De racons especials

A tocar de casa hi ha un racó per a mi especial. Un dels meus racons.
Quan puc, surto de casa i prenc el corriol que marxa cap a La Guàrdia. És un corriol ben fresat, bé, ara que les motos, que no hi poden passar mai però hi passen, no surten, està més ufanós. El verd el domina i només una ferida marró s'obre pas entremig zigzaguejant.
A la primavera, que totes les flors competeixen obrint-se per captar el zumzeig que impera, m'agrada passar-hi pel mig i mentalment vaig pensant-ne els noms. En conec força, però ni de llarg totes. I això m'agrada, perquè algun dia que estic més vagarós, m'entretinc en una i la miro i remiro.
Cap al final del corriol, on es bifurca, puc passar per sota la carretera, sota un pont. Aquests dies que el sol comença a escalfar més, només posar el cap dins del pont, l'alenada fresca ja t'envaeix.
El sòl, passat el pont baixa de cop i tot seguit s'aplana. Un pedregar i entremig d'aquest rocam, la farigola que aromatitza ja tot el tram i algun fòssil que es deixa entreveure.
Acte seguit, el corriol t'aboca a una pista en desús. Els plecs del relleu fan que per aquí, quan plou es formi un torrent de temporada. Ara baixa aigua sovint, no massa, però les plantes, assedegades, arrelen en aquest tram i creixen rabioses. En un punt s'embassa un xic.
Només deixar el torrent torna el pedregar i entre aquests, avui ja no, l'almesquí treu el cap aferrant-se feblement al sòl.

Un camí ample que va a ran de timba, però aquesta no es veu, protegida per uns quants pins.
Anant directe al capdamunt, creuant el bosquet, vas a parar a sobre les vies d'escalada de Calders. Una, en especial, és diferent. Una mola de pedra separada de la resta per uns centímetres. A sobre estant, sembla que fent una passa llarga, molt llarga, arribis al castell. Hauries de creuar però, els camps de la barraca del Campà a vol.
M'agrada aquesta roca. Asseure'm i deixar que els peus em pengin amb aquell pessigolleig a l'estómac. Notar l'aire que sempre bufa aquí esbullant-me els cabells i acaronant-me la cara.
La vista és àmplia. Veig la Païssa dels Planell, sobre Monistrol, el castell alçant-se tossut, lluitant amb el pas del temps i a la llunyania, molt enterbolit de vegades, segons com està el cel, el Montcau.
Tots segur que tenim racons i aquest, i més ara que hem d'estar tan tancats, és el meu, una finestra a la natura que sempre que puc, obro. 

Una altra Senglanada

Diumenge vaig estar a un avituallament de la Senglanada, una pedalada que fa dotze anys que es fa a Calders i on hi participen més de 350 ciclistes.
Com cada any, va ser un èxit. D'una banda en la tria del recorregut. N'hi ha dos, un de senders i l'altre de pistes. Ambdós ben pensants i treballats. Alguns trams oberts, tots nets i sobretot, ben marcats. De fet, els organitzadors hi han passat hores i hores netejant trams i no només això, fent inscripcions, comprant pels avituallaments, fent dorsals, gestionant la publicitat... un munt de feina que només es pot fer si al darrera hi ha un equip compromès i treballador, i de l'altra pel caliu humà que desprèn aquesta gent. Una gent que treballa de manera desinteressada per tal que aquells que vagin a la pedalada marxin amb un bon gust de boca, gaudeixin i tot els sigui fàcil. Un compromís lloable.
Un servidor, només hi va anar el dia de la pedalada, a fer allò que calgués. Ben d'hora, cap a les set, a muntar l'espai i després, passant primer per fer un tall de camí en la sortida, a després fer fotos en un avituallament. Poc. Un granet de sorra en una platja de feina.
He estat en força entitats i de llarg, aquesta és de les que em desperta més simpatia, perquè el caliu humà que s'hi respira és alt i el compromís, l'esforç i la solidaritat de les ànimes d'aquest grup, és encomanadís i un cop hi entres, et sents part més del grup i col·labores amb il·lusió i et sents ben acollit. Tothom suma.
Un any més he participat en la Senglanada i em sento agraït de que comptin també en mi per allò que calgui i poder formar part d'aquest grup i com a col·laborador esporàdic, així com crec que deuen pensar els que hi han participat, només puc donar-los les gràcies per fer el que fan, per fer que a Calders hi hagi una jornada tan especial i sobretot, una entitat tan oberta i respectuosa amb la gent.
Que per molts anys tinguem Calders bike!

