Sweet Jane-Lou Reed

 Dulce Jean

De pie en la esquina, con una maleta en la mano
Jack con la faja puesta y Jane va con chaleco
Y yo, yo estoy en una banda de rock and roll
Paseando en un Stutz Bearcat, tío
¿Sabes? aquellos eran otros tiempos
Todos los poetas estudiaban las reglas del verso
Y las señoras ponían los ojos en blanco
Dulce Jane, dulce Jane, dulce Jane

Os voy a decir algo, Jack es un banquero
Y Jane es una simple dependienta
Y los dos  intentan ahorrar dinero
Y cuando vuelven a casa del trabajo
se sientan junto al fuego,

en la radio suena un poco de música clásica
“La marcha de los soldados de madera”
Todos protestáis, chicos
mientras podéis oír a Jack decir
Dulce Jane, dulce Jane, dulce Jane

A algunos les gusta salir a bailar
Y otros tienen que trabajar
Escuchadme ahora
Incluso hay malas madres
Que os dirán que todo es una mierda

Sabéis que en realidad las mujeres nunca se desmayan
Y que los canallas siempre guiñan el ojo
Y que los niños son los únios que se sonrojan
Y que la vida es sólo para morir

Pero nadie que tuviera un corazón
cambiaría de opinión y lo rompería por la mitad
Y nadie que haya interpretado su papel
cambiaría de idea y lo odiaría
Dulce Jane, dulce Jane, dulce Jane

Vino y rosas celestiales
Parecen susurrarme cuando sonríes
Vino y rosas celestiales
Parecen susurrarme cuando sonríes
La, la, la, la, la, la
Dulce Jane, dulce Jane, dulce Jane

una joia oculta TOWNES VAN ZANDT-COWBOY JUNKIES- TO LIVE´S TO FLY

Tenia unes  ganes boges de  traduir aquesta  peça d´un dels meus ídols, el venerable  ja difunt Townes Van Zandt.

Deia Bukowski que  a la  vida només hi han dues coses  que perduraran per sempre: les putes  i els borratxos , i cada  dia que passa m´espanta més estar-hi d´acord.

Els borratxos  fugen de la  realitat  perque la coneixen.

Les putes són la  realitat.

Tothom es ven .-  Les dones més senyores  de les senyores  han follat per així conseguir alguna cosa ( encara que només que les deixessin en pau una setmana). I els homes sempre  els  han agradat les putes  perque en aquest  cas la transacció és neta.-

I el que  aconseguim en els dos casos  és un plaer inexacte no exempt d´alguna mena de dolor. Però d´alguna manera acceptem el joc de viure i no el de viure veient com juguen els altres.

Townes  Van Zandt era de la tribu  dels “mamacalents”, però hem d´agrair-li eternes preciositats com aquesta, tan maca, tan dura, tan sincera, una obra mestra de la poesia,  de la bona, de la que et noqueja…. No  em refereixo a la poesía amb la que et vols fer especial, si no aquella poesía en la que demanes  ajuda perque no et deixin mai sol.

Oh yeahhh

VIURE ÉS  VOLAR

No et diré que t´estimo nena.

No et dire que et  necessito  nena,

Però ara  et prendré

I  no pateixis que no et faré cap mal.

Perque  viure és majoritàriament perdre el temps,

I jo  vull  perdre el temps que em  toqui a mi,

Però mai t´acaba  sentant massa  bé

Així que  fas que  tot plegat no s´allargui .

Amor, ets igual de  suau que  el  cristall

I jo seré un  cavaller,

Tenim tot aquest cel per poder-ne parlar,

I tota  aquesta  terra  per estirar-nos-hi

Hi han   dies  bons  i dies dolents

com la pluja  que cau

sobre un  tambor de  conga .

Oblida-ho gairebé tot.

Recorda´n només alguns

Però no li donis l´esquena a  res,

Perque “tot “ no és  suficient

I no tenir  res

Es fa difícil de  suportar.

Allà on  hagis  estat  t´ha sentat bé

Però ara  ja   ha marxat,

Tot el que  has de guardar sempre

És les  ganes d´arribar-hi.

