Va de càrrecs i de regeneració

Aquesta setmana, després de parlar del cas Millet i del cas Pretòria, s'ha difòs la llista de càrrecs de la dona del president de la Generalitat, Anna Hernández. Aquesta llista, amb algunes imprecisions i/o incorreccions, ha estat motiu de resposta dels socialistes per constar càrrecs que no són i càrrecs "obligats". La ciutadania pot pensar que tant de càrrec en una sola persona -sense entrar en la quantitat de sous que tingui- no pot ser bo, perquè l'eficiència d'aquesta persona serà inversament proporcional al nombre de càrrecs que tingui, i implicarà la contractació de subordinats que facin la feina per ella, inevitablement.

Avui El Periódico publica una notícia sobre la confrontació entre PSC i CiU per aquesta llista, amb una nova llista, aquesta amb els 41 càrrecs que Felip Puig, qui va denunciar els càrrecs d'Anna Hernández, va tenir entre 2001 i 2003, sent conseller de la Generalitat.

Tot plegat és un despropòsit. Quan els dos grans partits catalans es veuen embolicats en escàndols de corrupció, sense que hi hagi sentència en cap d'ells, s'engega la maquinària d'atac entre ells, camuflada amb el vestit de la bona voluntat política, i comencen els missatges a la premsa per mostrar a la ciutadania que uns són pitjors que els altres, o que uns són millors que els altres, segons com es miri. L'any vinent hi ha eleccions i no sembla que la cosa vagi enrere durant els propers mesos.

Després esperen que ens creguem les paraules sobre la voluntat de canviar la forma de fer política.

+ GNU FDL

El tracte per als detinguts

La portada de La Vanguardia de dissabte destacava les imatges que divendres a la nit els telenotícies utilitzaven per parlar del cas de corrupció a Catalunya, l'operació Pretòria. Ho destacava perquè es podia veure els dos membres de CDC, Prenafeta i Alavedra, emmanillats i recollint les seves pertinences que anaven en bosses d'escombaries. I això en aquest cas es destaca com una mena de vexació per als presos.

És possible però, no és el primer cop que apareixen detinguts, no condemnats, emmanillats als mitjans. Potser perquè no són de determinat partit, potser perquè són uns pringats, perquè no tenen el tratge com el seu vestit de cada dia, altres poden ser detinguts i aparèixer emmanillats en públic. Cinisme pur.

Finalment, la pressumpció d'innocència, de la que tant es parla, no hauria de prevaldre fins que hi hagi una condemna? No s'entén que es doni de baixa persones que encara no han estat condemnades, si es vol ser coherent amb la defensa d'aquesta pressumpció.

+ GNU FDL

Corrupció i cinisme polític

El PSC ha rebut un cop en fort amb el cas de pressumpta corrupció a Santa Coloma. Després de demanar explicacions a CiU pels ingressos de la Fundació Trias Fargas, ara es troben amb un alcalde i persona important dins del partit, sospitosa de corrupció. No és el primer cas que els socialistes -altres cops fora de Catalunya- estan afectats per pressumptes casos de corrupció. No se'n salva el PP però, no se'n salva tampoc el PSOE.

Després de les paraules del president Pujol sobre el perill de destapar la caixa dels trons sobre el finançament dels partits, no fos que la ciutadania veiés com es fan les coses, un no podia evitar recordar el famós 3% de Maragall, o aquell escàndol de les enquestes de la Generalitat, que va acabar amb el cap de David Madí.

Avui escoltava Oriol Pujol, igual que ahir escoltava Felip Puig. Aparentment han donat un missatge basat en la presumpció d'innocència de tots els detinguts. Però, aquest ha estat un missatge, un discurs, prou cínic. I ho dic perquè no han evitat esmentar i repetir que hi ha càrrecs electes socialistes involucrats, mentre que els senyors Alavedra i Prenafeta fa molts anys que no tenen cap càrrec dins de CiU. És més, aquesta tarda Oriol Pujol insistia que ell no volia parlar de no sé quants milions que va rebre el PSC i no recordo quantes coses més. No volia parlar-ne però, ho esmentava, com aquell que no vol la cosa.

