Homenatge a Estellés (concert d'Apa al "Capitolio" de Godella)

Cartell del concert

         El passat dissabte, 26 d'octubre vaig anar al concert que el meu paisà i amic Josep Aparicio "Apa" va donar al Teatre "Capitolio" de Godella. Era la segona funció, doncs el divendres a les 22,30 hores havia estat l'estrena, però per motius del meu treball a torns (com sempre), vaig haver de posposar-ho al dissabte a les 20,30 hores.

          Es tracta del mateix espectacle que es va estrenar al Teatre Micalet de València el passat 28 de juny amb el títol de "Poemes i cançons", i que estava dedicat en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, del que enguany es celebra el 20è aniversari de la seua mort, i que per això se li ha dedicat l'any (Any Estellés), encara que no ha estat una commemoració amb tot el suport institucional que hagués calgut, quelcom del més normal, atenent qui són els nostres governants autonòmics...

Carles Cano recitant l'Estellés (Foto: Andreu García)

          El concert, que estava basat sobretot en tot el repertori de l'artista godellenc, primordialment en el seu darrer treball discogràfic "Cants i cants", però també tenia la novetat dels poemes estellesians recitats per Carles Cano i també per Teresa Segarra, així com la versió del "M'aclame a tu", enregistrat per l'Ovidi al final de la seua carrera, i també la versió d'Apa del famós "Bolero de l'Alcúdia" amb la lletra del poeta de Burjassot, que tants artistes han inclòs al seu repertori. Però, per a mi, que he vist molts concerts de "Pepito", el més impactant de la nit va ser l'aportació del gran músic del nostre poble Ramon Cardo, que sense desmerèixer tota la banda que va acompanyar Apa (Ricardo Esteve -mestre de la guitarra-, Jesús Gimeno -percussió- i Eduard Navarro- dolçaines i corda-), va donar tot un recital al saxo d'improvisacions "jazzístiques", d'aquelles que fan que els teus peus no puguen parar de moure's, perfectament integrades en les peces interpretades per Apa, que són gairebé totes amb arrels tradicionals i de cant d'estil. En resum, tota una lliçó de fusió musical entre el jazz i el "folk"... 

Apa en acció, amb Toni Guzman i tota la banda (Foto: Andreu García)

         El final va estar molt emotiu, amb tots els artistes i també el públic recitant el poema més popular de l'Estellés (potser), que ha esdevingut tot un himne... "Assumiràs la veu d'un poble".

          Em vaig acomiadar de "Pepito" i de Teresa, i res més... Fins una altra ocasió que espere no siga molt llunyana en el temps.

***

         Crònica oficial:

         http://www.godella.es/va/content/apa-ret-homenatge-al-poeta-de-realitats

         Ramon Cardo, Ricardo Esteve i Jesús Gimeno en acció (Concert del Micalet):

Concert d'homenatge a l'Estellés

Cartell del concert

         El passat dissabte, 15 de juny, vaig anar al concert que organitzava Escola Valenciana, com a acte de cloenda de les Trobades de l'any 2103, que sota el lema "La veu del teu poble", han tingut lloc enguany al llarg de tota la geografia del País Valencià. El concert va tenir lloc al Teatre "Tívoli" de Burjassot, i va comptar també amb el suport de l'Ajuntament del poble natal de Vicent Andrés Estellés, dins dels actes de l'Any Estellés, que és una iniciativa de l'esmentat consistori per commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta.

         Vaig arribar al teatre un poc abans de les 19 hores, en que estava previst començar el concert. Allí a la cafeteria em vaig trobar a Josep Aparicio "Apa", l'artista del meu poble recentment guardonat amb la Insígnia d'or de Godella. Vam estar raonant dels darrers actes en els que havia actuat, com ara en la "V Nit dels Palmitos Blancs", a la que no vaig poder anar a causa del meu treball. També havia estat, segons em va contar, en una mena de "perfomance" que feren pels carrers de Rocafort amb motiu de que el seu ajuntament havia aconseguit acabar amb el dèficit que anaven arrossegant dels darrers anys.

         Em va presentar alguns coneguts seus del món del cant i de "la faràndula" en general, i anàrem a agafar lloc per veure l'espectacle, encara que l'assistència no va ser massa nombrosa, potser perquè va coincidir també amb la jornada de mobilitzacions que havien convocat els sindicats, i que sempre pot minvar els possibles espectadors d'actes com aquest, que sempre assoleixen un tarannà reivindicatiu, com no pot ser d'una altra manera, si veiem la situació de la nostra llengua en l'actualitat.

         El concert va mamprendre amb una mica de retard (com sol passar), i va ser precedit pels parlaments de Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, que va donar la benvinguda als assistents, convidant-los a les celebracions de l'Any Estellés que encara falten,Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que va fer un breu repàs de les Trobades 2013, que han estat tot un èxit de participació, i que amb la Trobada del Camp de Morvedre, que es celebrava també el mateix dissabte a Faura, i el concert del "Tívoli", tancaven el curs d'enguany. Després va tenir unes breus paraules d'agraïment Carmina Estellés, la filla del poeta, en nom de tota la família.

