Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peatges. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de juliol del 2012

Pugen els #peatges, premi per als catalans

Aquesta propera matinada els peatges de les autopistes de l'Estat pugen un 7,5%, i l'1 de setembre un 3% a causa de l'IVA. L'augment és conseqüència de la retallada de les bonificacions que l'Estat pagava. Així, a Catalunya si no paguem prou per tot, continuarem pagant encara més. Molt bé. Fins i tot llegia en Germà Bel a Facebook justificant que vulguem un estat propi davant de mesures com aquestes que perjudiquen qui ja paguem, els catalans. I Bel no és precisament una persona que tingui una imatge radical ni que hagi destacat pel seu independentisme. Oriol Junqueras diu que els peatges condemnen més Catalunya a la misèria. I és que si moure's per les autopistes catalanes ja era prou car ara ja podem agafar-nos.

Llegeixo que 250 medicaments són més barats si es compren sense recepta que amb ella, a causa dels copagaments que han implantat el govern català i l'espanyol. Bona cagada. Ara bé, alguna cosa ha funcionat amb les reformes, cal dir-ho. Descobrir 150.000 persones mortes i quina targeta sanitària estava encara activa i en alguns casos s'havia utilitzat, o 800.000 titulars beneficiaris de la targeta sanitària que no estaven d'alta a la Seguretat Social, és una part positiva, encara que no justifica l'augment del cost del medicament per a les persones que el necessiten i per als jubilats i pensionistes.

60.000 persones han signat per reclamar que els diputats amb vivenda a Madrid no cobrin la dieta d'allotjament del congrés dels Diputats. No hauria de ser necessari reclamar-ho això si no que hauria de ser automàtic que algú que té una vivenda allí no pugui cobrar, com si hagués d'allotjar-se en un hotel.

Pilar Rahola parla sobre els diputats díscols que trenquen la disciplina de vot, referint-se a Ernest Maragall i a altres casos que recentment o no, han estat notícia. La unicefàlia és un tret característic de la política espanyola i catalana. Discrepar no està ben vist i et pot costar l'expulsió, com ha passat en alguns casos. Com comentàvem a Facebook sobre el tema, la docilitat permet que personatges mediocres s'eternitzin en el món de la política i no hagin de passar per l'esforç que qualsevol treballador ha de fer per obtenir una feina, mantenir-la o trobar-ne una de millor.

dimecres, 9 de maig del 2012

Portada de #LaRazon, els peatges al Parlament i el rescat de la banca #crisi

Llegia al Twitter de Toni Solé un comentari que deia que li feia vergonya La Razón. Cosa no estranya per la trajectòria del diari. Però, ho deia per la portada d'avui. Avui La Razón posa cares a les persones que lideren les convocatòries de la vaga d'Educació del dia 22 a Espanya. La Razón publica les cares d'unes persones que poden tenir relació o no amb violència a les manifestacions, cosa que ha de dir un tribunal. Posa les cares d'unes persones que tenen tot el dret de convocar una vaga, treballin on treballin, i siguin bons o mals estudiants. Posa les cares d'unes persones com si fossin delinqüents, pel simple fet de protestar contra unes reformes d'un govern amb el qual el diari té afinitat. Sectarisme pur i dur, vergonya per al periodisme.

Artur Mas es queixa que a Catalunya es paguin peatges i en gran part d'Espanya no. Picada d'ullet a la gent que no vol pagar els peatges, com si això fos suficient? El PP, fent demagògia, acusa la Generalitat de tenir els peatges més cars de l'Estat. Demagògia però, tampoc no deixa de ser cert que des de sempre els peatges de la Generalitat són més cars i el Govern no pot escudar-se en la situació econòmica actual de Catalunya per justificar-se.

També Artur Mas ha dit que Catalunya tindrà hisenda pròpìa, vulgui Madrid o no. No m'ho crec però, interpreto que és un desafiament perquè el PP mogui fitxa. Ja en veurem el resultat. Ja em veig un nou model de finançament que tornarà a ser el millor de la història sense arribar al pacte fiscal. Tant de bo m'equivoqui.