Corrent sota la pluja

Feia dies que no sortia a córrer amb pluja. De fet, feia dies que no plovia.
Aquest matí, quan he sortit, feia un plugim suau, però que de totes maneres, al principi, era molest, venint com venia de l'escalfor de casa. Però al cap de poc, quan t'acostumes al regalim de gotes fredes  i grosses cara avall, comences a gaudir del moment. Les sensacions es multipliquen. Perceps cada trepig en la seva plenitud. El soroll en trepitjar el sòl moll, l'aigua que es desplaça i els esquitxos que et toquen a les cames nues.
En entrar al bosc, les gotes s'esmorteeixen, així com el soroll, que s'emmudeix. Només gotes grosses, que s'han format per la unió del petit plugim constant, cauen amb un soroll intens.
En sortir del bosc de nou un soroll constant, suau. La respiració se sent molt més. Els esbufecs acompanyen cada passa. Acompassats i no n'ets conscient fins que un so diferent et desvetlla.
Avui ha estat en passar al costat d'un camp de colza. Les seves fulles noves, amples i dures, esdevenen altaveus i el so de les gotes que cau s'amplifica. Sembla que de cop plogui més, però en el instant que deixes el camp enrere, el so s'atura, fins al proper camp de colza.
Altres sons també es fan més presents, com de nit. Un cotxe llunyà que escampa aigua amb el seu pas tot fent l'efecte Doppler, l'ocell que s'envola i avisa als companys tot cantant que cal marxar o bé el torrent que sempre està sec i que avui, després d'hores de pluja, baixa alegre. Alegre i un xic enterbolit dels residus que porta, per la manca de costum.
Córrer amb pluja, si superes la mandra que fa, és divertit, és una experiència que et desvetlla i obtens sensacions noves.

Quan corres per Calders

Aquest matí he anat a córrer una estona. Per Calders. Però a diferència d'altres dies, que tinc menys temps, he allargat la volta.
He anat cap a Comellas. Feia temps que no hi passava i m'ha sorprès la pista que hi ha. És una pista que passa per sobre de la casa. Ample i neta. Com el bosc del voltant. Des d'allà he pres un corriol que no havia pres mai i que ressegueix el canal. En algun tram vas per sobre del mur i arribes al Forat Micó. Un cop deixat aquest, he seguit cap a Rubió pel corriol i sortint a la pista he anat direcció Pertegàs. Just abans de creuar el riu, he enfilat un corriol costerut i rocós que mena, després d'uns quilòmetres de pista, a la carretera, a l'altra banda del Canadell.

En aquest corriol, que passa per sobre del Calders, hi ha un tram penjat i m'ha sorprès trobar-m'hi, primer indicacions de perill i tot seguit unes estaques marcant el límit de la timba amb cintes de plàstic. Més que res perquè el cartell és del Moto club Manresa, les cintes de la Federació catalana de motociclisme i en aquest tram no es pot passar en moto. És un corriol! Com algun altre corriol on a l'entrada trobes senyals d'advertència per a motociclistes. Territori Comanxe...

Després, des del Canadell he anat cap a Sant Salvador del Canadell i seguint el corriol que va al costat de la carretera, que passa a tocar de Montrós i arriba a la Guàrdia, he anat fins a Calders. Per cert que tot força sec. Diria que podria comptar amb els dits d'una mà els bolets que he vist.
Al final m'ha sortit una volta de gairebé 20 quilòmetres per llocs on feia temps que no passava i que són preciosos, amb una temperatura freda però que ben abrigat es torna agradable. Com m'agrada córrer i predre'm per Calders!

