Estic tip de Leire Pajín

Comencen les notícies amb el discurs de dissabte de Leire Pajín, venerant Zapatero, el líder còsmic socialista que havia de regnar el món juntament amb Obama, i atacant el PP. Si us plau, que no se n'adonen al PSOE que Pajín cansa i no té cap credibilitat? Uf, amb gent així no és estrany que el PSOE faci una política tan erràtica.

+ GNU FDL

PSC+PSOE vs Castells

Manuela de Madre es posa al costat del PSOE davant de les crítiques del conseller Castells sobre la possible pujada d'impostos, sobre la gestió de la crisi, en general del govern Zapatero.  Que estrany... El PSC aliniant-se amb el PSOE quan es veu alguna possible discrepància? Estranyíssim, no?

+ GNU FDL

Socialisme i finançament

Alfonso Guerra va fer un dels seus discursos graciosos l'altre dia sobre el finançament i sobre la postura d'alguns enfront els pressupostos. Malgrat que li riguin les gràcies i malgrat que ja forma més part de la història que del present, és inadmissible l´ús de la fal·làcia per convèncer-nos que cal aprovar els pressupostos i que cal aprovar un model de finançament del tipus cafè per tothom. Segons Guerra si no es combrega amb les tesis del PSOE no s'és prou socialista. I per acabar-ho d'adobar, amenaça que certes reaccions davant del problema del finançament podrien desembocar amb la tornada al poder de la dreta. Tremendisme, estratègia de la por... Fal·làcia pura i dura. No pot convèncer amb arguments, convenç amb la por.

El PSOE va guanyar les eleccions en part perquè la gent no volia que tornés a governar el PP però, aquest vot de confiança ja s'ha gastat. Ara cal que demostrin que aquesta confiança dipositada serveix per a alguna cosa. Sinó, que no esperin tornar a guanyar confiant un altre cop amb la por. Jo no seré qui voti PP però, PSOE segur que no.

Què fa el conseller Castells al PSC?

Si ja en el seu temps em preguntava què feia Pasqual Maragall al PSC, també em pregunto, des de ja fa uns mesos, què hi fa el conseller Castells. Sembla que el punt de vista que expressa divergeix del que regna actualment dins dels socialistes catalans. Per molt que es digui, primer és el PSOE que Catalunya, igual que primer és el PSC que l'Ebre. Així és com ho veig jo, i no fa gaire temps que així ho hem pogut veure, amb l'episodi de sequera.

El conseller Castells no és el primer cop que demana -o insinua la necessitat de tenir- un grup parlamentari propi a Madrid. El PSC separat del PSOE. Ahir va dir que per al PSC primer havia de ser Catalunya i després el PSOE. Va contra corrent. El PSC ja fa anys que mostra una consciència PSOE: "si guanya Zapatero, guanya Catalunya". No sé si teniu la mateixa impressió que jo però, si miréssim el partit com un equip que treballa per aconseguir un objectiu veuria un partit que treballa per aconseguir el govern municipal, per després aconseguir el govern català i, finalment per aconseguir el govern espanyol. I amb aquesta consciència d'equip PSOE no es pot pensar que hi hagin un canvi i el PSC tingui grup parlamentari propi les properes eleccions.

Hi ha el dubte sobre si això tindria conseqüències sobre els càrrecs catalans a Madrid o dependents de Madrid, i sobre si es crearia un PSOE català que dividiria l'electorat socialista a casa nostra.

El votant fidel

Avui parlava amb el meu amic Albert del tema. En parla Wyoming al seu bloc. Els sondejos entren en la cursa electoral. Hi ha un empat tècnic entre PP i PSOE. És més, el votant del PP es manté fidel entre un 80% i 92%. Com diu el Wyoming i subscric, tant fa quina política sigui la del PP que la munió de seguidors, les ovelletes del ramat, els voten incondicionalment. Falta de criteri? Comparteixen les polítiques del partit? Fanatisme?

