Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cesare Pavese. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cesare Pavese. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2012

Allà seràs

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez

Passaré per la Piazza di Spagna

Farà un cel serè.
Els carrers s’obriran
sobre el turó de pedra i pinedes.
El tumult dels carrers
no mudarà l’aire parat.
Les flors arrosades
de colors a les fonts
faran l’ullet com dones
divertides. Escales,
terrasses i orenetes
cantaran sota el sol.
S’obrirà aquell carrer,
la cançó de les pedres,
bategarà el cor estremint-se
com l’aigua de les fonts –
serà aquesta la veu
que enfilarà la teva escala.
Les finestres sabran
el perfum de la pedra
i de l’aire del matí.
Es badarà una porta.
El tumult dels carrers
serà el tumult del cor
en la llum esmorteïda.

Allà seràs – límpida i quieta.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Traducció: Joan Tarrida)
Edicions 62, 1991

***

Passerò per Piazza di Spagna

Sarà un cielo chiaro.
S’apriranno le strade
sul colle di pini e di pietra.
Il tumulto delle strade
non muterà quell’aria ferma.
I fiori spruzzati
di colori alle fontane
occhieggeranno come donne
divertite. Le scale
le terrazze le rondini
canteranno nel sole.
S’aprirà quella strada,
le pietre canteranno,
il cuore batterà sussultando
come l’acqua nelle fontane –
sarà questa la voce
che salirà le tue scale.
Le finestre sapranno
l’odore della pietra e dell’aria
mattutina. S’aprirà una porta.
Il tumulto delle strade
sarà il tumulto del cuore
nella luce smarrita.

Sarai tu – ferma e chiara. 

Cesare Pavese

diumenge, 18 de desembre del 2011

La nit que dormies

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


The night you slept

Fins i tot la nit se t’assembla,
la nit llunyana que sanglota
silenciosa, al cor profund,
quan defalleixen les estrelles.
Una galta frega una galta –
corre una esgarrifança freda,
algú lluita i t’implora, sol,
perdut en tu, en la teva febre.

La nit sofreix i anhela l’alba,
oh pobre cor que et sobresaltes.
Rostre tancat, angoixa fosca,
febre que assoles les estrelles,
hi ha qui com tu espera l’alba
escrutant callat el teu rostre.
Jeus estesa sota la nit
com horitzó tancat i mort.
Oh pobre cor que et sobresaltes,
un dia llunyà eres alba.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Traducció: Joan Tarrida)
Edicions 62, 1991
 

***
 

The night you slept

Anche la notte ti somiglia,
la notte remota che piange
muta, dentro il cuore profondo,
e le stelle passano stanche.
Una guancia tocca una guancia
è un brivido freddo, qualcuno
si dibatte e t'implora, solo,
sperduto in te, nella tua febbre.

La notte soffre e anela l'alba,
povero cuore che sussulti.
O viso chiuso, buia angoscia,
febbre che rattristi le stelle,
c'è chi come te attende l'alba
scrutando il tuo viso in silenzio.
Sei distesa sotto la notte
come un chiuso orizzonte morto.
Povero cuore che sussulti,
un giorno lontano eri l'alba.

Cesare Pavese