Noves notes antogràfiques de Juniperus phoenicea L.

Visitare. Aquest mot llatí significa veure amb freqüència. És molt escaient al procediment necessari per apropar-nos al coneixement de la natura. Per a conèixer bé un lloc, un tema qualsevol, cal revisitar-lo.

Sí, de la floració de la savina ja vaig publicar-ne un capítol, que, si us vaga, podeu consultar en aquest enllaç: "Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L."

Algunes notes d'espermografia de Ginkgo biloba Kaempfer ex Linné

Ginkgo biloba és un arbre molt apreciat, per diferents raons, en les regions d'origen. Diferents aspectes han fet que hagi despertat un interès general o gairebé, tant en els cercles acadèmics com en els populars.

En especial l'antigor i la pertinença a una nissaga de vegetals força primitius, anteriors a l'aparició del gran grup de les coníferes. Però també són conegudes i molt reputades les seves qualitats terapèutiques i medicinals. A banda d'això, en els darrers temps han aparegut, en determinats diaris vascos, alguns titulars desorbitats -cosa d'altra banda habitual-, relatius a la forta sentor que amollen les seves llavors.

Floració protovernal de Pinus halepensis Mill.

Al febrer i al març els pins blancs es veuen abundosament espurnats d'una mena d'espigots de color groc clar, un punt per sota dels extrems de les branques. Són els cons masculins.

Els cons femenins a l'inici són molt més discrets, no resulten tan vistents i en proporció són molt menys abundants, com sembla ser llei general en les plantes anemòfiles; situats, a més, a prop dels extrems de les parts més elevades, tot sovint no queden a l'abast de la vista. Tenen, però, un color rosat o rosadenc ben atractiu. 9.3.2022.

Les imatges són del 9 de març; les que no són d'aquest data les datarem oportunament, per tal de poder relacionar la fenomenologia i la cronologia.

El diumenge 13 de març anirem amb DEPANA a Castellfollit del Boix (Bages)

Seguirem en la línia d'apropar-nos a espais i territoris no gaire coneguts, però que ens ofereixen paisatges prou harmoniosos i amb atractius diversos i abundants. En aquest capítol en fem un avançament. 

En el nostre país la cultura cerealista segueix tenint una implantació i una importància notables, per bé que, tal com ha deixat en evidència l'actual crisi, de gra se n'ha d'importar molt.

En l'activitat del proper diumenge en farem una aproximació in situ: observarem la forma i l'estil de vida de l'ordi. També hi podrem veure el conreu d'una lleguminosa.

Som en temps d'engrossir: un fenassar hivernal

Els fenassars són un col·lectiu de prats formats per plantes perennes, amb abundor de gramínies cespitoses, el fenàs de marge en primer lloc, acompanyades de mates i herbes rosulades.

Urtica dioica L.: flor femenina i fructícul

No, no, les flors vistoses i acolorides no són pas fetes així per a nosaltres, però, cosa curiosa, nosaltres sí som fets per a elles; o si més no ho sembla. Com els ocells, nosaltres som molt visuals, retinians.

Les flors caliptriformes de Vitis sp.

Parada de ceps de la varietat macabeu, ara en plena floració. Guardiola de Font-Rubí. Alt Penedès. 24.5.20. ©️ Jordi Raventós (1).
▤

Era un dels temes previstos per aquesta primavera, veure les flors d'alguna varietat de vinya. Certament recollim avui el tema i el fenomen peculiar que el caracteritza, ben curiós, però, donades les circumstàncies de restricció dels desplaçaments, ho fem examinant la vinya d'una tanca de la ciutat, no la d'una parada de ceps, com hauríem preferit.
▤
Una flor que es treu el barret. Ara ja no, però el primer cop que vam veure'l, aquest funcionament invertit de la corol·la de la flor de la vinya, ens va fer certa impressió. Perquè no sabíem que també en això, que les flors actinomorfes s'obren desplegant-se i resten agafades per baix, hi haguessin excepcions.
Les flors de la vinya no s'obren així, al contrari: s'obren per baix i es mantenen íntegres i coherents per dalt. És el detall concret que veurem en aquesta conversa d'avui, de manera que no hi ha motiu per esplaiar-nos en excés. Fora d'una introducció preliminar que ens farà de catifa vermella.
▤

