Un Gener diferent...

Amb els alumnes del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjasot

         Ja ha passat el mes de Gener, i enguany per mi ha estat un Gener diferent. Ho dic sobretot pel calendari que els sindicats han pactat amb l'empresa (per raons d'inversions, segons ens han contat) i que ha suposat que tinguérem vint dies de vacances només començar l'any, que afegint els dies que ja havíem gaudit al Nadal, s'han convertit en un mes sencer. Llàstima de no tenir la possibilitat d'haver-se'n anat a practicar els esports de la neu, o unes altres opcions que no entren dintre de les meues expectatives econòmiques.

         Les celebracions nadalenques van estar una mica més fluixes del que és normal. Els cossos ja no estan acostumats a aquells tiberis com abans, i fins i tot, es va donar la circumstància de que la Nit de Cap d'Any la passàrem a casa nostra, una mica obligats per quedar-nos amb la meua sogra...

         En passar els Reis, vaig gaudir amb la visita que férem a Xeresa al Ramon Navarro Bonet, que m'havia demanat que li prologués el seu llibre, i que com podreu esbrinar, no em vaig poder negar. Vaig estar acompanyat del meu amic Francesc Andreu Garcia (pakiu), i de Joanvi Mompó, el meu company de treball.

Amb el Ramon i pakiu al Parc de les oliveres centenàries de Xeresa.

         Dies després vaig estar convidat per Dori, la tutora del 5è curs del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot, al recital poètic que havien fet els seus alumnes amb els poemes del poetes de Godella (Vicent Alonso, Eduard Marco, Carles Cano i jo mateix). Ja s'havia fet al desembre, i jo no havia pogut anar-hi. Van tenir la gran deferència de repetir el recital, i els ho agraesc de tot cor. La veritat és que vaig gaudir a la gana en veure els xiquets i les xiquetes recitant els poemes, interessant-se pel fet poètic, i en gran part, és un gran èxit dels mestres que, com Dori, han sabut inocular als nens el verí de la Poesia. En temps tan negatius per a la Cultura, aquesta jornada va resultar tot un "xute" per a la meua moral.

El regal dels xiquets

Signant... 

Gaudint...

Amb tots els protagonistes

Fotos del blog:     classedorisjr.blogspot.com

***

         També hi hagueren mals rotllos...

COM AQUEST:

          Darreres paraules abans de la desconnexió:

          Però això és una altra història que sembla no tenir final...

***

Homenatge escolar als poetes de Godella

Imatge: Diatomees (algues unicel·lulars) al microscopi

         Avui m'he trobat al diari una notícia que, malgrat la seua manca d'actualitat (va passar fa més de dues setmanes), m'ha arribat al cor tant pel seu caràcter inèdit, com perquè també sóc part interessada, i si nosaltres no parlem del que ens interessa, no sé qui ho farà...

         M'estic referint al recital que els alumnes de 5è de Primària de la línia en valencià del col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot van fer el passat 20 de desembre, on van recitar poemes del poetes de Godella (Eduard Marco, Vicent Alonso, Carles Cano, i meus). Ja m'havia posat al corrent Dori Palencia, que és la tutora del curs i també la principal impulsora d'aquesta iniciativa. Jo, com sempre, vaig estar negat a poder ser present per la maleïda Llei de Murphy, que de sempre em va fotent, però si que van estar la resta del poetes, així com un gran nombre de familiars i amics dels alumnes.

Notícia al Levante EMV -03/01/2014-

         Com he llegit a la crònica que es va recitar el meu poema "Calidoscopi", ací us pose la imatge que em va fer escriure aquells versos, encapçalant aquest escrit.

         I ací teniu el poema:

CALIDOSCOPI

Hi ha constel·lacions
on viuen les estrelles
i punts reminiscents
del big bang primigeni,

també s'albiren formes
que semblen familiars,
com ara maquinàries
de rellotges fantàstics,

cadenes de metall,
martells i estenalles,
garlandes de Nadal
i baines mendelianes.

Tot és al microscopi,
tan sols cal posar l'ull
i deixar-se portar 
per un calidoscopi;

L'origen de la Vida
en blau sobre fons negre,
la llum va vindre al món
per vèncer les tenebres.

***

         Moltes gràcies, nenes i nens. La Poesia sempre serà una clau per poder obrir la vostra infinita imaginació...

