#crisi #Catalunya #Retallades El govern es passa a programari lliure?

La veritat és que seria una gran notícia però, no és així. El govern no es passa a programari lliure però, ja que es vol retallar la despesa de l'administració, el govern hauria d'actuar també sobre les llicències de programari [privatiu] que s'adquireixen cada any.

Per què es compren llicències de Windows quan hi ha distribucions de [GNU/]Linux perfectament vàlides per a la feina del dia a dia del personal de l'administració? Com pot algú confiar en assessors que continuen apostant per programari privatiu en el terreny del programari tipus comodity, desestimant opcions millors econòmicament, democràticament i culturalment? No oblidem que el programari lliure obre la competència dins de la indústria informàtica del país -que existeix- i que des de fa anys respecta el català, no com altres feien.

De la mateixa manera ens hem de preguntar quantes llicències de Microsoft Office es compren a l'administració per satisfer els desitjos d'aquest producte, substituïble per altres com Open Office o Libre Office de forma genèrica? Malgrat això continuem amb un paquet ofimàtic que implica una forta inversió en llicències i que no posa les coses fàcils de compatibilitat entre versions.

Molts cops quan l'administració justifica el programari privatiu ho fa en base a tòpics i a mals assessoraments. Perquè qui vol pot treballar només o pràcticament només amb programari lliure, a casa i a la feina, excepte casos concrets, aplicacions específiques que per les seves característiques no tenen alternativa. Com diu la publicitat, "para todo lo demás", programari lliure.

Em ve al cap la borsa de treball de l'ICS, inexplicablement feta només per a Internet Explorer 6 (!). Com pot algú acceptar una projecte que només se n'assegura el funcionament en una plataforma privativa i en una versió no recomanada del navegador Internet Explorer? Quina és la gran complexitat de l'aplicació web que fa que s'hagi hagut de desenvolupar només per a aquesta plataforma? Habitualment et trobes en casos així i acostumen a ser decicions de dissenys causades per la via fàcil, la que et serveix en safata Microsoft o altres, no decisions de disseny que contemplen tots els escenaris possibles i amb uns requeriments que obliguin a contemplar-los.

Si tan els preocupa la crisi i reduir costos, comencem a racionalitzar les inversions en tecnologia.

+ GNU FDL

#política #Catalunya Un conseller socialista al govern d'Artur Mas

Em va sorprendre que Artur Mas nomenés Ferran Mascarell com conseller de cultura, sent aquest socialista. Gratament, evidentment, perquè era una mostra que no cal recórrer només al propi partir per escollir les persones que han d'acompanyar el president en la gestió del dia a dia del país.

La sopresa negativa ha estat que, segons diuen, el PSC hagi fet que s'auto-cessés de militància, com si fos un pecat capital accedir a ser conseller sota el mandat d'Artur Mas. Fins i tot llegia que Xavier Sabaté l'ha qualificat de "feble que es deixa comprar". A mi aquesta actitud del PSC i de Sabaté em semblen sectàries i  no crec que responguin a la màxima de voler servir el país. Demostren que la màxima és servir el partit i a l'enemic, ni aigua. Una cosa és accedir a ser conseller i l'altra és que després s'acceptin polítiques amb les quals s'està diametralment oposat. Aleshores és el moment de criticar. Ara, simplement és, com deia, un atac de sectarisme.

+ GNU FDL

#Catalunya #política #presidentMas Ja tenim president

Artur Mas ja és president. Els primers passos que està fent són positius. Fitxar un conseller socialista és positiu. El temps des del dia de les eleccions fins avui ha estat lleuger per a la ciutadania, és positiu. Veurem si les polítiques també són positives. Si ens agraden, cal reconèixer-ho i si no, evidentment, cal també expressar-ho.

Ara, a esperar els propers canvis de cares a les delegacions ebrenques, i els canvis derivats en altres càrrecs, un aspecte que cal canviar en aquesta administració nostra, el fer i desfer en cascada perquè les eleccions les ha guanyat un o altre.

+ GNU FDL

#28N #Catalunya Guanyar complicitats

L'alcalde de Tortosa titula així, Guanyar complicitats, un apunt del seu bloc, en el qual ve a demanar suport  al nou govern que es formarà a la Generalitat arran de la victòria d'Artur Mas. Diu Ferran Bel:

"El Govern de Catalunya, ara més que mai, ha de comptar amb el màxim suport possible perquè els reptes que tenim al davant així ho demanen".

