Qualsevol que hagi provat d'ajuntar una paraula rere l'altra per fer alguna cosa que es pugui anomenar 'relat', i després hagi tingut la gosadia d'entregar-ho a un públic reduit però fervorós (la mama, la parella, o el millor amic), ha experimentat algun cop el que és veure davant seu les celles aixecades i la boqueta petita del teu lector sacrificat, dient 'no sé si ho he acabat d'entendre'... Vaja, que no s'entén res de res del que has escrit!
Arribats a aquest punt, podem fer dos plantejaments:
1- El món no està preparat per la nostra literatura
2- El que hem escrit, fora del nostre cap, no té ni solta ni volta.
Obviarem la primera opció, que fa molt de geni incomprès, i passarem directament a la segona. El problema és clar: per què els altres no ho entenen si per a tu, que ho has escrit, és claríssim? Bé, doncs perquè l'escrit forma part de les nostres idees. I segurament, no és més que una extracció d'una petita part dels nostres pensaments. El text, encaixat en les nostres neuronetes, pren tot el sentit pel món, però aïllat en una trista fulla de paper escrita amb Times New Roman (jo sóc més de Cambria, darreament) i posada davant dels ullets dels altres, no acaba de prendre consistència.
Si s'ha entès això, podem passar a la següent bifurcació de camins. La primera opció, és que ja et vagi bé que no ho entengui ningú (encara que llavors sembli una mica absurd fer-ho públic, no?). En aquest cas, res a dir. Has escrit per tu, has vomitat sobre el paper aquest fragment d'idea, i llestos. Si no ho entén ningú, tant és. Però què passa si passem a la segona opció? Aquella on tu volies que t'entenguessin? Doncs que llavors va molt bé que algú ens cridi: això no s'entén! I a nosaltres, ens toca preguntar què és el que no s'entén i per què. Explicar la nostra idea de dalt a baix i que l'altre —un lector extern sense pèls a la llengua— ens digui què és el que manca en el nostre text. Per mi, és l'única opció de poder arreglar els desperfectes i tirar endavant la idea. I sol funcionar, eh. I al final, les coses, si un vol i hi posa bona voluntat, s'acaben entenent.
PD: Post inspirat en el meu darrer i incomprensible post!
PDD: Ja m'he posat el dia amb els deures de la bona blogaire. Comentaris contestats en els dos darrers posts, gràcies per la paciència!