+ GNU FDL

Pujol avisa sobre el perill de parlar del finançament dels partits

Crec que molta gent pensa que els partits en general tenen formes de finançar-se poc clares però, no és fins que surten a la llum escàndols com el cas Millet que se'n parla. El president Pujol va ser entrevistat ahir a TV3 i, segons ell, millor no entrar a parlar del finançament dels partits, ara que s'ha parlat de la Fundació Trias Fargas, perquè si no tots els partits en sortiran esquitxats.

Potser això, com avís als altres partits serveix. Però, com missatge a la ciutadania és un mal missatge. En comptes d'advocar per la transparència cap als administrats resulta que millor que no sàpiguen com arriben els diners als partits. Em recorda el cas del 3% i com Pasqual Maragall va desdir-se de l'acusació del "problema" de CiU per salvar la negociació de l'Estatut. Callar per continuar tirant, i la societat com menys sàpiga millor.

+ GNU FDL

Amposta i el cas Millet

El PSC d'Amposta vol que es treguin els comptes clars sobre el compliment dels convenis entre l'Ajuntament de la ciutat i la Fundació del Palau de la Música, i ho demanarà en una moció al proper ple municipal. L'alcalde rebutja la petició del PSC d'auditar els convenis perquè diu que no s'ha d'amagar res i s'ataca el PSC per voler embrutar el nom d'Amposta i perjudicar així les parts implicades.

Penso que argumentar així per rebutjar la moció no té cap sentit. Si un partit de l'Ajuntament demana una moció per demostrar que els comptes són clars, ningú no hauria de tenir cap objecció. I si no cal, s'aporta la documentació necessària i prou.

Ara bé, també confesso que en llegir la notícia sobre la moció que presentarà el PSC, no vaig pensar en la intenció que s'hi reflecteix si no en alguna intenció implícita que podria relacionar CiU d'Amposta en el cas Millet. És a dir, que inevitablement vaig pensar que era una moció gens innocent. Em puc equivocar però, si no és una moció estratègica no penso que sigui oportuna.

+ GNU FDL

L'actitud del PP amb el cas Gürtel

Sembla que es mouen coses al PP amb la trama de corrupció que se suposa hi ha darrere del cas Gürtel. Sobta però, a banda de la manca de reacció del partit, que les respostes dels dirigents del PP siguin tirar pilotes fora. Exemples:

• Dir que hi ha una conspiració político-policial-judicial contra el PP. Quan convé el PP diu que s'ha de respectar la justícia. Quan no, carrega contra ella.
• Remuntar-se als escàndols del temps del PSOE de Felipe González. No hi ha res més trist que dir allò de "i tu més". El PSOE va pagar i el PP prou que va aprofitar-ho políticament.

Fa pena el PP i fa pena la política espanyola. A Catalunya, amb el cas Millet també assistim en un espectacle lamentable, i veurem si el ventilador esquitxa molta o poca gent.

+ GNU FDL

La judicialització de la política

Que un president autonòmic hagi de declarar com imputat en un cas de corrupció no és una bona notícia. Francisco Camps és del PP i no és precisament que hi tingui simpatia però, no és una bona notícia. El mateix passa quan un president de Diputació, com el de Castelló, també es troba immers en diferents causes judicials per temes semblants. No són bones notícies perquè aquells que ens representen, aquells que tenen delegat el poder de decidir de la ciutadania, no donen exemple. Ara bé, el jutge dirà si acaba sent culpable o tot queda en no res.