La política del PP durant la legislatura hauria de fer avergonyir-se moltes persones que els van votar l'any 2004. El PP s'ha comportat demostrant que no ha acceptat, durant 4 anys, els resultats de les passades eleccions. El PP s'ha dedicat a intentar destruir tot allò que podia sortir-li bé al govern, s'ha dedicat a enrarir l'ambient polític espanyol i català. Ja ho havien fet la darrera legislatura de Felipe González. Aquesta però, s'han passat.

D'altra banda, encara que la fidelitat en altres partits segurament és més baixa, és una cosa que ens hauríem de fer mirar. Podem tenir una ideologia però, dins d'aquesta ideologia assegurar-li el vot a a un determinat partit ens fa presoners de la seva política. Saber que facis allò que facis et votaran et dóna màniga ampla. Les persones d'esquerres, a sobre, quan es desenganyen sembla que prefereixen no votar abans de plantejar-se un altre partit o el vot en blanc.

Inauguracions i memòria

Com ciutadà no m'agrada que el govern de torn es dediqui a inaugurar obres, escultures o qualsevol altre projecte quan s'està en precampanya o en campanya electoral. El govern espanyol ho està fent aquests dies amb l'AVE, promocionant la ministra de foment de cara a les properes eleccions generals. En l'àmbit municipal podríem repassar com també a casa nostra els governs sortints també van fer alguns actes d'inauguració d'obres, ja fossin escultures o projectes constructius.

Hi ha un partit que ara no veu amb bons ulls que el govern del PSOE faci actes d'inauguració de l'AVE, és el PP. Un dels seus altaveus, Libertad digital TV, en les seves notícies de diumenge destacava que mentres el govern feia inauguracions Mariano Rajoy lluitava contra el cànon. Seria interessant que algú recordés al PP i a Libertad digital TV com van acabar la legislatura passada. Aquí prop vam tenir la visita de l'aleshores ministra de Medi Ambient, per inaugurar unes suposades obres del transvasament de l'Ebre cap al sud, les qual sembla que al final no van existir. I en altres llocs d'Espanya també es van dedicar a posar primeres pedres d'unes i altres coses. Però, la memòria es perd, de forma selectiva però es perd.

Coses d'avui

Avui les notícies del cap de setmana han portat cua. La manifestació de dissabte a Tortosa encara ressona pels carrers de la ciutat. Escoltaran els partits el crit de Ja n'hi ha prou o no va amb ells? Potser saben que la gent no està motivada per sortir com fa quatre anys i juguen amb avantatge. La matinada de dissabte a diumenge l'ex-futbolista del Barça Amor patia un accident de trànsit i era ingressat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, establint un focus informatiu del darreres jornades al nostre territori. I diumenge a la tarda, s'inaugurava el monument al Nus a Tortosa, a la rotonda de les Terres de l'Ebre. Ahir també, la Marató de TV3 assolia els més de 6 milions d'euros de donatius.

Com reflectien avui els telenotícies del vespre, aquest proper trimestre tornen les qualificacions d'insuficient a excel·lent a Primària, i s'acompanyaran d'un número entre 1 i 10, a més, a Secundària. A Primària deixen d'existir les qualificacions implantades per la LOGSE sobre el progrés adequat o no dels nens i nenes. Diueun que és una mesura per promoure l'esperit de superació. Tornem al sistema antic de qualificacions. Ahir Zapatero deia que no faran noves lleis educatives sinó que cercaran estabilitat en el sistema, a la vegada que la millora de la seva qualitat. Tant de bo sigui així, eliminant i/o modificant primer tot allò que es detecti que no funciona.

Avui ha nevat a les Terres de l'Ebre. Per aquesta matinada deien que també nevaria i que la cota se situaria a 200 metres, tot i que podia ser més baixa puntualment. En els moments d'escriure això a Amposta plou i trona. Diria que no veurem neu de moment.

Com se nota que va sobrat. Per a Rajoy no és el mateix un gall d'indi per Nadal que un conill. Digues-li tonto.