Un programa de Festa Major incomplert

Aquesta setmana, potser la passada, he rebut a casa el programa de Festa Major d'hivern de Calders. S'ha de reconèixer que hi ha força coses, però tot i això, no entenc perquè no s'inclouen al programa, activitats, que si bé no són exclusivament de Festa Major, si que es fan aquests dies.
Calders no és que sigui el paradigma del poble actiu. Es fan coses. Algunes. Però no massa. D'una banda perquè costa que la gent es mobilitzi i de l'altra, perquè potser a molta gent ja li va bé aquesta tranquil·litat. Ara bé, si durant un cap de setmana es fa el Cros escolar, per exemple, potser caldria esbombar-ho als quatre vents.
Avui, passejant, un cotxe m'ha aturat i m'ha demanat on es feia el cros. De fet, de cartells informant-ne no n'he vist cap, només un cartellet que deia "cros" l'altre dia que vaig córrer per la Guàrdia. Un cartell tipus dinA4 enganxat a un fanal amb la paraula cros, però no sabia si ja havia passat o no. A les cartelleres cap tipus d'informació, al programa de Festa Major tampoc. A la web, sí, s'ha de dir. Però qui la mira pel programa si el tens a casa? Per tant, i com que no s'ha publicitat prou, potser de corredors de Calders n'hi han anat pocs. No ho sé. Llàstima!
El mateix passa amb la Senglanada. Potser és l'activitat, no, segur que és l'activitat que mou més gent del poble. Ja sigui col·laborant o bé participant i excepte els cartells que pengen els de la penya, al programa de Festa Major, tot i que coincideix per dates, res de res. Si fos mal pensat pensaria... però no és això, conec els que ho fan i crec que potser és un problema de mans i de pensar-hi, però és gruixut. De cop i volta dues activitats que podrien sortir al programa de Festa Major, dues activitats que porten molta feina, animant a la gent a anar-hi, mostrant que de fet Calders és actiu en allò que li interessa, no surten. Com també el partit de futbol del Calders.
L'altre aspecte que potser també manca, és que parlen de tastets de teràpies naturals, però sense especificar res. Sorpresa! Ja t'ho trobaràs.
És una llàstima. S'ha deixat perdre una oportunitat per donar a conèixer diferents activitats que es fan i de retruc, potser, que aquestes tinguin més afluència. Potser de badocs, qui ho sap, però tot compta i moltes vegades aquestes activitats també es fan pels que badoquen i molts badocs, animen a repetir.

 

Pitjor, en reciclatge, difícil de fer...

Fa uns mesos vaig escriure sobre la davallada en el reciclatge a Calders. Preocupant.
Avui, aprofitant que he anat a córrer pel poble, he anat mirant com estaven distribuïts els contenidors. La conclusió, que no hi ha un criteri únic. Al contrari, aquests es disposen de manera capriciosa i confusa i m'explico.

