Catalan...

Mercats curiosos

Si hi ha una imatge que hi ha molta gent que ha vist i que potser no la situa aquí, és la d'un tren passant pel mig d'un mercat i la gent que enretira les coses. És el mercat de Mae Klong.
Doncs bé, avui hi he anat i és sorprenent. És un mercat de veritat, que funciona i on la gent d'aquí hi ve a comprar, tot i que de tant en tant, han de parar perquè passa el tren. Aleshores els paradistes enretiren la mercaderia un xic, corren el tendal i esperen que passi el tren.

Un cop passat segueixen amb naturalitat.
Un altre lloc on he anat i aquest sí que no té res de mercat local és el mercat en barques, el mercat de Khlong Lat Mayom. Les parades estan orientades cap als canals on els compradors, crec que tots devíem ser guiris, compren records. Ara, és una imatge curiosa.

Un cop vistos aquests mercats he tornat a Bangkok. Voltant he vist que hi ha carrers que s'organitzen per gremis, si se'n pot dir així.
He passat pel dels fusters, per un de peces de recanvi de motos, un altre que venien peces de motor, exposades en tendes i en furgonetes,...
Cansat, que avui he caminat força i la panxa no està fina amb tants fregits, després d'anar a veure un fort i la Muntanya Daurada ja he anat a retir.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Viatge en tren

Ahir a la nit vaig agafar el tren cap a Bangkok. Un ràpid. Suposo que n'hi deuen dir ràpid per glamour, perquè tots es veien millor que aquest, l'exprés, l'especial... Quan vaig comprar el bitllet semblava la millor opció. Sortir a quarts de deu del vespre i arribar cap a quarts de nou. A més, com que em va dir que els seients estaven bé, ja no vaig agafar llit.
Només arribar ja em van dir que duia més d'una hora de retard. Paciència, no tinc pas pressa. Si bé és cert que era prou espaiós i els seients estaven bé, era un xic vell. En comptes d'aire condicionat, sis ventiladors. Però no passa res. Finestres abaixades fins avall i som-hi. Per cert que durant tota la nit els llums oberts. Uns fluorescents que no en fallava ni un. Dotze, diria.

Cap a les dues s'ha sentit un espetec, seguit d'una bafarada de fum i una oloreta dolça, com la que fa a vegades el ferro. Hem anat avançant a poc a poc fins a una estació.
Ens hem aturat i just al meu vagó, a darrera, un tub havia petat. A fora. Vinga anades i vingudes dels del tren i l'estació. Vinga trucades.
Finalment han desenganxat el nostre vagó i han mogut tot el convoi i el nostre vagó l'han situat a la cua.

Mentrestant anaven passant pel costat els altres trens; especial, exprés, ràpid que surt més tard... De tant en tant pujaven venedors al vagó, venent menjars i begudes.
Finalment hem arribat a Bangkok cap a la una.
Trinxat, perquè poc he dormit, he sortit una estoneta a voltar i ara a relaxar-me que el viatge ha estat llarg... i ja tenim una anècdota més.

Per veure més fotos cliqueu aquí

Al parc natural de Khaosok

Si ho hagués sabut abans hauria fet com el noi marroquí, una tarja de telèfon per quinze dies per uns 20 euros, així tindria trucades i wiffi arreu i no em passaria com ara, que he d'anar buscant locals per poder enviar missatges. Però bé, aixi descobreixo llocs, com aquest bar de l'estació on potser mai hagués entrat.
D'aqui una estona agafaré el tren cap a Bangkok, demà al matí hi arribaré.
Avui ha estat un dia intens. M'he despertat a Suratthani i he pres una furgoneta cap a Khaosok, a dues hores de distància per poder anar al Parc Natural.

És un dels parcs més grans de Tailàndia. Selva humida i molt. Agafa tempestes de totes bandes i tot i que les recomanacions de les guies, Lonely i Routard eren de no anar-hi aquestes dates, no ha plogut, pràcticament. De fet si hagués fet cas en tot a la guia ahir no hauria dormit a Suratthani i no hauria pogut voltar i sopar al seu mercat, un lloc molt atractiu.

