Ha mort Salvador Escamilla.
"Aqui Radioscope, su programa matinal. Un show con estrellas, noticias y humor. Y hasta un átomo de felicidad".
Aquesta era la lletra (si no record malament) de la sintonia de Radioescope el programa que, cada dia, feia en Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona durant els anys 60 i busques. (Corregit: abans havia posat a Ràdio Miramar)
Allà vaig escoltar, a mitjans/finals dels 60, per primera vegada quasi tots els cantautors catalans del moment.
Jo era una adolescent i en l'estiu, a Pollença, escoltava la ràdio. Sintonitzava Ràdio Miramar per casualitat, perquè les muntanyes permetien sintonitzar molt poques emisores i totes de l'altra banda de la mar. I me vaig "enganxar" a Radioescope. Era els dematins i durava bastant. Les cançons m'agradaven i tot el que deia en Salvador Escamilla, també.
Gràcies, Salvador, pels bons moments que em vares donar en la meva adolescència.
Descansa en pau.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
dilluns, 31 de març del 2008
dijous, 21 de febrer del 2008
Campanya electoral
Aquesta nit comença la campanya electoral per les eleccions generals.
És una notícia més, però crec que per tots els que hem viscut el franquisme és molt més que una notícia: és la llibertat -impensable i desconeguda aleshores- que ens visita cada quatre anys. És la possibilitat de participar en el nostre present i el nostre futur.
Sovint sent a dir que tots els polítics són iguals, que la política no serveix per res...
Però per jo no són iguals tots els polítics i la política serveix per a molt.
No haver de tenir por, poder dir lliurament el que pensam... Això és elemental. Per no anomenar mil fets que són producte d'uns o d'altres polítics.
Una cosa tan simple com introduir una papereta amb uns noms dins una urna per molts de nosaltres sé cert que és importantíssim. I no, sols, pels que visquérem el franquisme.
És una notícia més, però crec que per tots els que hem viscut el franquisme és molt més que una notícia: és la llibertat -impensable i desconeguda aleshores- que ens visita cada quatre anys. És la possibilitat de participar en el nostre present i el nostre futur.
Sovint sent a dir que tots els polítics són iguals, que la política no serveix per res...
Però per jo no són iguals tots els polítics i la política serveix per a molt.
No haver de tenir por, poder dir lliurament el que pensam... Això és elemental. Per no anomenar mil fets que són producte d'uns o d'altres polítics.
Una cosa tan simple com introduir una papereta amb uns noms dins una urna per molts de nosaltres sé cert que és importantíssim. I no, sols, pels que visquérem el franquisme.
dissabte, 3 de novembre del 2007
Repetir curs (el nou batxillerat)
He llegit la proposta de nou Batxillerat que entrarà en vigor el 2009/10.
Crec que, des que es va començar amb l'EGB, el nostre sistema educatiu va de roda batuda.
S'ha deixat de banda completament l'exercitar la memòria i se sol acabar el cicle educatiu sense saber massa coses ni -i això era el que es proposava ja la EGB- conéixer les eines per a saber-les.
He fet classes durant 30 anys i he viscut la baixada de nivell en arribar a la Universitat sense guanyar, per exemple, en expressió.
Però sobre allò que vull incidir ara és en el fet que sembla que fa por repetir curs.
En tota l'ESO sols es pot repetir dues vegades.
Al Batxiller es podia repetir i ara si se'n suspenen 4 ja no cal repetir més que aquestes 4 i, a més, compaginant-les amb assignatures de segon curs.
Repetir curs es considera "perdre el temps" i, ni com alumna ni com professora, no hi puc estar gens d'acords. L'aprenentatge de tots els alumnes no va a la mateixa velocitat ni tots tenim la mateixa capacitat ni tots els nostres anys de la joventud són igual de bons.
Repetir curs no és perdre el temps: és continuar amb l'aprenentatge d'una manera tranquila (no cal córrer, per aprendre, ni fer curses d'edats i coses així) .
Pens que no s'ha de presentar, per part dels educadors ni per part dels pares, el repetir curs com perdre el temps i fer que els al·lots se sentin malament.
Quan vaig repetir 5è de Batxillerat (havia estat dos cursos interna a i aquell meu 5è a l'Institut va esser com una alliberació) i , després, PREU (havia descobert la literatura i vaig passar de ciències a lletres) ma mare em va dir: "No passa res, dona, així en sabràs més". No sé si ella ho pensava veritablement, però aquestes pàraules me varen ajudar molt.