*** 

El "cantaor" Josep Aparicio "Apa" va rebre la insígnia d'or de l'Ajuntament de Godella.

Josep Aparicio "Apa", l'autèntic protagonista de la nit (Fotos: Andreu Garcia)

         Quan el passat 25 de maig, el Grup de Danses "El Poblet" va lliurar el seu II Guardó, a l'escriptor del nostre poble Vicent Alonso, Teresa Segarra em va comunicar que al seu company Apa (el més important dels artistes que actualment tenim al poble) li havien atorgat la Insígnia d'or de l'Ajuntament, que és la màxima distinció que concedeix el nostre municipi (Godella, (l'Horta-Nord) -País Valencià-). M'ho va comunicar per si volia col·laborar a l'homenatge que li anaven a fer els artistes i els amics, i jo, malgrat que es tractava del passat divendres a les 22,30 hores, i el meu torn de treball era el de la vesprada, li vaig dir que ja m'ho apanyaria per a estar a l'esdeveniment, que tindria lloc al Teatre "Capitolio" del nostre poble.

         Teresa em va donar carta lliure per a que la meua col·laboració fos allò que a mi em semblés, i jo en un primer moment vaig pensar (basant-me en la lectura que acabava de fer a l'acte d'homenatge al Vicent), en llegir el meu poema "VEUS", del meu llibre "L'espill de l'orb", que encara que ja han passat uns anys, al seu moment li'l vaig dedicar a "Pepito", que és com nosaltres el coneguem. Després vaig mamprendre a donar-li voltes al cap (quelcom inevitable) i vaig pensar que no estaria gens malament en rememorar aquells anys de "la paraeta", que tenien els pares de l'Apa, i a més a més, estava gairebé segur de que ningú no ens ho xafaria...

         La següent idea va ser contactar amb el meu amic Francesc-Andreu García "pakiu", a qui considere una persona responsable, seriosa i molt ben preparada (i no ho dic perquè siga el meu amic...). Li vaig passar el guió del que pensava fer, i li vaig deixar ben clar, que ell tenia tota la llibertat per a fer el que volgués.

Francesc-Andreu Garcia... i jo (foto:Andreu Garcia)

         I així ho vam fer. El que ha passat després és tot un reguitzell de circumstàncies, que van mamprendre amb ser els darrers en actuar. Això va estar tot un repte, però el que hagués semblat ésser tot un gran avantatge, al remat ha esdevingut tot el contrari.

         Quan va sortir l'Eduard Marco, va fer una introducció, que ens va sobtar, i aleshores vam dir que això no es podia superar. M'estic referint a quan va dir que uns "f... de p..." (sic) de l'extrema dreta havien assassinat un estudiant espanyol.

         Després van eixir a l'escenari el grup "Al Tall", i em van deixar bocabadat quan van cantar "a capella" la cançó dedicada a Miquel Grau, i després de que el Manolo Miralles va declarar públicament que quan escolta cantar a "Pepito", s'aborrona (com diu sempre el nostre amic Ximo), van interpretar "El cant del maulets", que va estar corejat per tothom. Aleshores, li vaig dir al meu amic "pakiu", que ho teníem magre, doncs, encara no us ho he dit, ja havien sortit: el presentador (Miguel Gago), el Grup de Danses, "Els Claveles Rojos"), els alumnes de l'Escola de Cant d'estil, els músics de Jerez-Texas, la Teresa, la filla de l'Apa, el Josemi Sánchez (el versador), i no sé si em deixe algú... (No m'agradaria, però pense que tan sols mancaria l'alcalde...).

Eduard Marco (La poesia directa i autèntica...) -foto de l'Andreu-

Els "Claveles Rojos" en acció (foto de l'Andreu)

Al Tall cantant "a capella" l'homentge a Miquel Grau (foto de l'Andreu) 

El Grup de Danses "El Poblet" del que Apa és el president (foto de l'Andreu)

Teresa amb els músics que acompanyaran a Apa al seu proper concert (foto de l'Andreu)

"El Negre del Bassot", uns dels alumnes de l'Escola de Cant d'estil (foto de l'Andreu)

         Bé, i ara vull centrar-me en la nostra actuació ("pakiu" i jo). Pense que vam fer quelcom distint, i que el públic ho va gaudir i ho va valorar (sobretot els de la nostra edat)...

Arriba el meu moment... (foto: Andreu Garcia)

         Després hem vist algunes cosetes que no comprenem, com per exemple, que a totes les referències als diaris, haja estat silenciada la nostra actuació. No sé què haurà passat, però...

