Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quicos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quicos. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’agost del 2015

Els Quicos a les #FMAmposta2015

#FMAmposta2015 Los QuicosAhir van començar les Festes Majors d'Amposta i el primer acte multitudinari no van ser els bous -sense comptar l'arribada a la tarda-. Va ser el concert de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Feia molts, massa anys, que els Quicos no venien a les Festes d'Amposta. I va ser un retorn amb honors, com tocava. Els exportadors de la música de l'Ebre arreu del món es mereixen un reconeixement del nostre Ajuntament. L'assistència de públic així ho va demostrar. Ple de gom a gom. I després, qui volia, cap al bou embolat i qui no a continuar les Festes a la seva manera. Un bon començament.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Notant els canvis a Amposta


Com deia el "Capità Enciam", que per a qui no tingui certa edat potser no l'haurà conegut -ja no cal parlar d'Oliana Molls-, "els petits canvis són poderosos". I així comença el mandat d'Adam Tomàs al capdavant de l'Ajuntament d'Esquerra.

Alguns dels més notables a hores d'ara arriben amb les Festes Majors.  Les Festes tornen a acabar en diumenge. No haurien d'haver canviat mai la durada, quan al mateix temps mantenien la prolongació d'espectacles taurins. Comencen amb una actuació d'un grup conegut i molt nostre, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, grup emblemàtic de la lluita contra els transvasaments i ambaixadors de la cultura ebrenca arreu del país. Grup, per cert, amb poques simpaties a casa nostra en altres temps, en temps que alguns defensaven l'indefensable. El final de festes, amb els Catarres, un dels grups de moda de la música en català. El concert de la Plaça serà emès en directe arreu de Catalunya a través de la Xarxa. El pregoner, Josep Parrot, una de les veus de la ràdio ampostina des del seus inicis, una de les cares de la que fou la televisió de la ciutat, a més de ser una persona conegudíssima al poble. Un gran encert.

Avui també, l'Ajuntament ha fet justícia i ha mostrat el suport institucional a la PDE. Un suport que s'ha trobat a faltar durant molt de temps. Sí, els darrers anys en què CiU, per coveniència, s'ha tornat antitransvasista, la cosa no ha estat tan malament però, a la primera dècada dels 2000 la cosa era molt diferent. El sectarisme del govern i dels seus incondicionals era evident amb la PDE.

No només això. A les xarxes socials l'Ajuntament està actiu i no es dedica a fer campanya d'imatge del govern. Hom pot veure com l'activitat de l'Ajuntament, ofertes de feina i altra informació, va circulant per la xarxa cada dia. Sí, el web de l'Ajuntament encara no té l'apartat de regidories amb la informació corresponent però, de moment crec que les coses han canviat positivament.

Que continuï.




dissabte, 9 de maig del 2015

Demà, els Quicos i La Lira

Ahir vam assajar les cançons que demà diumenge tocarem amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a La Lira, en el concert que oferiran per ajudar en la recollida de diners per al viatge de la banda a Galícia el proper estiu. Va ser un assaig diferent. No tots els dies tens allí davant el grup que en els darrers anys ha escampat la música ebrenca pel país, junt amb la nostra forma de parlar i amb l'humor del territori. I recordem, els Quicos formen part de la banda sonora de la lluita contra els transvasaments.

Entrats en la dècada del 2000, en plena lluita contra el PHN d'Aznar, quan treballava a Barcelona, escoltar els Quicos entre setmana em feia estar més prop de casa. Suposo que no era l'únic a qui passava. Quan hi havia manifestació esperàvem el final per escoltar les jotes ebrenques contra el transvasament. El concert d'aniversari al Palau de la Música va ser el punt àlgid de tot plegat.

Mon nebot, aleshores molt menut, sempre cantava cançons dels Quicos, amb la guitarreta i el micro de joguina, i quan li cantaven "lo vi de Batea" sempre saltava amb el "jooo" quan preguntàvem qui volia un traguet. A veure si demà també salta...

Ahir vam assajar amb els Quicos, deia. I va ser un assaig diferent. Semblava ben bé un concert improvisat per a la banda, amb el seu sentit de l'humor i la seva força cantant. Demà, a gaudir!