Trump

La dona de Donald Trump fa un discurs a favor de la candidatura del seu home i es copia bona part d'un discurs de Michelle Obama. Què passa? Res, què ha de passar? Si el seu home ha arribat on ha arribat malgrat la xenofòbia i la demagògia en general, què ha de passar? Oco que encara el faran president dels EUA. I si passa potser riurem per les bajanades que digui però, seguint el camí de Bush, aquest munta una altra guerra en un tres i no res.

---

+ GNU FDL

El TTIP

Ja fa temps que es parla del TTIP, tot i que queda eclipsat per l'actualitat catalana i espanyola. El TTIP (Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç) vist amb bons ulls seria un gran acord que permetria eliminar les barreres comercials entre els EUA i la UE, amb tot allò positiu que comporta -preus, salaris, moviment de treballadors, etc-. Però, té una part fosca molt important. Aquest tractat permetria que les empreses dels EUA acabessin fent-se amb els serveis públics, privatitzant-se fins i tot presons, escoles o hospitals. De la mateixa manera permetria que si una empresa es veiés perjudicada per una decisió política, de qualsevol tipus, aquesta pogués demandar l'estat corresponent. És el camí perquè la UE esdevingui una extensió dels EUA per a les empreses privades, amb tot allò de negatiu que això té. Algú podrà dir que allà tot és una meravella però, qui no té diners, si no rep l'ajuda d'entitats socials, es fot. Aquí sembla que volen que fem el mateix camí, així s'atenua el desastre causat per les retallades dels governs.

Aquest tractat, com podeu llegir a l'enllaç anterior, el recolzen PP, PSOE, UPyD i CiU, amb arguments genèrics, com aquells d'abans de la crisi que justificaven qualsevol projecte amb els llocs de treball que generarien. I ja s'ha vist què ha passat després.

---

+ GNU FDL

#Retallades als #funcionaris amb OK d'ERC i els #EUA amb boina

Ahir a la nit lleia que La Razón duia a la portada que el govern català es plantejava acomiadar 20.000 interins. Ho deia el diari Ara però, jo no veig a la portada del diari això. Sí que llegia avui que el govern català planteja reducció de sous dels treballadors públics per pal·liar la retallada de 4.000 milions d'euros que ha de fer per complir amb els objectius de dèficit marcats pel govern espanyol. Un cop més els treballadors públics pagaran els plats trencats. És igual si tens un sou de merda -perdoneu, va amb la indignació-, qui mana decidirà que cobres massa, i tocarà passar la tisora. Si al final costarà més diners anar a la feina que quedar-se a casa. Mentrestant, continuem tenint molts i molts polítics i càrrecs de confiança que per molt que els redueixin el sou continuaran tenint una diferència salarial considerablement més alta que no pas la majoria de treballadors afectats per les reduccions de sou. I la gran pregunta. Què en pensa ERC? Forma part dels acords amb CiU o se'n desdirà? Passa el camí a la independència per davant d'això? Que em perdonin però, no. Tan dolentes eren les retallades la passada legislatura com ho són ara.

The Economist compara la situació dels EUA amb Europa amb una portada que diu més o menys que Amèrica s'està tornant europea, a causa dels problemes comuns de la mala gestió dels seus polítics per solucionar els problemes econòmics. Allò que semblava patrimoni dels dirigents europeus, no acordar les actuacions fins el darrer moment i fer-ho sense cercar acords en benefici de l'euro, ara també esdevé patrimoni dels polítics dels EUA.

Curiós que Telefónica fitxi Rodrigo Rato com assessor, considerat el cinquè pitjor directiu per Bloomberg Business Week per la seva etapa a Bankia. Podem pensar en allò que s'han de valorar els fracassos de forma positiva a l'hora de fitxar una persona. També podem pensar en la seva agenda de contactes com un valor afegit a la qualificació de la seva gestió. No deixa de ser curiós.

---

+ GNU FDL