Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuba. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de febrer del 2016

Veneçuela puja el preu d'omplir el dipòsit

A Veneçuela Maduro puja 60 cops el preu de la benzina i devalua la moneda, a causa del baix preu del petroli. Diu que és per poder fer polítiques socials. Hauríem de pensar que el PP ara veuran amb millors ulls el règim de Maduro. D'alguna manera han optat per fer retallades, com el PP. Si Veneçuela no tingués petroli, com Cuba, ni això haurien pogut fer.

Això el mateix dia que es parla del viatge d'Obama a Cuba, criticat pels republicans. Cuba ja no sembla ser un règim tan dolent, si s'obren una mica i les empreses dels EUA poden fer-hi negoci. No han canviat gaires coses, de cara a fora, al règim cubà, però, els EUA comencen a tractar-los de diferent manera. Business is business.

dijous, 2 d’octubre del 2014

Hong Kong, Veneçuela, Cuba

És curiós. Els mitjans de Madrid que sempre han carregat contra el govern de Veneçuela o contra el règim cubà, continuen sense ser tan punyents amb les crítiques al govern xinès per no respectar la llibertat d'expressió de la gent que ha sortit al carrer a Hong Kong. La preocupació sembla que està més en l'efecte econòmic negatiu que pot tenir la revolta que no pas el respecte a drets fonamentals. La Xina, un règim comunista, com Cuba, té més poder, té els diners amb què occident vol fer negoci. Cal no molestar-los. Si Cuba o Veneçuela fossin com la Xina aquest hipòcrites callarien. Els mitjans, units al PP en hipocresia.

dijous, 25 de setembre del 2014

Xina, Cuba, Veneçuela i els principis de Rajoy

Règim comunista. Persecució per ideologia política. Censura. Manca de respecte pels drets humans. Ara vas i li exposes això a algun polític del PP o a algun periodista incendiari de Madrid i et dirien de seguida que parles de Cuba, o fins i tot de Veneçuela. Potser estaria bé l'experiment, deixar-los parlar una bona estona i després dir-los que no, que es tracta de la Xina, el país on ha anat de visita Rajoy. Hi ha anat sense problemes de consciència. Ser el motor financer del món bé val deixar els principis a casa.

Suposo que Pablo Iglesias, si hagués treballat fent de consultor per al govern xinès no hauria passat pas res. Tampoc no m'imagino Carromero ni Moragas reunint-se a la Xina amb personalitats crítiques amb el règim.