         Tampoc no està gens clar que, a l'única referència on sortim, la informació no tinga gens de rigor, doncs, no es pot tractar d'amics d'infantesa, a persones que es duen set anys de diferència (com és el nostre cas amb l'Apa, i això que ja ho avisàrem quan vaig dir que nosaltres, encara que semblem tan joves, ja tenim una certa edat. Però la veritat és que cal escoltar el que es parla, i si has de fer les fotos, contracta un altre que faça la crònica, o si no ho tens clar del tot, consulta-ho.

         Ja he vist la rectificació que s'ha fet de l'omissió dels "Claveles Rojos" a la crònica oficial, i pense que a nosaltres també se'ns hauria d'haver valorat d'una altra manera, i no com "amics de la infantesa", perquè sense anar més lluny, jo també li vaig fer un poema a "Pepito", i encara que no fos ta bo com el de l'Eduard i el del senyor alcalde (ho dic de veritat, eh?), ja vaig veure que els seus van restar ben ressenyats a les cròniques:

            "La poesia directa i autèntica d’Eduard Marco"  (sic)

            "Soler va pujar a l'escenari per a destacar la figura de Josep Aparicio, al que va comparar, en una poesia, al garrofer, plantat amb força en el terreny" (sic). 

         Però pense que si l'hagueres escoltat, també podries haver fet una xicotet ressenya del meu. Ací el tens, i encara que el pots llegir al meu llibre "L'espill de l'orb" (pàg. 13), vaig canviar la darrera quarteta per a l'ocasió. (sobretot per Apa), i encara que parle en primera persona, la veritat és que no sé a qui m'estic dirigint...

         I ara dedicat a ell, un poema del meu llibre. Un llibre que, potser sense el seu suport, mai no s'hagués publicat:

VEUS

Dedicat al Josep Aparicio "Apa"

una veu prodigiosa en un País on abunda la sordesa...

Hi ha veus com trons de fortes.

Hi ha veus com pous de fondes.

Hi ha veus com nits de fosques.

Hi ha veus com rius de llargues.

Hi ha veus com mars d’extenses.

Hi ha veus com focs d’ardents.

Hi ha veus com mels de dolces.

Hi ha veus com plors d’amargues.

Hi ha veus com gels de fredes.

Hi ha veus subtils com vents...

Hi ha veus, com la de APA,

que és més que una veu.

I quan l’escoltes penses:

Si canta com els déus!

***

Francesc Arnau i Chinchilla

(Teatre Capitolio de Godella, divendres 7 de juny del 2013)

El públic entregat amb el nostre gran artista (foto de l'Andreu Garcia)

***    

Nota: Li deixe al meu amic "pakiu" la primícia (després de veure que no s'ha enregistrat en pel·lícula) de publicar una aproximació de tot el que diguérem en la nostra intervenció: 

Crònica de "pakiu" a L'ÚLTIM TRENET A LA MEDITERRÀNIA  

Lliurament del II Guardó "El Poblet" a Vicent Alonso

Vicent Alonso amb el II guardó "El Poblet" (Fotos: Andreu García)

                  El passat dissabte, el Grup de Danses "El Poblet" va atorgar al teatre "Capitolio" de Godella, el II Guardó que duu el nom del col·lectiu a Vicent Alonso. Amb aquesta distinció, que van crear l'any passat, volen distingir un personatge o entitat del poble, per la seua tasca dins del món de les arts, les ciències, o de la Cultura, en general. El primer guardó va ser concedit per l'entitat que presideix Josep Aparicio "Apa", al Taller d'Història Local, i enguany han decidit fer un reconeixement públic a la figura de Vicent Alonso, per la seua obra literària (Poesia, assaig, crítica, articles d'opinió, etc.), així com per la seua dedicació a l'ensenyament, com a professor a la Universitat de València, en la Facultat de Filologia, i per la seua tasca d'agitador cultural, sense oblidar la gran qualitat humana que atresora, i que he pogut comprovar en la meua relació personal amb ell, arran de la publicació del meu llibre de poemes, del que Vicent és l'autor del pròleg.

