Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de març del 2016

La cultura catalana a València

Avui he vist una notícia d'ABC escandalitzant-se perquè, suposadament, la Generalitat de Catalunya es fa seves les falles valencianes. Res més lluny de la realitat. El web del Departament de Cultura les cita entre les festes del foc entre les mostres de la cultura catalana. Una frase curta en un paràgraf on es parla de les moltes festes relacionades amb el foc en el territori d'aquesta cultura compartida.

Valencians a Facebook esbarrant-se amb els catalans. Sense reflexió sobre què és cultura i què és política, què és una informació manipuladora i què és informar d'una realitat cultural. Valencians negant parlar la mateixa llengua, compartir la mateixa cultura i mostrant interès zero pels costums a Catalunya. Pobresa cultural alimentada durant dècades per l'espanyolisme, al qual la cultura valenciana se li'n refot.

Els he posat aquest vídeo que potser no els farà gràcia però, és molt entenedor i entretingut.


dimecres, 15 d’abril del 2015

Va de regidores de cultura

Recentment una regidora de cultura d'una població ebrenca va escriure un text amb unes quantes errades a Facebook. Algú va fer-li notar les errades i la reacció va ser que li van eliminar el comentari i van blocar-la com amistat, segons ho explica al seu compte. La veritat és que podria haver optat per disculpar-se, per donar la culpa a haver-ho fet amb el mòbil -qui no ha escrit alguna animalada escrivint ràpid amb el telèfon?-. També, sent regidora de cultura, un esforç durant la legislatura per aprendre la llengua no hauria estat malament.

Resulta que una altra regidora de cultura, aquest cop la de l'Ajuntament de València, s'ha acomiadat de la política amb un escrit amb més de 30 errades d'ortografia. Ho ha fet, sembla que utilitzant Facebook. I les crítiques li han arribat de totes bandes. No és estrany. Una regidora de cultura que escriu amb tantes errades... Se li suma que és del PP, el partit que tot ho fa bé, i que les errades són en castellà, la llengua que ells tan protegeixen per sobre del català.

Ara bé, com el caloret de Rita Barberà no hi ha res.

divendres, 20 de març del 2015

El Rei, la censura

Aquesta setmana el MACBA ha cancel·lat una exposició en la qual hi havia una escultura on el rei Joan Carles era sodomitzat per una activista boliviana i a la vegada aquesta era sodomitzada per un gos. Al mateix temps el rei vomitava flors. El director del MACBA va declarar als mitjans que no sabia que l'exposició contenia una obra d'aquestes característiques i que, com que no era coherent amb la "línia editorial" del mateix no podia acceptar-la. A la ràdio vaig escoltar que resulta que el mateix director l'endemà va dir que s'havia autocensurat. Avui l'autora de l'escultura diu que el director tenia coneixement d'aquesta des de feia més temps que no pas dilluns. Alguns ho han comparat amb la censura de la portada d'El Jueves. I és que la llibertat d'expressió a casa nostra fa riure. No és ja la censura que pugui imposar-se si no que a sobre la gent s'autocensura. I després, "tots som Charlie"...

dijous, 19 de febrer del 2015

Va de rotondes

Muuu #ampostaVeïns de Vigo han intentat fins el final aturar la instal·lació d'un vaixell de pesca en una rotonda de la ciutat, argumentant que és una despesa innecessària i important. Però, finalment no ho han pogut evitar i l'alcalde ha aconseguit el seu objectiu. A la tele sortia satisfet per lo bonica que ha quedat la rotonda i perquè és un homenatge als pescadors.