Per cert, el Parlament de Catalunya, com que és vital i molt important, taparà l'escut de Felip V que hi ha a la façana de l'edifici amb les quatre barres de la senyera, com es va fer als anys 30. Així anem.

Rajoy avança algunes mesures que divendres coneixerem en tot el seu abast relacionades amb la reforma del mercat financer. Una d'elles, i que he de dir que em sembla correcta, és la de fer que el preu de l'habitatge s'ajusti als preus de mercat, de manera que les entitats amb cartera de vivendes sense vendre puguin vendre-les més fàcilment. La part dolenta de les reformes però, Rajoy no l'explica. Ja serà la vicepresidenta qui surti divendres a explicar-ho a la premsa.

I parlant de la banca, llegeixo que avui mateix el govern espanyol podria nacionalitzar parcialment Bankia. L'entitat que els experts apuntaven que era un perill s'ha deixat crèixer. El monstre s'ha fet immens i ara ho pagarem entre tots. No recordeu la campanya aquella de "esto lo arreglamos entre todos"? La nacionalització quan encara hi ha a l'aire les paraules de Rato dient que Bankia és una entitat sòlida i que els seus accionistes no han de tèmer pel seu futur té el seu què.

dimarts, 1 de maig del 2012

1 de maig #crisi #novullpagar

1 de maig. Dia del treball i dia personalment assenyalat perquè Maria Jesús i jo celebrem el dia en què vam començar a sortir junts. Avui ja en fa 15 anys.

Un 1 de maig marcat per les reivindicacions a Espanya i a Catalunya. Reivindicacions laborals davant les mega-retallades del govern espanyol aplaudides pels alemanys -malament anem si els aplaudeixen-, i reivindicacions contra el pagament de peatges a Catalunya. Ha estat un dia amb convocatòries per no pagar peatges arreu del país, amb algunes situacions destacables, com una a les nostres terres d'un treballador del peatge d'Amposta que ha perdut els papers. Uns 2500 vehicles no haurien pagat el peatge avui entre les 6h i les 14h. La bola es fa gran. I és normal perquè fins ara ha hagut un desequilibri descarat entre llocs on es paga peatge i llocs on no. La capital de l'Estat té autopista de peatge però, sembla que podria ser rescatada pels mals resultats econòmics. Com que allí ja tenien vies ràpides gratuïtes...

Ara bé, les vies ràpides gratuïtes sembla que tenen els dies comptats, ja que el govern espanyol es planteja fer pagar per circular per les autovies estatals. Sembla que les peticions de les patronals són molt escoltades. Fa no res que llegíem declaracions recomanant fer pagar per circular per les carreteres i ara ja ho tenim a sobre la taula. Uns diuen que serà per poder mantenir les carreteres, altres podem pensar que servirà per donar negoci a les concessionàries. I mentrestant no s'abandonen els projectes faraònics de més i més quilòmetres d'AVE.

Per cert, Bolívia se suma a Argentina expropiant una empresa espanyola, en aquest cas la filial de Red Eléctrica. Espanya ara que no té poder econòmic és feble. Cura d'humiltat.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 30 d’abril del 2012

Les comandes d'Aznar, la baixa dels funcionaris, els #peatges i el PSC amb Eurovegas #crisi

Aznar va fer comandes d'armament, les quals llegeixo que suposen en essència el deute de més de 27.000 milions d'euros que té el ministeri de Defensa, 2,7 punts del PIB. Aquest anys s'han de tornar 2.370 milions d'euros. El PP insisteix en l'herència de ZP però, que la situació de l'economia espanyola ve de més lluny -amb la col·laboració de ZP- és lògic pensar-ho. Que ara tinguem un deute de quasi 30.000 milions d'euros en armament és un escàndol. Mentre s'han escatimat esforços durant anys en educació i salut, no s'escatimava en armament?

