Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Centelles Gavin, que abans de deixar enrera aquest rostoll es va girar, per a tornar a veure'l, un altre cop, en admirable mostra del sentiment de compartir -formar part-, l'essència mateixa de viure la natura.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fabaceae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fabaceae. Mostrar tots els missatges
17 de setembre del 2025
11 de setembre del 2025
Setembre: temps de rostollar i recossirar
5 d’abril del 2024
Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (2)
Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.
Etiquetes:
Asteraceae,
Boraginaceae,
Caryophyllaceae,
Fabaceae,
indument,
Primulaceae,
Rubiaceae
21 de maig del 2023
Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (1)
Aquest report recull temes d'un parell de passejades, per un mateix lloc de la ribera del riu Llobregós, a prop del llogarret dit Talteüll, a la zona del forat de la Capella i l'actualment ruïnós Mas del Sot.
Etiquetes:
Boraginaceae,
Buxaceae,
Caryophyllaceae,
Chenopodiaceae,
Cistaceae,
Euphorbiaceae,
Fabaceae,
Fagaceae,
Labiatae,
Linaceae,
Plantaginaceae,
Poaceae,
Primulaceae,
Quercus,
Reports
2 de març del 2023
Les flandes de Piera, el pi blanc Pinus halepensis i altres plantes de les argiles
A Catalunya hi ha una major extensió dels terrenys calcaris que dels silicis. Hi ha notables extensions de terrenys calcaris rocosos, de mena molt variada; alguns són corcats pel carst, d’altres fan bancs i roques taulejades, n’hi ha de textura sorrenca, unes altres són més fines, etc.
Etiquetes:
argiles,
Asparagaceae,
Chenopodiaceae,
Erosió,
Fabaceae,
Globulariaceae,
hemicriptòfit,
Labiatae,
Pinus halepensis,
Poaceae,
Quercus,
Reports,
Spartium,
Ulmaceae
9 de juny del 2019
Germen i germinació d'una mongeta
Els assajos de sembra de llavors són molt interessants i tenen un gran valor educatiu. Són ideals per a fer didàctica empírica sobre vegetals i tenen un potencial misteriós capaç d'encaterinar a qualsevol, no només a la canalla. Això sí, la canalla té una capacitat per copsar detalls que després, amb la maduració hormonal, s'erosiona tant que de vegades sembla que els adults no sabem veure allò que tenim davant.
Manllevant-ne l'expressió de l'escriptor de Sueca, 'el descrèdit de la realitat' es va aprofundint a mesura que anem creient, il·lusòriament, que els dies passats són una pèrdua.
FIGURA 1. ABLANIR LA COBERTA
| FIGURA 1 |
Una mongeta blanca ronyó que ha estat en remull, amb l’embolcall –testa o episperma- ablanit, esberlat, mostrant-ne a l'interior part dels cotilèdons carnosos. A la part inferior -ventral- s’hi aprecia l’hílum, el senyal, semblant a un llombrígol allargat, deixat pel funicle, el pedicel o filet que unia la llavor amb la placenta. El que més impressiona de les llavors és la latència i la quiescència indefinida de l’embrió quan es troba dins de la llavor seca. En el període de latència la llavor resta durant un temps incapacitada per a la germinació. Aquest període augmenta la casuística de separació respecte de la planta mare. En la quiescència la llavor pot germinar, però només ho fa en condicions mesològiques adequades. El principal motiu de desvetllament de l’embrió –ruptura de la testa- és l’aigua i la humitat, sovint combinada amb escarificació, l’efecte d’àcids orgànics, etc. La durada de la dormició també pot estar internament preprogramada.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)