Motivats

És una cançó que conec des de fa força anys. M'agrada la melodia i, la lletra, pel que intuïa semblava que també, tot i que no ha estat fins ara que l'he traduït i he vist que en molts aspectes és una bona cançó pel moment. Encara que sigui en francès, perquè cal estar motivats i oberts, perquè ens vindran de totes bandes però entre tots, enllaçats, els plantarem cara. I trencarem les cadenes.

Per cert, que us recomano aquest grup, Zedba i sobretot aquest àlbum, Motivés! on hi trobareu peces com Hasta siempre comandante, El paso del Ebro, l'Estaca, Bella ciao, La cucaracha, Bandiera rossa entre d'altres.

Aquesta nit

A mi m'ha agradat molt. Què us en sembla?

La darrera de Brams

A mi me'l van descobrir un estiu dos nois bessons, trapelles, encantadors. Anàvem de ruta pel Pirineu amb el centre excursionista de Castellar -bé, jo n'era monitor, ja ha plogut força des d'aleshores- quan un dia, començaren a cantar una cançó i ràpidament s'enganxaren a cantar els altres nois i noies. En un moment tothom cantava/ protestava enmig d'un paratge idíl·lic. Genial a la seva manera, surrealista en realitat. Era una cançó enganxosa, de revolta, reivindicativa, de guerra. Una cançó que semblava que no hauria de dir massa a nois d'Institut, en edat per a d'altres maldecaps, però que em descobriren que no era així. Que tenien inquietuds, interès i demanaven respostes. La lletra ràpidament em seduí, la musicalitat m'agradà. Tenia ritme, era viva. Em feia moure. M'explicava quelcom, parlàvem en la mateixa llengua i feia d'altaveu d'allò de què nosaltres ens queixàvem. No era un altre grup ensucrat i alhora insuls. Tenia cos i missatge. Eren els Brams.
Avui he trobat aquesta, la darrera. Sabia que s'estava rodant un videoclip a una colònia industrial, però en desconeixia el grup, i que el director era en Bozzo, el mateix que fa quatre dies parlava d'en Rubianes al voltant d'una taula. Ai, si ara aixequés el cap... Però bé, com deia que això és un altre tema, avui l'he escoltat i de nou, només de sentir-la un cop ja sé que serà una d'aquelles que sentiré moltes vegades, la compraré - sóc dels que se'n fot de l'SGAE però pels de casa faig l'esforç que calgui, fins i tot comprar - i l'escoltaré un i altre cop. Fins a cansar-me'n, fins a saber-me-la de memòria. Perquè m'explica quelcom, perquè al darrera hi ha una història, unes vides, uns personatges i per tant no em deixa indiferent.

 

D'on ve precisament ella?

No sé massa perquè em ronda pel cap. Bé, sí, però no precisament perquè aquesta cançó. Possiblement perquè algun resort s'ha connectat i els anys de veure pel·lícules infumables, d'actors insuportables d'una època grisa i decadent, ha fet forat i ha lligat esdeveniments. És veritat que no hi havia massa on escollir, que només teníem dues cadenes de televisió i que els dissabtes a la tarda passaven pel·lícules a lots després dels dibuixos de torn.

A vegades eren pel·lícules de vaquers, d'altres de monges pietoses o inconformistes, també d'afeccionats al futbol o de famílies modèliques ben masclistes. Sempre decoroses però i suposo que entre aquell munt de films, a alguna la deuria escoltar i avui, treballant de nou, m'anava venint altre cop, sobretot la tornada, la resta la desconec.
Podria ser per la lletra, podria ser pels records d'aquells dissabtes a la tarda mirant TV1 assegut al sofà amb l'olor d'una fària al costat i aquella claror entrant al lluminós menjador, no ho sé, però sigui com sigui, la cantarella resona al meu cap. I la veritat, pena, penita, pena...

Rugbi al Camp Nou

Podria ser que la USAP juguessin al Camp Nou. Sembla ser que demà, la Federació Francesa de Rugbi, la Lliga Nacional i el Canal +, visitaran el Camp Nou per veure si compleix els requisits i en cas afirmatiu, el proper 16 d'abril es disputaria un partit del Top 14, contra el Metro Racing 92.
Segurament a molta gent el deixarà indiferent, el mateix em passà a mi fa uns anys fins que vaig anar a veure un partit i enmig d'un mar de senyeres i una multitud que parlava en francès, a l'inici del partit un silenci esquinçà l'ambient, preludi d'una cançó. D'una cançó en català. L'estaca, l'himne de la USAP.
Amb les primeres notes els pèls se m'eriçaren, el cor s'alentí. Una fiblada elèctrica recorregué la meva espinada, despertant-me sensacions, fent-me un agradable pessigolleig. I l'ambient francòfon imperant fins al moment, excepte la minoria que manté la llengua dels seus avantpassats malgrat tot, es transformà i esdevingué el cant d'un país. A una sola veu. A ple pulmó en una llengua que agermana.
I potser a l'abril estarem de sort. Potser com cada dissabte a l'Aimé Giral, que com un sol poble entonen l'himne i fan retronar l'estadi al so d'una cançó que diu molt més que les paraules cantades, ho viurem aquí, a l'altra banda dels Pirineus. I descobrirem com són els nostres germans, com viuen. Molts no parlen la llengua, la tenen oblidada, massa atacs d'arreu, però el sentiment de país és present, és palpable. Són catalans, catalans del nord que lluiten per sobreviure.
Una bona notícia ja que permetria conèixer de primera mà l'esport rei de l'altre bocí de país.
Allà a