Ara veiem propostes brillants, com eliminar el cobrament del 100% del sou per als funcionaris quan estan de baixa per incapacitat temporal. Segur que els envejosos de torn ho veuran bé, que fotin els funcionaris. Hi haurà qui es cregui que així es combatrà l'absentisme però, d'absentisme n'hi ha a l'administració pública i a l'empresa privada. Caldria veure si es pot controlar millor l'abús i no fotre tothom injustament. Tant de bo tothom pogués cobrar el 100% de la baixa. I ja posats a tocar el nas -i fer una mica de demagògia expressament-, si et toca estar de baixa perquè algú de la feina t'ha passat el refredat o el virus de la panxa, no hauria de ser malaltia laboral? Ah, ningú s'ho planteja.

Democràcia real. Tant de bo. Diu que el govern espanyol es planteja eliminar el debat de política general, el debat sobre l'estat de la nació, de manera que un dels debats més mediàtics i més polítics de l'any desapareixeria de l'agenda del Congrés dels Diputats. D'una banda podria dir que aquest debat és pràcticament sempre un debat amb molta forma i poc contingut, una lluita per veure qui el guanya però, que després té les conseqüències que té, és a dir, cap. Però, no pel seu resultat, culpa dels seus protagonistes, s'ha d'eliminar, perquè és un exercici de democràcia, encara que sigui de democràcia representativa. No fer-lo és una forma de fer callar veus discrepants i, en l'època que vivim, això encara és més greu.

Davant de la decisió del Govern de multar qui no pagui els peatges, un advocat posa en dubte que pugui fer-ho perquè, resumint-ho molt, un cop aturats al peatge, la llei no diu que haguem de pagar per poder continuar la marxa.

Continuant amb Catalunya, el PSC s'alinea amb el Govern defensant el projecte Eurovegas. Si és que el PSC no ha canviat tant.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 29 d’abril del 2012

La facilitat de trobar #feina i els 100 si #novullpagar #crisi

Resulta que el fill menor d'Esperanza Aguirre ha estat fitxat com assessor del ministeri d'Economia. Un càrrec designat sense cap mena de concurs, un càrrec de confiança, a dit. Al ministeri no hi ha prou gent preparada i el propi secretari d'estat d'Economia, de qui depèn, no té prou capacitat per fer la feina i necessita un altre càrrec de confiança, super preparat, molt més qua qualsevol funcionari del ministeri, i molt més que si s'hagués convocat un concurs-oposició per ocupar el lloc. Ja se sap que l'administració pública per a qui mana, hi ha cops que funciona com una empresa privada a l'hora de seleccionar el personal. Després però, no s'estan de criticar els càrrecs de confiança que posen els altres quan ells són a l'oposició.

Mentre uns tenen feina molt ben pagada i per ser qui són, altres no tenen feina. Entre la gent que no té feina hi ha més de 400.000 persones que han desistit de trobar-ne una. A més, ha augmentat el número de persones que té feina a temps parcial. Si s'aplica el criteri dels EUA a l'hora de calcular l'atur estructural, comptant les persones amb ocupació a temps parcial, l'atur estructural a Espanya se situaria en el 30%. Una barbaritat.

El Govern multarà amb 100 euros qui no pagui els peatges. I això no espanta la gent. Els que mai no han fet ni un pas per deixar de prorrogar les concessions de les autopistes, i que si governessin Espanya no ho farien tampoc amb les nuclears, es posen al costat de les concessionàries i no fan cap gest cap a la societat emprenyada. La veritat és que és molt arriscat exposar-se a multes de 100 euros, perquè si es van sumant pot sortir car però, ja va sent hora que es posi sobre la taula la injustícia entre els territoris amb autopistes de peatge i la resta que no en tenen, i també el fet que es vagin prorrogant concessions per allargar un negoci que s'hauria d'haver rendibilitzat amb el temps establert.