Panícules de florelles verdenques. Llargues inflorescències paniculiformes, amb panícules recompostes de flors menudes, inconspícues, verdenques, només il·luminades per les anteres blanquinoses de les flors ja descofades.
▤

Parra de tanca en flor. El botànic Emili Laguna ha tingut la gentilesa de comentar les fotografies trameses (2). Les imatges de detall de les flors s'han fet de mostres col·lectades d'aquesta parra. Són del 12 i del 20 d'aquest mes.
▤
Introducció. En les flors acolorides la corol·la fa la funció de reclam, de crida visual. Un cop pol·linitzada la flor, la corol·la se sol mustigar i caure. Hi ha flors que perden la corol·la molt aviat; potser en realitat han deixat de fer aquesta funció vexil·lar. Es diu que són flors caduques.
En les flors que fan corol·la poc o no gens vistosa, aquesta no fa aquella funció de crida -funció que potser recau en el nèctar o el perfum-, però segueixen fent-ne una d'important: embolcar i protegir l'interior abans de la desclosa -antesi.

Flors d'olivera Olea europaea L.

En el capítol d'avui hi veurem la flor de l'olivera, com s'apleguen les flors a l'arbre i com són aquestes florelles pàl·lides, discretes i suaument perfumades.

Han estat observades i fotografiades unes oliveres de jardí, del camp d'acció limitat que ens és permès.

En l'olivera hi ha una mena d'aclarida floral natural molt marcada, que fa que el percentatge de flors que arriben a fruitar sigui molt baix, de l'1/3% tan sols, segons diuen. L'observador pot veure, si no venta, la pluja de flors, blana i silent, que poc a poc va deixant el terra tot pigallat de punts blancs.

Tot i així és un arbre fecund que, quan l'arbre no té contraanyada (1), sol donar molt fruit, comptant-hi que després també hi ha aclarida en la fructificació.
▤

Andromonoècia. L'olivera de cultiu és andromonoica, fa al mateix peu flors hermafrodites i flors masculines.
Pel que fa a la distribució, ens ha semblat que en els raïmets observats hi sol tenir predomini un tipus per damunt de l'altre.
A la imatge hi veiem la flor despullada, sense la corol·la, i, a sobre, una flor masculina. La corol·la es desprèn espontàniament, en el fenomen d'aclarida o esfullament ja indicat. Com que els estams hi van inserits, a la gorja de la corol·la, el que en resta és el calze i el gineceu, que, a ben segur, es quedarà en res. La flor de dalt és masculina; la unisexualitat la deduïm perquè no hi veiem, al defora de la gorja, el caparró de l'estigma. Efectivament, les flors masculines observades no duien gineceu ni tampoc vestigi o lluc d'aquest òrgan.
▤

La inflorescència. Les flors s'apleguen al voltant d'una rapa (2) que es ramifica de forma molt ordenada i regular, talment com ho fa el fullatge, és a dir, oposada i decussada (3). Aquestes rapes són axil·lars, surten a l'aixella de les fulles.

Passejada per un ram de flors

Em plau dedicar aquesta llarga passejada a l'amic Jordi Cebrián ('Fitoderia. Flora catalana'), antòfil, rodahostals i petjatermes sense brida.

▤

Tenim una selecció, un aplec de fotografies de flors que ens servirà per fer una passejada botànica, però per fer-la caldrà estar en molt bona forma, perquè ordenarem les plantes segons la sistemàtica i per a passar d'una a l'altra haurem de fer un seguit de salts taxonòmics, alguns vertiginosos.

Al lector introduït en la taxonomia botànica potser li sorprendrà la ruta que seguirem en aquesta passejada. L'ordenació sistemàtica de les plantes no és pas única i inamovible. Al contrari, hi ha grans diferències entre els diferents sistemes de classificació que han tingut més reconeixement. Aquí seguirem el sistema de Thorne, força apartat dels més tradicionals.

És clar que tot això, ara que amb els coneixements genètics i moleculars de les plantes s'ha produït una ensulsiada general de les classificacions clàssiques de les angiospermes, no sabem ni tan sols què significa (1).

Al igual que passa, sovint, quan anem d'excursió, l'orde dels punts que visitem no és rellevant en aquest espai. Es tracta simplement d'anar saltant d'una flor a una altra, i, de passada, anar llucant-ne semblances i dissemblances.