Un altre lipdub

A part de ser un rècord mundial, que això potser farà que se'n parli una mica, trobo que està bé com a recull de tradicions catalanes. N'hi ha força i totes es veuen clarament, des dels diables a les sardanes, passant per les bitlles, el ball de plaça o bé el ball de bastons entre d'altres.
La cançó, la Flama d'Obrint pas, tot i que no és la que m'agrada més d'ells, sóc un incondicional Del sud, és prou significativa.
I per reblar el clau, aplegar tanta gent per una finalitat com aquesta, demostra que es va pel bon camí, que potser no som només aquells quatre gats que ens volen fer creure i que qui sap, potser s'acosta l'hora.

En Cesk Freixas

He escoltat força cançons d'ell. El vaig "descobrir" perquè en parlava el Dani, un amic.
M'agrada molt una versió que fa d'una cançó d'en Víctor Jara i una altra de l'Ovidi, però de les seves, potser la més coneguda i enganxosa és la que n'han fet un lipdub al Kursaal de Manresa.
Tot i això, si avui en parlo és per una que m'ha sobtat gratament, aquesta que us deixo aquí.
Com deia aquell... reflexionem-hi.

Motivés

Spécialement dédicacé à tous ceux qui sont motivés 
Spécialement dédicacé à tous ceux qui ont résisté, par le passé 
Ami entends-tu le vol noir des corbeaux sur nos plaines
Ami entends-tu les cris sourds du pays qu´on enchaîne
Ohé, partisans ouvriers et paysans c´est l´alarme
Ce soir l´ennemi connaîtra le prix du sang et des larmes

{Refrain:}
Motivés, motivés
Il faut rester motivés!
Motivés, motivés
Il faut se motiver!
Motivés, motivés
Soyons motivés!
Motivés, motivés
Motivés, motivés!

C´est nous qui brisons les barreaux des prisons pour nos frères
La haine à nos trousses et la faim qui nous pousse, la misère
Il est des pays où les gens au creux des lits font des rêves
Chantez compagnons, dans la nuit la liberté vous écoute

{au Refrain}

Ici chacun sait ce qu´il veut, ce qu´il fait quand il passe
Ami si tu tombes un ami sort de l´ombre à ta place
Ohé, partisans ouvriers et paysans c´est l´alarme
Ce soir l´ennemi connaîtra le prix du sang et des larmes

{au Refrain}

On va rester motivés pour le face à face
On va rester motivés quand on les aura en face
On va rester motivés, on veut que ça se sache
On va rester motivés...

{au Refrain}

On va rester motivé pour la lutte des classes
On va rester motivé contre les dégueulasses
Motivés, motivés...

Especialment dedicat a tots aquells que estan motivats
especialment dedicat a tots aquells que han resistit, pel passat
Amic, sent el vol negre dels corbs sobre les planes
Amic, sent els crits sords del país que s'encadena
Ohé, partisans, obrers i pagesos és l'alarma
aquesta nit l'enemic coneixerà el preu de la sang i les llàgrimes

Motivats, motivats
Cal estar motivats!
Motivats, motivats
Cal motivar-se!
Motivats, motivats
Estiguem motivats!
Motivats, motivats
Motivats, motivats!

Som nosaltres que trenquem els barrots de les presons pels nostres germans
L'odi ens trepitja els talons i la gana ens empeny, la misèria
Hi ha països on la gent al seu llit tenen somnis
Canteu companys, a la nit la llibertat us escolta

Tornada

Aquí, cadascú sap el que vol, què fer quan passa
Amic, si tu caus un amic sortirà de l'ombra al teu lloc
Ohé, partisans, obrers i pagesos és l'alarma
aquesta nit l'enemic coneixerà el preu de la sang i les llàgrimes

Tornada

Seguirem motivats pel cara a cara
seguirem motivats quan els tindrem al davant
seguirem motivats, volem que això se sàpiga
seguirem motivats...

Tornada

Seguirem motivats per la lluita de classes
seguirem motivats contra el fastigós

Motivats, motivats...

