Per desgràcia els mitjans espanyols s'han fet un ressò relativament petit de les revoltes a Grècia. Revoltes reprimides amb duresa pels cossos policials. Revoltes comprensibles vistes
les megaretallades assumides pels seus governants. Llegeixo però, que
l'exèrcit portuguès, endevinant una possible onada de revoltes a causa de les retallades, ha dit que no les reprimirà.
Mentrestant aquí es continua parlant de al reforma laboral. Algú deia ahir que era una reforma que legalitzava el mobbing, i crec que és un comentari molt encertat. Perquè d'alguna manera, tot allò que s'ha dit fins ara apunta a situacions que fins ara un treballador podia veure com mobbing, i que es contemplen com mesures de flexibilitat. Per què serà que polítics i tertulians afins a PP i CiU veuen amb bons ulls la reforma?
El conseller Mena se suma al club dels amics de la reforma laboral.
A França, un cop més,
Sarkozy posa com exemple Espanya per justificar les retallades que presenta allí. Per evitar la reducció salarial com l'espanyola cal prendre mesures, diu. Aquí també ens comparem amb altres països. Els tertulians afins a PP i CiU ens ho recorden a l'hora de justificar retallades de sous o de condicions laborals. Recorden això, com dic sempre, però, no els interessa comparar-se amb res més, no sigui que veiem que la balança de deures i drets ens surt negativa.
Acabo amb un acudit que no fa riure. Diu
María Dolores de Cospedal que el PP és el partit dels treballadors. I ho diuen sense avergonyir-se de les seves paraules.