I hi estarem d'acord. El govern ha de comptar amb el màxim suport possible però, ara més que mai? Penso que és molt fàcil dir això ara, que sap que governarà Artur Mas. És més difícil dir-ho quan qui governa no és del teu color polític. És més, penso que fa quatre anys també era important el suport al govern però, en comptes d'això hi havia unes altres prioritats.

Sí, crec que el govern, com govern de Catalunya que és, ha de tenir el màxim suport. Si més no, institucions, empreses i societat, han de mirar com col·laborar a tirar endavant el país, amb l'administració del govern entrant. Però, de tant en tant va bé analitzar com, aquestes peticions de suport, són fetes només quan convé.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 A qui votar?

Som divendres. Diumenge se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La "gran festa de la Democràcia", en diuen tots, malgrat que durant la legislatura la maltracten sense miraments. A hores d'ara se suposa que un sap qui votarà. Però, no ho tinc gaire clar.

CiU amb tota probabilitat serà la força guanyadora però, no em convencen. Massa cares conegudes. Mas, Madí,... Han protagonitzat un entern combat contra el tripartit, des del primer dia. Han escenificat la primera retallada de l'Estatut, de les dues que ha patit.

El PSC, un partit doblegat a la voluntat de Madrid, amb un departament d'Educació que ha optat per fer bona la cantarella que els professors tenen massa vacances, que no foten ni brot, que ha posat en marxa un programa TIC apartat de la política clara de programari lliure, amb uns ordinadors poc adequats per a un ús habitual,... Amb un departament de Salut que aposta pel copagament. Amb retallades als treballadors públics. Amb una no negació a interconnectar l'Ebre o el Segre amb el Llobregat.

ERC, que han basat el seu programa bàsicament a parlar d'independència i a parlar de gent valenta, com si altres no fossin valents sent d'altres partits.

ICV, una força que ha fet una campanya discreta, explicant-se bé però, que arrossega perles com els 80 km/h a les entrades a Barcelona, els problemes d'aldarulls a Barcelona o la incomprensible proposta d'interconnexió del CAT amb la xarxa ATLL. Un bon candidat, una acció de govern discutible.

Opcions independentistes? Que voleu que us digui. Si no és ERC, Reagrupament i SI no em semblen opcions vàlides. D'una banda, semblen bàsicament rebotats d'ERC, sobretot SI, amb un segon d'abord que sembla haver optat per aquest nou partit ja que no va poder guanyar les eleccions a la cúpula d'ERC. O amb un cap de llista que ha tingut un final de mandat al Barça que ha fet una mica de pena, no en l'esportiu però, sí en l'aspecte institucional i d'imatge en general.

Del PP millor no parlar-ne. Que el seu eslògan sigui sobre la immigració, com el de PxC, denota què els preocupa realment. Esgarrapar vots a la dreta, ja que a l'esquerra els tenen perduts. Vénen a Catalunya els dirigents madrilenys que menteixen dient que a Catalunya es persegueix el castellà, i ens ofereixen un recital en llengua catalana. Pobrets els provincians, si és fàcil de contentar-los...

El dubte el tinc entre: ERC, ICV, en blanc o, fins i tot, no anar a votar. Ja veurem.

+ GNU FDL

#política #Catalunya #eleccions2010 Artur Mas a la Noria

Avui Artur Mas és entrevistat a la Noria (Tele 5). La pregunta a l'inferior de la pantalla va apareixent: serà Artur Mas el proper president de la Generalitat? L'entrevista comença amb la llengua. Alfonso Rojo, com no podia ser d'altra manera, ataca Mas amb la llei de política lingüística, dient la mentida que a Catalunya no es pot posar el nom dels establiments en un idioma diferent del català -el nom es pot escriure en l'idioma que es vulgui, no la retolació addicional-. Maria Antonia Iglesias insisteix a saber si CiU governant atiarà o apagarà el foc independentista -què passa amb l'independentisme, que no es pot ser independentista de forma pacífica?-. Els tòpics catalans explotats. Artur Mas sí que diu que reclamarà el concert econòmic però, defuig respondre sobre si recolzaria una consulta d'independència.

Alfonso Rojo ha citat un parell de llibres de text catalans -no ha dit quins- on es diu que l'Ebre neix fora de Catalunya i en terres estranyes, segons ha dit, i els ha posat com exemple de què s'ensenya a Catalunya. Això és una obsessió malaltissa.