El camí, és cert, estava ben enfangat. La xafogor era espantosa. Altre cop gotejant. Però passejar sol per la selva té encant. Se senten molts sons. Altre cop el bambú era arreu, com si un gegant estigués jugant al Mikado. El camí va tota l'estona ran de riu i és creuat sovint per torrents que baixen generosos. La fauna, si busques, és present i o bé se la veu - granotes, llangardaixos, micos...- o se la sent.

El millor de tot ha estat en una raconada descobrir una familia de micos menjant. Espectacular. Només per això ja ha valgut la pena el desplaçament.
Més endavant he arribat a un salt d'aigua força minso, tot sigui dit.
Després he anat a dinar al mateix parc i en acabat, altre cop furgo i cap a l'estació. Cansat però content d'haver gaudit d'un lloc tan especial.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

A Suratthani

Quan arribo a un país nou, uns dels indicadors que faig servir per saber com n'és de segur aquell país, és veure d'una banda les armes que es veuen pel carrer -policia, militars o seguretat- i de l'altra les proteccions de les cases. A Tailàndia gairebé no he vist armes, ni policies, ni militars i pel que fa a la seguretat, sembla que no estan massa capficats. Per tant...
Aquest matí m'he despertat d'hora i tot i que teòricament tenia l'esmorzar pagat, ahir també però no va arribar, he preferit fer camí.

He anat a l'estació d'autobusos i he pres el primer bus que sortia cap a Suratthani. Cinc hores de trajecte per fer uns tres-cents quilòmetres.
De fet ha estat com si continués el viatge d'ahir, però en comptes de blau, el color ha estat el verd. Si els esquimals tenen cinquanta mots per dir les diferents tonalitats del blanc, quants en deuen tenir els tailandesos pel verd? No ho sé, però segur que en tenen molts.
El camí és força planer. Passa entremig d'extenses plantacions d'arbres, palmeres i uns altres arbres que desconec, podrien servir per la fusta, per uns fruits que ara no tenen o bé per alguna mena de saba que deuen treure ja que molts tenen un recipient a la base. De fet, a algun lloc, he llegit que aquesta és una zona rica de cautxú.
Enmig d'aquesta planura arbrada s'alcen moles calcàries plenes de vegetació, talment com ahir. Pics drets i sobtats reclam d'escaladors.
La carretera l'estan ampliant i hi ha hagut un moment que hem passat per un túnel que estaven acabant de fer.
En arribar a Sunatthani he cercat on dormir. Avui no havia reservat res i és una de les coses que em neguiteja més, però de fet, aquí no és cap problema. Arreu hi ha lloc i més ara que no és temporada alta, els monsons i tal, tot i que de moment no m'ha plogut gaire.
Un cop m'he instal.lat i he comprat els bitllets per a demà, per anar al parc natural de Khaosok, he anat a voltar.

Primer a veure un parell de temples, després un parc i finalment el mercat. Allà, per fí he trobat les bèsties per menjar; cucs, saltamartins, cigales, grills i altres que desconec. He fet fotos, un video, però ni boig ho tasto. Diuen que s'assembla al pollastre, per tant, si és una còpia d'aquest, millor em quedo amb l'original.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

A la badia de Phang Nga

Aquest matí m'han passat a buscar cap a les set i després de recollir més gent hem anat al port. Allà hem pres un bus que ens ha portat al moll i allà el vaixell. Un vaixell força gran de dos pisos.
Hem salpat direcció a les illes. N'hi ha moltes. Moles calcàries que surten de l'aigua i estan cobertes de vegetació.
Hem navegat durant un parell d'hores. Entre mig hem dinat. Menjar tailandès servit a bord, tot xerrant amb uns o altres.
Al vaixell hi havia indis, tailandesos, uns de Kuwait, del Marroc, de la Xina... una barreja ben divertida.

Poc després de dinar hem arribat a Phang Nga. En aquesta illa hi ha un tros minso de plaja, però la pots voltar un xic, poc, ara bé trepitges el terra cobert de nàcar de les petxines i pots veure l'illot que surt esbelt a un costat. Aquí hi van rodar una pel.lícula del Bond, James Bond.
Després d'aquesta hem anat a una altra, Hon, que s'accedeix en canoa i vas a un parell de coves i per acabar hem anat a una platja de sorra blanca on ens hem banyat. L'aigua és ben calenta. No hi estic pas acostumat.