A l'espai de participació per a la candidatura de Zapatero a les eleccions generals, La Mirada Positiva, un dels temes més votats és la petició de posicionament del PSOE sobre el programari lliure a l'administració. La resposta, com informàtic i com defensor del programari lliure, no és satisfactòria. És una resposta de manual, una resposta que continua amb l'argument de neutralitat tecnològica, quan el programari lliure no és només tecnologia sinó quelcom més, i es garanteix sovint més la neutralitat tecnològica amb programari lliure que amb privatiu. Els polítics espanyols continuen enlluernats per Bill Gates i el hooligan d'Steve Ballmer.

Bono, l'altra cara del PSOE

José Bono no és una persona que utilitzin un llenguatge gruixut a l'estil del PP però, exerceix el nacionalisme espanyols com ho fa el partit de la dreta. Així, la seva actitud davant dels nacionalismes no és aquella que s'espera d'un polític d'un partit que semblava a principis de legislatura més proper al federalisme que al centralisme espanyolista. Que digui que les nacions són un invent o que l'Estatut no el volen ni els seus pares, són opinions respectables però, apartades de la realitat. Les nacions són i es fan, no s'inventen. L'Estatut que es va aprovar a Madrid ja no era el fill que es va parir a Catalunya sinó que es va alterar considerablement a Madrid. I això cal que ho recordi Bono.

Però, de Bono cal també destacar, que veu amb més bons ulls el pacte amb CiU que no pas amb altres partits catalans. I la idea del pacte amb CiU després de les eleccions generals no sé si m'agradaria, a banda que segurament podria suposar la fi de la legislatura catalana, o almenys del tripartit.

Recollint la llavor sembrada

El PP durant aquesta legislatura ha sembrat llavor per a una gran varietat de plantes de l'odi. L'odi envers els catalans, per l'Estatut, l'odi envers els catalans, per la restitució dels papers espoliat pels franquistes, l'odi envers els perdedors de la Guerra Civil, per intentar restituir la seva memòria, l'odi envers les víctimes de l'11-M, per no combregar amb la teoria de la conspiració, l'odi envers el PSOE, per no veure la treva d'ETA amb els ulls del PP. I podríem seguir, segurament.

Ara el PP recull el fruit de l'odi sembrat. Potser no desitjaven ahir que algunes persones maleducades, ahir confonguessin un acte de respecte amb les darreres víctimes d'ETA amb un acte d'esbroncada als socialistes. Però, no ho van evitar. I van escridassar i insultar els socialistes que van reunir-se a Madrid per fer el silenci contra el terrorisme. Se n'haurien d'avergonyir, els individus que van trencar el silenci, i el PP, per l'estratègia que ha seguit durant la legislatura (i que no ha abandonat). O potser ja els va bé el resultat, una Espanya dividida entre PP i PSOE, una espanya polaritzada.

Aznar, l'11-M, el PP i la memòria

Aznar continua amb la seva teoria que els terroristes de l'11-M no estan en muntanyes ni en deserts llunyans. Ha de vendre un llibre i necessita polemitzar, com recorda Iñaki Gabilondo.

El PSOE ha contraatacat amb un video (via Escolar.net), recordant què ha dit el PP sobre l'11-M durant aquest temps. Però, ells continuen negant que els hagin promogut mai una teoria conspiratòria. És trist que comenci un altre cop la batalla de videos però, també és cert que cal fer memòria i, sigui el PP, sigui la premsa, sigui la societat, cal recordar com han anat les coses. No poden reescriure la història a l'estil del Gran Germà d'Orwell, aquest és el seu problema.

Les balances fiscals

Malauradament el PSOE continua sense voler donar suport a la publicació de les balances fiscals. El PSC s'ha abstingut al Senat. Arribarà el dia en què el PSOE deixarà d'amagar aquestes dades, o seguirà en la línia del PP?

