Un cas qualsevol

 

Gant. Fotografia: Empar Sáez

UN CAS QUALSEVOL

Podia haver passat.

Havia d'haver passat.

Havia passat abans. Després.

Aquí a prop. Més enllà.

De fet, ha passat, però no pas a tu.

T'has salvat perquè anaves el primer.

T'has salvat perquè anaves l'últim.

Perquè estaves sol. Acompanyat.

Perquè eres a la dreta. A l'esquerra.

Perquè plovia. Perquè feia un dia rúfol.

Perquè feia un sol espaterrant.

Per sort, hi havia un bosc.

Per sort, no hi havia arbres.

Per sort: un rail, un ganxo, una biga, un fre,

una bretxa, una corba, un mil·límetre, un segon.

Per sort, hi havia un ferro roent a què agafar-se.

De resultes, perquè, tanmateix i malgrat.

Què hauria passat, si la mà, el peu

s'haguessin trobat a un pas, a un pèl

del concurs de circumstàncies?

Així doncs, ¿ets aquí? Directament d'un instant encara entrebadat?

La malla tenia un sol ull, ¿i tu t'hi has esquitllat?

No me'n sé avenir, no trobo paraules.

Escolta

que de pressa que em batega el teu cor.

Wislawa Szymborska, Vista amb un gra de sorra

Traducció de Josep M. de Sagarra

Columna Edicions, 1997

 

A dolls

Salers (Cantal). Fotografia: Empar Sáez

A DOLLS

Soc qui soc.

Atzar incomprensible

com ho és tot atzar.

Podria haver tingut

altres ancestres,

haver abandonat volant

un altre niu o, amb l'escata,

haver-me arrossegat

per sota un altre tronc.

Al camerino de la natura

de vestits no en falten.

Vestits d'aranya, gavina, ratolí.

Cadascú s'ajusta a la mida

i es porta amb obediència

fins que es fa malvé.

Jo tampoc no l'he escollit,

amb tot, no em queixo.

Podria haver sigut algú

molt menys aïllat.

Algú d'un formiguer, eixam, mola de peix,

una part del paisatge agitada pel vent.

Algú molt menys feliç

que es cria per fer-ne pells,

o objectes per a una taula de festa,

o una cosa que neda sota un vidre.

Un arbre clavat a terra

quan hi arriba l'incendi.

Un bri trepitjat per la cursa

d'esdeveniments incomprensibles.

Algú feroç i fosc

que per a d'altres brilla.

I si fes por a la gent

o tan sols fàstic

o tan sols pietat?

I si hagués nascut

en una tribu errònia i davant meu

es tanquessin camins?

Per ara el destí

m'ha estat bondadós.

Podria no haver-me estat donada

la memòria de bons moments.

Podria haver estat privada

de la tendència a comparar.

Podria haver sigut jo mateixa

però sense sorprendre'm

i així seria algú del tot diferent.

Wislawa Szymborska, Instant

Traducció de Joanna Bielak

Cafè Central/Eumo Editorial, 2018

***

W zatrzęsieniu

Je­stem kim je­stem. 

Nie­po­ję­ty przy­pa­dek 

jak każ­dy przy­pa­dek. 

Inni przod­ko­wie 

mo­gli być prze­cież mo­imi, 

a już z in­ne­go gniaz­da 

wy­fru­nę­ła­bym, 

już spod in­ne­go pnia 

wy­peł­zła w łu­sce. 

W gar­de­ro­bie na­tu­ry 

jest ko­stiu­mów spo­ro. 

Ko­stium pa­ją­ka, mewy, my­szy po­lnej. 

Każ­dy od razu pa­su­je jak ulał 

i no­szo­ny jest po­słusz­nie 

aż do zdar­cia. 

Ja też nie wy­bie­ra­łam, 

ale nie na­rze­kam. 

Mo­głam być kimś 

o wie­le mniej osob­nym. 

Kimś z ła­wi­cy, mro­wi­ska, brzę­czą­ce­go roju, 

szar­pa­ną wia­trem cząst­ką kra­jo­bra­zu. 

Kimś dużo mniej szczę­śli­wym, 

ho­do­wa­nym na fu­tro, 

na świą­tecz­ny stół, 

czymś, co pły­wa pod szkieł­kiem. 

Drze­wem uwię­złym w zie­mi, 

do któ­re­go zbli­ża się po­żar. 

Źdźbłem tra­to­wa­nym 

przez bieg nie­po­ję­tych wy­da­rzeń. 

Ty­pem spod ciem­nej gwiaz­dy, 

któ­ra dla dru­gich ja­śnie­je. 

A co, gdy­bym bu­dzi­ła w lu­dziach strach, 

albo tyl­ko od­ra­zę, 

albo tyl­ko li­tość? 

Gdy­bym się uro­dzi­ła 

nie w tym, co trze­ba, ple­mie­niu 

i za­my­ka­ły się przede mną dro­gi? 

Los oka­zał się dla mnie 

jak do­tąd ła­ska­wy. 

Mo­gła mi nie być dana 

pa­mięć do­brych chwil. 

Mo­gła mi być od­ję­ta 

skłon­ność do po­rów­nań. 

Mo­głam być sobą - ale bez zdzi­wie­nia, 

a to by ozna­cza­ło, 

że kimś cał­kiem in­nym.

Wislawa Szymborska, Chwila (2002)