més bella que mai hagi sentit, toca un petit instrument, però no canta. L'infant, tot agraït, li tira confitura dolça al coll i li somriu i finalment, l'hivern s'apropa amb un fil de cotó suau, vibrant, sobre el mantell silenciós d'una llarga vesprada.

T'acabaré d'escriure demà, demà passat o l'altre, he oblidat tots i cadascun dels jocs que dibuixaves amb lletra de pal sobre la neu, quan cada mot s'enaltia i junts emprengueren el vol matins enllà, fins precipitar-se per cascades altíssimes, fins trobar al bell fons de la terra una nina de drap, una joguina, un tabal, o la llavor mil.lenària que enviares cel amunt d'un buf suau, suau com aquell àngel.

Avui, però, ja no sóc jo qui parla.