Salari mínim a 800 euros

Una de les promeses pre-electorals de Zapatero és l'arribada durant la propera legislatura (2012) a un salari mínim de 800 euros. El ministre Solbes ho condiciona al context. Si bé cal prendre's això com un anunci de cara a la galeria, perquè no se sap si guanyarà les eleccions ni si això acabarà sent una proposta electoral en ferm, és un objectiu important. Malauradament, i com era d'esperar la patronal CEOE no veu amb bons ulls la proposta. I la sorpresa fou que Mariano Rajoy tampoc no és partidari de fer la pujada del salari mínim, perquè pensa que no és viable.

Que el PP estigui en contra d'anar pujant el salari mínim no és contradictori amb allò que deia d'España va bien? No era i seria incongruent presumir d'un bon ritme econòmic quan resulta que una de les bases per al benestar dels treballadors és tenir un salari mínim digne? És més, si erem (i seríem per al PP, si continuessin governant ells) la locomotora econòmica, per què no som capaços d'arribar als més de 1250 euros de salari mínim de França? No dic que puguem però, si presumim hem de ser coherents, i si no podem arribar, potser hem de deixar de presumir.

• Cinco Días: ¿Un salario mínimo para toda la UE?
• Cinco Días: El salario mínimo en España sólo supera al de Portugal en la Unión Europea anterior a la ampliación
  

Prisa, PSOE, eleccions

En els moments que escric això està parlant a TV3 Eliseu Climent, de l'Associació Cultural del País Valencià. Abans de començar de la problemàtica del tall de TV3 al País Valencià li han preguntat sobre la dimissió avui de Joan Ignasi Pla al capdavant del PSPV-PSOE. Eliseu Climent ha apuntat a Prisa com responsable de l'atac i gol al fins ara líder socialista valencià. El PSOE (Pepe Blanco, concretament), continuava el raonament, qui fins fa poc deia que comptava amb Pla, no ha mogut un dit per recolzar-lo. Tot sembla que ha estat per un suposat tracte de favor per unes factures -les quals encara no s'han pagat-. Si bé aquesta situació pot ser compromesa, sense haver-se demostrat el tracte de favor no acabo d'entendre com s'han precipitat els fets. La presumpció d'innocència no existeix?

Esperem però, que el PP no parli gaire. Caldrà recordar-los, en cas de dir res, que tenen un conegut polític en el punt de mira de la justícia, a banda dels problemes econòmics de Terra Mítica, els quals, si bé són casos on no s'ha demostrat delicte, si un es posa a parlar del cas de Pla, s'ha de parlar de la resta.

Finalment, darrerament m'ha sobtat la línia dels mitjans de Prisa, concretament del País, bel·ligerant amb el PSOE, cosa que no recordo haver vist mai. El PSOE, d'altra banda, amb aquest enrenou al País Valencià, potser s'ha guanyat una pèrdua considerable de vots. El PSPV-PSOE queda en mans d'una gestora encapçalada per Joan Lerma.

Quant a Joan Ignasi Pla, no ha estat un polític que em fes el pes, perquè tinc molt present la seva petició matxacona del transvasament d'aigua a Castelló, en sentit contrari al seu partit, en sentit contrari a allò que se suposa que pensa quant a medi ambient i polítiques d'aigua. De la resta, res per comentar. No l'he seguit.

Moció rebutjada sobre el retorn dels papers

Ahir el Congrés dels Diputats va rebutjar la moció d'ERC, CiU i ICV per al retorn abans de finalitzar el 2007 dels papers confiscats pels franquistes que encara queden a Salamanca. I la va rebutjar amb el suport del PSC, votant en contra igual que PSOE i PP. Sembla increïble que encara estiguem així, que ens diguin a Madrid que cal constituir el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Que deixen la feina per al final, o és que així, això serveix d'excusa i a la vegada manté els del PP tranquils de cara a les generals?

