L’engendrament i el naixement de Jaume I: un comentari comparat

El Llibre dels fets de Jaume I, el primer text important de la literatura catalana, presenta una particularitat fonamental: és una autobiografia. Jaume I comença el seu llibre amb la narració del seu engendrament i del seu naixement, segurament perquè tenia el sentiment de ser l’únic responsable d’ell mateix i de l’estat que havia construït. En la crònica narra les dificultats dels inicis del seu regnat, envoltat de parents i consellers poc fiables i de nobles rebels, la seua solitud i la lluita contra les dificultats de tota mena fins que va aconseguir imposar la seua autoritat. Jaume I, a més, va reorientar la política del casal de Barcelona: va renunciar als seus drets en territoris occitans i va dirigir l’expansió cap al sud peninsular amb la conquesta de Mallorca i València. 

En classe hem comparat la narració de l’engendrament i naixement de Jaume I del Llibre dels fets amb la versió que en donen la crònica de Bernat Desclot i la de Ramon Muntaner. Sempre que puc, practique el comentari comparat de dos o més textos. Comparar és entendre. De més a més, en aquest cas, el comentari comparat de les tres cròniques s’imposa inevitablement. 

Resumim, primer, els fets, abans de passar a les versions de cada cronista. Pere I i Maria de Montpeller, els pares de Jaume I, s’havien casat el 1204 i havien viscut més temps separats que no junts. El rei, que s’havia casat per obtenir la senyoria de Montpeller, va presentar a la Santa Seu el 1206 una demanda de nul·litat matrimonial amb l’excusa que encara vivia el primer espòs de Maria, una unió que no havia estat reconeguda pel papa. A pesar de la mala relació que mantenien els dos esposos, cosa que era coneguda pels súbdits, pel maig del 1207 hi va haver un acostament entre tots dos amb un resultat inesperat: el febrer del 1208 la reina Maria va infantar un hereu del tron, el que havia de ser Jaume el Conqueridor. Pere I es va desentendre del fill, ja que esperava aconseguir la nul·litat del matrimoni amb Maria, fer-ne un altre de més avantatjós i tenir un altre hereu. Però va morir el 1213 a la batalla de Muret. Aquest mateix any va morir també Maria de Montpeller. L’infant Jaume va quedar orfe i va heretar un regne que, després de la mort inesperada del seu pare, estava en un estat de profunda degradació política i econòmica.

Començant amb la literatura catalana medieval

En les classes de literatura que faig en primer de batxillerat combine una història de la literatura catalana, des dels inicis fins al segle XIX, amb la lectura i comentari d’una antologia del conte modern. Aquesta antologia em serveix per compensar o equilibrar l’enfocament nacional i cronològic que marca el currículum oficial. 

Comence directament per les cròniques i no per Ramon Llull. Molts manuals, com que li assignen el paper de creador de la llengua literària catalana, prenen a Llull com a punt de partida. Però cal tenir en compte que, quan Llull comença a escriure, no ho feia en el buit: hi havia les cròniques i una abundant literatura científica traduïda al català. No va crear, per tant, el català ex nihilo. De més a més, sembla que la seua obra no va influir massa en el procés de formació de la llengua escrita culta. I és que tot i la seua genialitat, Llull sempre ha estat una figura marginal. La seua obra, sobretot l’escrita en llatí, sempre ha tingut lectors i seguidors, però de grups o individus minoritaris, més o menys excèntrics. La llufa d’alquimista que li van penjar alguns tampoc no hi ha ajudat gaire. 

La creació d’un model de llengua literària catalana apareix lligada des del principi a la cancelleria, que és el marc on s’ha de situar la producció de les cròniques. El Llibre dels fets, la crònica de Bernat Desclot i la de Pere el Cerimoniós en depenen directament. A l’hora d’exposar la literatura medieval, aquest procés de formació de la llengua literària es pot utilitzar com un fil conductor per anar lligant caps i evitar la simple juxtaposició cronològica d’autors. Tota la història de la literatura medieval romànica podria portar aquest títol: del vulgar a la llengua literària.