         A continuació va començar el concert, que reunia a diversos músics i cantants valencians que han musicat part de l'obra estellesiana. La veu esgarrada de Miquel Gil, que va cantar algunes de les cançons, sobre poemes del poeta de Burjassot, que va fer per a l'obra "Poseu-me les ulleres", i que vaig veure també en aquest mateix teatre fa algun temps. Aquesta és la meua preferida:

         La proposta "Sis veus per al poeta", de la que ens feren un tast Eva Dénia, Merxe Martínez i Mª Amparo Hurtado. El cantant Tomàs de los Santos i el guitarrista Borja Penalba, que en un accidentada actuació (per motius tècnics), ens feren alguns dels temes que formaran part del seu primer disc en conjunt, titulat "Dones i dons", i de les que vull destacar la darrera que interpretaren (una vegada solucionats els problemes del so), que duu per títol "Homenatge Anònim XV", i que és un poema del Volum 7è de les Obres Completes d'Estellés (això vaig entendre almenys). Ja per finalitzar, va actuar el músic Ximo Caffarena, que també va ser fa uns quants anys un dels components del grup Al Tall, i que me'n recorde de quan venia als assaigs que feien a casa dels meus pares, de "Ball a Banda", projecte del que va ser un dels principals impulsors, donada la seua condició de músic amb formació de banda (saxofonista). Va presentar alguns dels poemes d'Estellés que ha musicat recentment, amb l'acompanyament d'Aina Sanç, Quim Sanç, i Teresa Segarra (la companya d'Apa), que va tancar el concert amb "L'u i el dos", interpretant l'homenatge que al seu dia li feren al nostre poeta. Vull destacar, per insòlita, la cançó que va fer Ximo Caffarena sobre el famós poema del pimentó torrat, amb uns arranjaments que ens transporten a aquells anuncis radiofònics dels anys seixanta. Ací la teniu:

         I res més, "Pepito" va estar assegut al meu costat tot el concert, del que també vull destacar els magnífics audiovisuals, dels que gaudírem mentre es feia la transició entre uns artistes i uns altres.  En acabar el concert, encara em va presentar uns quants amics seus, dels que destacaria el poeta Carles Cano, a qui ja tenia ganes de conèixer, i que col·laborarà amb ell al proper espectacle "Cançons i Poemes" (Homenatge a Vicent Andrés Estellés) al Teatre Micalet de València, el proper 28 de juny a les 20,30 hores.

***     

El "cantaor" Josep Aparicio "Apa" va rebre la insígnia d'or de l'Ajuntament de Godella.

Josep Aparicio "Apa", l'autèntic protagonista de la nit (Fotos: Andreu Garcia)

         Quan el passat 25 de maig, el Grup de Danses "El Poblet" va lliurar el seu II Guardó, a l'escriptor del nostre poble Vicent Alonso, Teresa Segarra em va comunicar que al seu company Apa (el més important dels artistes que actualment tenim al poble) li havien atorgat la Insígnia d'or de l'Ajuntament, que és la màxima distinció que concedeix el nostre municipi (Godella, (l'Horta-Nord) -País Valencià-). M'ho va comunicar per si volia col·laborar a l'homenatge que li anaven a fer els artistes i els amics, i jo, malgrat que es tractava del passat divendres a les 22,30 hores, i el meu torn de treball era el de la vesprada, li vaig dir que ja m'ho apanyaria per a estar a l'esdeveniment, que tindria lloc al Teatre "Capitolio" del nostre poble.

         Teresa em va donar carta lliure per a que la meua col·laboració fos allò que a mi em semblés, i jo en un primer moment vaig pensar (basant-me en la lectura que acabava de fer a l'acte d'homenatge al Vicent), en llegir el meu poema "VEUS", del meu llibre "L'espill de l'orb", que encara que ja han passat uns anys, al seu moment li'l vaig dedicar a "Pepito", que és com nosaltres el coneguem. Després vaig mamprendre a donar-li voltes al cap (quelcom inevitable) i vaig pensar que no estaria gens malament en rememorar aquells anys de "la paraeta", que tenien els pares de l'Apa, i a més a més, estava gairebé segur de que ningú no ens ho xafaria...

         La següent idea va ser contactar amb el meu amic Francesc-Andreu García "pakiu", a qui considere una persona responsable, seriosa i molt ben preparada (i no ho dic perquè siga el meu amic...). Li vaig passar el guió del que pensava fer, i li vaig deixar ben clar, que ell tenia tota la llibertat per a fer el que volgués.

Francesc-Andreu Garcia... i jo (foto:Andreu Garcia)

         I així ho vam fer. El que ha passat després és tot un reguitzell de circumstàncies, que van mamprendre amb ser els darrers en actuar. Això va estar tot un repte, però el que hagués semblat ésser tot un gran avantatge, al remat ha esdevingut tot el contrari.

