Apunts sobre l'anemocòria: dispersió aèria

El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).

D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.

De les espícules polígames de Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone

El passat desembre vam trobar, amb l'amic Cèsar, aquesta panícia, en un talús de la carretera de Cantallops, a l'emporità. Fins i tot vam aturar el cotxe, per a veure-la i retratar-la, com de vegades sentim dir.

Logfia gallica (L.) Coss. & Germ.: uns fructículs enclaustrats

En l'expressió de les plantes sovint hi ha, juntament amb els òrgans amostrats, d'altres que, contràriament, resten ocults; una flor mantinguda oculta, per exemple, pot escapar als riscos de la casuística de l'exposició a l'exterior, que en una flor que s'autopol·linitza pot ser avantatjós.

En els fruits també hi veiem fenòmens d'ocultació o, més abundantment, retenció: fruits que resten a les plantes, fins que es desintegren les parts que els porten i, d'aquesta manera, acaben caient als peus de la planta mare que els originà.

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth: el perill de la tenuïtat i d'altres atributs

Introducció. Trobo una nova i recent plantació d'una estipa americana, del gènere Nassella, al barri de La Sagrera, a Barcelona. Recullo algun detall morfològic d'aquesta planta i en faig algunes valoracions, de caràcter ecològic o semblant.

Del fruit en càpsula del Sapinde de la Xina koelreuteria paniculata Laxmann

Capítol breu i concret, centrat en el fruit sec d'aquest arbre ornamental que podem trobar en parcs, jardins, places i carrers.

Les característiques o atributs d'aquest arbre el fan força apreciat, com a arbre ornamental; té bona talla, bona capça, gran i peculiar fullatge, vistent floració - i estival, un altre punt apreciat, atès que en aquest període és natural un general decandiment- i atractiva fructificació.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Cípseles de Card fuell Carthamus lanatus L.

Carthamus lanatus L. és una asteràcia del grup Carduoideae. En aquest capítol s'hi recullen diverses imatges del fruit, la cípsela, amb el matís a afegir que, presentant molta variabilitat en la forma -polimòrfia-, han de considerar-se exemples determinats més que no models del fruit de la planta.

El diumenge 13 de març anirem amb DEPANA a Castellfollit del Boix (Bages)

Seguirem en la línia d'apropar-nos a espais i territoris no gaire coneguts, però que ens ofereixen paisatges prou harmoniosos i amb atractius diversos i abundants. En aquest capítol en fem un avançament. 

En el nostre país la cultura cerealista segueix tenint una implantació i una importància notables, per bé que, tal com ha deixat en evidència l'actual crisi, de gra se n'ha d'importar molt.

En l'activitat del proper diumenge en farem una aproximació in situ: observarem la forma i l'estil de vida de l'ordi. També hi podrem veure el conreu d'una lleguminosa.

Prat periurbà de llevamà, verònica, filamaria...

Per molt comuns que siguin els extensos prats de ravenissa, lluminosament espurnats de blanques flors, potser mai no deixaran de sorprendre'ns i de commoure'ns. Darem un cop d'ull al prat d'un retalló de terreny que ha quedat fora de l'abast del ciment, de l'asfalt i del pas de vehicles. Són espais reduïts que han quedat isolats en l'atrinxerada marginalitat, enmig de la desmarxada xarxa de carrers i edificis industrials.

Efectivament, sembla mentida que en llocs així i quan encara l'hivern és gran, hi hagi una floració d'herbes tan bella i harmoniosament parada com l'estesa de flors d'un jardí.

Rubus ulmifolius Schott, nitròfil i invasor

L'hàbitat de l'esbarzer és la bardissa, mot derivat de barda, 'brossa amb què es cobreixen les tàpies i es tanquen les entrades dels horts o vinyes closes".

L'articlet del diccionari de Francesc de Borja Moll ens situa en una perspectiva matisada i interessant, perquè relaciona clarament l'esbarzer amb l'àmbit sinantròpic.

