He retrobat els olors i sabors de la meva infància

Sempre que puc vaig a voltar per  Pollença i he retrobat els meus carrers, la meva Plaça i la meva gent.
Quan sortíem d'escola i després de berenar, generalment de pa amb oli o pa amb sobrassada,

anàvem a Plaça. I jugàvem tot el que podíem i fins que podíem.
Batiàvem pepes, els cinc codolets, les estampetes que posàvem damunt un portal i intentàvem matar les de les altres per tenir-ne més.
D'altres dies anàvem a ca qualque amiga a jugar. A botiguetes, a cuinetes i poca cosa més.
Ja he anat a veure l'arrossegadorta de darrera cals frares i ara la trob petita, petita.....
A ca nostra sempre dinàvem a la 1 i sopàvem a les 8. Ni al meu germà ni a jo no ens feien res especial: menjàvem sempre el que hi havia, fos el que fos. El menjar que es feia a Pollença a finals dels anys 50. I és una cosa que sempre he agrait a mon pare i ma mare: no som gens triada.
Per aquest temps començàvem a fer trempó

 i era un plat que mai, a  migdia, no podia faltar a la nostra taula: entre el primer i el segon plat tot l'estiu teníem trempó damunt la taula per si en volíem.
Els vespres sopàvem o de sopes o de trempat, a vegades amb ou bullit, a vegades sense i amb tallades de tomàtiga en l'estiu.

o de pa amb oli o de trempó.o de pebres torrats amb un ou bullit i, en l'hivern, també pancuit.
I els dies que n'Antònia Arbona venia a sopar, ens assèiem a unes cadiretes baixes a l'altura de la banquera de la cuina i ens feien un pa amb oli meravellós.
I els dies que jo anava a sopar a cals seus padrins també ens feien un fantàstic i gustós pa amb oli. U padrí tallava el pa amb un trinxet i la padrina preparava els pa amb oli.
Així com l'arrossegadora de darrera cals frares ara la trob petita, les escales del calvari me pareixen llargues, molt llargues.