#sentenciacanon #sgae Titulars confosos sobre el cànon

Una de les notícies d'ahir, no relacionada amb el canvi de ministres a Madrid, va ser la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir sobre el litigi entre l'empresa Padawan i la SGAE, després que l'Audiència de Barcelona havia donat la raó a l'entitat de gestió de drets, la qual reclamava a la primera el pagament del cànon en tots els seus dispositius i medis físics afectats per aquest, i amb efectes retroactius.

La sentència donava la raó a Padawan, cosa que ahir va desencadenar grans titulars, apuntant que el Tribunal havia tombat el cànon. I en realitat, des del meu punt de vista no especialista en dret, diria que no és així. Els propis mitjans en el seu titular ahir deien una cosa i en els continguts acabaven explicant-ne una altra. En realitat la sentència diu que el cànon per còpia privada només es pot cobrar a persones físiques, a usuaris privats, i no a empreses i administracions perquè l'ús que faran d'aparells i suports s'assumeix que no serà per a reproducció d'obres protegides. En canvi, admet que el cànon, tal com existeix, és vàlid i que compleix la normativa comunitària, aplicat a persones físiques, de forma indiscriminada, per la dificultat de controlar quan un usuari exerceix el seu dret de còpia privada i quan no.

És a dir, que d'una banda la UE tomba l'aplicació del cànon però, de l'altra, no va contra aquesta mesura de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres. És per això que no entenc els titulars tan rotunds.

Podeu veure un recull informatiu molt útil a El País.

+ GNU FDL

SGAE contra Google

Fa gràcia que els de la SGAE carreguin contra Google per posició dominant i al darrere hi hagi projectada la imatge de l'ordinador amb què fan la presentació, amb Windows.

+ GNU FDL

Històries de la SGAE, 30 minuts, TV3

Ahir diumenge TV3 va emetre, al programa 30 minuts, un reportatge sobre la SGAE i la recaptació de drets d'autor, en plena època de repulsa contra el cànon i la forma de gestionar els drets d'aquesta entitat. Es pot veure íntegrament al web de TV3, inserit més avall.

El començament és una mica erroni. Surt una persona cantant "La donna è mobile", de Verdi, a la dutxa, com exemple, quan Verdi, si no m'equivoco, és un autor quines obres ja són al domini públic. Una cosa diferent és interpretar Verdi amb una partitura quins drets patrimonials estiguin encara vigents.

Es passa per diversos temes relacionats amb la propietat intel·lectual, entre ells l'ús de llicències Creative Commons per evitar haver de pagar a la SGAE (negocis que posen música), o per evitar dependre'n (autors). La veu en off fa clara la distinció entre música lliure i Creative Commons si ens adonem que diu que amb les llicències Creative Commons els autors permeten un ús lliure o reservant-se alguns drets. Ep, alerta navegants. Llliure és lliure, Creative Commons és Creative Commons. Ignasi Labastida, professor de la UB i líder de Creative Commons Espanya/Catalunya, comenta un aspecte important, i és el fet que a Espanya, si no ets soci d'una entitat de gestió de drets d'autor, cosa a la qual no et poden obligar, tens certa indefensió sobre com es defensen els teus drets.

D'altra banda, el subdirector de la SGAE justifica la pensió vitalícia de l'actual director, Teddy Bautista, de 24.000 euros mensuals fent la demagògia de preguntar quan cobren els directius d'altres entitats sense ànim de lucre. També ell i el cantant de Jarabe de Palo, justifiquen que uns socis cobrin molt per drets d'autor i altres cobrin poc o res. És insòlit que, quan es cobra un cànon indiscriminat en medis físics verges, aquesta taxa indiscriminada no es reparteixi equitativament entre tots els socis -deixant de banda si és just o no cobrar aquest cànon-. Quan es passa a parlar del cànon, cal parar atenció al comentari que diu que aquest no ha de repercutir en l'usuari. Però, ja sabem, que ens el cobren i fins i tot ens el desglossen. L'advocat Josep Jover comenta com, en comptes de cobrar el cànon al fabricant del dispositiu físic, es cobra al botiguer, a qui és més fàcil fer pagar. La botiga Traxtore, exemple d'això, ha dut el problema a Europa. I serà el tribunal europeu qui deicideixi. No cansa que sempre haguem d'acudir a Europa per queixar-nos de les actuacions del govern espanyol, governi qui governi?