Perque  viure és  volar,

De vegades  volarem alt,

De vegades  volarem  baix ,

Però fes el  favor

D´espolsar la pols de les teves  ales

I treu-te la son dels  teus ulls.

Diré adéu a tots els  meus amics,

Ara és hora de marxar un alter cop,

Pensar  en tota   aquella  poesía

I intentar-hi  trobar la música.

Segur  que trobaré a  faltar “ el sistema”

El fons està molt abaix

I la veu  ha de  sonar  ben clara

Però no paga la pena pensar-hi massa

En les coses que deixem enrera.

Jo hauré  marxat

Però vindré  aviat

I ho faré portant-vos  totes  les  melodies

I tots  els  ritmes  que hi pugui trobar

Tots  tenim forats  que omplir ,

Aquests  forats  són  la nostra realitat,

Alguns  cauen  sobre  teu com una  tempesta,

Alguns els  acabes cavant  tu mateix.

Però no oblidis mai

Que  ets tu qui  té el dret d´escollir,

Que és el  teu temps

El que  has de pendre.

Alguns el  gasten  capbussant-se en el mar,

Alguns  el  gasten  picant i picant pedra.

Perque  viure és  volar,

De vegades  volarem alt,

De vegades  volarem  baix ,

Però fes el  favor

D´espolsar la pols de les teves  ales

I treu-te la son dels  teus ulls.

Bea´s song- Cowboy Junkies

I la puta em va  dir:

La Intel.ligència  només  pot  rebre  ordres de la química o de la  bondat .

És capaç d´inventar-nos i tornar-nos a inventar  tantes  vegades  com calgui, adolorits en els pocs  vestigis que ens queda de  consciència.

El nostre  error és  tenir por a  tornar-nos dèbils.

Quin  dogma més pervers!  En han tret el dret a equivocar-nos …

La cançó de la Bea.

El riu Speed  queda als meus  peus, corrent pla i amb poca aigua.

Jo estic  sentada  aquí (cremant la llum del dia) pensant en el passat,

I en  tota la distancia que  hi ha allà fora, on la terra es retroba amb el cel,

Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.

El John està al meu costat, però ell sempre  toca de peus a  terra..

El John em  diu que aquests  dies miro a la lluna  i a les estrelles

molt més  sovint que no pas em  fixo en els seus ulls.

No puc negar-ho  així que em quedo callada.

Només  faig que contemplar  el passat,

La seva  cara  mirant com s´enlaira  Venus,

 Com si fos una   petita i brillant  taca  d´esperança

Que penja per  sobre d´aquest  horitzó.

Amb  cada  any que passa i que estic sentada  aquí,

L´horitzó sembla que es mogui  cap a mi, cada vegada més a prop,

Tot el que s´hi dibuixa  sembla més clar que l´aigua.

Si ha  una  cosa a la meva  vida que aquests anys m´han ensenyat

És que …

Tu sempre  pots  veure-ho tot a  venir, però no pots  aturar-ho

El riu Speed  queda als meus  peus, corrent pla i amb poca aigua.

Jo estic  sentada  aquí (cremant la llum del dia) pensant en el passat,

I en  tota la distancia que  hi ha allà fora, on la terra es retroba amb el cel,

Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.

El John està al meu costat

Però no s´adona de que m´estic enfonsant

Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.

El John està al meu costat

Però no s´adona de que m´estic enfonsant

Hollow as a bone- Cowboy Junkies

Una de les meves  cançons preferides dels  germans Timmins

NOTA: espereu uns segons que acabin de parlar els japos que us  surt la  cançó. No hi ha hagut una altra manera de poder-la penjar

Per cert  a qui us  va  agradar " Once" no us perdeu " Begin Again"  amb el Mark Ruffalo, la Kiera Knghitley( crec que s´escriu així però no estic massa segur) i  una de les meves debilitats  , la  gran Catherine Keener. 

Una  peli "indie" sense  masses pretensions "arty" ( o sea sin pajas mentales) ,  ben estructurada, ben interpretada i amb una   convincent  banda sonora. Una tarda prou agradable 

Hollow as  a bone 

( Buit com una calavera)

Ella  va  abraçar tant fort el seu cap contra el seu  cor

que  fins i tot va haver d´agafar aire.

