Cereal d'hivern (Poaceae): el filloleig (2)

Aquest capítol fa joc amb el dedicat al coleòptil, que va ser el primer d'una sèrie destinada a documentar el creixent dels cereals, el seu cicle biològic. El trànsit entre la germinació i el filloleig -la ramificació- representa un canvi pregon.

Un estenall de margall dret Lolium rigidum Gardin

Els sembrats i els camps de cultiu, en general, ofereixen tot un filó de temes diferents i de gran diversitat d'espècies.

Uns camps de mostassa blanca Sinapis alba L.

El conjunt rural o agrari de Gallecs ja ha merescut, en aquest espai, tota una sèrie de capítols, com ho acredita el fet que hi tingui 'etiqueta' pròpia, però segueix oferint-nos temes prou interessants: en aquest cas es tracta d'un sembrat que mai abans no havíem vist, de mostassa blanca Sinapis alba L., una brassicàcia de llavor.

Algunes notes de morfologia de l'Espelta petita Triticum monococcum L.

Introducció. S’observen espigues d’espelta petita Triticum monococcum L. i es destaquen alguns aspectes de detall de les espícules. Aquest blat ancestral –antic, primitiu, arqueològic (1)- actualment quasi no es cultiva.

Aquest blat diploide sembla que prové d'un blat silvestre, el Triticum boeticum Boiss., un i altre tan consemblants que, segons els criteris dels autors, només tindrien diferenciació infraespecífica.

De talla petita, té un rendiment baix o molt baix; és de cultiu molt local, marginal, testimonial o residual. S'ha cultivat localment, per a péixer l'aviram, com a farratge o per a preparar alguns tipus de farinetes. El cultiu es manté sobretot per interès botànic i per a disposar d'un banc de llavors actual. Els exemplars observats són de camps de l’Espai Agrari de Gallecs, on són habituals els assajos de cultius de varietats primitives, antigues o recuperades.

Apunts de carpografia de la coleta de sembrat Vaccaria hispanica (Miller) Rauschert

En d'altres ocasions ja ho vam destacar: són moltes les plantes que fan fruits en capsella, un ovari sec i més o menys endurit que, arribat a la maduresa, s'obre però només parcialment, permetent, d'aquesta manera, que l'eixida de les llavors no es faci d'un sol cop, sinó a mesura que la planta experimenta moviments, com ara el brandar provocat per l'aire o el pas o contacte d'un animal.

Florada de Jarava caudata (Trin.) Patricio Peñailillo (2002)

Passeig amb l’Olga per l’espai agrari de Gallecs.

Fa calor, però fem una tranquil·la i breu passejada d’observació del paisatge, sobretot dels sembrats, les espeltes i els mestalls –mestalls d’espeltes i de lleguminoses amb cereals.

Aquest capítol no és res més que una remembrança o, si voleu, l’expressió de la renascència de la natura: les plantes vegeten i fruiten, en cicles que poden evocar la figura d’una espiral o bé, la que jo prefereixo, la d’una roda de rodelles.

Perquè potser tindria motiu per donar-lo per esgotat, aquest tema, un cop publicada la monografia corresponent, però, revenint altra volta, aquesta estipa, amb una floració tan desplegada, m’adono que res no podem donar per esgotat.

L’avantatge és que, fet ja l’estudi de detall, em puc limitar a la notícia més essencial: consignar-ne la floració; la constatació del banc de llavors en estoc, al dedins de les tiges; i el record de l’origen de la planta.

Floració. Aquesta estipa fa unes tofes força espectaculars, per la gran talla i la desbridada producció de flors i fruits. 2 de juny de 2022.

La fitografia. Accessible per aquest enllaç.

Clistogàmia. Tema tractat a la fitografia i vist també en aquest capítol.

Molt fàcil. Per a ensenyar-li el fenomen a l'Olga va haver-n'hi prou amb aclarir-ne amb les mans una tofa; triar una tija vella, entre les més gruixudes, i llevar-la; passar el moll dels dits pel tram proper a la base, per a detectar-ne la infructescència clandestina; i esqueixar-la amb l'ungla. Infructescència, panícula granada de l'anyada anterior! A la primera! D'això se'n diu fer guardiola!

