Fragment sonata de Bach

Publico un fragment de la Sonata 1 per a violí, en Sol menor de J. S. Bach, BWV 1001, que vaig gravar ahir mentres estudiava. Ni sona com un violí ni es una gravació perfecta però, espero que us agradi.

Clarinet, dia D

No, no és una nova entrada sobre la pràctica del clarinet. Avui és la segona fita del camí en la represa del clarinet després de 16 anys. Vaig tocar a la Lira 8 anys, entre el 1984 i el 1992. Vaig participar en ocasions memorables com la preestrena de Belmonte o la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Altres moments importants en la història de la Societat i de la ciutat els he viscut des de fora, algun dels quals m'hauria agradat viure des de dins, com el privilegi de participar en un certamen de bandes, el d'Altea. Cada cosa al seu moment, la vida té els seus camins, la música ens acompanya i, espero que aquest camí en el qual havia fet una parada, el continuï durant molts anys.

Clarinet, dia 31

Crec que ja puc donar per finalitzada la narració del dia a dia de la tornada a la música i al clarinet en concret. El dia a dia no cal que l'expliqui perquè és força semblant. Una mica d'escalfament, una mica de tècnica i partitures que s'han d'estudiar o altres que tens ganes de tocar. Avui assaig un altre cop. La primera fita, la de començar els assajos, ja està assolida. Ara enfilem el camí cap al concert de Santa Cecília, un concert aquest any enfocat en el centenari del títol de ciutat d'Amposta. Suposo que aniré comentant l'evolució però, més espaiadament.

Clarinet, dia 30

El dia 30, un número rodó. Divendres vaig assistir al primer assaig general després de 16 anys. Em va passar el temps volant. Al meu llavi no tant, doncs dues hores es noten.Però, estic content de com va la cosa.

Clarinet, dia 29

Acabo ara la meva sessió de clarinet. Continuo estranyat amb la canya. Va molt dura per ser del dos i mig. Estrany. Em cansa més però, val a dir que el so és més bo.

Clarinet, dia 28

Ahir em va sorprendre la canya. La mateixa que havia utilitzat el dia anterior s'havia endurit considerablement. Vaig patir una mica tocant, doncs una canya més dura implica un cansament més ràpid del llavi. Vaig mirar-me una de les partitures que encara no m'havia mirat, a banda de la resta que ja m'he anat mirant fins ara.

Clarinet, dia 27

Ahir tan aviat com vaig acabar li vaig explicar a Maria Jesús com havia anat. Em vaig sentir còmode a l'assaig. Tot i que queda molt per millorar, per ser el primer dia crec que va anar molt bé. La feina feta fins ara va donant fruit.

Clarinet, dia 26

Després del cap de setmana ahir vaig reprendre l'activitat. Continua el problema de llavi però, això va per llarg. Els exercicis, els de sempre. Avui es compleix una de les fites del camí. Vaig al meu primer assaig després de 16 anys. Torno a La Lira, la meva banda de sempre. Tot i que el nivell que tinc és molt millorable no es pot esperar indefinidament a incorporar-se als assajos, doncs Santa Cecília ja està aquí.

Clarinet, dia 25

Ahir vaig gravar un tros però, m'he oblidat la clau USB que tenia preparada per penjar-ho. El proper dia miraré de penjar-ho. No és cap cosa de l'altre món, i el so satura el micròfon però, em fa gràcia penjar-ho.

Clarinet, dia 24

Uf, ahir se'm va cansar bastant el llavi. Es nota que encara queda feina per fer perquè ja s'està afluixant la canya. També és cert que tocar una hora sense parar, fent tan poc temps que he reprès la feina, s'ha de notar a la força. Vaig tocar la Rapsòdia de Debussy i, mira, no va estar malament. Al final vaig tocar el tercer temps del Concert de Mozart. És una versió que tinc sense lligadures ni picats i he de recordar com ho tocava quan vaig estudiar-lo. Aquí ja estava cansat i en alguns moments sortida més aire pels costats del bec que no pas anava a parar a la canya.

