Divendres de Santa Cecília. Avui concert.
Acaba la campanya electoral. Diumenge es decideixen moltes coses. La més mediàtica, si es formarà un Parlament sobiranista o no, tot i que es decideixen més coses, com el suport a les polítiques d'aquests darrers dos anys. Votar CiU no significa només votar a favor del sobiranisme -la independència ja ho veurem- si no votar també a favor de la resta del seu programa electoral, i donar suport a les polítiques que han fet. És cert que el tripartit va eliminar l'impost de successions de forma parcial però, el Govern actual l'ha tret a les rendes més altes, al mateix temps que implantava l'euro per recepta. L'euro per recepta, una taxa que d'entrada considera que tots abusem del sistema de salut pública i ens castiga. I després, encara que estigui demostrat que no n'abusem -parlem de malalts crònics, per exemple- no ens torna tots els diners que hem pagat de més. Una taxa que se suma a l'augment del copagament dels medicaments implantat pel govern espanyol. Això no és just.
Les escoles i els instituts veuen com es triga 10 dies abans de cobrir una baixa. Dues setmanes sense mestre o professor. A sobre, els alumnes de cicles formatius aquest curs han vist com havien de pagar una matrícula de més de 300 euros. Posant barreres per a la formació més lligada al mercat laboral. Sí, malgrat fer-los pagar, la baixa també triga 10 dies a cobrir-se. Els substituts a jornada completa no cobren el 100% del seu sou, els centres tenen menys professionals i els que tenen més hores lectives.
La taxa turística ha esperat a després de l'estiu, no fos que els empresaris del sector posessin el crit al cel. Privilegis.
A Madrid CiU ha fet costat al PP amb les retallades. La ideologia mana. Retalla, retalla, castiga la població, tracta bé els rics i poderosos. Les polítiques que tindrem, amb la majoria absoluta de CiU, seran les de l'austeritat en la línia del PP.
El PSC, l'"alternativa sensata", ha volgut donar una imatge que no és. El canvi real al PSC no ha arribat i les ingerències del PSOE han estat evidents durant la campanya. La credibilitat dels socialistes sota mínims. Ara tots són federalistes i critiquen la mala gestió de CiU però, amb Zapatero al govern el federalisme es va amagar a l'armari i de la gestió no en cal parlar, ja sabem com tenim els números. A més, els socialistes s'han sumat als difusors de la por sobre la independència. Que si quedarem fora d'Europa, que si quedarem fora de l'euro, ...
El col·lectiu Wilson, parlant de l'estratègia de la por, refuta falsedats que s'han dit per atemorir-nos. Les pensions, diu el PP, no es podran cobrar en una Catalunya independent, perquè els diners seran de la Seguretat Social espanyola. Com ja s'havia dit,
el col·lectiu detalla amb arguments per què això és fals. Les pensions de les persones jubilades ara les paguen els actuals treballadors en actiu. De fet, segons els seus càlculs, en una Catalunya independent les pensions podrien ser més altes que pertanyen a Espanya.
També el col·lectiu Wilson explica com la por sobre les relacions comercials d'una Catalunya independent no serien tan catastròfiques com les pinten, amb boicots des d'Espanya, marxa d'empreses, etc. Arguments que alguns membres del col·lectiu ja vénen explicant des de fa un temps però, que val la pena recordar, en un article exhaustiu i clar.
Ahir Pilar Rahola criticava Sánchez-Camacho per covarda. Jo no sé si dir-li covarda o falsa, o cínica. Perquè a Catalunya, en els debats televisats, es mostra molt moderada, no treu, per exemple, el tema dels comptes de Mas que ha publicat El Mundo, i quan parla per a mitjans de Madrid canvia de postura i perd la moderació i parla dels temes que evita a Catalunya. Jo crec que és cinisme i estratègia de campanya, pensant que a Catalunya no ens assabentem de les seves aventures per les Espanyes. Tant de bo es foti una bona patacada diumenge.