Fonts:

• Vilaweb
• e-noticies
  

El video de les JSE

Una de les polèmiques de la setmana és el video en suport a l'assignatura d'Educació per la Ciutadania que han fet les Joventuts Socialistes d'Espanya. En ell, un noi -qui representa ser del PP- i una noia -qui representa ser del PSOE-, participen en una sèrie de preguntes en una simulació del concurs Pasa palabra. Les respostes del noi el deixen com intol·lerant i ignorant, a la vegada que el seu aspecte és de pijo. És a dir, que el video explota els tòpics de la gent d'esquerres i de dretes. A mi no m'agrada la idea de fer un video així, perquè abans de criticar l'actitud retrògrada en alguns aspectes del PP, el propi PSOE hauria de fer un anàlisi intern, doncs de dinosaures n'hi queden. Això no treu que a la vegada faci gràcia el muntatge que han fet. És més, hauria estat un bon gag per a un programa tipus Polònia.

Navarra, sortirà guanyant el PSOE?

El PSOE, des de Madrid, ha decidit que Navarra no pot decidir. El PSN ha d'obeir les directrius dels seus companys de fora, que es creuen conèixer millor que ells mateixos el millor per a la comunitat foral. És paradoxal que en una comunitat com Navarra, la dels furs, un partit estigui tan sotmès a la voluntat de Madrid. La dimissió del cap de llista dels socialistes navarresos no m'ha estranyat, és més, ja ho vaig dir en una altra entrada del bloc, que jo hauria dimitit en bloc. El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, està davant d'una nova promesa no complida. Allò de "Pascual, apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya", es repeteix a Navarra, segons es pot veure als mitjans.
No entenc molt bé la finalitat de tornar a fer president el cap de llista d'UPN. El PSOE té por del PP? El PSOE ja no vol girs a l'esquerra? El PSOE creu, com el PP, que tot allò que sona a esquerra a País Basc i Navarra té relació amb el terrorisme?
Potser el PSOE espera sortir guanyant a les properes eleccions generals amb aquesta intromissió en els pactes del PSN. Però, si la cosa continua com sembla que podria continuar, una escisió del PSN no comportaria gaires beneficis, i potser l'estratègia resultaria fallida. Encara que, potser, i és algun dia n'haurem de parlar, és que el PSOE sap que a les properes generals pesarà molt la decisió de votar PSOE o arriscar-se que guanyi el PP.


Més: Navarra, Haraquiri del PSOE

El PSOE s'imposa al PSN

Com semblava que passaria el PSOE, Madrid, s'ha imposat al pacte de govern assolit per PSN, Na-Bai i EU a Navarra. Jo, en un cas així, sentint-me desautoritzat des de Madrid, potser prendria la decisió de dimitir en bloc. El PP ho ha celebrat dient que ha triomfat l'Espanya constitucional. Com si el pacte al qual s'havia arribat no fos constitucional. Tot plegat, un moviment tàctic de cara a les properes eleccions, no en tinc cap dubte.

Els socialistes navarresos decideixen

Ahir a la nit vaig veure que els socialistes de Navarra (PSN) van decidir pactar amb Nafarroa Bai (Na-Bai) i Esquerra Unida (EU) per formar govern. I ho han fet contra la voluntat de la direcció del PSOE, la qual preferia pactar amb Unió del Poble Navarrès (UPN), partit que actua com si fos una sucursal del PP. La direcció del PSOE en el pacte de Navarra s'ha assemblat més al PP que no pas al partit que és. Ha volgut evitar el pacte d'esquerres, com si Na-Bai fos un partit apestat, com si fos la mateixa Batasuna. Al final sembla que el PSN ha fet allò que en altres llocs les federacions socialistes haurien de fer, i és posar sobre la taula la seva postura de forma clara.