Aquesta notícia m'ha recordat Amposta. Aquí durant uns anys es va posar de moda inaugurar rotondes amb obres d'art de cost gens menyspreable. Havíem de ser una destinació de turisme cultural -de rotondes-. Eren els temps en què, com que sobraven els diners, posar el crit al cel era impensable, perquè se't titllava de mal ampostí i de no estimar l'art. Suposo que ara no es plantejarien uns encàrrecs d'aquest estil. I no és per no estimar l'art, tot i que algunes d'aquestes obres no m'agraden, si no que el govern municipal hauria d'haver estat conseqüent i invertir en les entitats culturals del poble com a mínim tant com en aquestes obres que ens havien de convertir en la capital del turisme cultural de l'Ebre.

dijous, 29 de gener del 2015

Una nova biblioteca, una oportunitat per mentir sobre la realitat catalana

És una anècdota més de tantes relacionades amb notícies tipus "El Mundo Today" sobre Catalunya. Avui una persona coneguda ha compartit un enllaç d'un web, Las voces del pueblo, el qual publica un article segons el qual, durant la passada inauguració de la Biblioteca de La Ràpita, Artur Mas i la seva dona se'n van riure d'un xiquet perquè llegia un llibre en català. Resulta que aquest xiquet no era tal, si no una xiqueta, filla de la persona de la qual parlo. Llegia un llibre en castellà sobre la lletra E, perquè és la inicial del seu nom. El President i la seva dona, com amb els altres crios, va preguntar per allò que llegien i van fer els típics comentaris per fer-se el simpàtic de rigor. Res de burla. Malauradament però, aquests individus expliquen la mentida amb impunitat. I no ens hauria d'estranyar que aquesta mentida fos adoptada per altres mitjans de major abast, per mostrar un altre cas de persecució del castellà a Catalunya.

Ah, i una altra cosa. No és el primer cos que s'utilitzen crios per difondre falsedats sobre la realitat de Catalunya.

divendres, 22 de novembre del 2013

Celebrem #SantaCecília2013

Encetem un cap de setmana musical. Santa Cecília, avui, patrona de la música, dels músics. Avui concert a La Lira, diumenge el cercavila, la missa i el dinar de germanor. Gairebé diríem que és el punt final de la temporada, o principi de la següent. La música, una expressió de la cultura, un bé immaterial que ajuda a formar persones, no només músics, que ajuda també en el seu desenvolupament intel·lectual en altres matèries, maltractada pels governs. Mirem el País Valencià i sentim una mica d'enveja, sana, de com allí la música té un altre reconeixement, com allí la cultura musical és diferent. Per no dir l'enveja sana de Suïssa, on la música té tanta importància que aquesta se li atorga a través de la Constitució.

Potser no cal tant però, a més -i dic a més, no en comptes- de potenciar el coneixement de llengües, s'hauria de potenciar el coneixement musical, i fer-lo més accessible a la societat.

dijous, 14 de novembre del 2013

Montserrat Caballé i les cadenes

Llegeixo que Montserrat Caballé es va mostrar contrària a la independència de Catalunya en un acte a Saragossa. La soprano, de qui ha recordat Pilar Rahola que té la seu fiscal a Andorra -perquè és molt patriota això-, es queixa de la Via Catalana perquè les cadenes són per l'esclavitud, i fa bona la majoria silenciosa que defensava el PP el dia després de l'11 de setembre. Ho sento però, per molt que sigui la millor o una de les millors sopranos del segle XX -que a mi no m'ha acabat d'agradar mai-, no té el do de la infalibilitat i crec que s'equivoca. El sofisme no és bon company de viatge i ella el fa bo parlant dels 7 milions de catalans que no van fer la Via. Molt trist. Més trist és que els hooligans del PP en facin bandera.

Interessant article de Santiago Niño Becerra parlant dels treballadors públics. Ja ho va fer, per reflexionar de com han estat víctimes de les retallades. Algun cop havia vist estadístiques que mostraven com els treballadors en general havien perdut, amb els anys, poder adquisitiu, de forma important. Niño Becerra se centra aquest cop en els treballadors públics mostrant com en 33 anys els treballadors públics hauran perdut, en 33 anys, 151 punts de poder adquisitiu. En cap moment en aquests anys no han tingut un augment salarial superior a l'IPC. En canvi, se'ls tracta com privilegiats. Vergonyós.

El PSC continua amb el seu gir contra la consulta, pro-PSOE, amb un consell nacional extraordinari aquest diumenge. Els díscols hauran de parlar o callar per sempre... Per cert, no sé per què parlen de consell nacional si Navarro i companyia fan bo allò que l'única nació és l'espanyola.