Origen i distribució. Donat que la nota de 'Flora Iberica' és molt ajustada, copiem-la:

"Bordes de caminos, herbazales y otras zonas ruderales; 0-250 m. V-VI. Chile, Uruguay y Argentina; naturalizada en el sur de Europa y Australia. NE de la Peninsula: [B] [Ge] [V] [Z]"

Text del volum XIX (I) Gramineae (partim) de 'Flora Iberica'. © CSIC. L'autor del gènere és Carlos Aedo. 

Els plecs que vaig dipositar a l'herbari de l'IBB els va revisar aquest botànic.

Trobada, doncs, a Saragossa, Girona, Barcelona i València. Els claudàtors indiquen al·loctonia.

Text i fotografies: © Romà Rigol

Apogeu d'herbes: espigues de queix i de marge als camps de Gallecs

Fins i tot els poetes n'han cantat les meravelles, de les herbes de marges i camins. Quan n'ensopeguem un de ben florit no és pas fàcil, de restar-ne indiferent.

El paisatge banalitzat: adeu-siau jonquereta

Avui voldríem posar un petit exemple d'un fenomen molt gros que, a més, té més brancs que les flors de les umbel·líferes.

Una aproximació a Poa trivialis L.

Dominant. Les plantes que fillolen poden fer poblacions contínues, de més o menys extensió. Poden dominar completament l'espai i per això les qualifiquem així, com a dominants. Avui portem a aquest espai una poa molt dominant en un camp de la ribera grassa del torrent de Gallecs. Hi fa un prat xamós i ben espès, força atractiu, a més, quan es despleguen les fines panolles i el prat queda tot espurnat pels punts clarets de les petites espiguelles.

Allium triquetrum L.

Les esteses de l'allassa Allium triquetrum en flor ens han recordat les que fa Galanthus nivalis. Ambdues plantes són geòfits que cadellen abundosament; fan estenalls a les riberes; tenen hàbit de manat de fulles gladiades, vinclades cap a fora, com un brollador; fan flors blanques, capbaixes, amb vies verdes, emparades, abans d'eixir, per una espata membranosa, etc.

Prunyoners en flor: Prunus insititia L.

Som en temps de la floració dels prunyoners o pruneres silvestres, els arbrets que, segons es diu, han estat tradicionalment utilitzats com a peu d'empelt de les pruneres cultivades i d'altres fruiters de pinyol.

Fecunditat clandestina (clistogàmia) en Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth

Vam tractar aquest tema en un article dedicat a aquesta poàcia neotropical: 'Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth a la ribera del Besòs i del Mogent', publicat a la revista 'Miconia', editada per l'amic Josep Nuet.

Ens decidim a tornar sobre aquest punt perquè és molt bonic, no gaire conegut i, sobretot, no gens documentat, precisament degut a la clandestinitat del fenomen. I això que de poàcies clistògames n'hi ha un cabàs; però cal furonejar una mica per a veure-ho.

☰

Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth. Neotropical allochtonous. Cleistogamy. Clandestine fertility. Abundant hidden seeds. Cauline axillary seeds. Basilar axillary seeds. Spikelets fitted.

☰

Hem tingut l'oportunitat, a més, de trobar algun exemple de notable fecunditat -tres panícules en un peu- i per això ho hem titulat així, en comptes de titular 'reproducció clandestina', que és pròpiament el que significa la clistogàmia, reproducció d'una flor tancada o oculta. De manera que, pel que fa a imatges, no hem fet cap manlleu d'enlloc i totes les d'aquesta entrada són inèdites.

D'altra banda, aquesta estipa forruda ja ha merescut abans algunes notes en aquest espai, de manera que convidem al lector amistós a comprovar-ho, mitjançant el cercador o les etiquetes.

☰

©️ Romà Rigol 

Nomenclatura. Aquest punt, un xic carregós, l'hem vist ja altres cops, però el refresquem per a qui no estigui al cas. Si reportem aquesta estipa amb el nom Amelichloa no és res més que una pura convenció, com qualsevol altra. I potser perquè sembla que ja és general, o gairebé, el criteri que és prou admesa i fonamentada la segregació del gènere Stipa; Aymerich i Sáez també recullen el nom de les agrostòlogues americanes, en el seu actualitzat i valuós catàleg de plantes al·lòctones (vegeu-ne l'enllaç al capítol 'Marginalitat i documentació').

Finalment, també C. Romero li dona prioritat a aquest nom, en el seu magnífic catàleg sistemàtic 'Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares'.