▤
DICOTYLEDONEAE

Magnolia x soulangeana Soulange-Bodin

Família Magnoliaceae

Ordre Magnoliales

En aquesta passejada floral la magnòlia morada és l'entrant ideal, perquè en botànica sistemàtica les magnòlies se situen als primers capítols de les plantes amb flor (angiospermes).
Alguns caràcters florals de la magnòlia es consideren típicament primitius, com ara la polimèria (1) i la disposició en espiral i lliure dels antofil·les. No hi ha diferenciació entre calze i corol·la. La magnòlia de fulla caduca o magnòlia morada fa flors grans i vistents, formades per tot de peces encavalcades, els tèpals, semblants a una tulipa a mig obrir. Resum: flor polímera de tèpals lliures i consemblants.
A propòsit de tulipes, en alguns carrers (2) es pot trobar l’arbre de les tulipes Liriodendron tulipifera, un tàxon que alguns autors, no tots, inclouen en aquesta mateixa família.
▤

Thalictrum tuberosum L.

Família Ranunculaceae
Ordre Berberidales
La gran família de les ranunculàcies mereix ser agrupada, amb l’anterior i segons el criteri de Thorne, en el superordre Magnolianae. Sigui com sigui, en la flor hi veiem algunes semblances, sobretot la polimèria, l’abundància i consemblança de les peces del periant, de disposició lliure i no verticil·lada, si més no aparentment.Hi ha també abundants estams –poliàndria- i diversos carpels –policàrpia-, tots ells òrgans encara ben lliures. Així doncs, en les famílies més primitives no hi ha concrescència de les peces florals. La possessió de carpels lliures i més o menys nombrosos va ser el motiu que aquesta família, juntament amb l’anterior i d’altres, s’agrupessin en l’ordre Policarpicae, tàxon en l’actualitat bandejat.

▤

Arbutus unedo L.

Subfamília Arbutoideae

Família Ericaceae

Ordre Ericales

Els brucs abans que les roses, les crucíferes i les malves? (3).  És senzillament la ruta que seguim, per estranya que ens pugui semblar. Aquestes diferències respecte del sistemes més clàssics, per exemple el de Cronquist, adoptat per molts botànics, posen en evidència que termenejar la filogènia de les plantes no és pas una matèria establerta sense discussions.

Fa un any: flors del plàtan de passeig

Capítol obert. Recuperarem unes imatges de fa un any i farem una mica d'atenció a les flors del plàtan, unes flors que, ara per ara i per a nosaltres, ofereixen alguna dificultat insalvable, perquè ens manca capacitat per a concretar amb seguretat on rau la unitat, és a dir, com s'apleguen els carpels i els estams per a formar les flors que, minúscules i densament arramadades, formen les conegudes boles dels plàtans. Això passa, és clar, quan la reducció dels antofil·les és tan acusada que resulta difícil rastrejar-ne les romanalles, situades als entrepeus dels òrgans reproductors, sobretot si, com és el cas, les flors no són ben madures (1). 
▤

Flors de Lunaria annua, copsada a la riba del riu Ripoll. Se li atribueix caràcter subespontani. Es tractaria de plantes eixides de llavors provinents de plantes de jardí o de cultiu d'ornamentals. Corol·la amb fila de ventilador i els trets típics de la família: quatre pètals amb el limbe patent, estretit a la gorja, amb les venetes ben dibuixades. Inflorescència indefinida, racemosa. 1.4.2019.
▤

Acrocecidi. Cecidi format a la gemma terminal d'un branquilló de roure Quercus sp. Al dedins de l'aplec de catafil·les hipertrofiats hi ha l'agalla de l'insecte inductor, possiblement el cinípid Andricus foecundatrix, vespeta de desenvolupament ultraanual.

Resum d'antobiologia de Salix atrocinerea Brot.

En el capítol anterior vam assajar de fer un balanç sobre la fenomenologia floral d'uns salzes observats aquest hivern i el passat 2019. 

En el capítol d'avui ens proposem fer un resum de la fenomenologia floral en Salix atrocinerea Brot., amanit amb noves imatges, d'un gatell femení festejat per les abelles. 

És un assaig de síntesi que fem amb la intenció de constatar els principals factors que hi concorren i donar idea, així, de la notable complexitat del fenomen global, floració, pol·linització, fecundació i fructificació.