Avui eldiario.es comenta que Aznar en altres temps era federalista. Sí, sí, igual que en el seu dia parlava d'ETA com Moviment d'Alliberament Nacional Basc, també va ser federalista. Era el 1983. Mireu-lo ara on és.

dimecres, 4 de setembre del 2013

El pa artesanal

Diuen que el pa artesanal està cada dia més sol·licitat. Vas als pobles de muntanya, no gaire lluny, i veus que s'hi fa un pa que està boníssim i aguanta dies podent-se menjar. Pobles amb poca població que fan un pa bo i amb un preu raonable. En canvi a les nostres poblacions, en el meu cas a Amposta, no hi ha cap o gairebé cap panaderia que faci un pa com cal. Està de moda el pa congelat fet amb els forns aquests que permeten que fins i tot les benzineres en venguin. Ja fa anys, abans que aquesta moda arribés a l'Ebre, això era normal veure-ho a Cerdanyola, a la zona de Barcelona en general. Un pa sovint tirant a cru, que al dia següent no valia res. I tampoc no era tan econòmic. 

Reivindiquem les tradicions, la cultura, i el bon pa forma part de la cultura popular, malgrat que s'hagi perdut en molts llocs.

dissabte, 11 d’agost del 2012

#MNAC no, MoMA sí, #FestesAmposta2012 #LaLiraAmpostina

Primer dia de Festes Majors. Primer dia de bous. Avui pregó. La Lira toquem els primers aquestes Festes, amb la qual cosa aquesta tarda ens estrenem als cercaviles.

Algú coneix o ha sentit parlar del MoMA? Oi que sí, que no cal afegir-li New York al nom? En canvi, el director del MNAC diu que cal canviar-li el nom, justificant-ho que la National Gallery de Londres i altres són conegudes pel nom de la ciutat. No serà que és el museu allò que ha de guanyar-se el prestigi i posicionar-se com una marca de referència? Quina gent! Si com diu Vicent Partal, el director del MNAC n'és per ser família de qui és, no m'estranya que després la seva opinió per enfortir el museu sigui canviar el nom, treure-li Nacional i Catalunya per posar Barcelona. Visionaris.

diumenge, 13 de febrer del 2011

#política #dretsautor #Sinde Els Goya de la llei Sinde

Aquesta nit se celebra la 25a edició dels primes Goya del cinema espanyol. A banda de les travesses per saber qui guanyarà premis, també és notícia el fet que els premis van acompanyat de polèmica. El president de l'Acadèmia Espanyola del Cinema, Álex de la Iglesia, dimitirà del seu càrrec després de la cerimònia, en desacord a com s'ha gestat la reforma de la llei de propietat intel·lectual, amb una manca de diàleg i recolzament de només uns interessos determinats. La catifa vermella havia de ser un dels lloc de protesta contra la llei al pas de la ministra de cultura. El col·lectiu Anonymous s'hi ha concentrat. Però, també diuen les notícies que aquest col·lectiu ha fet caure el web dels premis. Aquest aspecte de la protesta, tot i estar en contra de la reforma de la llei, no és acceptable.

Avui, per cert, un article d'opinió d'Anna Manso al diari Ara, simplificava molt les coses quant a la polèmica sobre els drets d'autor. Segons ella, tant SGAE com consumidors tenen molta barra. Segons ella qui vol cultura lliure, confonent termes, té molta barra. Hauria de documentar-se sobre què és cultura lliure, penso, abans de referir-se al sector de consumidors que ho vol tot gratis, del que vol que la indústria cultural canviï de rumb, deixi de criminalitzar les còpies privades i al mateix temps pari la mà per rebre els diners del cànon, una indústria que eliminaria, de ben segur, la possibilitat d'utilitzar llicències lliures per així facilitar-se el control de l'explotació de drets.

Deixant això de banda, i continuant amb la compartició de coneixements de forma lliure, una de les plataformes que facilita la difució de coneixement amb llicències lliures és Flickr. L'usuari pot decidir la llicència amb què publica les imatges que hi penja. En el meu cas hi publico amb llicència Creative Commons Reconeixement - Compartir Igual, una llicència lliure i amb comportament copyleft. Doncs Flickr, on tinc compte des de fa 6 anys, compleix ara 7 anys. I que duri.