El debat de l'estat de la nació

Si hagués de destacar alguna cosa del debat de l'estat de la nació que va començar ahir dimarts, del poc que vaig poder seguir destacaria l'enfrontament que manté Rajoy amb Zapatero al voltant de la política antiterrorista. Rajoy posa en boca dels espanyols la petició de treure a la llum les actes de les reunions amb ETA, posa en boca dels espanyols la petició d'eleccions anticipades. És la línia del PP. Durant tota la legislatura s'han dedicat a posar en boca dels espanyols allò que és una demanda seva, no generalitzada. Amb l'Estatut van atiar el foc tot el que van poder. Espanya s'havia de trencar i sembla que la fatalitat anunciada, per sort, no s'ha produït. Com ahir deia Zapatero, la família corria perill, i tampoc no ha estat així. Aprovats estatuts amb termes semblants al català, no ha quedat altra carta per jugar que la de la política antiterrorista. I, tristament, aquesta carta s'ha jugat també al Congrés dels Diputats, en el debat més important del curs polític. Ahir deia Rajoy que els espanyols només esperaven de Zapatero que anunciés la data de les eleccions. Jo espero que Rajoy anunciï el dia que deixarà de practicar la política de crispació i es dedicarà a fer una oposició que contribueixi a no dividir els espanyols en dretes i esquerres, cosa que fins que Aznar va arribar al poder podríem dir que havia estat possible.

A Catalunya, com es pot veure a sota, sembla que interessen altres coses i per això hi ha mitjans que prefereixen destacar que al gener es farà el traspàs de Rodalies a la Generalitat, a banda dels 2.500 euros que rebran les famílies per un nou fill nascut o adoptat. M'ha sorprès negativament que hagi estat així que els titulars relacionats amb el debat hagin destacat això i no la tònica del debat d'ahir: la bronca Zapatero-Rajoy. Els temes destacats a Catalunya crec que són importants però, per parlar-ne fora del context d'aquest debat, donat el caràcter que ha tingut fins ara.

Finalment, dues coses. Coincideixo amb Ricardo Galli. No pot ser que Rajoy acusi Zapatero i li demani que demostri la seva innocència (Usted se puso de acuerdo con ETA. Ha traicionado la confianza de los españoles. No es de fiar y no está en codiciones de gobernar. En sus circunstancias, o nos muestra las actas que muestren su inocencia, o debe tomar el camino de la Zarzuela. -El País-). És la forma d'entendre el sistema de Rajoy? La segona cosa que voldria comentar és el costum que tenen els diputats i diputades d'aplaudir o d'escridassar. Ho sento però, em sembla poc seriós que mentres algú està parlant en un debat polític se l'interrompi per aplaudir-lo o escridassar-lo. Això quin exemple és d'educació, de respecte envers els altres?

Els mitjans catalans:
Vilaweb: Zapatero posa data al traspàs de la rodalia, però no concreta inversions.
Avui: Zapatero anuncia que al gener transferirà Rodalies a la Generalitat.
La Vanguardia: Zapatero resiste ante un Rajoy que pide dimisión y elecciones.
El Periódico: Zapatero anuncia 2.500 euros per fill i el traspàs de Rodalies al mes de gener.

Els mitjans espanyols:

El País: Zapatero tacha de "desleal" a Rajoy por atacar siempre la política antiterrorista.
Cadena Ser: Rajoy lleva el debate a ETA y Zapatero le reprocha que haga "oposición al Estado".
El Mundo: 'O muestra las actas de la negociación con
ETA o debe tomar el camino de La Zarzuela'.
Cadena COPE: Rajoy pide a Zapatero que enseñe las actas de las negociaciones con ETA y Zapatero recrimina su oposición.
El Plural: El día que Zapatero abandonó a Bambi.
Libertad Digital: Rajoy reclama a Zapatero elecciones anticipadas por las mentiras de la negociación con ETA.

L'opinió d'Iñaki Gabilondo:

El PSC ebrenc reacciona

Llegeixo al bloc de Manel de la Vega la resolució de la Federació del PSC de les Terres de l'Ebre en relació a la proposta de demanar el transvasament de l'Ebre secundada pel socialista valencià Joan Ignasi Pla. El tercer punt diu:

3. Mostrem el nostre desacord amb la proposta del Sr. Joan Ignasi Pla d' apostar per un transvassament de l'Ebre de menors dimensions. Contrària a la política del PSOE en l'àmbit Federal.

Des de Barcelona i Madrid es podria opinar també, deixant clar que el transvasament raonable no és una opció.