Deixant de banda l'entrevista, perquè no tinc ganes de continuar escrivint mentre la miro, penso que si Tele 5 vol ser plural ara hauria de dur la resta de líders catalans, perquè a mi això em sona una nit de propaganda, com quan va anar-hi el ministre Blanco.


+ GNU FDL

Corbacho

El fins ara ministre de Treball, Celestino Corbacho, deixarà de ser ministre per presentar-se de número 3 a les llistes del PSC per a les eleccions al Parlament de Catalunya. A Madrid ja es parla de crisi de govern, a Catalunya potser el PSC ho veu com una forma d'atreure vots de l'Àrea Metropolitana. El PSC col·loca el ministre que va negar que arribaríem a 4 milions d'aturats, que ha proposat vàries opcions de reforma del sistema de pensions, en una posició destacada de la llista electoral. Negatiu. El PSC opta pel perfil més PSOE i menys PSC. Negatiu.

+ GNU FDL

Castells

Antoni Castells és el personatge de la setmana per les seves entrevistes sobre la no continuïtat a les llistes del PSC per a les properes eleccions catalanes, i les seves crítiques a l'actitud del PSC respecte del PSOE. Des de la postura oficial del PSC es volen minimitzar les crítiques, tot i que el conseller ha estat ben clar en allò que ha dit, i ho comparteixo. El PSC ha preferit donar suport al PSOE a Madrid que no pas ser coherent i defensar allò que semblava que sí que defensaven a Catalunya -o era pur teatre?-. Per molt que es digui que no queda bé que hi hagi notes discordants, va bé que aquestes existeixin, fent-se evident la necessitat d'afinar el conjunt. Ara, que el PSC sempre pot optar per prescindir del músic que desafina i olvidar el problema. Ja es veurà, tot i que a Castells se li sumen músics.

D'altra banda, el conseller criticava ahir l'actitud d'Artur Mas, dient que la seva postura era l'estocada definitiva al PSC. I és que Mas no pot evitar d'atacar, encara que sigui fent com aquell que no vol la cosa, treient conclusions dels problemes dels altres. Jo de Mas no me'n refio, com no me'n refio d'altres polítics de CiU, bàsicament perquè són els mateixos que ja eren en temps de Jordi Pujol, els mateixos que aleshores i durant aquests anys, han venut múltiples discursos, maximalistes a Catalunya, minimalistes a Madrid. Tampoc ells poden presumir gaire de coherència.

+ GNU FDL

El PSC no guanyaria a Catalunya

Que el Centre d'Estudis d'Opinió publiqui els resultats sobre intenció de vot i que aquests mostrin que el PSC no guanyaria les eleccions espanyoles a Catalunya, i que CiU guanyaria ara les eleccions catalanes, no ha d'estranyar ningú. Si el tripartit ha continuat sent una olla de grills després de la primera legislatura, s'ha sumat que el PSC no ha estat a l'alçada defensant els interessos catalans a Madrid, aliniant-se sempre amb el PSOE. I això es paga, per molt que ara vinguin campanyes de la por i campanyes recordant el passat. Temps al temps.

+ GNU FDL

Tot defensant Catalunya a Madrid

Sí, segurament CiU és tacticista i ahir a Madrid va fer tot el possible perquè la resta de partits votessin contra la proposta del PSOE. Però, si en realitat totes les propostes tenien en comú incloure el text del preàmbul de l'Estatut, que els diputats del PSC no s'avinguessin a donar-hi suport no té cap sentit. Dir que era un text ja aprovat o qualsevol altra cosa és simplement una excusa. De fet, també es podria dir el contrari, si el text ja s'ha aprovat, no hauria d'haver cap problema a votar-hi a favor.

Un altre cop els diputats del PSC a Madrid han actuat pensant en clau PSOE, pensant que primer són els càlculs del partit i després posicionar-se clarament de forma coherent amb la tant utilitzada manifestació del 10J. S'entén així que el PSC no tingui grup parlamentari propi. I és que, per tenir-lo primer l'han de voler.

+ GNU FDL

Les condicions d'Artur Mas

Aquesta setmana tots els partits prenen posicions per veure qui és més coherent amb la manifestació del 10 de juliol. Avui escoltava les paraules d'Artur Mas dient que, si el lema de la manifestació fou "Som una nació, nosaltres decidim", calia escoltar el carrer i que la proposta conjunta del Parlament el recollís.

