Jutjar intencions

Diu l'Iceta al 324.cat que en la mobilització pel judici del 9N amb ell no hi comptin, que a ell no el jutgen pas. I tant! Té raó. Si una cosa és clara és que als socialistes catalans no els podran jutjar mai per haver alçat la veu. Ells, mai porten la contrària i prefereixen callar i acatar, que perdre la menjadora. Això sí, remenant els malucs i amb un somriure.

Ara bé, pel que fa a les mobilitzacions pel judici, aquí, malgrat no ho vegi el líder del partit pou, estan jutjant una intencionalitat política per via judicial. Si no recordo malament, es va quedar que allò del 9N era de costellada. Que no tenia cap valor i per tant, si no té cap valor, aleshores a què ve tot aquest muntatge judicial? Possiblement perquè té més valor del que ens volen fer creure, perquè tenen por d'aquella revolta pacífica.
Un servidor, ho ha dit per activa i per passiva, amb els convergents mai hi ha combregat, ans al contrari i me n'alegro cada cop que en troben un de corrupte i l'engarjolen, tot i que em fa sospitar el moment en que els troben, o senzillament quan els assalten i després resulta que no hi ha res. Al darrere es veu una intencionalitat política, allò de destrossar el sistema sanitari català. Per cert que ell sí que el pot destrossar, ja que pot anar a clíniques privades perquè li apliquin tractaments nous. Serà molt religiós, però el seu nivell humà està a l'alçada dels inquisidors.
Bé, seguint amb el que dèiem, ara que jutjaran una intencionalitat política comencen a descobrir, es veu que no ho sabien, que fa anys hi havia certs personatges corruptes o ho diuen. No parlem de la casa reial, ni dels casos del Partit Popular ni tan sols l'home X del GAL, no. Tampoc cal, no són cromos que uns valguin pels altres. Si són bruts, a la rentadora. Però tota aquesta història, sembla que té a veure amb el procés. Per cert, no oblidem pas que aquests no estan al davant, sinó al costat. El procés és quelcom transversal.
La reacció de l'Iceta o segurament de molts dels que es diuen d'esquerres, de desentendre's d'aquests judicis polítics, amb el pretext dels casos de corrupció dels Convergents, denota que d'esquerres només en tenen el nom, perquè defensar el dret a discrepar i més mitjançant unes urnes, no hauria d'ofendre a ningú. Preocupar sí, perquè potser no sortirà allò que esperen i per tant caldrà que es plantegin què fan malament, però ofendre, molestar, no. Perquè és l'expressió de la voluntat popular.
Però com deia, malgrat la distància que tinc amb els convergents i els casos de corrupció que els hi endevino, rebutjo fermament el judici que es fa pel 9N i em malfio de les detencions que han fet, no pel que han fet sinó pel moment i la manera. Els més eixerits diran que ho rebutjo perquè sóc independentista, però m'agradaria pensar, tot i que no ho puc demostrar, que el rebuig ve d'una part més profunda del meu ésser, d'un sentiment més d'injustícia i d'arbitrarietat que no pas pel fet en sí, vaja, que voldria creure que seré capaç -i així ho intento- d'actuar de la mateixa manera o pensar igual quan aquestes injustícies afecten a d'altres persones amb ideologies diferents.
Per cert, Iceta...

Primer s'endugueren als negres,

però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.

Tot seguit s'endugueren als jueus,

però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.

Després varen detenir als capellans,

però com no sóc religiós, tampoc em va importar.

Finalment varen apressar a uns comunistes,

però com que no sóc comunista, tampoc em va importar.

Ara se m'enduen a mi... però ja és massa tard. 

                                                           Bertolt Brecht

Què s'han cregut aquests de la CUP!

Què s'han cregut aquests de la CUP! El procés està aturat per culpa seva. Ítaca resta lluny, molt lluny i el vaixell que ens havia de portar fins a la costa preuada, resta ancorat al mig de la mar, enmig de les diatribes d'uns personatges insignificants, incapaços d'empènyer en la mateixa direcció, mentre l'aigua ens colpeja per totes bandes. Perquè es veu, i això m'ho ha dit algú que en sap molt del tema, que quan van dir que eren assemblearis, es veu que ho deien de debò i qualsevol decisió important, la prenen les bases i no una elit reduïda i qualificada de personatges llunyans.
L'altra punt és que quan varen dir que no investirien en Mas, també ho deien de debò. Aleshores jo em pregunto, si la CUP fa el que és i respon al que va dir, on és el problema? I indefectiblement arribo a un punt. A un resultat. Estem tan acostumats a que ens menteixin i ens enganyin, que quan no ho fan, ens sentim humiliats.
Anem a pams. La CUP és un partit assembleari i com a tal, les seves decisions no es deuen a uns únics líders que prenen les decisions i les comuniquen puntualment a la militància, sinó que és la militància, amb tots els seus colors, matisos i opinions, qui decideix cap a on va el partit i això, als partits grans els sobta i els emprenya. Els sobta perquè veuen una altra manera de fer política, on el votant o militant no és només un personatge invisible a qui se li demana l'opinió cada quatre anys, sinó que és un personatge actiu que pren decisions i no fia el vot de manera irresponsable sinó que amb el seu vot es compromet activament. D'altra banda els emprenya perquè els partits clàssics temen que la gent vegi que hi ha altres maneres de fer política, on les decisions s'han de consensuar i a més a més cal justificar-les i avaluar-les constantment. Massa acostumats estan a la carta blanca durant una legislatura.
Un altre aspecte i aquest sí que terroritza a la majoria de partits, és que hi ha una formació que si diu que farà quelcom ho fa, malgrat els atacs que rep per totes bandes per desdir-se de la seva postura i segueix ferrenya, amb escletxes és clar, l'atac és ferotge i s'ha de justificar, sobre la seva negativa a investir en Mas i això, el compromís amb l'elector és quelcom que no es desitja. Que es tem.
Probablement caldria preguntar-se qui hauria de cedir. La CUP sempre ha estat clara i diàfana, mentre que en Mas, sempre va dir que si era un entrebanc faria un pas al costat, però a l'hora de la veritat, un servidor veu més gestos a una banda que a l'altra i mentre uns són els radicals intransigents, els altres són la Ventafocs del conte.
No sé què passarà, tan de bo se solucioni aviat perquè tinc tantes ganes d'independència que m'ho faig a sobre. Espero, de tot cor, que el vaixell agafi una embranzida ben forta i ja no ens aturem més després d'aquesta aturada tècnica, però diguem les coses com són i no ens deixem enganyar.