Mentrestant assistim al mateix espectacle que ens ofereixen els polítics cada vegada que hi ha un escàndol de corrupció a Espanya. Els del partit contrari s'ho passen pipa assenyalant el de l'altre. No fan memòria sobre si han tingut casos de corrupció anteriorment i si aleshores els va semblar bé la crítica punyent i electoralista dels altres.

Ara li toca al PP. El PSOE insisteix en el tema de la corrupció. Mentrestant no es parla de la nefasta gestió de la crisi, per no dir per la nefasta gestió general del govern de Zapatero, i més a les portes de les eleccions europees. Un altre cop li tocarà al PP riure i aprofitar-se'n. No sé si és la política espanyola únicament però, això fa pena. I els palmeros telemàtics dels partits podrien fer una mica d'autocrítica abans de fer campanya vírica de desprestigi a la xarxa. Al final tothom sap quin peu calça cadascú.

+ GNU FDL

Camps imputat

Avui s'ha sabut que el president valencià Francisco Camps ha estat imputat en el cas Gürtel -"correa" en alemany- pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, juntament amb Ricardo Costa, i que els han citat per declarar la setmana vinent.

Però, imputat no és culpable i, per molta pudor que faci el tema, té tot el dret a la pressumpció d'innocència. I no em sembla bé que, com he vist avui a El Hormiguero, ja es doni per fet que és culpable. Una cosa és la broma sobre els problemes del PP i l'altra és sentenciar una persona. Per molt contraris ideològicament que siguin, cal respectar-se.

+ GNU FDL

El PP, com ICV

Mira, si en alguna cosa es pot dir que s'assemblen el PP i ICV és en el fet que tots dos partits, en un espai curt de temps, han protagonitzat acusacions a tercers per defensar-se de les crítiques, de la mala imatge creixent. En el cas d'ICV la qüestió de fons no és la mateixa. Mentres ICV es queixava de les crítiques rebudes per Saura arran de la participació en les protestes contra els atacs d'Israel, i la implantació de la velocitat variable a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en el cas del PP són coses més greus, com són els casos de corrupció que l'estan esquitxant. Acusar el PSOE i la fiscalia d'actuar amb finalitats partidistes és greu si no es demostra, és un mal argument -per molt que en el fons no ens estranyi- que deixa en evidència que el PP no sap com evitar que tot plegat els afecti de cara als propers comicis bascos i gallecs.

Coses d'avui

La notícia del dia són en realitat dues notícies, i les dues són de demà. Demà està convocada la manifestació per les infraestructures a Catalunya, en la qual el PSC no participarà -assumint una actuació lògica, tot i que és discutible que ho sigui-. La manifestació comptarà o pot comptar amb un socialista conegut, Jaume Sobrequès, i avui quedava pendent de saber si Pasqual Maragall també s'hi apuntava. Vilaweb ha donat a conèixer el bloc que ha creat ICV, Primer Rodalies, sobre l'estat de les infraestructures catalanes, en especial els trens de rodalies. L'altra notícia del dia és la recuperació del servei normal de rodalies a partir de demà. Almenys demà se suposa que tot anirà bé. Diumenge ja en parlarem.

Seguint parlant d'infraestructures, la Cambra de Tortosa ha tornat a demanar la gratuïtat dels peatges a l'Ebre, concretament entre Ulldecona i l'Ametlla de Mar. Jo aniria més enllà. Un peatge gratuït que t'obliga a passar per caixa i pagar un aparell de Teletac no és tan gratuït. És com reclamar un dret i donar les gràcies i demanar perdó per poder exercir-lo.

Continuaven avui les notícies sobre les detencions per corrupció a Totana, amb l'alcalde de la localitat, del PP, implicat. El president de la regió de Múrcia, del PP, segons un mitjà afí al PP, com Libertad Digital, es queixa pel circ mediàtic al voltant de les detencions. Que diferent són les coses quan van a favor teu que quan van en contra. Serà que el PP no ha muntat cap espectacle mediàtic ni amb l'11-M, ni amb l'Estatut, ni amb el terrorisme, ni en aquells problemes legals on s'hagi vist involucrat algun socialista.