Hi estic d'acord.

Ara bé, compte qui diu això. Artur Mas no és tan diferent de Zapatero en aquest sentit. Perquè ens té acostumats a dir una cosa avui i canviar de discurs l'endemà. Recordem el PHN, l'aprovació del rebuig al transvasament al Parlament i desdir-se el dia després. Recordem com va tibar la corda per aconseguir un acord de màxims amb l'Estatut al Parlament i com va protagonitzar la foto que deixava la porta oberta a l'Estatut retallat a Madrid. No me'l crec, per molt que estigui d'acord amb el que diu.

+ GNU FDL

Per un "Compromís per Catalunya"

Els partits que formen el govern de la Generalitat van subscriure en el seu moment el Compromís per l'Ebre, mitjançant el qual es comprometien a mantenir-se contraris a les polítiques transvasistes. Malgrat que el seu compliment es pot posar en dubte, la idea d'aconseguir un document equivalent per al conjunt de partits que ahir donaven suport a la manifestació de Barcelona no em sembla descabellada. Si no és possible -de fet, estic segur que no passaria- una aliança de partits emulant el republicanisme espanyol que va guanyar les municipals del 1931, un document com aquest, complementari al programa electoral de cada partit, permetria projectar quina és la voluntat de la societat catalana sorgida de les urnes a les quals acudirem aquest 2010.

D'una manera semblant he escoltat a la ràdio i m'ha alegrat escoltar-ho, el vicepresident, Josep Lluís Carod-Rovira. Cal reflectir amb fets l'èxit de la manifestació d'ahir i els partits tenen eines a les seves mans per fer-ho. Això sí, si no és que pesa més pensar en el benefici propi a les eleccions, abans de pensar en el país del qual tan patriotes diuen ser.

+ GNU FDL

Som una nació, nosaltres decidim

No en persona però, sí en ànima, hem estat a la manifestació. 1.100.000 persones, segons els mitjans. Serà aquesta una xifra real o no però, la importància es pot comparar amb altres manifestacions, com les que el PP ha convocat tants cops en terres castellanes. I en aquells cops ha extrapolat sense complexos la quantitat d'assistents amb la quantitat de persones reals que hi donaven suport. Ara, sent coherents, haurien d'extrapolar també nombres i treure conclusions.

+ GNU FDL

La senyera com excusa

El vicepresident del govern català va dir ahir que amb el lema de la manifestació estan fent el ridícul. No s'equivoca, tot i que el ridícul, l'espectacle lamentable, els nostres representants el fan massa sovint. La manifestació és un exemple més de com els diferents partits volen posar cullerada en un acte que hauria de ser protagonitzat per altres que no fossin ells. Entre altres coses perquè ells fins ara no han demostrat tenir capacitat per arreglar res. Molt de soroll per no res.

El nyap de l'educació i les TIC a Catalunya

Una notícia que fa pena. El Departament d'Educació recomana tenir els llibres de paper a mà als centres, per si la connexió a Internet dels portàtils que tindran els alumnes de secundària falla. Per evitar que els pares, que ja pagaran 150 euros per portàtil, hagin de pagar els llibres de paper, s'espera que els estudiants de cursos superiors els els deixin. Tot plegat de república bananera. Fem les coses a mitges, amb mala previsió, amb mal plantejament. Perquè, em pregunto si no és possible que els portàtils dels estudiants tinguin els llibres en format electrònic al seu disc dur? Si els tenen al disc dur, potser serà que duran DRM i que s'hagi de verificar la validesa de l'usuari per poder-los consultar? Com s'explica això de la dependència de la connexió per accedir als llibres?

Zapatero tanca l'estat les autonomies, com Aznar

Ahir Zapatero, al Senat, va donar per tancat el procés autonòmic perquè ell -ells-, el visionari, diu que s'ha arribat al final del camí -amb aquestes o altres paraules-. En la mateixa sessió els polítics que ens diuen donar exemple baixant-se el sou -ja!- i demanant-nos patir amb resignació, van exercir de pallassos, escridassant-se i aplaudint. Tot un espectacle de circ gratis -és un dir- en temps de crisi.

Tornant a Zapatero, si es podia criticar Aznar per pretendre donar unilateralment tancat el procés d'autogovern a les autonomies, ahir el president del govern no es va quedar curt. I és que jo no veig clar que un govern tan erràtic arribi al final de legislatura. I amb aquesta perspectiva, cal exercir de més espanyolista que ningú, ni que sigui per no perdre l'electorat que cau en el recurs del nacionalisme espanyol.