Si aquesta no era una manera en la que l´amor es podia sentir

aleshores ella mai més l´importaria  l´amor.

- Vull córrer al costat d´un tren en moviment

cridant un munt d´adéus a la  pluja.

Les llàgrimes  només seran agredolces

perque jo sé que el  veuré altra vegada.

Si et perdés ara

Em sentiria tan buida com una calavera.

Ell no ho va poder evitar  i va  aguantar-li la mirada,

la seva  bellesa també va fer que aguantés.

Si això no era  sentir-se afortunat

aleshores no  hauria  sabut mai què era sentir-se afortunat.

- Vull cridar un munt d´adéus

des d´un moll atestat de  gent

Només  jo i aquest miler d´adéus

perque aviat ella estarà al meu  costat.

Si et perdés ara

Em sentiria tan buida com una calavera.

Ell va replicar: Tu no em perdràs mai!

les nostres  vides  s´han cosit juntes

Si et perdés ara 

em sentiria tan buit com una  calavera.

Ens besarem la bona nit sota un

cel il.luminat per les  estrelles.

Farem promeses a aquella lluna patosa,

somiarem somnis dolços fins que ens arribi el matí

i ens serveixi l´albada  dins del nostre llit

Summer Tales. T´equivoques Margo( Come Calling dels Cowboy Junkies)

Quan la Margo va obrir la porta se´l va trobar en calçotets. Portava una botella a la mà i a l´escena ningú es decidia si havia de riure o

sorprendre´s.

La instantània emmarcava el malgust patètic intrínsec d´un galifardeu vestit només amb uns calçotets de cotó, blancs i caiguts, desganats de qualsevol bon propòsit.

La botella , que de lluny tenia el color del crepuscle, hi afegia una decadència molt trista.

Quan es va apropar per rendir-se a l´evidència i matxacar-se per sentir-se una mica més desgraciada va dir-li:

• Què feies a les fosques?
• Estava ballant Margo.
• 
  
• Ja,,, i també feies ballar a la cervesa no? 
• 
  
• Ui no..... primer me l´he beguda, però com que a l´etiqueta portava un doble zero he pensat que havia de castigar-la i convertir-se en el primer micròfon màrtir de l´història.

Et vingui cridant

( come calling-His song- Cowboy Junkies)

La quietud que hi ha aquí és com la que ell troba dins d´ella.

Et colpeja tan fort que et podria treure el respirar per sempre.

Ell de vegades es pregunta si la seva vida junts

es redueix a ell tocant de peus a terra

i a ella perduda en una ment destrossada.

Aquests dies ell beu pel plaer de caure,

i cau pel plaer de voler creure

de que ella estarà sentada al costat de la finestra

esperant que ell vingui i la cridi

Si pogués agenciar-me una setmana plena d´hores de crepuscle

Ens sentariem en el aquell punt on veuriem com el sol

contínuament s´entrebanca

Banyats en or ens endollariem a alguna classe de força

i podriem conectar amb aquells dies,

abans de que tot se´n anés a la merda.

Perque jo estic bevent pel plaer de caure,

i m´estic caient pel plaer de voler creure

de que estàs sentada al costat de la finestra

esperant que jo vingui i et cridi.

És estrany com la foscor sempre ens fa musitar,

com amb el final del sol pots sentir com s´apropa l´hivern.

Aquests són els dies on desesperadament la trobes a faltar.

Suposo que acabaré aprenent a viure la vida sense ella.

Així que aquests dies tu beus pel plaer de caure,

i caus pel plaer de voler creure

perque sóc jo qui està sentat al costat de la finestra

esperant que vinguis a cridar-me.

Esperant que vinguis a cridar-me

REPOSICIÓ - This street, that man, this life

De vegades necessito aquesta  cançó, i avui és un dia d´ aquests .

Infinitament bella

Aquest carrer, aquell home, aquesta  vida

Aquest carrer  guarda els  seus  secrets 

a l´igual que una cobra guarda el seu  verí.

Aquest  carrer  cuida dels seus negocis

 a l´igual que un carceller cuida de la seva  presó

Aquella casa que  està embruixada,

Aquella porta que és una entrada a l´infern

Aquest carrer guarda molt bé els seus  secrets.

