Estimats, estimades,
La culpa de tot la té Grease. Sí, sí, com ho sentiu: Grease. La pel·lícula que han fet aquesta tarda de diumenge. La pel·lícula, o potser millor dit, l’obra que vam fer quan érem Pioners, ara fa un parell d’anys (només dos! Us n’adoneu? No fa pas tant!). Tornar a veure la peli avui, i veure que encara em sabia tots els diàlegs de memòria, recordar tots els cops que vam repetir el ball del Grease Lightening, i la motivada de l’últim cap de setmana, tancats tots dos dies assajant un cop i un altre fins que va sortir mitjanament bé. Ha estat impossible pujar a l’habitació i no remenar l’ordinador en busca de fotografies d’aquells dies. I les he trobades, clar! Però també n’he trobat moltes més, i és que no en tinc poques de fotografies del cau! Heu pensar mai què passaria si un dia féssim un sopar dedicat a recordar vells (i bells) moments? Els Ròvers ens en vam fer una petita idea fa unes quantes setmanes: anècdotes, menjars atípics, la millor fotografia, el paisatge més espectacular, l’excursió més llarga, el moment més bonic... mai no s’acabaria el tema de conversa! El repàs de fotografies m’ha portat al cap monitors i monitores que ja no hi sou, i èpoques en què alguns de vosaltres encara no éreu monitors, sinó que compartíeu branca amb mi. Se’m fa estrany pensar que no fa tant. Avui us escric amb la mirada posada en aquest curs que ja s’acaba, i en aquests campaments d’estiu que, teòricament (perquè mai se sap, oi?), tancaran la meva etapa de “nena” a l’Albada. No entenc com pot ser que faci vuit anys d’aquell primer dia, que encara recordo massa bé.
Amb això, i amb el desig que aquesta carta no soni cursi en excés: estimats, estimades, ex-monitors i ex-monitores, monis actuals, companys de Clan, antics companys de Cau, i personetes diverses que han passat algun dia per l’Albada... només us volia dir: Gràcies.
Vostra,
La culpa de tot la té Grease. Sí, sí, com ho sentiu: Grease. La pel·lícula que han fet aquesta tarda de diumenge. La pel·lícula, o potser millor dit, l’obra que vam fer quan érem Pioners, ara fa un parell d’anys (només dos! Us n’adoneu? No fa pas tant!). Tornar a veure la peli avui, i veure que encara em sabia tots els diàlegs de memòria, recordar tots els cops que vam repetir el ball del Grease Lightening, i la motivada de l’últim cap de setmana, tancats tots dos dies assajant un cop i un altre fins que va sortir mitjanament bé. Ha estat impossible pujar a l’habitació i no remenar l’ordinador en busca de fotografies d’aquells dies. I les he trobades, clar! Però també n’he trobat moltes més, i és que no en tinc poques de fotografies del cau! Heu pensar mai què passaria si un dia féssim un sopar dedicat a recordar vells (i bells) moments? Els Ròvers ens en vam fer una petita idea fa unes quantes setmanes: anècdotes, menjars atípics, la millor fotografia, el paisatge més espectacular, l’excursió més llarga, el moment més bonic... mai no s’acabaria el tema de conversa! El repàs de fotografies m’ha portat al cap monitors i monitores que ja no hi sou, i èpoques en què alguns de vosaltres encara no éreu monitors, sinó que compartíeu branca amb mi. Se’m fa estrany pensar que no fa tant. Avui us escric amb la mirada posada en aquest curs que ja s’acaba, i en aquests campaments d’estiu que, teòricament (perquè mai se sap, oi?), tancaran la meva etapa de “nena” a l’Albada. No entenc com pot ser que faci vuit anys d’aquell primer dia, que encara recordo massa bé.
Amb això, i amb el desig que aquesta carta no soni cursi en excés: estimats, estimades, ex-monitors i ex-monitores, monis actuals, companys de Clan, antics companys de Cau, i personetes diverses que han passat algun dia per l’Albada... només us volia dir: Gràcies.
Vostra,
Yáiza
S e r v i m ! !
PS: We will always be together!
Pioners i Caravel·les, primavera 2006