Zapatero, plega ja, si us plau. Malauradament l'alternativa no m'agrada però, almenys sé de quin peu calcen si la gent els vota.

+ GNU FDL

Retallem despeses

Qui no pensa que l'administració té massa càrrecs, massa "gent que mana"? Quina diferència hi ha de sou entre els càrrecs i els funcionaris "rasos"? Quants diners addicionals s'emporten els càrrecs en dietes? Quanta despesa supèrflua es fa dins de l'administració, decidida pels càrrecs que manen, i que després no surt a la llum quan hi ha temps de crisi?

Sabem que un funcionari cobra menys a la pública que si treballés a la privada, per norma general? Sabem que fites que aconsegueixen els funcionaris després les segueix la privada, que si no els sindicats ho tindrien difícil?

Què fa un estat com Espanya, que no ha estat mai ric, anant durant anys de superpotència, i ara es veu que d'això res de res? Què fa Espanya amb l'exèrcit a l'estranger, amb els diners que això comporta cada dia?

Per què en temps de crisi es fan plans de subvencions amb una costos altíssims? Per què Barcelona fa un referèndum sobre el futur de la Diagonal amb una cara campanya de publicitat?

No s'han d'estranyar Zapatero i Montilla que la gent es reboti. És que no hi ha per a menys.


+ GNU FDL

I a Catalunya també retallem

El govern català també treu les tisores per retallar sous i inversions. Ens demanen "acotxar el llom" perquè durant anys s'ha preferit la no austeritat. Que un govern demani austeritat quan les coses es posen realment negres és per llogar-hi cadires. Catalunya no se salva de la política del totxo. I tampoc no se salva de tenir uns governants, com Espanya, que a l'hora de reduir despeses opten per la via fàcil.

Segur que els membres del govern i alts càrrecs es baixaran els sous però, a diferència del funcionariat sense càrrec, ells continuen tenint dietes i continuaran tenint sous que els pobres mortals que fan funcionar la màquina de l'administració no tenen.

Lo que no entenc encara és com plantegen una mesura així amb unes eleccions a la vista.

+ GNU FDL

Potser n'hi ha prou de comparar el nazisme amb Catalunya

Massa sovint sentim que a Catalunya el castellà és perseguit, quan estem acostumats a sentir el castellà al carrer, als establiments i arreu, i fins i tot depèn d'on treballes se te l'imposa, juntament sovint amb l'anglès. Massa sovint també, s'estableixen comparacions odioses de la situació a Catalunya amb el nazisme. El darrer en fer-ho, Juan Perán, ex-membre d'UPyD. Potser hauríem de deixar aquestes comparacions que exageren un problema que només veu un sector de la política i de la societat, diria que mínim, ja que així ho mostren les úniques dades objectives que tenim, els estudis estadístics, al mateix temps que altres estudis que s'aprofiten per fer projeccions, els sorgits de les urnes, tampoc no donen la raó a aquests partits.

Però, també hauríem de deixar aquestes comparacions perquè a Catalunya ni es persegueix ni s'assassina per motius de llengua i, quan algú vol donar lliçons de democràcia i d'intel·ligència això ho ha de tenir en compte. No pots comparar Catalunya amb el nazisme i després dir que el teu partit vol donar un missatge positiu per fer arribar el seu missatge a la societat. Simplement és contradictori.

+ GNU FDL

Una comissió útil

Oriol Pujol deia que la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan ha estat útil. Hi discrepo. No perquè les mesures que es puguin prendre no siguin útils i necessàries si no perquè els acords als quals es pot arribar en una comissió d'investigació com aquesta també s'haurien de poder aconseguir, si hi ha voluntat de fer-ho, en el marc de la vida política habitual del país. La comissió no deixa de ser una eina político-mediàtica perquè cadascú jugui el seu paper de cara la gent, bé defensant l'actuació del govern, bé criticant-la. La part judicial queda per a la justícia, valgui la redundància, i la part política, si no en té prou ja amb el Parlament i les comissions parlamentàries, sembla que des de que s'ha agafat el gustat, necessita d'aquestes comissions, que d'útils no ho són, perquè demostren la ineficiència de la classe política que tenim. I ells són els que després exigeixen eficiència a tota la gent que tenen per sota jeràrquicament.

+ GNU FDL