☰

El lloc. Marge de camí, molt a prop del torrent de Can Salvi i de Can Jaume Magre, a l'espai rural de Gallecs (el Vallès Occidental). Marginalitat clarament suggeridora. Vegeu-ne detalls al nostre article.

☰

Fenologia. Les mates d'aquesta tofuda estipa es troben ara en plena represa de l'activitat vegetativa, quan algunes encara duen les restes de les inflorescències de l'any i, tot i que molt escasses, algunes cariopsis encara pengen de les panícules seques.

La jonquereta de jonquet de galàpet

El capítol d'avui fa joc amb l'articlet que vam incloure al document que trobareu en aquest enllaç. En aquests moments no en fa gens la fila, de jonquereta, però aquest és, justament, un dels trets d'aquest espai: té una fesomia molt canviant, segons la temporada.

≡

Mutabilitat. La jonquereta de Juncus bufonius és verno-estival i prospera a compte de l'aigua que amara el sòl durant l'hivern i la primavera, quan el sol no té encara prou virtut per assecar-lo. Després de la discreta ufana del jonquet, queda encara un romanent d'humitat que fa possible la vida de tot de plantes ruderals i arvenses, de manera que l'aspecte del lloc va canviant amb el temps.

Efectivament, les terres al·luvials de l'espai rural de Gallecs són bones terres agrícoles. Pel que fa a la humitat i l'aigua que amara periòdicament el sòl, plantejarem més avall una hipòtesi. 

≡

Clotes i espais humits. Val a dir que més aviat curtegem d'espais que s'estanyen. Aprofitem per a dir que en el parc agrari de Gallecs seria molt fàcil crear-hi clotes favorables per a les plantes higròfiles o amfíbies i tota la fauna associada, amfibis, odonats, etc. Només cal fer una petita excavació en un terreny ben planer, preferentment no gaire lluny d'un sot i a sota d'algun talús, per a facilitar la recepció de l'aigua traspuada de les capes superiors.

≡

Les imatges d'aquest capítol són de dos períodes, algunes actuals, d'aquest setembre, i d'altres estivals, del 8 de juliol de 2018. A la fotografia, peculiar plasticitat del llot d'aquest espai canviant, de vegades totalment xop, negat, altres simplement humit i fangós, o bé sec en superfície, com mostra aquesta imatge actual. Sobre aquesta curiosa plasticitat en farem algun lluc.

≡

Ecologia: sòls tarquimosos de negada temporera. El lloc té una mica de molla, tot i que l'aspecte és molt discret. Es tracta d'un braç de terra que comunica dos camps situats a prop del sot de la riera de Gallecs. Hi ha remoció i la compacitat deguda al pas de maquinària. Com dèiem, el sòl pot ser molt humit o fins i tot moll i enaiguat. Creiem que aquest braç de terra rep aigua per fluència lateral de les capes de terra superiors, que traspua pel talús. El pisonat produït pel pes de la maquinària contribueix, a més, a reduir la porositat del sòl, a fer-lo més impermeable i a afaiçonar-lo amb un perfil lleument enfonsat (subsidència), apropiat per a que, de tant en tant, es negui i es creï un ambient tarquimós.

Espai rural de Gallecs: males herbes

A l'espai agrari o rural de Gallecs li hem dedicat alguns capítols. El lector interessat pot trobar-los mitjançant el cercador del blog. Avui és el darrer dia d'estiu. Alguns camps estan llaurats i polits, però d'altres estan totalment envaïts per males herbes.

Aquesta expressió, males herbes, és d'ús molt comú i pot semblar massa indefinida o poc adient, però en el medi agrari hi té el seu sentit més exacte, aplicat, sobretot, a aquelles plantes que manifesten una forta capacitat per infestar camps de cultiu. Avui en veurem dos bons exemples.

≡

Malherbologia. El coneixement de les plantes que infesten els camps de cultiu és força important. La universitat de Lleida el desenvolupa a la càtedra de malherbologia i ecologia vegetal, encapçalada per Jordi Recasens, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.

Recasens i altres botànics d'aquest grup han publicat nombrosos treballs centrats en les herbes arvenses, plantes messicoles, dels cereals d'hivern, herbes dels camps regats, etc.

Espigues d'or a Gallecs

L'any passat vam fer algunes visites a l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Oriental) i vam fer-ne un reportatge força extens, dedicat a temes diversos però especialment centrat en els cereals.