I no sé si en vaig saber més o menys, però sí sé que els estudis a la Universitat me varen anar de meravella.
I que no em vaig sentir gens malament pel fet de repetir dos cursos diferents.
Crec que, des que es va començar amb l'EGB, el nostre sistema educatiu va de roda batuda.
S'ha deixat de banda completament l'exercitar la memòria i se sol acabar el cicle educatiu sense saber massa coses ni -i això era el que es proposava ja la EGB- conéixer les eines per a saber-les.
He fet classes durant 30 anys i he viscut la baixada de nivell en arribar a la Universitat sense guanyar, per exemple, en expressió.
Però sobre allò que vull incidir ara és en el fet que sembla que fa por repetir curs.
En tota l'ESO sols es pot repetir dues vegades.
Al Batxiller es podia repetir i ara si se'n suspenen 4 ja no cal repetir més que aquestes 4 i, a més, compaginant-les amb assignatures de segon curs.
Repetir curs es considera "perdre el temps" i, ni com alumna ni com professora, no hi puc estar gens d'acords. L'aprenentatge de tots els alumnes no va a la mateixa velocitat ni tots tenim la mateixa capacitat ni tots els nostres anys de la joventud són igual de bons.
Repetir curs no és perdre el temps: és continuar amb l'aprenentatge d'una manera tranquila (no cal córrer, per aprendre, ni fer curses d'edats i coses així) .
Pens que no s'ha de presentar, per part dels educadors ni per part dels pares, el repetir curs com perdre el temps i fer que els al·lots se sentin malament.
Quan vaig repetir 5è de Batxillerat (havia estat dos cursos interna a i aquell meu 5è a l'Institut va esser com una alliberació) i , després, PREU (havia descobert la literatura i vaig passar de ciències a lletres) ma mare em va dir: "No passa res, dona, així en sabràs més". No sé si ella ho pensava veritablement, però aquestes pàraules me varen ajudar molt.
I no sé si en vaig saber més o menys, però sí sé que els estudis a la Universitat me varen anar de meravella.
I que no em vaig sentir gens malament pel fet de repetir dos cursos diferents.
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Son Espases o la confiança caiguda
Ja està decidit: es fa el nou hospital a Son Espases.
Tenia una gran confiança en el nou Govern, me pensava ens esperaven anys de progressisme i honestetat i el primer de tot que fan és allò que, durant la campanya electoral, havien dit que no farien. M'han decebut molt i sé que en som molts com jo. No vull caure en parlar malament dels polítics ni en dir que tots són iguals perquè no m'ho crec. Malgrat el que passa avui amb l'hospital i Son Espases, crec, encara, en els polítics, en AQUESTS polítics i en la política.
Però avui, i es veia venir, és un dia de desil·lusió, de desconfiança, de veure i tèmer mem què passarà.
Tenia una gran confiança en el nou Govern, me pensava ens esperaven anys de progressisme i honestetat i el primer de tot que fan és allò que, durant la campanya electoral, havien dit que no farien. M'han decebut molt i sé que en som molts com jo. No vull caure en parlar malament dels polítics ni en dir que tots són iguals perquè no m'ho crec. Malgrat el que passa avui amb l'hospital i Son Espases, crec, encara, en els polítics, en AQUESTS polítics i en la política.
Però avui, i es veia venir, és un dia de desil·lusió, de desconfiança, de veure i tèmer mem què passarà.
divendres, 5 d’octubre del 2007
el tornado
Ahir un poc passades les 5 de l'horabaixa va començar a enfosquir-se fins arribar a esser nit tancada. Aleshores, de sobte i dins aquella negror, va començar tot: una bona barrumbada, calabruix, trons i llamps i, sobretot, una ventada grossa i estranya. El vent feia un renou espantós i l'aire era una mescla d'aigua i una cosa que pareixia terra i no-sé-què més. Diria que l'aire pareixia com un brou, tenia consistència, i el vent el feia moure a les totes. Allò que més m'ha quedat dins el cap és el renou del vent. El vent sempre fa renou però el d'ahir feia un renou especial: semblava que tocava a les portes, a les finestres, que ho volia governar tot. I l'espant era gros. Una experiència mai viscuda i amb ganes de no tornar-la viure.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)