Volem que el resum sigui una revisió del fet a l'entrada anterior; però ara ens centrarem en el gatell, passarem el podall per algunes conjectures i aportarem dades temporals.
▤
GALERIA D'IMATGES
Les dades. Les fotografies són de la ribera del riu Ripoll. S'han pres a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, 180 m, estació primera (Sabadell, El Vallès Occidental) i del veïnat de Les Arenes, 360 m, estació segona (Castellar del Vallès, El Vallès Occidental).
Totes les imatges duen la data. 
▤

Fig. 1: 16.1.2020

FLORACIÓ HIVERNAL
Figura 1. Els primers arbres en florir són masculins. A mitjan gener es produeix l'eclosió dels gatells -aments- sedosos, mentre que molts borrons es mantenen encara tancats i els més avançats, en canvi, ja estenen i despleguen els estams.
▤

Fig. 2: 16.2.2020

MADURACIÓ DE LA FLORACIÓ MASCULINA
Figura 2. Es manté la floració però amb un caràcter diferent. La majoria de flors han empal·lidit, perquè les anteres s'han marcit.

Floració masculina de la sarga Salix elaeagnos Scop.

La sarga és un salze molt característic, per la moderada talla, la profusió de branques llarguerudes i flexibles -vims o verducs- i el bonic perfil de la capça, ben arrodonida, com una bola. Avui veurem les inflorescències masculines d'unes sargues, però aprofitarem, a més, per a veure algun altre punt, com ara el següent.
▤
El nom de la sarga. En les consultes bàsiques fetes, poques, hi hem vist que la sarga consta amb dos noms principals, amb el nom clàssic d'Scopoli o bé amb el subordinat de Rechinger, molt posterior, que sol constar juntament amb l'abreviatura 'f.' o 'fil.', de filius, fill. Rechinger va treballar amb Wettstein, l'autor d'un famós tractat de botànica. És una simple qüestió de criteri. 
Així, aquí consignarem el nom tal com ho fa l'almeriense Ginés López (2001), en el seu valuós compendi de fruticoses ibèriques i baleàriques:
Salix elaeagnos Scop. [=Salix elaeagnos  subsp. angustifolia (Cariot) Rech. f.]
Un altre detall, molt menor, és la grafia del nom específic. En dues fonts de referència hi llegim eleagnos, en lloc d' elaeagnos.
▤

Sobre les flors dels salzes tenim, en aquest espai, tres capítols publicats. Els trobareu en aquests enllaços:

https://allucdecuc.blogspot.com/2020/01/salix-atrocinerea-brot-antesi-masculina.html
https://allucdecuc.blogspot.com/2020/02/collecta-de-nectar-de-salix-atrocinerea.html
https://allucdecuc.blogspot.com/2019/08/flors-de-salzes.html

▤

En aquests capítols hi hem aportat dades diverses sobre l'antologia i la biologia reproductiva en Salix. Recordem que en aquest gènere hi ha entomogàmia predominant, però combinada amb anemogàmia. Sobre aquest punt, ja vist en el tercer dels capítols suara enllaçats, potser serà d'interès del lector el següent article:

'(PDF) Pollen vectors and inflorescence morphology...'
▤

Gemmes 'cap de colobra'. Les gemmes de la sarga són molt característiques. Són aplicades, molt bombades i amb l'extrem 'amorrat' a la tija. Pel que fa al color, tant el de les gemmes com el de les tiges, també el de les esquames florals, és variable i no sempre té aquesta rojor porprenca tan intensa.
▤

Tot el futur brotet de l'espiga de florelles -ament- i de les fulletes que l'acompanyaran, ix d'una fulleta esquamosa -catafil·le- que li dona empara primordial.

La gerdor del prat de ribera

Fa gairebé un any. L'abril de l'any passat vam recollir unes estampes d'un prat de ribera. A les riberes hi ha un estament de plantes herbàcies perennes, sobretot rizomatoses i geòfites, que tenen una intensa activitat hivernal i són, en alguns casos, de floració primerenca o precoç. 
▤

Ecologia. Pel que fa a l'ecologia, hi concorren els residus orgànics del ramat que hi pastura de forma regular; el sòl és humífer, nutritiu i sempre humit, per la proximitat de l'aigua del subsòl.
▤

El lloc. Torrent al sud de Moià (El Moianès), a uns 600 m. d'altitud. Rouredes de roure pubescent, pinedes de rojalets i sembrats diversos, sobretot cereals d'hivern, però també farratgeres com naps i veces.
▤