Així doncs, en el breu capítol d'avui volem destacar que Rubus ulmifolius L és, també, nitròfil, ruderal i invasor sense brida.

≡
Invasor. Sembla que hi ha alguna mena de recança estranya en reconèixer que algunes plantes autòctones són invasores. Sempre associem aquest caràcter amb les plantes al·lòctones. 
Potser per això ens va cridar l'atenció com s'expressa l'escriptor i divulgador Daniel Climent, amb el seu estil planer i directe, en aquest vídeo: 'Vídeo de Daniel Climent: Albarzer Rubus ulmifolius'.
≡

Bardissa amb esbarzer comú i lianes al·lòctones. Les llargues branques pengen com garlandes, en un efecte força ornamental. No cal insistir en les qualitats excepcionals d'aquestes lianes: grimpen, s'estiren, jeuen, cauen, pengen...en la blanesa de la seva arquitectura rau precisament el seu èxit.
≡
El lloc. Trinxera del riu Ripoll, a la Cobertera (Sabadell. El Vallès occidental). Observeu-hi l'extensió de la bardissa d'esbarzer amb abundor de plantes al·lòctones.
≡

Mantell de lianes atapeïdes i flonges, com gegantesc coixí de molses. Aquestes bardisses possiblement pertanyin al col·lectiu, per no dir garbuix, de comunitats que trobem habitualment en marges de terres grasses, torrenteres, arenys, codolars, etc., relacionables amb l'Arundini donacis-Convolvuletum sepium Tüxen et Oberdorfer ex Bolòs 1962 (= Calystegio sepium- Arundinetum donacis, nom proposat per Ninot, Masalles, X. Font i Vigo).
≡

Imatge aèria que dona idea de l'extensió d'aquestes bardisses ruderals amb R. ulmifolius dominant. Fotografia: ©️ Institut Cartogràfic de Catalunya.
≡
Temperament i ecologia. De fet, aquest elements tenen un temperament i unes formes força ben caracteritzades. Pel que fa a l'ecologia aquestes lianes es fan en espais assolellats i calents, en talussos i marges de terres agrícoles, amb abundor de substàncies nitrogenades al sòl i un romanent d'humitat quasi permanent.
Pel que fa al tipus vital són predominantment perennes, molt vigoroses i vividores; la majoria, si més no les dominants, fan tornes; d'internodis llargs; creixent molt ràpid; làmines grosses i versàtils, en general palmatinèrvies.

Resum d'antobiologia de Salix atrocinerea Brot.

En el capítol anterior vam assajar de fer un balanç sobre la fenomenologia floral d'uns salzes observats aquest hivern i el passat 2019. 

En el capítol d'avui ens proposem fer un resum de la fenomenologia floral en Salix atrocinerea Brot., amanit amb noves imatges, d'un gatell femení festejat per les abelles. 

És un assaig de síntesi que fem amb la intenció de constatar els principals factors que hi concorren i donar idea, així, de la notable complexitat del fenomen global, floració, pol·linització, fecundació i fructificació.

Volem que el resum sigui una revisió del fet a l'entrada anterior; però ara ens centrarem en el gatell, passarem el podall per algunes conjectures i aportarem dades temporals.
▤
GALERIA D'IMATGES
Les dades. Les fotografies són de la ribera del riu Ripoll. S'han pres a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, 180 m, estació primera (Sabadell, El Vallès Occidental) i del veïnat de Les Arenes, 360 m, estació segona (Castellar del Vallès, El Vallès Occidental).
Totes les imatges duen la data. 
▤

Fig. 1: 16.1.2020

FLORACIÓ HIVERNAL
Figura 1. Els primers arbres en florir són masculins. A mitjan gener es produeix l'eclosió dels gatells -aments- sedosos, mentre que molts borrons es mantenen encara tancats i els més avançats, en canvi, ja estenen i despleguen els estams.
▤

Fig. 2: 16.2.2020

MADURACIÓ DE LA FLORACIÓ MASCULINA
Figura 2. Es manté la floració però amb un caràcter diferent. La majoria de flors han empal·lidit, perquè les anteres s'han marcit.

