García Albiol, piulades i identitat digital

El compte de Xavier García Albiol ha publicat avui una piulada sobre els atemptats de l'11M de l'any 2008 en la qual, a més de recordar les víctimes, deia que alguns encara riu les gràcies dels seus autors. Una piulada que es pot interpretar de vàries maneres, entre altres relacionant, per enèssim cop, els atemptats amb ETA. Sigui així o no, la piulada era polèmica i ha estat eliminada del compte. A la ràdio he escoltat García Albiol donar la culpa a un error del community manager.

Hi ha polítics que quan s'equivoquen entonen el mea culpa, sense puntualitzacions. Hi ha qui cerca culpables o excuses. Pot ser culpa dels ordinadors, d'algun treballador, o que s'havia adormit mentre escrivia la piulada...

La culpa recaiguda en el community manager és un reflex de com utilitzen alguns polítics i algunes personalitats la seva identitat a la xarxa. Un compte que duu nom i cognoms hauria d'estar gestionat pel nom i cognoms que identifica i no tenir un equip de gent encarregada de fer la feina. Així un pot ser més proper i opinar de forma personal, dins dels límits que es marqui a sí mateix. Així un no fa una piulada amb una foto on surt ell mateix fent una conferència. Així no està enganyant gent que pot ser ingènua i pensar que té contacte directe amb aquella persona.

---

+ GNU FDL

Margallo i Rouco

Ahir el ministre Margallo, lúcid ell, va dir que una declaració unilateral d'independència de Catalunya li comportaria voltar per l'espai pels segles dels segles, fora de la UE. Apocalíptic i visionari. Avui feien broma a la Competència amb el tema. Ja veiem els EUA com estan -sí, són més grans, ja-. Altres països abans pertanyien a Espanya i ara són independents, malgrat trencar amb la Constitució aleshores vigent.

I de l'apocalíptic Margallo passem al cardenal Rouco, que plega. I plega tornant a dir que el separatisme és immoral. No sé on és a la moral catòlica que no poden independitzar-se territoris. Serà a la moral de la part de l'Església espanyola que continua pensant que la Guerra Civil va ser una croada contra els infidels. Rouco no ha destacat per denunciar guerres, ni teories conspiratòries com la de l'11M. La seva credibilitat, zero.

---

+ GNU FDL

11-M, 10 anys de conspiració

L'11-M és una d'aquelles dates fatídiques per recordar. La mort de 191 persones va sumar Espanya a la llista de països víctimes del terrorisme internacional però, va comportar més coses. Unes eleccions marcades pels atemptats, amb un govern espanyol que no volia deixar anar la teoria que ETA era al darrere, una societat emprenyada que sortia al carrer -evidentment fet aprofitat pel PSOE-, i una teoria conspiratòria que encara avui dia s'escolta, malgrat que la justícia ja s'hi va pronunciar.

Demà farà 10 anys dels atemptats. I aquests dies se'n fan reportatges i entrevistes. Testimonis com Pilar Manjón, perseguida per un sector de la dreta que no va tenir la decència de respectar el seu dol, la seva condició de víctima -perquè tots els terrorismes causen víctimes, igual de respectables-. O testimonis com el de Rodolfo Ruiz, comisari de Vallecas, acusat de col·locar la motxilla que no va esclatar als atemptats en un lloc per desviar l'atenció sobre l'autoria dels mateixos, la dona del qual es va suicidar per la pressió causada pels difusors de la teoria conspitaròria.

Aquests, periodistes i polítics que van insistir i encara insisteixen que la veritat de l'11-M no se sap encara -sense parlar clarament que volen dir que al darrere hi havia altres terroristes-, no pagaran mai pel mal que han fet, per l'afectació en la salut de les persones perseguides per no pensar com ells, fins i tot per la mort de persones que no han pogut aguantar la pressió. És vergonyós.