Aquell  home  porta  la  seva  pell

 com una ballarina porta els seus vels.

Aquell  home aguaita les seves víctimes

 com un cáncer aguaita a una cèl.lula.

L´ànima d´aquell home l´ha  abandonat.

El seu cor està  tan moribund com un clau oxidat.

Aquell home muda la seva pell  com si fos un vel

Oh señor, jugues a un joc  molt dur.

Saps  que  seguim totes  les  regles.

Aleshores ens prens l´única cosa

que pensàvem que  mai perdriem.

Tot el que demano és que si ella  està amb tu

 la guardis afectuosa de qualsevol perill

 i , si  està a les  teves  mans, neteja el record  d´aquest lloc.

Aquesta  vida  guarda els seus secrets

 com una petxina aguanta el mar,

una  crida suau i llunyana

com un record que desapareix.

Aquesta vida  té les seves  victòries

Però les  seves  derrotes l´esquincen brutalment

Aquesta   vida guarda els seus  secrets, com el  mar

DREAMING MY DREAMS-COWBOY JUNKIES

Ja saps  com m´agrada que em despertis a mitja nit.  

Just després del somni no  poden haver-hi maniobres de distracció, discursos pretenciosos, postures impostades.   La sinceritat immediata,  la que sents i no penses,  és l´única que  val .

Mai m´he  esforçat en reflexionar sobre els meus  somnis. De  fet no me´n recordo  de cap de sencer.- No et sàpiga greu res del que em pugui passar.-  Estar  un segon amb tu és molt millor que qualsevol  paraula,  somni o record.

Però aquests  moments  que et dic  si que els memoritzo encara que no te´n donis compte.

De tant  en  tant, quan les coses  no són tan perfectes, els  agafo , els  reviso, els oloro, els tasto i me´ls xuto en bena per continuar endavant.

La simple i senzilla possibilitat de  tornar-los a sentir  em fa concloure que no puc perdre el  temps en lamentar-me  i compadir-me de totes les coses que van malament

Dreaming my dreams

( versió original Waylon Jennings, aquesta és la dels Cowboy Junkies)

Tinc l´esperança de que ja no la cagaré més,

Que potser aquesta  vegada  hagi après la lliçó.

Tinc l´esperança de trobar allò que busco

I de la manera que això està en el meu cap.
Algun dia superaré lo teu.
Viuré  per veure com es  fa realitat.
Però sempre  hi ha una cosa que trobaré a  faltar:
Somiar els meus  somnis  amb  tu

però no deixaré que  això em canvii,

No si realment  puc.
Prefereixo  creure  en l´amor
I donar-lo tant com pugui
A tots  aquells que  m´estimo de veritat

Algun dia superaré lo teu.

Viuré  per veure com es  fa realitat.
Però sempre  hi ha una cosa que trobaré a  faltar:
Somiar els meus  somnis  amb  tu

Algun dia superaré lo teu.
Viuré  per veure com es  fa realitat.
Però sempre  hi ha una cosa que trobaré a  faltar:
Somiar els meus  somnis  amb  tu

PALE SUN- COWBOY JUNKIES

Sempre  he tingut una devoció especial per  aquesta  cançó. 

La considero  un dels meus  reductes  on  m´amago per no sentir cap més  veu. 

Ja porto una setmana treballant i res  no ha canviat.   

Els deixo, no  és el meu lloc.    Puc entrar Margo?

SOL PÀL.LID

(Pale Sun – Cowboy Junkies)

Cinquanta milles des del territori  de Dakota.

Una cavallera Cheyenne penja del seu cinturó

El van trobar  sol, rentant-se  en el Bighorn

Amb un  objectiu  molt concret

Ja ha decidit la seva  aposta.

Un sol pàl.lid cau d´una forma  indiscutible.

Aquí està la seva obedient foscor.

Ell no tornarà 

Un Cadillac blanc. Un home blanc al seu volant.

Cares  blanques a la  muntanya.

Ferides que mai s´acaben de curar. 