 A la imatge, flor d' El·lèbor verd Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn., ranunculàcia nemoral i de vorades silvàtiques.
▤

La gatassa és un ranuncle molt comú en els sòls humits de les riberes. Bona part d'aquest estament de riberal combina una part clandestina perenne amb una altra d'assimiladora, persistent o temporera, i una altra de generativa, de temporada.
▤

El melcoratge és una altra planta de boscos humits (Fagetalia).
▤

Pendent. Aquestes pilotetes són les càpsules del lliri de neu, fruits que, ara per ara, abans no ho comprovem o confirmem del cert -potser enguany-, sospitem que són purament escenogràfics.
▤

Amb les variacions pròpies de cada espècie, també les violes combinen una part persistent engrossida, més o menys soterrada, amb una generativa de temporada, juntament amb fulles hivernants de metabolisme de baixa intensitat.
▤

Avançament dels epígrafs i les espècies del report de l'estament herbaci de la ribera d'un torrent del Moianès:

• Un prat molt ufanós
• Infertilitat?
• Lamium hybridum Vill.
• Mercurialis perennis L.
• Polistèmones
• Unisexuals i senzilles
• Viola reichenbachiana Jord. ex Boreau
• L'arrel grassa del cerfull Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm.
• Creixenet de verneda  Cardamine impatiens L.
• Pastura i toxines. Veronica hederifolia L.
• Cucut Primula veris L. subsp columnae (Ten.) Maire et Petitm. Lilium martagon L.
• Altiplà extramediterrani
• Camèfit sufrutescent. Helleborus foetidus L.
• Efectes de la maquinària i el trepig. Taraxacum gr. officinale.
• Julodis onopordi Fabricius
• Pyrus spinosa Forssk.
• Maduració lenta. Pinus halepensis Mill.
• Homologia seriada. Helleborus foetidus L.
• Flors de Ginebre Juniperus communis L.
• Dioècia amb excepcions?

▤
Per a veure el report complet, cliqueu en el següent enllaç:
'La gerdor d'un prat de ribera'
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Col·lecta de nèctar de Salix atrocinerea Brot.

El pont del riu Ripoll que hi ha a l'altura de can Garriga i del torrent de Colobrers, a Sabadell, ens permet fer unes observacions a pleret de la floració d'uns gatells que estenen les branques damunt mateix de la barana, just al nivell de l'esguard, com si es tractés d'una escena de cine.
▤

Resum. Si al gener vam veure una munió d'abelles i borinots fent recapte del pol·len dels aments masculins dels gatells, ara, a mitjan de febrer, s'ha produït una transferència força interessant: les abelles que festegen els aments, actualment amb les anteres pansides o caigudes i els filaments blegats, de color de llard ranciós, repassen minuciosament els petits nectaris que, situats al peu mateix de les flors, pigallen, relluents, la superfície pelosa de l'ament.
▤

Aquest gener vam veure la floració masculina del gatell, florida molt precoç que un mes més tard encara segueix, però amb un caràcter una mica diferent que mirarem d'il·lustrar en aquest capítol d'avui.
▤

Vistes les capces de lluny ja no tenen aquell color groc brillant propi dels arbres que es troben en el cop de la florida. Ara es veuen d'un to apagat, d'un ocraci molt esblaimat, un punt llardós.

Galanthus nivalis L. (2): la flor

En el capítol anterior, el primer dedicat a aquest lliri blanc, vam veure com sorgeixen, coetanis, fulles i flor; avui la matèria és encara més concreta. Veurem la flor de Galanthus nivalis (1) i, per tant, aquest capítol s'apartarà poc de la mera descripció de la flor (2).
▤

L'emmarcament. Les imatges han estat preses al Moianès, la majoria, si no totes, el diumenge 9 del corrent. Les pluges abundants han provocat una brotada una mica excepcional. D'altra banda, la ribera ha estat totalment negada i, desbordada del tot l'habitual llera de circulació, els lliris que hi viuen també. Ni la negada ni els nous sediments remoguts no han perjudicat gens als lliris, en aparença.
▤

Suculència i llum. Sens dubte, la gerda suculència dels tèpals i l'especial manera d'engaltar i espargir la llum, sedassada a la manera d'un visillo, contribueixen d'allò més al subjugant encant d'aquests lliris.
▤

Galanthus nivalis L. Morfologia de la flor. A. Visió externa de la flor; B. Ovari. Secció transversal; C. Visió zenital de la flor.