+ GNU FDL

Himnes i drets d'autor

Que una entitat encarregui un himne i que no se li cedeixen, encara que sigui de forma no exclusiva, els drets d'autor de lletra i música és un mal negoci per a l'entitat. Això és notícia avui perquè el club de futbol Badalona des del passat diumenge no posa l'himne ni música ens els partits a casa. Resulta que l'autor de la música no els va cedir els drets l'any 2003, en composar-la. I la SGAE els reclama els diners per difusió de l'himne i de la música ambiental. Avui també se sabia que uns alumnes havien de pagar 100 euros a la SGAE per representar una obra de Lorca al seu centre educatiu.

Els drets d'autor i La Marató

Avui al matí una de les notícies a la ràdio es feia ressò del fet que La Marató de TV3 ha de pagar 45.000 euros a la SGAE en concepte de drets d'autor per la col·laboració dels artistes que han col·laborat de forma altruïsta cedint els seus drets per al disc de La Marató. La SGAE diu que això ho ha fet amb tots els discs editats i que és una entitat recaptatòria que reparteix els ingressos entre els seus socis. Voldria comentar el tema.

El disc de La Marató no m'ha agradat mai. No he entès que cada any es facin versions de cançons [en anglès] conegudes, traduint-les al català, versions que des del meu humil punt de vista, no igual normalment l'original. He preferit sempre col·laborar amb La Marató d'altres formes però, no comprant el disc. Segur que el motiu de fer un disc ple de versions -alguna hi ha que no és versió, tinc entès- és per arribar millor al públic i facilitar així la venda del producte solidari.

No sóc especialista en dret i no entraré en els ets i uts del tema però, sí que havia pensat què passava amb els drets d'autor del disc, d'una banda dels drets de les cançons originals i de l'altra dels drets dels autors de les versions. Si bé tu pots cedir els drets, si els drets d'explotació te'ls gestiona algú altre, pots fer res perquè no s'encarregui de recaptar-los? Aquesta és una. L'altra és que la legislació que tenim permet la situació ilògica que una entitat de gestió de drets, com és la SGAE, recapti diners sobre uns drets que no sap si es corresponen amb obres dels seus associats o no, i que pugui fer-ho malgrat que la finalitat de la reproducció de l'obra sigui solidària. És culpa de la SGAE això? Penso que no, clarament no. Penso que la lesgislació està desfasada i no s'ha adaptat amb el pas del temps, i que té incongruències com aquesta. No seria més lògic que qui recaptés -si s'ha de fer- fos l'Estat directament? L'Estat recapta impostos i hauria de poder recaptar les quotes per drets d'autor.

Aquesta situació, com el cànon per còpia privada i altres situacions polèmiques al voltant de la propietat intel·lectual, haurien de servir perquè aquells mitjans, entitats o persones, que no es posicionen mai, col·laborin en la reflexió sobre cap on ha d'anar la propietat intel·lectual en els nostres dies.

Blocaire condemnat

Julio Alonso és un blocaire que ha estat condemnat a pagar 9000 euros a la SGAE per uns comentaris contra aquesta societat de gestió de drets d'autor publicats al seu bloc arran d'una entrada anunciant una campanya de Google bombing contra la SGAE. A priori és una mala notícia, tot i que crec que s'ha de veure des d'altres punts de vista.

La sentència diu que es considera l'autor un col·laborador necessari dels comentaris contra la SGAE. Si l'autor hagués moderat els comentaris, eliminant-los, crec que el cas no hagués arribat en aquest punt. Però, si l'autor es nega a eliminar comentaris que es consideren difamatoris, ha d'acceptar les conseqüències. Ara bé, l'autor potser no va considerar els comentaris com difamatoris i per això no considerava convenient eliminar-los i va oferir el dret de rèplica a la SGAE.

També hi ha un altre aspecte que cal considerar, i és que es podria haver investigat l'origen dels comentaris i denunciar les persones que els han escrit, en comptes d'anar a cercar l'autor del bloc.

Carlos Sánchez Almedia, advocat de Julio Alonso, creu que s'està cercant una jurisprudència per a la SGAE, i també apunta que no s'està aplicant la Directiva Europea de Comerç Electrònic, segons la qual l'administrador d'un web només ha de controlar els continguts quan un jutge li ho ordeni, no quan ho faci algú altre. Caldrà seguir l'evolució del procés, a veure si finalment queda així o si es recorre amb èxit.

