#28N #Tortosa #franquisme Un debat mort?

Segons l'alcalde de Tortosa el debat sobre el monument franquista enmig del riu és un debat mort, un debat que no interessa, i que la majoria de tortosins no volen treure'l d'allí. Fóra bo saber amb xifres a la mà si això és així, cosa que només es pot saber consultant la població. Malauradament qui governa sovint quan vol esquivar un debat utilitza l'"això no toca" o fa extrapolacions que li van bé per fer-ho. El monument franquista al riu, així o reinterpretat continuarà sent un monument immens de qui va guanyar la Batalla de l'Ebre, un símbol de la victòria, res més. És com voler convertir el Valle de los Caídos en una altra cosa que  no sigui un símbol de la dictadura i mausoleu de Franco.

Ahir, a més, La Marfanta recordava que l'any 2005 Ferran Bel no s'oposava a la retirada del monument. Tirant de l'hemeroteca ens explica com El Punt publicava el març del 2005 que l'alcalde d'aleshores, Joan Sabaté, va proposar la retirada del monument i la instal·lació d'una passarel·la per a vianants, i va tenir el suport tàcit de l'actual alcalde. A més, segons Sabaté el fet que el monument estigués catalogat no impedia retirar-lo. Una de les argumentacions de l'actual govern tortosí apunta al passat i aquest passat mostra que ells mateixos no són coherents amb el seu posicionament anterior.

+ GNU FDL

Portal de víctimes de la Guerra Civil i represaliats pel franquisme

El Ministeri de Cultura ha presentat el portal de les víctimes de la Guerra Civil i dels replesaliats pel franquisme. S'hi pot cercar informació de les persones represaliades amb un cercador senzill per paraula clau, o cercant per diferents criteris (nom, població, etc.), de forma que s'obté una llista de persones i es pot consultar la informació registrada per a cada una d'elles, i es poden sol·licitar còpies dels documents o veure'ls en línia, si hi ha la versió disponible. Com curiositat he trobat una referència al germà de mon iaio, i això que la família no era d'esquerres precisament.

+ GNU FDL

Comparant Franco amb Companys

El portaveu del PP a l'Ajuntament de Tortosa comparava Franco amb Companys per argumentar sobre la seva postura al ple del consistori sobre la retirada o no del monument de la Batalla de l'Ebre. Associar els fets d'Octubre del 1934 a l'inici de la Guerra Civil és un tema que hauria de quedar per als historiadors -els de veritat, no els que només escriuen si és a favor d'uns o contra els altres-. Malauradament alguns mitjans i alguns personatges, per rebutjar que es vulgui recuperar la memòria històrica dels perseguits pel franquisme, acudeixen al 1934 per situar l'inici de la Guerra. Segurament no han volgut tirar enrere per veure quina era la situació política i social durant els anteriors anys -fins el 1931 i abans-. Potser se'ls desmuntaria l'argumentari.

Sigui com sigui, el portaveu del PP de Tortosa pensa que una declaració unilateral d'un estat català per part del president Companys -que es pot declarar un acte de rebel·lia contra la legalitat vigent però, no un acte violent-, és equiparable a l'aixecament armat dels militars que va acabar en una Guerra Civil i una posterior dictadura repressora, anihiladora de qui pensava diferent, de qui era delatat. Li diria al senyor Faura que no li hauria d'estranyar, aleshores, que hi hagi qui associa el PP amb el franquisme.

Il·lustra aquesta entrada una imatge de l'església d'Alcanyís, amb l'homenatge als caiguts franquistes, tònica durant la dictadura, la de la pau entre els espanyols, la de la concòrdia, la catòlica. M'avergonyeix com catòlic que s'hagi utilitzat la religió per exercir un poder il·legítim i repressor durant tants anys, i que la jerarquia catòlica espanyola encara no hagi reconegut la seva connivència amb el règim. Tots aquells que acusen les esquerres d'haver provocat la Guerra Civil que analitzin què va passar durant els quasi 40 anys següents. No eren les esquerres les que depuraven, perseguien i mataven de forma oficial i organitzada.

La retirada del monument

Al Facebook hi ha un grup per sumar-se a la petició de retirada del monument de la Batalla de l'Ebre que hi ha enmig del riu a Tortosa. M'hi vaig adherir fa uns dies. Ara bé, en aquest grup potser s'apleguen diferents punts de vista. Jo, per exemple, realment no advoco per la retirada del monument. Vull dir que no és una cosa tant i tant important, penso, que retirin aquest monument d'enmig del riu. Però, sí que penso que si s'ha de treure que es canviï per una passarel·la de vianants i no per un monument alternatiu, un monument per la Pau. Ja ho vaig comentar fa poc al bloc.

