Aprofitant una convalescència, o amb l’excusa d’una convalescència, he llegit uns quants llibres que he suposat que no em costarien gaire esforç, com una manera de reincorporar-me a la normalitat a poc a poc, suaument. Així i tot, no he pogut evitar de llegir amb el llapis a la mà i de prendre’n algunes notes.
D’entrada, vaig agafar un Pla: Un petit món del Pirineu, volum 27 de l’Obra completa. Aquest volum recull tres llibres: Cadaqués, que ja havia llegit feia temps, en un exemplar que tinc de la primera edició, publicada el 1947 per l’editorial Joventut, Mieres i la Garrotxa, i Les valls d’Andorra. La relectura de Cadaqués, que recordava bastant bé, m’ha proporcionat una sorpresa. L’edició de l’Obra completa inclou una narració, Història d’Aurora (p. 180-197), que no apareixia en l’edició original. Supose que a causa del seu caràcter eròtic. És una de les millors narracions que mai va escriure Josep Pla. Sembla que ha passat desapercebuda. És l’inconvenient de les Obres completes: molts escrits hi queden soterrats i passen per ull als lectors i als estudiosos.
No he estat mai a Olot ni a la Garrotxa, i he llegit amb interès el llibre que li dedica Pla. Algunes de les pàgines tenen un caràcter purament informatiu, d’interès escàs. Algunes altres, en canvi, són molt bones. Em crida l’atenció la fascinació que sentia Pla per la figura del general Savalls, que apareix en altres llibres seus, sobretot en Un senyor de Barcelona. En Mieres i la Garrotxa Pla escriu també sobre un altre dels generals carlins, Cabrera, que va establir el seu quarter general a Amer, el poble del president Puigdemont. Les pàgines informatives s’alternen amb descripcions plenes d’encant, com una que fa dels esquirols, amb observacions i reflexions personals, amb valoracions sobre la seua obra literària. Com ara aquesta: «De vegades penso en la quantitat de papers i llibres que he escrit en el curs de la meva vida. He escrit escandalosament, massa. He escrit perquè n’he tingut necessitat, gairebé tot per encàrrec, o sigui per obligacions necessàries, i sempre sota la fèrula d’una censura burocràtica. Tinc la convicció que, moltes coses, me les hauria pogudes estalviar. Tothom hi hauria guanyat. Però, com fer-ho per estalviar-me-les? Hauria pogut canviar d’ofici, és clar. Totes les vegades que ho he intentat, ha donat poc resultat. He hagut d’estirar sempre el mateix carro i estar amarrat a la mateixa baluerna amarga. I, ara que ve a tomb, diré que hi ha tres coses que no em sap un greu excessiu d’haver escrit: el que he fet sobre el meu país, que és l’Empordà; aquest llibrot sobre la Garrotxa i el que vaig escriure en Un senyor de Barcelona, sobre Collsacabra. Aquest és el meu país quan tinc humor suficient per a creure que aquestes coses són necessàries.» M’ha fet gràcia aquesta frase: «Olot és la capital de la Garrotxa. Molt bé. Per molts anys.» Val la pena llegir tot Pla.