---

+ GNU FDL

Policies vs policies i #11M

Què hem de pensar si la líder del PP català aquest cap de setmana ha decidit canviar els escortes dels Mossos per la Policia Nacional? Què hem de pensar si ha dit que era perquè va veure que els Mossos s'havien reunit amb una dona que sortia de casa del director de Método 3 i després el cap dels Mossos diu que era una periodista amb qui havien quedat? És més, què hem de pensar si el mateix cap dels Mossos diu que la sol·licitud de canviar els escortes pels de la Policia Nacional es va fer fa tres setmanes? Jo ho tinc clar. Qui hagi mentit que plegui i marxi cap a casa. De moment la imatge de la líder del PP prescindint de la policia catalana molt bona no és.

María Dolores de Cospedal avui, commemoració dels atemptats de l'11M de 2004 a Madrid, m'ha fet entrar arcades. No se li ocorre res més que dir que encara no se sap tota la veritat. Bé, deia que ella no sap si se sap tota la veritat però, que vol que la justícia cerqui tota la veritat. És a dir, continuem amb la teoria conspiratòria i al mateix temps negant-la. I l'Associació de Víctimes del Terrorisme, en contraposició a la de les Víctimes de l'11M, en la mateixa línia. Una data per recordar les persones mortes, a diferència del que passa als EUA, és un dia per fer política de la més asquerosa possible. Spain is different.

---

+ GNU FDL

#11M El record dels morts i la #reformalaboral

Un any mes l'11 de març és una data per recordar les víctimes mortals del 2004 a Madrid. Des d'aleshores que els mitjans afins al PP o a les ideologies de dretes han seguit el seu particular judici dels atemptats i han mantingut la incertesa sobre els fets. Encara avui es parla del tema, de la conspiració. Des d'aleshores també, víctimes de la matança, com la presidenta de l'associació de víctimes de l'11-M, Pilar Manjón, s'han vist acusades d'afinitat amb els socialistes per no tenir un posicionament radical i intransigent com altres víctimes, encapçalades per l'associació de víctimes del terrorisme (AVT). I és que a Espanya hi ha víctimes de primera i de segona per al PP i la dreta en general. Les de segona, les que no segueixen els seus posicionaments. Las de primera, les que ho fan i, si pot ser, mostren simpatia pel PP.

Avui ha coincidit l'aniversari dels atemptats amb la mobilització al carrer contra la reforma laboral del PP, preludi de la vaga general del 29 de març. Milers de persones arreu han sortit al carrer per mostrar el rebuig per la reforma. Reforma que Rajoy no crec que modifiqui.

Ahir a la nit a Tele 5 el programa El gran debate va ser dedicat a la reforma laboral. Va ser un programa amb un grau de mala educació dels tertulians elevat. L'argumentació d'uns tallada amb massa freqüència pels altres, per no deixar que exposessin les seves tesis. Un mal debat, en part per culpa del moderador. Els sindicats van ser uns dels criticats per la part favorable a la reforma. I no és que els sindicats no tinguin res per ser criticats, perquè han estat força callats amb els anys del PSOE, i les seves estructures haurien de reformar-se. Penso molts cops que els sindicats són com la rereguarda dels partits, allí on van a parar els que voldrien ser regidors o diputats i no ho aconsegueixen ni a la de tres, o on van a parar molts que cerquen una forma de treure's hores de feina de damunt amb l'excusa de la feina sindical. Però, per aquests que fan això la resta de sindicalistes que fan feina de veritat no es poden veure desacreditats. Va ser interessant que al públic sortís una dona a favor de la reforma laboral, exposant el cas del seu fill sense feina malgrat tenir una enginyeria. La dona va presentar-se com apolítica i va carregar contra els contraris a la reforma, i més tard va resultar que tenia color polític i de veritat, del PP.  El problema dels testimonis personals a la tele és que sembla que els mitjans no sempre investiguen prou sobre la veracitat dels mateixos i, els partits aprofiten per influir en l'audiència quan els convé.

+ GNU FDL