Clarinet, dia 23

Ja van 23 dies de constància. Fa uns mesos havia intentat el mateix però, m'havia aturat en el procés de reprendre el clarinet. Ara no està sent així. Ahir, després del descans del cap de setmana, vaig tornar-hi, amb la tècnica i les partitures. Queda una setmana perquè comenci la nova fase.

Clarinet, dia 22

Ahir vaig tocar una mica menys, tres quarts d'hora. El veïnat estarà distret. Entre els nyics i els nyacs suposo que deuen endevinar alguna melodia. Avui toca descans.

Clarinet, dia 21

Sembla mentida però, he aconseguit tocar entre 3 i 4 dies per setmana. Algun cop fins i tot 5. És important mantenir el ritme, tot i que ja no és com quan havia d'estudiar cada dia, que tampoc treballava, i podia fer-ho diàriament. És un entreteniment malgrat haver de practicar una mica de tècnica al principi de tot, i després ve la part divertida, la de tocar partitures d'autors diversos. Ahir, com us podeu imaginar, tècnica i partitures, com de costum.

Clarinet, dia 20

Un número rodó. 20 dies des de que vaig començar aquesta aposta per recuperar la forma en la pràctica del clarinet. Queden lluny ja els dies de Conservatori però, els ànims estan renovats. Cada dia intento fer una mica de tècnica amb notes llargues, arpegis i/o escales, toco algunes partitures. L'evolució no es pot dir que sigui exponencial sinó que segueix una corba poc pronunciada però, l'important és que creix i no decreix.

Clarinet, dia 19

Després d'uns dies, ahir vaig començar setmana tornant a tocar. Sembla que les canyes del 2 i mig no duraran gaire i m'hauré de passar al 3. Més que res perquè arriba un moment durant l'hora que estic tocant en què s'afluixa i aleshores el so ja és quasi imposible de mantenir dins d'uns paràmetres acceptables. La realitat és que amb un bec B45, que és el que tinc, una canya del 3 és la normal. Però, per començar millor no utilitzar canyes tan dures, o pateixes el doble.

Clarinet, dia 18

Ahir vaig estrenar canya. Del 2 i mig un altre cop però, sembla que al cap d'una estona la canya no dóna ja per més. Vull dir que, com que el meu llavi no té el control que tindria si estigués en forma, la pressió que exerceixo sobre la canya fa que s'afluixi en el moment que ja tinc el llavi cansat. Malgrat tot el canvi es nota respecte de l'anterior. Vaig comprar canyes Vandoren, les de tota la vida però, me les van vendre en fundes separades, és a dir, amb la seva funda de plàstic però, a més, cadascuna dins d'un embolcall, com el d'una galeta d'aquestes que vénen amb els assortits. Es veu que així conserven millors condicions d'humitat.

Tinc un preludi de Bach i un estudi de Paganini que fan por. Vaig tocar un altre cop la rapsòdia de Debussy -de quan vaig fer 8è-. I em vaig divertir molt.

Clarinet, dia 17

Si suo aquests dies! Amb les noves partitures que no havia tocat mai em toca practicar la lectura, la tècnica, el llavi,... tot! No cal dir que el llavi continua donant maldecaps al cap d'una estona que toco, sobretot si ha molts picats.

Clarinet, dia 16

Ahir vaig continuar obrint noves partitures, per fer més distreta la pràctica de l'instrument. La Rapsòdia de Debussy i el Concert de Stamitz. La primera la vaig tocar a cinquè. El segon crec que no vaig arribar a tocar-lo sinó només a estudiar-lo. Ei, la canya té dues mossegades ja. Ha durat poc.

Clarinet, dia 15

Amb les noves partitures hi ha varietat però, n'hi ha que són complicades per al nivell tècnic que tinc ara. És divertit però. He tocat dos dies el concert de Mozart també. Crec que l'havia tocat a sisè o setè. He de canviar la canya. A veure si escrivint-ho me'n recordo.

Clarinet, dia 14

Avui, sessió reduïda de cap de setmana. Ahir vaig descarregar-me unes quantes partitures per tenir més varietat i les he estat provant.