Les flors de l'avellaner Corylus avellana L. (1)

Som al temps de les flors i la floració de l'avellaner, un arbret comú en els espais humits que li convenen, i també un arbret força cultivat a casa nostra, a les terres meridionals del Principat. És un planocaducifoli monoic; fa flors masculines densament arramadades, en llargs aments de color beix, i flors femenines molt petites, reunides en aments gemmiformes, en forma d'ou, de les quals només són visibles els estigmes radiants o divergents, filiformes, d'un color carmí molt viu i bonic.

▤

Aments masculins d'avellaner. Quan les anteres són madures s'aixequen o separen una mica les bràctees que les cobreixen (d'aquí el nom bràctea tectriu), s'esquincen les teques, els saquets de pol·len, i els granets lleugers de pol·len queden a mercè dels corrents d'aire. En alguns llocs en diuen mocs, d'aquests aments.

▤

L'avellaner Corylus avellana L. pertany a la família de les betulàcies, com el bedoll i el vern. És molt precoç en florir. Floreix del gener al març, abans de treure les fulles de l'any o quan comença la foliació. És un arbret molt comú, sempre en llocs de sòl molt humit, riberes i sots molt frescals.

▤ 

Aments pengívols, llarguets, de fins a 8 cm o més, cilíndrics, blans, d'aspecte vellutat, per la pubescència de les bràctees, solitaris o agrupats en raïmets que, donada la blanesa del conjunt, de la rapa que els agermana, tenen l'aire d'un feixet.

▤

Imatge que permet veure les bràctees pubescents i, en l'aixecada, les anteres, encara plenes. És molt curiosa la retirada que tenen aquests aments amb els cons de les coníferes.

▤

Branqueta que porta uns aments masculins immadurs, a l'esquerra, i un ament gemmiforme femení. De les flors femenines només en veiem els estigmes divergents i filiformes, de color carmí pujat. Sense draperies i amb l'ovari ínfer, és una estructura closa, en forma de borró, que evoca la de la flor de l'alzina (podeu veure'n imatges en aquest text que vaig publicar a la revista 'Miconia'). 

Aquests aments masculins immadurs potser mereixerien, més aviat, el qualificatiu de latents, atès que ja estan perfectament preformats en el període vegetatiu de l'anyada anterior. Ara, a l'hivern, no fan sinó reprendre el desenvolupament. No és un detall singular?

▤

VERSATILITAT I ANEMOGÀMIA

La versatilitat és un tret de moltes plantes anemògames, per exemple, entre les que fan aments, els arbres del gènere Quercus. Les gramínies tenen les anteres exsertes i versàtils. Alguns brucs tenen trets d'anemofília secundària (E. scoparia i E. arborea), tendència a la versatilitat en el pedicel, relativament llarg, pròpia del gènere en general, i superfície estigmàtica superior a la de les espècies entomòfiles.

Pinàcies i cupressàcies, en canvi, no tenen inflorescències oscil·lants.

▤

Detall d'un ament femení pansit.

▤ 

Ament o flor? En aquesta família l'estructura floral és molt complexa i de difícil interpretació. Segons Wendy Zomlefer o, més ben dit, Abbe, l'autor que aquella reporta, aquest ament es consideraria una címula extremament contreta. I els estams que deixa veure l'esquama o bràctea aixecada, a la foto de més amunt, a quantes flors corresponen? Sembla que es tracta de 8 anteres de 4 estams, però d'una sola flor o n'hi ha més sota de cada teula? Seria també, cada escata, una címula d'entrenusos anul·lats?

▤

Més nyucs per furonejar. No són, en absolut, tan senzilles com semblaria, aquestes flors. Hi ha dos detalls que ens semblen força singulars: la formació pre-hivernal dels aments masculins i la deturada del procés reproductiu. Segons es diu, tan bon punt els grans de pol·len inicien la germinació en els estigmes, s'aturen. Els ovaris i els rudiments seminals que contenen no estan, en aquest moment, gens desenvolupats encara.

Ben mirat, això sembla congruent, en aquest cas d'extrema proteràndria. Si les flors masculines s'anticipen tant, respecte de les femenines, és lògic que aquestes tinguin un mecanisme de captura i manteniment en estat de latència de les cèl·lules sexuals masculines. No ho sospitàvem gota, que l'avellaner tingués tants nyucs per furonejar.