Coses d'avui

Avui ha estat un dia amb molta informació política. El tema del dia ha acabat sent la convocatòria de les eleccions generals per al dia 9 de març de 2008. Per tant, si ja podíem considerar-nos en precampanya electoral, ara sí que entrem de ple en època en què s'han de filtrar de debò els missatges polítics.

S'han aprovat els pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 al Congrés dels Diputats, després del veto al Senat per part de CiU. És evident que s'ha posat el govern contra les cordes però, també és cert que aquesta situació provocada hauria pogut acabar malament per a Catalunya si s'haguessin prorrogat els del 2007. Ara bé, crec que CiU hagués escenificat el seu tarannà de partit responsable i hagués trobat la forma de canviar d'opinió, de donar suport als pressupostos, sense quedar en evidència.

També el Congrés dels Diputats ha aprovat la continuïtat del cànon digital. Jordi Guillot (ICV) va presentar una esmena perquè el cànon fos substituït per una altra cosa però, no serà així. Avui, en una entrevista, Richard Stallman ha proposat una possible alternativa: la substitució del cànon per un impost i les societats de gestió de drets -SGAE i altres- per una agència pública. És curiós l'enllaç que poso a l'entrevista a Stallman acaba amb la/sgae/debe/existir, mentres que el títol és La SGAE no debe existir. Continuant amb les referències, també parlen del cànon avui David Bravo, Enrique Dans i Javier Capitán.

S'ha publicat el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest, si se celebressin eleccions el vot directe es distribuïria amb un 37,3% per al PSC i un 12% per a CiU. ERC es quedaria amb un 7,6%, el PPC amb un 5%, ICV-EUiA amb un 4,4% i Ciutadans amb un 0,3%. La valoració mitjana dels líders polítics l'encapçala Josep Antoni Duran i Lleida amb un 5,7, seguit de José Montilla amb un 5,43, Artur Mas amb un 5,27, Joan Herrera amb un 5,26, Joan Ridao amb un 5,21, Carme Chacón amb un 5,13, i Joan Saura amb un 5. Suspenen, en aquest ordre, Josep Lluís Carod-Rovira amb un 4,61, Dolors Nadal amb un 3,66, Albert Rivera amb un 2,83 i Daniel Sirera amb un 2,63. Seria inconcebible que el PP critiqués els resultats del govern o de la resta de partits sense voler veure que són el partit més castigat en les enquestes. I si les enquestes valen per a una cosa valen per a les altres.

A Euskadi diu l'Euskobaròmetre que tots els polítics tenen una valoració per sota de 5, excepte l'exlíder del PNB, Josu Jon Imaz, amb un 5. Quasi el 60% dels enquestats no veuen bé les il·legalitzacions d'Acció Nacionalista Basca o del Partit Comunista de les Terres Basques, i quasi la meitat rebutja l'empresonament de la cúpula de Batasuna. Com abans, remarcar el suspès dels polítics implica també acceptar la resta de dades que reflecteixen l'opinió dels bascos.

L'economia espanyola va de baixa amb la crisi de la construcció. El BBVA diu que es perdran 250.000 llocs de treball en els propers dos anys i apunta a la culpa d'haver creat massa llocs de treball aquests anys. Baixaran els preus de les vivendes -tot i que no crec que gaire- i es preveu una reducció del creixement fins el 2,6%, dues dècimes meys de les previstes. El curiós del món de la construcció és que 250.000 persones es quedaran sense feina. Però, els culpables que hagin tingut expectatives de feina i que l'acabin perdent, ja hauran anat a invertir en un altre lloc. Funciona així el sistema. Se cerca la gallina dels ous d'or, s'explota fins que no es pot sostenir més la situació, i després es va al galliner a veure quina altra gallina està disponible. I a sobre esperen que les administracions els injectin diners, per atenuar els efectes de la crisi que ells han causat.

Coses d'avui

Avui l'economia ha estat notícia. La taxa interanual de l'IPC ja se situa al 4,1%, amb una pujada del 0,7% el mes de novembre. Ahir ja ho comentava sobre la preocupació del futur de l'economia espanyola per la baixada del sector de la construcció i l'augment dels preus. El propi govern espanyol recomana que es compri conill a Nadal per no notar tant l'augment dels preus. I potser sembli un consell ridícul però, és que ens posem al cap allò que ens venen com tradicions o modes i acabem comprant menjar caríssim per aquestes dates per no ser menys -menys que qui, si els rics ens passaran la mà per la cara igual?-.

