Fa fosca, encara,
i la matinada
-ara ja tranquila
i suau-
me torna acompanyar.
Ha plogut un poc
i el silenci
pel carrer
és dins mi.
Sent que diuen
que ha mort en Gorbachov.
Qualque cotxe,...
qualcú que treu el cus
a passejar....
A les 7, 30 -com cada dia-
arribarà la furgoneta
que duu gènere a Bambú
i a les i a les 8 obriran.
Miro les plantes,
una a una,
i me n'adono
que no és sols
la matinada qui m'acompanya.