Llegint el poema "Arbre" del llibre de Vicent "En l'aspre vent del nou món"

         L'acte va consistir en una lectura de poemes de l'autor guardonat a càrrec d'uns quants amics, entre els que em trobava, i diferents pinzellades biogràfiques a càrrec d'Eduard Marco, que es va encarregar de coordinar la part literària de l'acte. Vaig coincidir amb el Manolo Miralles, membre del grup Al Tall, que també va llegir un poema del Vicent, i a qui no tenia el plaer de conèixer personalment. I, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se del Grup de Danses, hi hagué entre

lectura i lectura, actuacions del grup, amb cants i balls diversos, entre els que no faltaren albaes dedicades al Vicent. 

El Grup de Danses "El Poblet" en plena acció...

        Ja per finalitzar va ser lliurat el guardó, que consisteix en una litografia que representa un arbre amb les seues arrels, amb una emotiva dedicatòria dirigida al Vicent. Aleshores, va pujar a l'escenari i després d'agrair al Grup de Danses la distinció de la que havia estat objecte, i a tots els presents la seua presència, va llegir uns quants poemes dels darrers que ha fet (encara són inèdits), i que estan basats en alguns quadres de Pinazo.

Tots els que participàrem a l'acte, a la finalització del mateix

        Després va haver a la recepció del teatre un vi d'honor, gentilesa del Grup de Danses "El Poblet", i uns quants dels que havíem participat a l'acte ens acomboiaren per anar-se'n a sopar tots junts, Com tots els restaurants del poble eren plens (i això que hi ha crisi) al remat anàrem al Casino de Massarrojos, on sopàrem la mar de bé per un mòdic preu, i després férem una raonada d'aquelles que paguen la pena.

Al sopar de després, amb Pepito (Apa), Teresa i Manolo Miralles (Foto meua)

        Pròximament faré una crònica una miqueta més extensa a la meua secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich", on de tant en tant col·labore.

La "faixeta" de rnbonet de la pròxima crònica

***

Tornar als origens (IV Nit dels Palmitos Blancs)

El poeta Eduard Marco a la Plaça de l'Església (foto: Andreu)

            La IV Nit dels Palmitos Blancs va estar tot el contrari del frustrat I Festival Internacional GOde Poesia. Ja em va avisar el Vicent Alonso, però no vàrem saber veure què ens podia passar, i els nostres ulls van restar cecs per la bena de l'èxit de la convocatòria i per la gran participació, que ens va desbordar amb una riuada de versos de tot arreu del món. Tanmateix, crec que de moment aquest és el camí que cal trillar. Les elucubracions amb els grans events ens vénen grans, tot i que les idees són molt bones, però el nostre poble encara no està preparat per a la globalització de la Cultura, i el més proper és el que encara els motiva. El dissabte passat es va demostrar a la IV Nit dels Palmitos Blancs, un acte eclèctic (com han estat totes aquestes nits dels ventalls) però auster alhora. Amb artistes del poble (Claveles Rojos+Apa), poetes incòlumes (Eduard Marco i Escamilla) i homenatges als nostres referents culturals més emblemàtics (Any Pinazo).

Vicent Alonso presentant el llibre de l'Eduard a l'Escorxador (foto: Andreu) 

        Això és ser de poble, i de moment, malgrat les exclamacions d'algunes persones molt més cosmopolites que habiten el nostre poble, seguim sent de poble.

            Esperem que per molt de temps!!!

    

Francesc Arnau i Chinchilla

CRÒNICA OFICIAL:

elperiodic.com

***

           

         

IV Nit dels Palmitos Blancs

Cartell de la IV Nit dels Palmitos Blancs

PROGRAMA:

T.H.G.

correu@tallerhistoriagodella.org

http://www.tallerhistoriagodella.org

IV NIT DELS PALMITOS BLANCS

Plaza de l'Església
CASA MUSEO PINAZO         

Centenari 1912- 2012 . Concessió medalla d'honor  
Lectura carta de Teresa Martínez                                                                    

EDUARD MARCO I ESCAMILLA, POETA
Lectura de poemes

Escorxador

Visita  a la mostra de Salvador Ferrando
Salvador Ferrando Bargues, per Josep Vicent López Gil
Los Claveles Rojos

PRESENTACIÓ LLIBRE

Vicent Alonso, presenta el llibre de poemes d'Eduard Marco i Escamilla
Lectura de poemes
 

ESTRENA  PEL·LÍCULA : FIESTAS DE GODELLA  DE 1924                          

Jordi Durà, presenta la pel·lícula  donació de Mª José Sanz Gardó.

--ooOoo--