Avui s'han celebrat els 75 anys de les Normes de Castelló, aplicació de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans a la variant valenciana de la llengua. Si no recordo malament és la llengua amb què es va editar la versió catalana del projecte de tractat per a la constitució europea.
A Barcelona
CiU proposa la connexió sense fils a Internet gratuïta per a tothom. Aquesta és una aposta interessant per a la ciutadania. Ara bé, això cal veure si és viable i si és possible. És cert que poblacions petites ho fan arreu del país però, no és menys cert que hi ha certs perills legals pel fet d'estar fent competència als operadors privats. Per mi els ajuntaments haurien de fer força per universalitzar l'accés a la xarxa gratuït o a un cost reduït però, que això sigui fàcil no ho tinc clar.
Flickr ja
supera els 2000 milions de fotografies. Aquest és un servei de compartició de fotografies a la xarxa que ofereix una versió gratuïta de capacitat limitada d'emmagatzemament i de transferència, i amb una capacitat il·limitada d'emmagatzemament per menys de 30 euros l'any. Crec que continua sent el rei dels serveis per pujar fotos a Internet, igual que YouTube és el rei dels serveis de video. En el context de la web 2.0, terme que fa temps que cansa, El País avui feia un article sobre el
creixent ús dels canals de subscripció, RSS. La subscripció de continguts -és a dir,
sindicació, terme no acceptat- permet saber quan en un web, en un bloc, en un podcast, en un videobloc, en un wiki, etc., s'han afegit nous continguts, sense necessitat d'accedir-hi amb el navegador. Simplement amb un lector o agregador de canals de subscripció, el qual s'encarrega d'anar consultar les diferents fonts per veure si han hagut canvis, n'hi ha prou. A més, aquesta revisió és periòdica, normalment. RSS és el format més popular, potser perquè és mé fàcil aprendre a dir RSS que no pas canal de subscripció però, existeix un altre format, Atom, també utilitzat.
La cara fosca de Facebook és el títol d'una notícia de Vilaweb sobre altres usos que es fan de les xarxes socials, com per exemple, organitzar assetjament a altres persones. I algú dirà que això és un exemple de les maldats de la xarxa. Jo dic que a la xarxa es traslladen els comportaments de la vida real, encara que es vegin augmentats o tinguin un ressò major, perquè també l'audiència és més nombrosa.
Ja era hora. Algú renya els seus companys de partit. Segons sembla
Artur Mas va demanar els seus companys de partit que no aplaudissin per respecte a les persones afectades pels problemes de rodalies. Penso que és un gest de cara a la galeria però, que ha de ser aplaudit -valgui la contradicció-. Això s'ho haurien d'aplicar a Madrid.
A Madrid, on el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, ha dit que deixa la política en acabar la legislatura. No es pot negar que ha estat un president que s'ha mantingut equidistant entre els dos grans partits espanyols, els quals s'han passat la legislatura estirant-se els cabells. Voleu dir que no seria un bon president de república?
Per acabar, un toc humorístic.
Josep Lluís Carod-Rovira és la bèstia catalana en la paròdia El día de la bestia catalana, del programa Vaya semanita. Els d'
e-noticies l'han penjat sense dir qui és l'autor ni d'on l'han tret.