         Quan va sortir l'Eduard Marco, va fer una introducció, que ens va sobtar, i aleshores vam dir que això no es podia superar. M'estic referint a quan va dir que uns "f... de p..." (sic) de l'extrema dreta havien assassinat un estudiant espanyol.

         Després van eixir a l'escenari el grup "Al Tall", i em van deixar bocabadat quan van cantar "a capella" la cançó dedicada a Miquel Grau, i després de que el Manolo Miralles va declarar públicament que quan escolta cantar a "Pepito", s'aborrona (com diu sempre el nostre amic Ximo), van interpretar "El cant del maulets", que va estar corejat per tothom. Aleshores, li vaig dir al meu amic "pakiu", que ho teníem magre, doncs, encara no us ho he dit, ja havien sortit: el presentador (Miguel Gago), el Grup de Danses, "Els Claveles Rojos"), els alumnes de l'Escola de Cant d'estil, els músics de Jerez-Texas, la Teresa, la filla de l'Apa, el Josemi Sánchez (el versador), i no sé si em deixe algú... (No m'agradaria, però pense que tan sols mancaria l'alcalde...).

Eduard Marco (La poesia directa i autèntica...) -foto de l'Andreu-

Els "Claveles Rojos" en acció (foto de l'Andreu)

Al Tall cantant "a capella" l'homentge a Miquel Grau (foto de l'Andreu) 

El Grup de Danses "El Poblet" del que Apa és el president (foto de l'Andreu)

Teresa amb els músics que acompanyaran a Apa al seu proper concert (foto de l'Andreu)

"El Negre del Bassot", uns dels alumnes de l'Escola de Cant d'estil (foto de l'Andreu)

         Bé, i ara vull centrar-me en la nostra actuació ("pakiu" i jo). Pense que vam fer quelcom distint, i que el públic ho va gaudir i ho va valorar (sobretot els de la nostra edat)...

Arriba el meu moment... (foto: Andreu Garcia)

         Després hem vist algunes cosetes que no comprenem, com per exemple, que a totes les referències als diaris, haja estat silenciada la nostra actuació. No sé què haurà passat, però...

         Tampoc no està gens clar que, a l'única referència on sortim, la informació no tinga gens de rigor, doncs, no es pot tractar d'amics d'infantesa, a persones que es duen set anys de diferència (com és el nostre cas amb l'Apa, i això que ja ho avisàrem quan vaig dir que nosaltres, encara que semblem tan joves, ja tenim una certa edat. Però la veritat és que cal escoltar el que es parla, i si has de fer les fotos, contracta un altre que faça la crònica, o si no ho tens clar del tot, consulta-ho.

         Ja he vist la rectificació que s'ha fet de l'omissió dels "Claveles Rojos" a la crònica oficial, i pense que a nosaltres també se'ns hauria d'haver valorat d'una altra manera, i no com "amics de la infantesa", perquè sense anar més lluny, jo també li vaig fer un poema a "Pepito", i encara que no fos ta bo com el de l'Eduard i el del senyor alcalde (ho dic de veritat, eh?), ja vaig veure que els seus van restar ben ressenyats a les cròniques:

            "La poesia directa i autèntica d’Eduard Marco"  (sic)

            "Soler va pujar a l'escenari per a destacar la figura de Josep Aparicio, al que va comparar, en una poesia, al garrofer, plantat amb força en el terreny" (sic). 

         Però pense que si l'hagueres escoltat, també podries haver fet una xicotet ressenya del meu. Ací el tens, i encara que el pots llegir al meu llibre "L'espill de l'orb" (pàg. 13), vaig canviar la darrera quarteta per a l'ocasió. (sobretot per Apa), i encara que parle en primera persona, la veritat és que no sé a qui m'estic dirigint...

         I ara dedicat a ell, un poema del meu llibre. Un llibre que, potser sense el seu suport, mai no s'hagués publicat:

VEUS

Dedicat al Josep Aparicio "Apa"

una veu prodigiosa en un País on abunda la sordesa...

Hi ha veus com trons de fortes.

Hi ha veus com pous de fondes.

Hi ha veus com nits de fosques.

Hi ha veus com rius de llargues.

Hi ha veus com mars d’extenses.

Hi ha veus com focs d’ardents.

Hi ha veus com mels de dolces.

Hi ha veus com plors d’amargues.

Hi ha veus com gels de fredes.

Hi ha veus subtils com vents...

Hi ha veus, com la de APA,

que és més que una veu.

I quan l’escoltes penses:

Si canta com els déus!

***

Francesc Arnau i Chinchilla

(Teatre Capitolio de Godella, divendres 7 de juny del 2013)

El públic entregat amb el nostre gran artista (foto de l'Andreu Garcia)

***    

Nota: Li deixe al meu amic "pakiu" la primícia (després de veure que no s'ha enregistrat en pel·lícula) de publicar una aproximació de tot el que diguérem en la nostra intervenció: 

Crònica de "pakiu" a L'ÚLTIM TRENET A LA MEDITERRÀNIA