Un vell  diu: s´apropen núvols negres

Sembla que  vol ploure

La Thieve´s Road continua serpentejant

Fins a un  cartell  a  les Black  Hills que  diu:

Esteu al sud de Dakota- USA

Grans planures d´herba s´estenen per tot l´horitzó

On no es pot trobar ni una sola ànima.

Ells no tornaran

Una vella  camioneta oxidada,

Un gos  embogit al cap del  carrer.

La pintura porpra es va desconxant

Però  fracassa en intentar donar a conèixer

Tota l´amargor que creix dins seu.

 Hi ha un núvol de pols a la distancia.

Un cop estrany sota la meva  caputxa.

És millor  deixar paraules  sense dir

que deixar paraules que son malenteses?

Un sol pàl.lid cau d´una forma  indiscutible.

Aquí està la seva obedient foscor.

Ell tornarà.

Jo sé que ell tornarà.

Ell tornarà

reposicio- Misguided Angel Cowboy Junkies

Dissabte passat vaig trobar una  nova versió del Misguided  Angel dels  Cowboy Junkies que ja havia traduït, però era una versió especial  ja que entre els músics convidats  hi havien el Ryan Adams, el tristament  desaparegut Vic Chesnuut( que va seguir els  camins de l´Elliott Smith)  i la gran Natalie Merchant ( per cert nou disc dels 10.000 Maniacs)

Angel descarriat( Misguided angel- cowboy junkies)

Vaig dir: MARE: Si , està boig i m´espanta però el vull al meu costat.

Sé que és un salvatge, que és dolent i devegades està més que sonat

Però el necessito per estar satisfeta.

Vaig dir PARE; No ploris, estic bé, Veig coses teves en la seva manera de fer.

I tot que potser no podria donar-me tot l´amor que tu voldries per mi,

Sé que l´estimaré fins que em mori.

CORUS: Tinc un àngel descarriat penjant damunt meu.

Té el cor com l´àngel Gabriel, pur i blanc com el marfil

Té l`ànima com Lucifer, negra i freda com un tros de plom.

Angel descarriat, t´estimaré fins que em mori.

Vaig dir: GERMÀ: parla´m de la passió.

Sempre em vas dir que no em conformés amb menys que això.

I la passió la té en la forma com camina, com parla,

En el seu somriure, la seva ira, els seus petons.

Vaig dir GERMANA: Que no ho entens?

Ell ho és tot el que jo vull en un home.

Estic cansada d´estar tot el dia mirant la tele

I esperant al Senyor Perfecte.

CORUS

Ell em va dir: NENA, no escoltis tot el que et diuen

Ha d´haver-hi un dia en que hauràs de trencar.

Hi ha coses a la nostra vida a les que ens hi aferrem massa.

És hora de que els deixis anar i siguis la meva dona.
CORUS

Reposicions-Cowboy Junkies

Aquesta cançó la vaig traduir el 25 d´octubre de 2010, en ple desastre...Aleshores no sabia posar música.,.. Tanqueu els ulls i sentiu com us acarona la Margo. Tendresa en estat pur...Flipareu.

Highway Kind-Townes Van Zandt-Cowboy Junkies

Està a punt de ploure i del prestatge he recuperat un vell Cd que em vaig comprar fa 10 anys: "To a poet: a tribute to Townes Van Zandt".

No conec  cap poeta ric, ni cap que  sigui un extraordinari triomfador mediàtic. Si que en sé d´alguns  que  van creuar la línea. La sensibilitat ( ser conscient d´allò que sents), et pot portar al sentiment més sublim o al dolor més insuportable.

Però la sensibilitat ni s´ aprèn , ni depen de  tu, ni la pots  evitar.

Si la tens  fes-la gaudir, sobretot per omplir de  sentit una encaixada de mans, una mirada, un petó, una carícia o una llàgrima. El que te´n pots emportar no té preu ...

Però té un efecte co-lateral, de vegades nociu,  que  sol ser la lucidesa, i la lucidesa en poques paraules que és pitjor.

Per això un poeta és molt més perillós que un prosista on la sensibilitat( que hi és i molta ) queda més difuminada.

Un poeta et fa una pregunta perquè tu l´acabis, sempre és incomplert, sempre  ha de tenir  una fugida més enllà de les seve línees.