Continuant amb temes de diners, avui llegia que hi ha gent que compra loteria de Nadal de l'administració La Bruixa d'Or de Sort a la revenda. Segons una persona que reven dècims, es paguen a 25 euros. És per reflexionar. Ja no comprem a la revenda entrades d'un concert únic que potser no podrem tornar a veure, o d'una final de copa d'Europa -si això us sembla important per comprar amb sobrepreu- sinó que hi ha qui compra dècims de loteria, per si li toca. Abans hauria d'aturar-se a pensar que la probabilitat de guanyar és molt baixa, que ja és prou que un dècim costi 20 euros, i que no per ser de Sort té assegurada la grossa.

Vénen eleccions i això pot fer que allò més conflictiu, potencialment perjudicial per al PSOE, quedi aparcat fins que se sàpiga qui governarà Espanya els propers quatre anys. La Generalitat es mostra preocupada per l'aplicació de l'Estatut en aquest sentit. El traspàs de rodalies i d'algunes competències no està clar a hores d'ara.

La SGAE està empipada pel rebuig del Senat al cànon digital. Ahir podia llegir que consideren aquest rebuig com una cosa antidemocràtica -ves si no és democràtica una votació al Senat, encara que no vagi en la línia d'un col·lectiu-. Avui llegia que Teddy Bautista diu el cànon, malgrat el rebuig, està fixat i que no pot ser retirat. Bautista és partidari del model Sarkozy de tall de connexió a Internet per utilitzar xarxes P2P per descarregar pel·lícules i música. Però, no explica com lliga això amb la petició del cànon. Perquè sembla que alguns vulguin cànon per compensar la còpia privada però, que allò que els jutges ja han considerat còpia privada, no es consideri com a tal. També penso que si algú ha de gestionar el cobrament de cànons hauria de ser d'una vegada per totes l'Estat, i no cap altra entitat, per molt transparent i fiable que sigui.

Cinisme podria ser el terme per descriure allò que podem llegir sobre les descàrregues de sèries de xarxes P2P i la indústria que les produeix. Resulta que l'audiència en línia sorgida de les descàrregues acusades d'il·legals és una variable que es comença a tenir en compte per mesurar l'èxit de les sèries. Quines coses...

L'administració holandesa es passa al programari lliure l'any 2008. També passa a utilitzar el format per a documents Open Document (ODF), el qual utilitzen eines com OpenOffice, NeoOffice o KOffice. La directiva holandesa demana la justificació per a l'ús de programari privatiu, no el prohibeix. I Microsoft es preocupa per aquest nova política quant al programari. A veure si algun dia algun polític d'aquests que sempre tenen arguments excepte per parlar de tecnologia, els explica a Microsoft que ells també poden treballar amb l'administració pública. Només han de fer-ho amb programari lliure.

Coses d'avui

Una de les notícies del dia ha estat el programa d'ahir a La 2, Tinc una pregunta per vostè, amb el president de la Generalitat, José Montilla. Vaig veure'n pocs minuts. Ho sento però, preferia veure Cuestión de sexo a Cuatro. El programa m'agrada però, al cap i a la fi acaba sent un programa on la gent pregunta, alguna gent fent afirmacions difoses per mitjans, altres no, i qui contesta intenta trampejar com pot i sortir-se'n. En vaig parlar ahir de com el president Montilla allò que no volia detallar més ho tallava elegantment i en paus.

L'altra notícia ha estat la conferència d'ahir d'Artur Mas, on va parlar del dret a decidir, plantejant el seu punt de vista de futur per a Catalunya i, entre altres coses, la convocatòria d'un referèndum si l'Estatut surt retallat del Tribunal Constitucional.

Ahir Esquerra culpava el PSC del fracàs de les propostes d'inversions per a l'any vinent a les Terres de l'Ebre, quedant-se diversos projectes sense contemplar.

El 15 de desembre les plataformes ebrenques surten al carrer. Tornen les mobilitzacions. Serà que qui mana desil·lusiona les persones... i no ho volen reconèixer.