Sobre les pinyes i els brots de Pinus halepensis Mill.

Els pins duen les flors i les llavors en cons -d'aquí el nom de la classe, coníferes, portadores de cons-, també anomenats estròbils. En definitiva, són mots botànics, cons i estròbils, que designen el mateix que en el parlar comú anomenem pinya.
▤
Introducció. Ramificació i foliació. La ramificació dels pins és coneguda. Al voltant de l'eix central, que alguns anomenen guia, es disposen les branques, ascendents o patents -plagiòtropes-, agrupades, en cada nus, en verticils (1) de 2-4, de mitjana.
Els pins broten fent llargs internodis d'elongació predominantment inferior -creixença acròpeta-. Aquests trams són macroblasts, és a dir, llargs brots de nusos força separats.
En els macroblasts hi sol haver un tram superior foliós i un d'inferior sense fulles, amb esquames sense clorofil·la. Veurem tots aquests aspectes al llarg d'aquest capítol.

Pinyons en la secció d'una pinya de Pinus halepensis Mill.

Com sabeu, en els pins hi ha cons exclusivament masculins i cons femenins. Són monoics (els dos sexes a la mateixa casa, però separats). Els cicles fenomenològics de les pinyes s'aparten força del model de fruit més convencional, posem per cas el d'una castanya o el d'una serva. La castanya i la serva són la culminació d'un cicle més o menys regular que es repeteix cada any: floració, fecundació i fructificació.

Flora dels badalls del ciment (i 2)

Recuperem la segona part d'un report urbà i suburbà dedicat a les plantes ruderals o sinantròpiques (n). Són totes aquelles plantes que viuen en el medi humanitzat i deshumanitzat, florents sobretot en tots aquells espais que no són netejats i vigilats amb zel permanent. La flora silvestre és incapaç de conviure amb nosaltres, però hi ha un bon estol de plantes que ens han festejat i acompanyat des de temps immemorials, sovint de forma tan discreta que gairebé no ens n'adonem.

Els blets Chenopodium són un exponent típic d'aquesta flora tan particular. No és estrany que pertanyin a la família de les quenopodiàcies, perquè moltes plantes d'aquesta família viuen en llocs amb inhabituals concentracions d'alguns elements. La darrera entrada del blog 'Flora Belalcazarensis', d'Emili Laguna, inclòs en la relació de 'blogs amics', recull diversos blets d'aquesta regió, en l'estil directe de l'autor.

Polycarpon tetraphyllum és un component d'una comunitat viària urbana pauciespecífica. A més, dona nom a una aliança de comunitats ruderals de sòls calcigats, descrita el 1975 pel botànic doblat d'alpinista Salvador Rivas-Martínez. Aquesta petita anual -camèfit?- de floració molt dilatada, com escau a aquest biotipus, ocupa petits i molt migrats espais; ens demanem si no tindrà més espai a la literatura botànica que no en el terreny. En el recull enllaçat hi veurem un detall de la planta força interessant.

L'enllaç. Com en la primera part, recollim en aquesta segona part plantes principalment herbàcies que viuen als carrers i espais descurats, algunes molt comunes.

(n) La nomenclatura relativa a la tipificació de l'estatus de les plantes ruderals és diversa i complexa. Sanz Elorza i altres van publicar un molt interessant atles de les plantes al·lòctones que conté un apartat dedicat a aquest tema, si bé cal no oblidar que, essent moltes les plantes ruderals al·lòctones, també és important el conjunt de plantes ruderals autòctones.

Sabadell

Text i fotografies © Romà Rigol