Pel que fa al casc urbà, hi ha ben definits alguns punts de recollida selectiva, ara bé, es dóna la paradoxa que en alguns no hi ha de tot i d'altres, potser per satisfer algun comerç, estan duplicats a pocs metres de distància. D'altra banda, sense massa saber perquè, a tocar d'alguns contenidors de rebuig, hi ha contenidors d'orgànic, però no sempre, sense seguir un criteri lògic. Cal recordar que la fracció orgànica és el que pesa més i per tant, el que penalitza més si va al rebuig, per tant, ja està bé que n'hi hagi, però potser més.
Si ens centrem a la Guàrdia, aleshores els ploms se'ns poden fondre. Hi ha un bé de Déu de contenidors a les entrades d'aquesta i un parell més de punts de recollida selectiva enmig dels dos carrers principals, ara bé, un d'aquests es troba en una zona sense cases al voltant i l'altre amb pocs habitatges a tocar. Això sí, està a tocar del restaurant. Pel que fa als d'orgànic, ni rastre d'aquests fora dels punts de recollida generals.
Per tant, si Calders ha passat a ser un dels pobles que menys recicla de la comarca, és perquè s'ha d'estar molt conscienciat per reciclar. Fixeu-vos que a la Guàrdia, a pocs metres gairebé totes les cases tenen contenidors de rebuig, un o fins i tot dos, mentre que per anar a reciclar, en molts casos, han de caminar un bon tros.
D'altra banda, pels que no estan conscienciats, no se'ls posen traves, és a dir, no s'eliminen contenidors de rebuig i per tant no es veuen obligats a anar als punts de reciclatge i a més, tampoc es fan campanyes ni tan sols hi ha el caramel de rebaixes a la taxa si es recicla. Així doncs, com deia, si es recicla a Calders, és que s'és parent del capità Enciam.
Si fos jo, el primer que faria seria repartir els deu o dotze contenidors d'orgànic que hi ha fora del magatzem municipal, abans no es facin malbé, per la Guàrdia i d'aquesta manera, potser incentivaríem el reciclatge.
Està clar que els que recullen el reciclatge, els del Consorci, prefereixen que hi hagi menys punts per on passar, perquè d'aquesta manera el camió fa menys voltes i si el rebuig augmenta, a ells tan els fa, ja cobraran la penalització del que va a l'abocador. Però des de l'ajuntament cal posicionar-se fermament.
Una altra mesura seria, com ja he dit, eliminar certs contenidors de rebuig. En molts casos estan a tocar de punts de recollida selectiva i per tant, no afavoreixen el reciclatge.
Un altre aspecte seria fer campanyes a favor del reciclatge, així com estudiar la possibilitat de congelar, per exemple, la taxa, si es recicla. Ara bé, la mare dels ous, seria fer el reciclatge porta a porta i així, tots, en sortiríem beneficiats.

I ara, ... L'antena...

Fa un temps, es va fer un pacte polític a Calders per tal de tenir, segons deien, pau institucional i arguïnt que tothom treballava pel poble. Ben cert, és clar, tot i que amb interessos distints. D'entrada la idea era molt bona. Era un pas mereixedor de ser lloat, semblava que cada grup mantenia ferm els seus principis i alhora es posaven d'acord en temes generals. Ara bé, amb el temps, s'ha vist que aquell pacte no va ser del tot generós per ambdues parts, sobretot perquè aspectes que eren el buc insígnia de l'equip de govern d'aleshores, o si més no de l'ideari d'aquest, no dels que hi havia al davant en aquell moment sinó de les bases, s'anaren diluïnt i així, el grup que estava a l'oposició, sense fer massa res, anà imposant el seu ideari, això sí, amb la connivència dels de la candidatura d'aleshores.
D'aquesta manera, a dia d'avui, tenim un circuit de motocròs que només defensava Convergència però que un gir inesperat del guió féu que un consistori més personalista que assembleari donés suport. També s'ampliaren explotacions de granges i la darrera, la reobertura d'una antena que també costà que s'apagués. De fet, es va aconseguir que se'ls sancionés perquè no la desmuntaven, però no només se'ls perdonà la sanció, tot argumentant que amb les grans multinacionals s'hi ha d'estar bé, sinó que ara torna a operar.
S'ha de dir que ja corre pel poble un full explicatiu dels efectes nocius de l'antena i si es vol, es pot signar per demanar que s'aturi. Vaja, el mateix que es va fer fa uns anys, amb el mateix alcalde i que aleshores funcionà per aturar-la. Visca el dia de la marmota!

De Festa Major

Aquest cap de setmana ha començat la Festa Major de Calders i ha començat molt bé, amb moltes activitats i força engrescadores. 

D'entrada hi havia la proposta d'engalanar les façanes i entre uns i altres, entre uns que s'animen i altres que fan el pas, poc a poc van apareixent façanes engalanades pel poble i això, afegit a les que tenen les banderes del poble i de Catalunya, donen un aire de festa al poble molt interessant. Nosaltres, per cert, també l'hem engalanat.