En aquest espai i contràriament al que sol ser habitual, que en cada veral es cultivi una sola espècie o gairebé, hi podem trobar tot un mostrari de varietats de cereals diverses; se'ns ofereix, així, una preciosa oportunitat de conèixer-les, que es pot considerar excepcional, de gran interès.

Presentarem el llarg report amb dues relacions, la dels epígrafs i la de les espècies que hi són mencionades o objecte d'algun comentari. Relació d'epígrafs:

• Pel juny la falç al puny.
• Menes de blat i el pa de cada dia.
• L'espai d'interès natural (EIN) Parc Agrari de Gallecs.
• Finestra natural i estampa de bocage.
• Tanyada esvelta.
• Grans herbassars.
• Raigràs anglès Lolium perenne.
• Manteniment i previsió.
• Camp de llenties Lens nigricans.
• Cardassars.
• Megafòrbia.
• Eficàcia comprovada.
• Apegalós.
• Figaflors.
• Brotada escalonada.
• Horts i patateres.
• L'home imita la natura.
• Pèsols i tudons incontrolables.
• Faveres i bledes.
• Agermanament i referent bibliogràfic.
• Herba talpera.
• Paradella de camí.
• Bocage.
• L'ordi més clàssic.
• Blat i blats.
• Ortiga major.
• Llengües de bou.
• Flors fimbriades.
• Civada.
• Lígula i panícula clandestina.
• Major productivitat.
• Sòl eutròfic i fresc.
• Glans pedunculats molt festejats.
• Pugons i formigues.
• Siderúrgia vegetal.
• Flor pateniforme.
• Estampa seminatural.
• Desapercebudes.
• Blat de formiga.
• Fregall natural.
• Messícoles i professors.
• Estudi molt original.
• Una vella coneguda.
• Banyarriquer viat.
• Aigua a doll.
• Una mica d'estètica.
• Temps de canonar.
• Orelletes per desaiguar.
• La gramínia fa el rudiment del fruit en néixer.
• Llenties i coleta de sembrat.
• Una herba segetal que es vol recuperar.
• Un mulladiu de jonquet de galàpet.
• Els penjaments de Linné al comte.
• Jonquereta de calàpet.
• Mondongo i pigallats enigmàtics.
• Flora higròfila.
• Sobre les espigues de blat.
• Vestit o nu.
• Espiga curta de blat dur.
• Espiga tosella d'espelta.
• Tipus i denominacions bàsiques.
• Mestall.
• Glumes carenades.
• Varietat recuperades.
• Glumes arestades.
• Parts de l'espigueta.
• Boll i gra.
• L'originalitat de la pàlea.
• In diminuendo: la basitonia de les pooidées.
• Flòscul o anteci.
• Llargària de les barbes.
• Espelta bessona?
• Varietat motxa.
• Fecunditat i cloenda.

▤

Relació de plantes:

• Platanus acerifolia
• Rumex crispus
• Lolium perenne
• Lens nigricans
• Silybum marianum
• Chelidonium majus
• Galium aparine
• Ficus carica
• Solanum tuberosum
• Capsicum annuum
• Rosa sempervirens
• Beta vulgaris
• Euphorbia lathyris
• Rumex pulcher
• Hordeum vulgare distichum
• Urtica dioica
• Rumex obtusifolius
• Avena sativa
• Quercus robur
• Brachypodium phoenicoides
• Quercus ilex
• Bromus catharticus
• Equisetum telmateia
• Amelichloa (Stipa) caudata
• Clytus arietis
• Celtis australis
• Vaccaria hispanica
• Juncus bufonius
• Lythrum hyssopifolia
• Veronica anagallis-aquatica
• Triticum turgidum
• Triticum spelta
• Triticum dicoccum

Un referent bibliogràfic

El 2005 Miquel Pujol Palol va publicar, amb l'ajut de l'associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, el volum "Les plantes cultivades. 1: Cereals". Es tracta d'una obra excel·lent, copiosament documentada i feta amb un admirable esperit empíric, vital i personal. L'autor dedica apartats extensos als nostres cereals, molt ben il·lustrats i ordenats de forma sintètica i clara, molt propícia per a la consulta. Una obra imprescindible en aquesta temàtica, els nostres cereals.

▤

Espigues d'or

Podeu accedir al recull complet en aquest report de l'espai cultural de Gallecs.

▤

Sabadell

Fotografies i textos: ©️ Romà Rigol