Notes organogràfiques de Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina

Veurem avui diversos punts d'aquesta herba de la família Plantaginaceae (1), que avanço de forma epigràfica, tenint en compte, com sempre m'agrada de recordar, que descric plantes, no tàxons; així, tots els punts són relatius, només, a les plantes trobades en aquests dies, de manera que, per exemple, l'ecologia i l'hàbit són els d'aquests peus, no els generals o teòrics, que són els propis de les flores:

• Localitat
• Ecologia
• Forma vital
• Hàbit
• Fulles
• Flors personades
• Càpsula
• Llavors alades

Notes organogràfiques de Campanula glomerata L.

Capítol dedicat a aquesta campaneta, en el format tipus fitxa sintètica de planta, no habitual en aquest espai. En el meu cas, però, no tan sintètica.

Com d'altres cops, m'agrada de fer notar que les descripcions són personals, no pas manlleus. Això sí, també hi introdueixo, ultra les organogràfiques, alguna nota fenomenològica.

Una cullera de savina

De culleres n'he fet una colla. Sobretot de boix, una fusta ideal, d'una homogeneïtat ben destacable.
En aquest capítol hi faré una breu introducció sobre la manera d'obrar una cullera.

Notes a salt de garsa d'un fenassar mesohigròfil

En aquest capítol hi veurem, del passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián per davall dels cingles de Bertí, notes de dos marcs diferenciats, un de general, el del recorregut, entre Puiggraciós i Puiggiró, dos topònims amb g doblada; i un altre més específic, d'un fenassar d'obaga, força humit i ben interessant, pel que fa a la flora i l'ecologia.

La buina, símbol d'un llegat

Em plau cloure aquest més d'octubre amb una nota breu.

La pastura d'oví i l'afaiçonat de dent (introducció)

Capítol introductori d'un tema que em sembla molt substanciós: alguns aspectes ecològics de la pastura del bestiar de llana.

Plantago media L. i alguns dubtes sobre les categories biotípiques

Capítol dedicat a aquest plantatge, copsat en flor i en fruit. Veurem, breument, el tipus de vida, l'hàbit i algunes imatges de la planta, de les flors i de les llavors.

Però el ròssec que ha dut aquest plantatge serà, possiblement, més extensiu que no els trets mateixos de la planta.

Exposaré alguns dubtes i comentaris sobre alguna categoria de la tipologia vital.

Schenkia spicata (L.) G. Mans.: proliferació

Com més va més sorprenents em semblen, alguns aspectes de les plantes. Certament, l'estil de vida dels vegetals es va revelant molt poc a poc i em sembla que tota una vida d'observacions no donaria sinó per a forjar-se, merament, una idea aproximativa.

Llavors esquamuloses de Frankenia pulverulenta L.

Presentació. El passat setembre vaig visitar l'espai anomenat Salats de Conill -no està clar que aquesta sigui una denominació autòctona-, als Plans de Sió. El teròfit Frankenia pulverulenta L. hi és molt abundant, però en aquest temps els peus estaven ressecs; fins i tot els fruits, molt ben ocults al dedins de l'embolcall calicinal, són de molt mal veure.

La desconnexió del món: cal crear una escola de naturalistes

Els naturalistes clàssics eren sovint exploradors, viatgers, en certa manera aventurers, que volien saber com era el món, la fauna i la flora, en regions que eren poc o no gens conegudes.