Rouco i l'oblit

Ahir em sorprengué relativament llegir que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Rouco, demanés que s'oblidessin els crims del franquisme i s'evitessin les confrontacions. Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la Guerra Civil. Podríem dir que durant la República es van cometre crims, tot i que el clima de pistolerisme, segons els historiadors, era generalitzat, en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, un govern sorgit d'un cop d'Estat i d'una posterior guerra, durant quasi 40 anys perseguint persones pel seu pensament polític, alguns cops persones falsament delatades per altres, etc., amb la connivència de l'Església, ha de ser jutjat, fins on sigui raonable fer-ho, i les víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria.

No poden quedar impunes les barbaritats comeses, malgrat que el cardenal Rouco vulgui que així sigui. I, com avui recordava el Jordi Basté, mentres la COPE mantingui la línia crispadora que té des de fa anys, no crec que la CEE tingui moralment el dret de donar lliçons sobre com evitar controntacions.

68 anys de l'assassinat del President Companys

Avui fa 68 anys que en després d'un judici il·legal i il·legítim es va assassinar el President de la Generalitat, Lluís Companys, al castell de Montjuïc. En la proximitat de la data s'ha parlat aquests darrers dies de la restitució de la seva persona i de la petició de l'anul·lació del seu judici. És cert que els judicis franquistes que van servir per perseguir i eliminar persones que s'identificaven amb la República, amb l'independentisme, i altres causes i ideologies haurien de ser declarats il·legals. Però, també és cert que malgrat que això s'aconseguís res no canviaria. Els assassinats i les assassinades pel franquisme ja no tornaran.

Crec més lògic que el govern espanyol, l'Església espanyola i els polítics que van tenir relació amb el règim, demanin perdó pels quasi 40 anys de dictadura, de persecució, d'assassinats. No veig tan lògic intentar anul·lar uns judicis fets per un règim que ja no existeix i al qual no se li reconeix cap legitimitat. No ho veig lògic perquè és una inversió de temps i de diners que potser ens hauríem de plantejar si s'ha de fer o no, doncs qui més qui menys ja té clar com anaven les coses durant la dictadura. En canvi, sí que veig lògic que la justícia s'encarregui de les causes sobre persones desaparegudes i que hauria de plantejar-se si els genocidis que es van fent públics fets pels franquistes després de la Guerra Civil -remarco, després de la Guerra- entren o no dins de l'amnistia del 1978. I més quan encara hi ha alguna persona de l'antic règim en vida.

La memòria històrica

S'està parlant del projecte de llei del memorial democràtic a Catalunya. e-noticies en parla a l'editorial, un editorial que diu que la República també ma assassinar innocents. És un argument repetit un i altre cop cada vegada que s'intenta denunciar obertament els crims franquistes. Penso que durant la Guerra Civil es van fer moltes atrocitats, en ambdós costats de les trinxeres. I aquestes atrocitats no poden més que ser rebutjades per tothom. Ara bé, és una altra cosa denunciar que sota el paraigua del nou règim es perseguissin els perdedors, se'ls empresonés, se'ls torturés i se'ls assassinés. La diferència amb l'època republicana, penso jo tenint en compte que no sóc cap expert en història, és que les atrocitats de l'època republicana no estaven ordenades ni emparades pel govern, cosa que sí que passava en l'època de Franco. Cal tenir-ho en compte, doncs allò que s'ha de denunciar clarament són els quasi 40 anys de dictadura.

Justifica el cop d'estat de Pinochet

Com es pot llegir a El Plural, Alberto Recarte creu que el cop d'estat de Pinochet era necessari per evitar un hipotètic genocidi que el govern de Salvador Allende hauria dut a terme, com diu que va fer el govern d'Azaña. Entre aquest, Jiménez Losantos, César Vidal i Pío Moa, tenim una colla de personatges que argumenten amb facilitat i sense vergonya sobre coses que no han passat. Justificar un cop d'estat és greu. Justificar-lo amb una hipòtesi d'allò que hauria pogut passar no alleuja la gravetat. Dir que allò que hauria pogut passar és allò que va passar a Espanya quan governava Manuel Azaña, a banda de ser de dubtosa certesa, ve a ser de passada una justificació del cop militar i de la posterior dictadura franquista.