El creuament d'acusacions i de denúncies entre associacions i SGAE omple la xarxa. Ja és trist que quan algú és denunciat contesti amb una altra denúncia.

Coses d'avui

En aquests moment parla el president Montilla al programa 59 segons. Ara mateix li han preguntat sobre els peatges i ha tirat pilotes fora. I me'n recordo de l'alliberament de peatges que faran aquí a l'Ebre mentres duri la variant de l'Aldea. Un alliberament que implicarà passar per caixa i adquirir un teletac. Sí, després passar serà gratis però, haurem de pagar l'aparell, no?

Aquest matí una de les notícies era l'assumpció -molt difusa- de la culpa que li pertoca a l'Església per allò que va ocórrer durant la Guerra Civil. No va dir -o no se'n deriva de la notícia- res de la postguerra, època on no hi ha excuses de com es va actuar. També s'ha remarcat en la notícia que aquesta era una declaració personal del president de la Conferència Episcopal però, no oficial de la cúpula eclesial espanyola. Cúpula, per cert, que lluita per arribar al poder. On s'ha vist això en homes que han de guiar els creients i que prediquen coses com no tenir cobdícia?

La SGAE es querellarà contra les associacions que volen que la fiscalia la investigui. Estan en el seu dret però, com entitat de dret que és crec que hauria d'esperar a veure què opina la fiscalia i, si va més enllà, el jutge. De passada es podria querellar contra Público per haver informat sobre els seus negocis.

De moment a Europa no es pot fer però, Google permetrà que els usuaris de Google Maps corregeixin ubicacions errònies. Començaran per permetre-ho als usuaris registrats dels EUA i d'Austràlia. Els moviments de les ubicacions en alguns casos seran sotmesos a moderació, per evitar canvis arbitraris. Ara es poden afegir presentacions, passis d'imatges, a les barres laterals o inferior dels blocs de Blogger, no restringides al servei de fotos Picassa, sinó que, per exemple, permet utilitzar un compte de Flickr.

Artur Mas continua amb la seva casa gran del catalanisme. El confidencial e-noticies explica que, malgrat d'emprar molts cops la referència al dret a decidir, no especifica mai que això faci referència al dret d'autodeterminació. El País informa en aquest sentit i també remarca el dret a decidir de Mas però, l'autodeterminació no apareix enlloc. Compte que Artur Mas és especialista en apostar fort, en prémer l'accelerador i al final posar la marxa enrera.

Ostres tu, el president Montilla li ha preguntat a una dona si treballava. La dona li ha dit que és mestressa de casa. I Montilla li ha dit que avui dia, afortunadament hi ha feina, que qui vol en troba, que potser estigui mal paga però, que qui vol treballar troba feina. Contundent alhora que arriscat dir això. Perquè una feina, en el moment que es reconeix que està mal pagada és una feina no digna, a la qual l'administració no pot donar suport.

David Sifry, fundador de Technorati, diu que els blocs encara tenen molt futur per davant, per cert. Sembla que l'estancament anunciat per al 2007 encara no ha arribat.

També era important aquest matí la referència a la vaga quees fa grossa a França. El sector públic s'uneix al sector ferroviari contra Sarkozy per al manteniment del poder adquisitiu i contra la retallada de llocs de feina fins l'any vinent. Sarkozy diu que no farà ni un pas enrera, que la reforma es farà. Un sondeix de Le Firago diu que el 68% dels enquestats a França troben la vaga no justificada.

Notícia dolenta del dia. L'Ebredigital informa que un noi de 17 anys d'Amposta va ser detingut dissabte amb 91 pastilles d'èxtasi.

Demanen que investiguin la SGAE

L'Associació d'Internautes i l'Associació d'Usuaris d'Internet han demanat que la fiscalia investigui la SGAE per tenir interessos lucratius quan la llei estableix que no pot tenir activitats amb finalitat de lucre. Ho publica El Mundo avui. El passat mes d'octubre el diari Público publicava una notícia sobre les societats amb ànim lucre que té l'entitat gestora de drets d'autor.

La SGAE no podrà censurar

Segons l'Associació d'Internautes d'Espanya s'ha retirat l'article 17 bis de la futura Llei d'Impuls de la Societat de la Informació (LISI), pel qual les societats de gestió de drets d'autor podien censurar continguts potencialment il·lícits ordenant el seu bloqueig o eliminació als proveïdors.