A França la campanya electoral fa que, d'una banda Sarkozy utilitzi Espanya per dir que si guanya Hollande la cosa anirà pitjor, i de l'altra ara surt un informe dels serveis secrets libis que diu que Gaddafi va finançar amb 50 milions d'euros la campanya electoral del 2007 de Sarkozy. No sé si se sabrà mai la veritat. Ara que, no m'estranyaria. Fins que els libis no es van aixecar contra Gaddafi, molts líders europeus eren els seus millors amics.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 26 d’abril del 2012

La dels brots verds i les discrepàncies amb Merkel #crisi

L'exministra Salgado, que havia d'assessorar una ONG i estudiar història contemporània durant els 2 anys d'incompatibilitat -en què cobra més de 57.000 euros com indemnització-, resulta que ha fitxat per Endesa Chile i ara vol fitxar per Abertis. No falten les crítiques per la possible incompatibilitat d'aquest segon fitxatge, i per l'ètica del primer. Quin país...

País que, segons la fundació de caixes d'estalvi (FUNCAS) tindrà una caiguda del PIB de l'1,7% al final de l'any i un 0,2% el 2013, continuant la destrucció de llocs de treball. També es calcula que el dèficit de l'Estat serà de 5,5% i no de 5,3%.

Dèficit, fixat per Europa, on comencen a escoltar-se veus discordants amb la política d'austeritat imposada per Merkel. La puixança dels partits populistes, de les extremes dretes, s'està veient amb por i ja, fins i tot el president del Banc Central Europeu parla de la necessitat de creixement i no només d'austeritat estricta. Cal una amenaça o veure les eleccions perdudes per fer canvis en les polítiques que estan ofegant Europa?

Amb el moviment que promou no pagar els peatges de plena actualitat, la patronal de les concessionàries d'autopistes diu que a Espanya totes les vies ràpides han de ser de peatge perquè l'Estat tingui més ingressos. Voldran dir perquè les concessionàries guanyin més diners. S'ha de tenir la cara ben dura. A Catalunya portem ja molts anys pagant autopistes amb concessions que no fan més que prorrogar-se. Només faltaria que ara les alternatives a les autopistes acabin sent de pagament. Primer que paguin a la resta d'Espanya, no? Si és que a sobre les autopistes de Madrid diuen que seran rescatades perquè no són rendibles.

Fa gràcia i ràbia que el govern espanyol presenti un pla de reinserció de terroristes, els quals no hauran de demanar perdó ni col·laborar amb la justícia si no simplement desvincular-se de forma real de la banda terrorista a la qual pertanyen. No és que ho vegi malament si no que imagino el mateix anunci presentat pel govern de Zapatero i la reacció del PP aleshores. No hauria estat precisament de suport.

dimarts, 24 d’abril del 2012

Al juliol ja pagarem doble i els peatges dels diputats #crisi #retallades #salut

Si hom pensava que no es podria implantar l'augment del copagament farmacèutic implantat pel govern espanyol, avui podeu llegir que les autonomies s'hi han d'adaptar abans del 30 de juny. És a dir, que un dels arguments del conseller de Salut sobre la duplicitat de copagaments a Catalunya, referint-se a la impossibilitat d'implantar la mesura espanyola en un termini curt de temps, quedaria anul·lat. Però, el govern català no sembla disposat a canviar de parer i eliminar un augment doble del preu dels medicaments, simplement pel fet de viure a Catalunya.

Dins del copagament s'inclouen també els productes ortoprotèsics i el transport sanitari no urgent, ja que es consideren dins de les prestacions suplementàries del sistema de salut pública. Que expliquin a qui necessita una pròtesi, ortesi, o una cadira de rodes, per exemple, que lo seu és un problema menor, com un luxe sanitari. Aquelles persones que hagin de desplaçar-se periòdicament al centre sanitari en taxi o ambulància perquè no poden fer-ho d'altra manera a causa de la seva dificultat de mobilitat o condició de salut, hauran de pagar, també perquè és un luxe.

En el decret del govern espanyol també s'estableix que els immigrants sense papers a partir del 31 d'agost es queden sense targeta sanitària i en general només seran atesos a urgències. A banda del problema de salut pública que s'apunta, suposarà tenir un sector de la població fora del sistema de salut, com afectarà això a les urgències dels centres?