Aquesta cançó-poema , cantada amb extrema delicadesa per la Margo Timmins, parla d´un home que veu passar la vida, però que la vol... Sap que és imperfecte ( En Townes  va morir alcoholitzat) però  no defalleix i tira endavant buscant el seu amor, un amor precís i determinat,  que encara no té nom però que no serà qualsevol cosa. Potser es quedi sempre sol.

I ara ve la pregunta: Coneixeu algú que està amb algú altre només per estar ,  per dir que està amb algú, per no estar sol, no tenir el que vol, per no tenir la suficient paciència per esperar que arribi i quedar-se amb algú que no li aporti res més que l´aparador-tranquilitat i no li  faci sentir?????

Com una mena d´autopista

(Highway kind-Townes Van Zandt )

Versió Cowboy Junkies en el disc “To a Poet ”

Els meus dies són com una mena d´autopista,

només  venen per després anar-se´n,

però no m´importa la seva marxa,

que vinguin és el que jo  desitjo,

posar el sol a sobre del terra,

quedar-me dempeus  per fer ombra,

veure-la com creix dins la nit

i com omple un cel filat.

El temps enmig de la  pineda

es sentia com si respirés l´aire.

Sovint camino per aquests carrers

i em  dic a mi mateix que m´he de cuidar.

Algunes  vegades em crec,

algunes  vegades no escolto,

algunes  vegades l´estat en el que em trobo

no em deixarà escapar.

És veritat que no sé massa  de res,

però el meu cor sap com bategar,

les meves  cames saben estimar algú,

la meva  veu sap com sonar.

És una llàstima que amb això no n´hi hagi prou,

és una llàstima que sigui una llàstima,

segueixo el cercle fins avall de tot,

on hauries d´ estar tu.

Tu ets l´única que vull

i  mai he escoltat el teu nom,

tinguem l´esperança de trobar-nos algun dia,

Si no ho fem, tot seguirà igual.

Em trobaré a tots aquells que estan entre nosaltres,

i estaré pensant en tu,

en tots els llocs on  he  estat

i el perquè no hi estaves tu.

Five Room Love Story-Cowboy Junkies

Per mi és una de les cançons més belles que conec. La història d´un vellet que es dedica a decorar les parets de l´habitació amb tot allò que  agradava i importava a la seva esposa.
Si aquesta cançó no us  fa estremir és que hi ha alguna cosa que no funciona.
De veritat, disfruteu-la......

Habitació nº 5.- Una història d´amor

(Cowboy Junkies)

La vaig trobar a l´Església un diumenge al vespre,

no va ser  un dissabte a la  nit.

Ella cantava l´Ave Maria amb poca gràcia

i fora de temps, però estava bé!.

Mentre ella posava una moneda a la safata

que jo aguantava davant d´ella

li vaig demanar que es casés amb mi.

Hi ha una cor de cartolina

per cada vegada que em  vas dir: T´estimo.

Una estrella pintada per cada secret que vam compartir

Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic

Perque eren importants per tu.

Escolto les seves converses i els veig com s´intercanvien

tots els seus antiquats “negres i blancs”

amargats i abatuts

parlen  de com la vida els ha enganyat

com vells boxejadors comparant-se les ferides.

I jo, tot el que recordo, era un  somriure

cada matí quan marxava a treballar

i una espatlla en la que recolzar-me

sempre disposada i ben capaç

i totes aquelles nits que ens  passavem

sentats i parlant a la  taula de la cuina

Hi ha una cor de cartolina

per cada vegada que em  vas dir: T´estimo.

Una estrella pintada per cada secret que vam compartir

Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic

Perque eren importants per tu.

L´habitació  nº 5 es va fer més forta per la ruptura i la curació

dels dos cors que ells hi protegien dintre .

Ara  només queda un sol cor adolorit

que va col.locant peces i pintant aquestes parets

amb els records de tot allò que va ser real.

Hi ha una cor de cartolina

per cada vegada que em  vas dir: T´estimo.

Una estrella pintada per cada secret que vam compartir

Una mongeta de lima assecada i petits ocells de plàstic

Perque eren importants per tu.