▤

Sabadell

Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol

La flor femenina de Juniperus oxycedrus L.

Hi ha flors petites, de mal veure, i n'hi ha que a bell ull quasi no es veuen, com ara la flor femenina del càdec o ginebre Juniperus oxycedrus L. Però, a més de menudes, són extremament simples o simplificades, perquè consten únicament de dues menes de peces, unes esquametes foliiformes, de color fumós, i uns primordis seminals ampuliformes que, a més, mantenen el ventre ocult, entaforat al dedins de les esquametes que els emparen.

Així, amistançada la nuesa que expressa el nom de la superclasse, gimnospermes, amb la parcial clandestinitat i la menudesa, sense nyuc per furonejar ni font per cadellar esbarjos vagarosos, en el tema d'avui no hi haurà destorb a la brevetat i l'arreglo.

▤

Fruits (1) de Juniperus oxycedrus L. Imatge de mitjan abril de 2017. En aquest període hi concorren: el fruits en procés de maduració de l'anyada passada; els nous brots vegetatius, visibles a l'esquerra; i les flors  femenines del temps corrent. Si una cosa destaca, d'aquests ginebres, és la vertiginosa producció de cons femenins. Sembla que el percentatge dels que arriben a formar fruit amb llavors fèrtils és molt baix.

▤

Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus és un arbret baix, resinós, de la família de les cupressàcies, com les savines i l'altre ginebre (2). Té força significació en tota mena de comunitats fruticoses associades a l'alzinar. Hi ha peus masculins i peus femenins (dioècia).

Salix atrocinerea Brot.: antesi masculina

Portem avui imatges de flors masculines del Gatell Salix atrocinerea Brot. És un tema força vistent que convida a fer-ne una exposició succinta.

▤

Tipus d'inflorescència: amentiforme. Un ament és una inflorescència concentrada, més o menys cilíndrica, espiciforme o vermiforme, amb flors simples, densament arramadades a tot el volt d'una barrusca que resta oculta.

Borró floral. Consta, en aquesta espècie, d'un únic catafil·le; és gruixut, rebotit, d'extrem afuat, fusiforme, de color de closca d'ametlla (1), lluent, enterc i cartaci a la maturitat. Aplicat a la tija, s'obre per aquest costat. El pinzell sedós emergeix, doncs, entre la tija i l'escut del borró.

Les sedes. L'ament és al principi una espiga de sedes fines, d'admirable lluentor i tenuïtat, de tonalitats grisenques o rosades. Perfectament pentinades quan es despleguen, aviat s'embullen i queden depassades pels estams. Les sedes formen part de les bractèoles.

Les flors. Són nues -aclamídies-. Consten de dos estams amb els filaments de color crema, una mica coherents a la base, i les anteres grogues; una esquama o bractèola membranosa, amb la meitat superior a la primeria vermella o vinosa, atropurpurina a la maduresa; i un nectari truncat, digitiforme, de color verd, brillant.

Sobre les pinyes i els brots de Pinus halepensis Mill.

Els pins duen les flors i les llavors en cons -d'aquí el nom de la classe, coníferes, portadores de cons-, també anomenats estròbils. En definitiva, són mots botànics, cons i estròbils, que designen el mateix que en el parlar comú anomenem pinya.
▤
Introducció. Ramificació i foliació. La ramificació dels pins és coneguda. Al voltant de l'eix central, que alguns anomenen guia, es disposen les branques, ascendents o patents -plagiòtropes-, agrupades, en cada nus, en verticils (1) de 2-4, de mitjana.
Els pins broten fent llargs internodis d'elongació predominantment inferior -creixença acròpeta-. Aquests trams són macroblasts, és a dir, llargs brots de nusos força separats.
En els macroblasts hi sol haver un tram superior foliós i un d'inferior sense fulles, amb esquames sense clorofil·la. Veurem tots aquests aspectes al llarg d'aquest capítol.

Pinyons en la secció d'una pinya de Pinus halepensis Mill.

Com sabeu, en els pins hi ha cons exclusivament masculins i cons femenins. Són monoics (els dos sexes a la mateixa casa, però separats). Els cicles fenomenològics de les pinyes s'aparten força del model de fruit més convencional, posem per cas el d'una castanya o el d'una serva. La castanya i la serva són la culminació d'un cicle més o menys regular que es repeteix cada any: floració, fecundació i fructificació.