Miquel Gil

Els que tenim una veu greu, d'aquelles que més d'un cop quan hem intentat taral·lejar una melodia hem notat que les mirades del voltant ens sotjaven, gairebé indignats, pregant-nos per un benaurat silenci, podríem trobar en Miquel Gil un gran defensor. No és aquell esquellot impertinent que alguns portem ben endins, és quelcom més. No només perquè té la veu greu i aspre, sinó perquè a més a més, i aquí arriba el súmmum, entona. Sap pujar i baixar octaves dolçament, això sí, sempre dins del seu registre.
Va ser una de les descobertes que vaig fer gràcies a Obrint Pas i que sovint cerco i escolto.
Espero que en gaudiu tant com jo.
Aquí canta amb la Lídia Pujol una cançó del gran Ovidi.



Ara, per si no la coneixeu, us en deixo també l'original per poder comparar.



Bon appetit, gourmets!

Un país petit però uns carrers plens

Avui, unes hores abans de la manifestació de demà a Barcelona, m'ha començat a sonar per dins aquesta cançó. Una bella cançó que des de fa temps que m'acompanya, que sempre que la sento se'm posa la pell de gallina i em sorprenc de veure com n'estic d'acord i com m'agrada.
Tenim un país petit, que quan comencem a córrer, si no frenem a temps saltem a casa del veí, però que orgullós s'alça per dir sóc aquí, entre gegants poderosos i fatxendes.
Demà, malgrat tinguem un país petit, prou petit per haver de donar moltes senyes per explicar-nos als estrangers que el volen visitar, els carrers estaran plens a vessar d'una gent que no es conforma. Que desitja més i vol més.
Ens farem sentir, encara que no hi ha més sord que el que no vol escoltar i segur que demà, molts faran orelles sordes. Però nosaltres, vinga a rosegar, vinga a insistir i no perquè ens hagin d'escoltar i ajudar, sinó per demostrar, per demostrar-nos que som vius com a país, que ni el narcòtic d'un mundial ens farà adormir, ni les sobres de la taula de l'estat ens aplacaran la fam de ser independents.
Volem més, volem anar més enllà. I com deia aquell, si no ens ho donen, els ho prendrem.

País petit de Lluís Llach, versió cantada amb Feliu Ventura, en directe.

Titot + Berga ...

Diuen que ningú és profeta a casa seva, però en Titot sembla que a casa li va força bé i ara que els lipdub estan en auge i la cervesa corre, doncs s'animen i en fan un de divertit.
Serà la cançó de l'estiu?

Joan Pau Giné

De l'època de la Bressola, a la Catalunya Nord, en guardo molts records i un d'ells és el d'aquest cantautor, en Joan Pau Giné.
I ara, amb tot el rebombori de l'estatut, m'ha tornat a venir al cap aquesta cançó...

Amb un poc de paciència
Amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia
I un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia
I la força d´un ramat

Muntarà, muntarà
L´allioli, l´allioli
(+ Muntarà, muntarà)
L´allioli muntarà

Amb lo que sabem d´escola
I amb lo que sem (hem) descuidat
Amb (els) somnis de bressola*
I amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola
Amb prou ciment armat

Amb guitarres matineres
Per un cant recuperat
Amb idees camineres
I espectacles de mercat
Amb xirments* i costelles
I intel·lectuals pesats

Caparutxes per la Sang*
I carrotes* pels obriers*
Tants de contes despassats*
I que encara se porten bé
Amb l´USAP* que sempre guanya
I el diumenge a fer el tiercé*

Amb el vi que se vén pas
I cançons que vénen bé*
Amb treballs desgraciats
I jocs que valen pas res
Una cultura pel cap
I els peus dins del merder

Eleccions de quant en quant
Tornarmai* cal anar a votar
Comencen d´en ser farts
De nos fer representar
El pare noël vén pas d´amunt
Cada un l´hem de fer muntar


Bressola : bres, també nom d´unes escoles associatives catalanes a la Catalunya del nord
Xirment : sarment
La Sang : processó de l´arxiconfraria del mateix nom a Perpinyà
Carrotes : pastanagues (gal·licisme)
Obriers : obrers (gal·licisme)
Despassat : superat, passat de moda (gal·licisme)
USAP : equipa de rugbi de Perpinyà
Tiercé : joc d´apostes als cavalls
Venir bé: convenir, ,ésser oportú
Tornarmai : de nou, altre cop

Lletra extreta de Kumbaworld

L'home que treballa fent de gos

Tot i representar ser una cançó alegre i desenfadada, quan l'escolto, a més d'agradar-me molt, m'entristeix una mica. Qui sap, potser perquè crec que tot i ser una història portada a l'extrem, veig que al voltant nostre hi ha força gent que ha de treballar fent de gos, sense gaires esperances i per acabar-ho d'adobar, més encara estan sols. Sols enmig de la multitud, anònims entre la gentada.
És trista, força trista, però ben trobada i d'aquelles que pots escoltar una vegada, i una altra, i una altra...

Ves què hi farem...

Sona bé... i malauradament...