Mentre per una banda ens retallen per altres no. Justícia i Pau publica un informe sobre la indústria militar espanyola. Indústria que no crea una riquesa i llocs de treball destacables, segons l'informe, i que s'emporta sucoses subvencions i crèdits públics. I després ens parlen d'austeritat i de sacrifici.

Per cert, tant que parla la patronal sobre els sous, sobre la moderació, des d'Europa ens diuen que els costos laborals a Espanya són dels més baixos entre els principals països de la zona euro. Ah, és clar, aquesta és la típica dada que qui governa obvia, perquè no interessa, i en canvi no obvia comparar els impostos que es paguen en altres països per justificar les retallades a casa nostra.

A Catalunya vivim preocupats pels diners que ens ha de donar Madrid, diners que a Madrid no es veuen obligats a enviar-nos. Retrets, amenaces, ... teatre. I també vivim preocupats -és un dir- pels peatges. Des de la setmana passada que hi ha un moviment contra els peatges amb gent que opta per no pagar. S'hi van sumar polítics de Solidaritat. No sé si tindrà gaire efecte però, soroll sí que se'n fa. Almenys se'n parla. Sobta però, que els càrrecs electes promoguin actuacions d'una legalitat dubtosa sense alertar de les conseqüències, que a segons qui li poden afectar molt. Després costa mantenir la coherència, recordant Montserrat Tura quan tocava el clàxon per l'alliberament de peatges, i la posterior postura ja al Govern.

Però, parlant de peatges, els diputats de Solidaritat han retornat el Teletac al Parlament i demanen que la resta de diputats ho facin, ja que no és normal que tenint unes dietes entre 21.000 i 30.000 euros per a desplaçaments, a sobre sigui el diner públic qui cobreixi el cost del servei de pagament de peatges.

dijous, 23 de juny del 2011

Les terrasses de bars a #Amposta, la #crisi a #Grècia i els #peatges

A Amposta el govern local ha anunciat mesures de cara a regular les terrasses de bars i discoteques, ja que aquestes han augmentat amb la Llei del Tabac. És una cosa que l'anterior legislatura ja s'hauria d'haver fet però, benvinguda sigui la mesura, a falta de conèixer-ne els detalls. I és que malgrat els cartells demanant respecte pel descans dels veïns és difícil que un grup més o menys nombrós de clients en una terrassa guardi silenci quan està gaudint del seu oci. Ara bé, també seria interessant veure si es regula d'alguna manera, si es regula millor la quantitat d'espai que ocupen les terrasses a la vorera, perquè hi ha llocs per on és difícil passar.

Grècia anuncia noves retallades per fer front a la crisi i rebre els diners de les ajudes internacionals. La indignació grega va en augment i, faríem bé de no perdre la indignació a casa nostra perquè encara no està clar el futur d'Espanya, per molt que la ministra dels "brots verds" ens digui que la situació espanyola és molt diferent.

Demà divendres el consell de ministres decidirà si es continua amb el límit de 110 km/h en autopistes i autovies o si es torna als 120 km/h. La mesura dels 110 se suposa que era per reduir la despesa energètica d'Espanya, a la vegada que es redueix contaminació. Ara bé, aquesta mesura en autopistes no s'ha acompanyat d'una modificació proporcional del cost dels peatges. I a més, mentre tu vas a 110 km/h t'adelanta la majoria de vehicles que van a bastant més de 120 km/h, és a dir, que passen del límit, com ja feien abans.

Parlant d'autopistes, la Generalitat ha avisat que ja no farà més autovies, quan en torni a fer, si no que tornarà a fer autopistes de peatge. A Espanya vinga autovies i a Catalunya vinga peatges. No m'imagino l'eix de l'Ebre de peatge quan el desdoblin -si mai ho fan-. L'A7 que la fa l'Estat, serà la darrera autovia gratuïta que tindrem al territori?

Nit de coets, solstici d'estiu. Bona revetlla de Sant Joan.

Creative Commons License + GNU FDL