Llevat d’algunes versions de poesia, no conec res de la literatura xinesa. Ni tan sols he fullejat les Analectes de Confuci, que es poden llegir en català gràcies a l’editorial Fragmenta. Aquest estiu, però, he trencat el gel gràcies a Isabel Monsó, de Viena Edicions, que em va suggerir de llegir Nits fredes de Ba Jin, considerat un dels autors més importants de la narrativa xinesa del segle XX. Aquesta novel·la ha estat publicada en la col·lecció de clàssics moderns El cercle de Viena, en una traducció directa del xinès d’Eulàlia Jardí. Anteriorment, havia aparegut del mateix autor i en la mateixa col·lecció Família, considerada la seua obra mestra.
Ba Jin, pseudònim de Li Yaotang, va nàixer el 1904 a Ghengdu, en el si d’una família benestant. El 1920 es va inscriure a l'Escola d'Idiomes Estrangers de Chengdu i tres anys més tard va marxar a estudiar a Xangai i després a Nanjing. El 1927 va anar a estudiar a París, on va escriure la seua primera novel·la, segons va dir més tard perquè s’hi avorria i s’enyorava. Quan el 1928 va retornar a Xangai, va continuar escrivint i traduint. Durant la segona guerra de la Xina amb el Japó, Ba Jin va estar activament involucrat en la propaganda antijaponesa. Nits fredes, del 1947, està ambientada en aquesta època. Després de la proclamació de la República Popular de Xina, Ba Jin va abandonar la novel·la i només va publicar traduccions i obres de caràcter assagístic. Durant la Revolució Cultural xinesa (1966-1976), va ser perseguit i se li va prohibir escriure. Rehabilitat el 1977, i va ocupar diversos càrrecs oficials vinculats a la literatura. El 1975 i el 2001 va ser presentat com a candidat al premi Nobel de literatura. Va morir el 2005, a Xangai.