Estimats Reis Mags,

Estimats Reis Mags,

Com que aquest any m'he portat molt bé, us demano que em porteu:

- Bona vista per saber veure que la vida em dóna motius per somriure cada dia.
- Bona oïda per gaudir de les rialles dels que m’envolten, o per sentir la nota de tristesa en les seves veus quan les coses van maldades.
- La veu clara i forta per dir sempre el que penso, sense enganys ni mitges veritats, però amb la delicadesa necessària en cada moment.
- El tacte afinat per saber transmetre en una carícia tot el que em passa per dins, i fer abraçades que curin tots els mals.
- Bon olfacte per “olorar” quan les coses no van bé, i bon gust per arreglar-les de la millor manera.

Amb aquests presents, ses Majestats, pretenc seguir creixent com a persona aquest 2oo8, i estimar més –i demostrar-ho- als que m’envolten.

Molt agraïda,

Yáiza

PD: També demano, si us plau, si us plauet, aprovar els exàmens!!! (o la constància que em falta per estudiar =P)

[gràcies, Jona, per ser responsable de que hagi escrit aquesta carta]

Bones Festes

De petit, el Nadal fa molta il·lusió. Els regals, l'arbre, el pessebre, la família, els àpats... tot és genial i meravellós i sembla fet a mida per a tu.

Després, hi ha gent per tot. Personalment, a mida que he anat creixent, el Nadal ha perdut força la gràcia. Sí que és bonic passejar pels carrers guarnits (però cada cop les decoracions són més escasses) i també penjar les boles de l'arbre durant el pont de desembre (però aquest any no ho hem fet). I sí, adoro el turró i els dinars a ca la iaia. Però des d'un punt de vista crític, penso: i què coi celebrem? Si aquí tots som agnòstics com a mínim! Se'n recorda algú del que se celebra realment per Nadal? I em sento hipòcrita ballant al mateix ritme del món, celebrant quelcom en què no sé si crec i, si hi crec, no en faig massa cas (que aixequi la mà qui anirà avui a la missa del gall!).

I al capdamunt, tota la conya de l'esperit nadalenc. O sigui: pau, amor, i bons desitjos per a tothom. Com deien ahir pel cau, "si Nadal és amor, que sigui Nadal tot l'any". Perquè ha de ser tothom tan bona persona per Nadal? Que no dic que no ho haguem de ser, eh! Però només per Nadal?

Resumint, que ja fa uns quants anys que no acabo de veure clares aquestes festes, i malgrat tot les segueixo celebrant com sempre. Però segueix en peu la il·lusió pels campaments de Nadal, amb tot l'agrupament,... i per les nadales! Que m'omple d'orgull anar per Rubí cantant-ne (i pensar que fa quatre anys em moria de vergonya). I aquest any... potser aquest any estic tornant a creure en la màgia del Nadal. Potser aquell bocinet de màgia que semblava haver desaparegut de mi per sempre, s'ha dignat a tornar per Nadal (com el turró). I sabeu? Jo me'l quedo.


Pels somnis, per les il·lusions, per no deixar de creure en nosaltres, pel futur més pròxim... brindem per l'avui!

Bon Nadal a tothom!



Yáiza