Ahir al matí hi havia diferents activitats per nens. Bàsquet, escacs, circuit de bicicletes, escuma i petanca. La que potser va estar millor, si més no pels meus, va ser la petanca. Vàrem estar-hi jugant força estona i la barreja d'edat va ser molt divertida. En un determinat moment hi havia jugant una parella de més de vuitanta anys i nens de tres anys, i la veritat, veure les diferents generacions interactuar, va estar molt bé. A més és un joc que enganxa. Ja ho vaig viure a la Catalunya Nord, quan en una trobada per celebrar l'aniversari d'un antic alumne, on em van convidar, vàrem anar amb la seva família i amics a jugar a petanca. Va ser un moment de relació distès, divertit i agradable en que entre bola i bola anàvem xerrant, fent broma i comentant temes, fent i consolidant lligams. 

Al vespre hi va haver, entre altres activitats, un sopar de carmanyola després del pregó. La gent del poble anava amb el seu sopar a la plaça, per compartir i des de la Comissió s'oferien amanides -del concurs d'amanides- i les postres. Altre cop un encert. Acabat aquest, un concert de dos joves de Calders que ens feren gaudir molt.

Avui també hi havia un reguitzell d'activitats i tot i que no les hem fet totes, tenim la sort de poder gaudir d'un programa dens.
Ara hi haurà una aturada fins dijous i després, la traca final, fins al dia onze, darrer dia en que molts anirem cap a Berga a la manifestació d'aquest any.

Calders suspèn en polítiques de reciclatge.

Això del reciclatge em preocupa. És quelcom que em porta de corcoll. Bàsicament perquè crec que si les coses es fan bé, s'expliquen bé i es donen les facilitats necessàries, aleshores tothom veu la virtut de reciclar i tots ens en beneficiem.
És lògic que si anem amb grans discursos mediambientals aquests no arribin a tothom. Parlar de l'escalfament global, de l'augment de deixalles i la manca d'espai per llençar-les, només colpeix a aquells que ja estan conscienciats i per tant, segurament ja reciclen. En canvi però, si toquem a la butxaca, sense apujar la taxa argumentant el gran esforç de reciclatge que es fa i a sobre es potencia amb campanyes, aleshores l'augment d'aquest és exponencial i tots en sortim beneficiats.
Durant anys a Calders s'ha potenciat el reciclatge. Es varen fer campanyes on es donaren compostadors, recollidors d'olis, adhesius per a les bústies per evitar la publicitat comercial, plantes amb compost, tres bosses diferents per separar els residus o bé un contenidor per la fracció orgànica i això, a la llarga, va fer que tothom s'hi impliqués. La despesa emprada per això era mínima comparada amb el benefici obtingut.  Només calia cercar, demanar i fer paperassa per aconseguir ajuts de la Diputació o qui fos, i malgrat la feina que representava pel regidor de Medi Ambient, els resultats gratificants ho compensaven.
Ara bé, des de la darrera legislatura, quan es va començar a ignorar la tasca feta, vivint dels rèdits obtinguts, posant contenidors a discreció o bé eliminant-ne alguns de tan necessaris com el d'envasos de la plaça -per allò de not in my back yard, no al meu pati- on es fan molts residus, l'augment de matèria de rebuig s'ha incrementat alarmantment.
Les polítiques que s'han fet en aquest sentit han estat, o bé nul·les o bé contràries i per tant, si fem un històric de reciclatge, veurem que estem en uns nivells molt inferiors a les dades del 2005 i per descomptat per sota de la mitjana catalana.
Durant un  temps es va estudiar la possibilitat de fer la recollida porta a porta. Es va fer un estudi i s'estava a punt per a implantar-ho. Ara bé, aquells estudis, a dia d'avui resten a un calaix, ja sigui per poc interès polític o per desinterès en la matèria.

És cert que reciclar requereix d'un esforç, que d'altra banda si no es veu compensat d'alguna manera per l'usuari, és difícil de fer. Per això, és important que el regidor que s'ocupi d'aquesta tasca hi estigui molt a sobre i s'ho cregui, perquè en aquest cas, sí que els petits canvis són poderosos. A Calders però, des de fa anys, no hi ha hagut cap canvi ni cap actuació en aquest sentit. Estem hivernant.