L'ús de la justicia per part dels grans partits continua sent notícia. Que els partits tinguin tan clara la necessitat de controlar un òrgan com el Consell General del Poder Judicial, no és precisament per alegrar-se.

S'espera que a final d'any es pugui renovar el DNI i obtenir el DNIe -DNI electrònic- arreu de l'estat espanyol. A Catalunya encara no ha arribat. Les províncies catalanes són les quatre úniques províncies que no expedeixen el DNIe. Segons sembla però, la implantació no anirà acompanyada de la possibilitat d'aplicació en tots aquells aspectes que es podria, per manca d'actualització de sistemes, de reorientació de processos o de canvis en infraestructures, així com la manca d'informació a la ciutadania sobre les possibilitats d'un document d'identitat que incorpora una identitat digital, la qual permet signar electrònicament per, per exemple, relacionar-se amb l'administració. Queda pendent saber què passarà amb entitats certificadores com la CATCert un cop tothom tingui un DNIe. I, per cert, si fer un DNI costa 5 minuts, fer el DNIe s'allarga a 20 minuts. Paciència electrònica s'ha dit.

I acabo amb tecnologia. Els usuaris de Blogger que entrin al gestor de blocs via Blogger in Draft, poden activar l'ús d'OpenID als comentaris. OpenID és un sistema descentralitzat d'identificador d'usuaris, el qual permet crear una arquitectura de single sign-on a la web. En general, un sistema de single sign-on és un sistema informàtic que permet que els usuaris tinguin un únic parell d'usuari-contrasenya o una única forma d'identificar-se dins dels sistemes d'informació de l'organització, amb la qual cosa amb una primera identificació els usuaris tenen accés a totes les aplicacions disponibles. Serà el primer pas perquè Google passi a utilitzar OpenID en els seus serveis?

Coses d'avui

El Punt destaca a la portada la petició majoritària del Parlament de Catalunya perquè la ministra de Foment sigui cessada en el càrrec. I ho destaca amb un 96 a 36 ben gros, el nombre de vots a favor i en contra, respectivament en la votació. El govern espanyol ja avisa que no en farà cas de la petició del Parlament. Tampoc no és estrany. Si algú dels que va votar a favor era perquè es pensava que canviaria alguna cosa s'equivocava, encara que penso que ningú s'ho pensava. Com destaca Joan Herrera d'ICV, caldria veure també com han canviat les opinions sobre AVE i rodalies d'alguns dels que ara demanen dimissions.

Avui comença a funcionar parcialment el servei de rodalies per la línia C2, després de l'esvoranc de fa unes setmanes. Mentres miro què diu el web de Renfe em trobo que el trens regionals en sentit Barcelona aquest cap de setmana finalitzen el seu recorregut a Martorell, on s'haurà d'agafar un tren de rodalies fins Barcelona. Ja ho sabeu.

A Madrid s'ha obert un altre front per al desgast polític. Aquest cop és l'operació Guateque -quin nom, podrien haver-li dit Chotis ja posats...-, sobre una trama de corrupció de funcionaris a l'Ajuntament de Madrid. Mitjans com El Plural -de marcat accent socialista- fan èmfasi en el paper de l'alcalde en la responsabilitat política del cas. És estrany que alguns enemics de Gallardón a les files de la dreta no facin també llenya.

Les Terres de l'Ebre són aquesta setmana l'escenari del joc polític mal entès. A Bot CiU ha passat a l'oposició després d'estar governant des de les recents eleccions. No m'entra al cap que en tan poc de temps la moció de censura estigui justificada. Coses com aquesta fen pensar en l'interès partidista d'una acció com aquesta i el desprestigi polític vigent, fins i tot en la política local.

Ep, a Caro s'han registrat 7,7 graus sota zero. Tapeu-vos.