Notes a salt de garsa d'un fenassar mesohigròfil

En aquest capítol hi veurem, del passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián per davall dels cingles de Bertí, notes de dos marcs diferenciats, un de general, el del recorregut, entre Puiggraciós i Puiggiró, dos topònims amb g doblada; i un altre més específic, d'un fenassar d'obaga, força humit i ben interessant, pel que fa a la flora i l'ecologia.

Un manat d'herbes agostenques de rostoll

Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Centelles Gavin, que abans de deixar enrera aquest rostoll es va girar, per a tornar a veure'l, un altre cop, en admirable mostra del sentiment de compartir -formar part-, l'essència mateixa de viure la natura.

A propòsit de la diàspora de la sanadella capil·lada Stipa capillata L.

En aquest capítol hi veurem, després d'unes consideracions prèvies, alguns trets de la diàspora de Stipa capillata L., en especial l'indument de l'aresta; es mesuren també la talla de 15 arestes.

Finalment, es recull alguna nota biogeogràfica, suggeridora del caràcter del seu llinatge.

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth o crear problemes per gust

Foc. Dissabte 28 de juny. Calor desmesurada. Sento olor de socarrim i diverses sirenes. Baixo al carrer. Hi ha grups d'agents de la policia local i uns bombers, tirant aigua amb mànega a una zona enjardinada, plantada, no fa gaire temps, amb motes de la gramínia Nassella tenuissima.

Un blat arqueològic: l'espelta bessona o pisana Triticum turgidum subsp. dicoccum (Schrank ex Schübler) Thellung

Si se'n diuen, d'arqueològics -també antics i primitius-, és perquè de vegades llurs granes apareixen en els treballs d'exhumació de jaciments arqueològics, alguns, per cert, d'èpoques d'allò més reculades.

Aquest seria un dels trets remarcables d'aquests blats: són dels primers cereals que es van cultivar. El cultiu de la pisana o espelta bessona es va mantenir fins a l'època actual o moderna; és un blat molt ric en midó -blat midoner; es diu que a mitjan del segle passat ja no es cultivava. Però durant molts segles la pisana era el blat més cultivat a Europa.

Ocells amb l'ADENC i la cicatriu arreica de Conill

Participo en una activitat d’observació d’avifauna de l’ADENC, organitzada per Rosa Muntané i Mireia Calvet. La meva vista, deficient, no em permet veure gaire cosa que tingui més enllà de dos pams, però, ultra el vol dels ocells -en especial dels rapinyaires-, l’entorn és, en general, magnífic.

Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Cereal d'hivern (Poaceae): el filloleig (2)

Aquest capítol fa joc amb el dedicat al coleòptil, que va ser el primer d'una sèrie destinada a documentar el creixent dels cereals, el seu cicle biològic. El trànsit entre la germinació i el filloleig -la ramificació- representa un canvi pregon.

Unes llambregades pels volts de Civit de Segarra

Aquest capítol serà breu i possiblement poc falaguer; ja va bé, perquè es tracta d'un territori molt sobri i, certament, en el dia que vam fer aquest passeig no oferia, en general, elements gaire atractius.

Què és l'evolució de la vegetació? (2): un exemple didàctic

El marc. Es tracta d'un erm de la Vallençana, a la vall del torrent del mateix nom, a l'extrem ponentí de la serra de Marina, entre les carreteres de Badalona i la Roca. El substrat és de pissarres paleozoiques, però, trobant-se l'erm al repeu del vessant, és acollidor de materials trasbalsats, sobretot sorres al·luvials, força favorables per a la implantació de la vegetació.

De les espícules polígames de Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone

El passat desembre vam trobar, amb l'amic Cèsar, aquesta panícia, en un talús de la carretera de Cantallops, a l'emporità. Fins i tot vam aturar el cotxe, per a veure-la i retratar-la, com de vegades sentim dir.

Cereal d'hivern (Poaceae): el coleòptil (1)

A Catalunya s'hi sembren cereals d'hivern. Són l'ordi, la civada, el sègol, el blat i el triticale. El primer és, amb diferència, el que ocupa una major extensió. Són plantes principalment farratgeres; en alguns casos es pleguen en verd, per a guardar -fenc. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.

Fruits i clistogàmia de Cleistogenes serotina (L.) Keng

S'il·lustra i es comenta el fenomen de la clistogàmia en aquesta poàcia. En aquest cas, el mateix nom de la planta: Cleistogenes, o sigui generat ocultament, la indica ben clarament.

La banya del sègol Claviceps purpurea (Fr.) Tul. a la serra de la Marina

Com que l'essencial d'aquest fong entra en els camps de la micologia, la química i la medicina, que no conec, el d'avui serà un capítol fonamentalment il·lustrat i exposat de forma breu, articulada i epigràfica, procurant mantenir les reserves que aconsella la matèria.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.

Observant el paisatge i les plantes dels Monegres

La primera qüestió que sorgeix, a l'hora de reportar les visites fetes a aquestes terres de l'Ebre, seria l'abast territorial dels Monegres, és a dir, si podem acceptar que, ultra les delimitacions físiques fixades per la divisió administrativa, podem parlar versemblantment d'una comarca natural dels Monegres.

Un any de renadiu i una anyada desastrosa

Com que es tracta d'una matèria: els cereals d'hivern, que només conec a un nivell molt elemental, plantejaré aquest capítol procurant no apartar-me gaire de la precaució aconsellable, perquè els costums de les pràctiques agroramaderes són molt variats i, en general, no gaire coneguts, fora dels àmbits rurals.

Passejant del Pont de Cabrianes a Les Tàpies (Bages)

Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.

I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.

Notes de flora d'un camp de raigràs del Moianès

Per força aquest capítol és complementari d'alguns altres ja publicats, que hem dedicat, o bé a altres camps de raigràs, o bé a plantes d'aquest mateix lloc que, al nostre lluc, eren mereixedores de tenir un espai propi.