El govern espanyol proposa la SGAE com censora d'Internet

L'Associació d'Internautes d'Espanya té una notícia al seu web sobre la reforma de la LSSI (Llei de Serveis de la Societat de la Informació). Aquesta reforma proposa que les entitats de gestió de drets d'autor puguin exercir de censores, convertint-se en actors que poden reclamar als prestadors de serveis el bloqueig o la deshabilitació de continguts pressumptament il·lícits. El propi Consell d'Estat ho qualifica com una restricció en la llibertat d'ús d'Internet. Podeu llegir-ne el dictàmen [aquí]. Sembla que el govern progre espanyol en temes de propietat intel·lectual es decanta pels missatges respectables però, no compartits per moltes persones i col·lectius.

Pau Donés i les descàrregues

Segons Pau Donés -Jarabe de Palo-, si no tens diners per pagar-te un CD de música et fots. David Bravo li dedica una entrada al seu bloc. Val la pena llegir-la.

CQC - SGAE

9 coses sobre la SGAE

En aquest bloc teniu una llista de 9 coses que l'autor considera que cal saber sobre la SGAE: 9 cosas que deberías sobre la SGAE.

Contra el cànon indiscriminat

Per poder gaudir de la còpia privada de música, fotos, video, llibres, etc., la llei estableix una compensació als autors, el cànon per còpia privada. Aquest cànon s'aplica sobre diferents productes que permeten la còpia d'obres intel·lectuals (CD, DVD, reproductors de música,...). La seva aplicació no té en compte l'ús que cada persona faci d'aquests productes. Així, hom pot comprar un paquet de DVD per desar les seves fotos i pel·lícules i estar pagant el cànon, de la mateixa manera com si anés a utilitzar els DVD per fer-se còpies de música i pel·lícules. En aquest exemple veiem com aquest cànon és injust, des del moment en què no es té en compte l'ús dels suports físics o dispositius. Com es pot veure al web de la plataforma Todos contra el canon, hi ha productes gravats amb el cànon com ara discos verges, impressores multifunció o càmeres de fotos digitals. Aquestes darreres, aparells que acostumen a utilitzar-se per fer fotos -l'autor és l'usuari de la càmera-, són un dels casos més increïbles per a mi de l'aplicació del cànon. Després, a més, nombrosos discos de música, malgrat existir un cànon per a la còpia privada, inclouen protecció anticòpia, mostrant la contradicció que suposa pagar per copiar i veure com es posen entrebancs per fer-ho. O també, botigues en línia, com la d'Apple, limiten el nombre de còpies de la música comprada i descarregada, posant també obstacles al dret adquirit pel fet de pagar per altres vies un cànon.

No diu ningú que el cànon per còpia privada s'hagi d'eliminar. Però, cal veure si s'està aplicant on toca i com toca. De moment només veiem com es criminalitzen les descàrregues d'Internet en situacions en què els jutges diuen que es consideren còpies privades, al mateix temps que es vol imposar el cànon en més i més suports i dispositius. Potser que algun dia pensem també en els consumidors.

La SGAE ha de parlar clar

La SGAE, segons El País, diu que a Espanya el 2006 s'han realitzat 550 milions de descàrregues il·legals de música i de video des d'Internet. Cal que la SGAE aclareixi què considera legal i què il·legal quan parla de descàrregues. Està clar que descarregar-se música i video directament des d'un web és il·legal, doncs s'està fent difusió pública. I també que si es cobra per la descàrrega també és il·legal proporcionar-la, doncs no ha d'haver ànim de lucre. Com també és il·legal descarregar-se programes d'ordinador, els quals no entren dins del concepte de còpia privada. La majoria de gent es descarrega coses a través de xarxes P2P. No hi ha difusió pública, ni ànim de lucre, i és una comunicació entre extrems, amb la qual cosa sí que és còpia privada.

La campanya del Ministeri de Cultura contra la pirateria i les declaracions periòdiques de gent de la SGAE, no aclareixen els conceptes i donen a entendre que hi ha il·legalitat on realment no és així. No es pot permetre que continuïn emetent-se missatges parcialment certs, que criminalitzen una pràctica habitual i permesa. És més, no es pot permetre que paguem un cànon per còpia privada i es continuïn venent CD i DVD amb protecció anticòpia.