Un servidor, que va sol i encara que coneix gent no se la juga, ha acabat nedant amb un braç i a l'altra la bossa amb la documentació, el telèfon, la tarja i els sous, no fos que tingués un disgust, alçant la mà com si demanés un taxi. De fet m'he comprat una bossa que m'han dit que es pot enfonsar un metre, però qui és el guapo que se la juga? També un dia em van dir que el menjar picava poc...
Després del bany i rostit com un escamarlà, he tornat cap al vaixell i de nou al port.
Ha estat molt divertit. D'una banda perquè l'indret és preciós i anar en vaixell és agradable. També perquè el que ens feia de guia era molt trempat i sobretot, perquè m'ho passo bé observant a la gent. Som ben curioses les persones...

Per veure més fotos cliqueu aquí.

A Phuket

Aquest matí m'he llevat d'hora. Avui prenia l'avió cap a Phuket i havia d'imprimir la tarja d'embarcament. Teòricament me l'havien d'haver enviat amb 24 hores d'antelació, vaig comprar el bitllet fa un parell de dies, però m'ha arribat unes tres hores abans. Tot i això he tingut temps de buscar un lloc on m'ho imprimissin i arribar al vol. Un vol intern de dues hores. Per cert, és el primer cop que veig en un avió com passen llista per donar el menjar. Jo no en tenia. Coses del preu.
Al migdia he arribat a l'illa, sota un vent fort i pluja. He agafat un bus de línia i amb tres quarts d'hora he arribat a la casa d'hostes.

La porta una dona gran força simpàtica, ben xerraire i d'aquelles que deu creure que domina l'idioma però lluny està. Entre paraules en anglès, tailandès i signes ens hem anat entenent. Veient com plovia m'ha convidat a dinar. Uns fideus ben bons.
Després he sortit a passejar, sense rumb fix, segons veia. He acabat anant a parar a uns carrers que, pel que fos, m'ha semblat millor recular i prendre un altre camí. No per res, intuicions d'un, tot i que voltant pel país et sents molt segur.
Quan ha parat de ploure, feia un aire fresc i una temperatura agradable, per sota dels trenta, ideal per a voltar. Passejant he arribat a la badia on desenes de persones anaven cercant cloïsses aprofitant la marea baixa. Lluny es veia un vaixell ancorat.

Tornant he vist, com arreu, que moltes cases, locals i botigues tenen una mena d'altar on fan ofrenes. De bon matí solen posar-hi encens, sent una altra olor a afegir a la col.lecció quan voltes.

Per veure més fotos, cliqueu aquí

A Chiang Mai

Ahir al vespre vaig agafar el bus fins a Chiang Mai, un trajecte d'unes 10 hores. La parada de bus està al costat de la carretera i els busos, van parant al voral, salta el conductor i va dient la destinació. De bon matí, quan clarejava, hem començat a veure camps d'arròs i boscos espessos.
Per cert, que si ahir deia que el riu està ben contaminat, també és just dir que la carretera es veu força neta. Res a veure amb aquells llocs que tot ho tiren per la finestra. Aquí no.

Quan he arribat a Chiang Mai he agafat un taxi compartit fins al casc antic, on estic allotjat. 

És una casa d'hostes que està molt bé, amb amplis espais compartits.

Només trepitjar l'habitació però, ja m'he canviat i he sortit a córrer. Feia dies que no ho feia i en tenia moltes ganes. Una horeta corrent tot resseguint la muralla, ran de riu i mitja hora més buscant la casa d'hostes. És que no hi ha manera. 

Surto, faig uns metres i ja no sé on sóc i mira que a la muntanya, en general m'oriento bé. 

Després he tornat i he pres un tuk-tuk per anar al Waroro market. Li he dit al Quirze que, si és veritat que es poden menjar escorpins, com diu la guia, ho provaré. Però res. Només erugues de bambú embossades i no he gosat. Feien una pinta... com d'eruga. Uix!

Avui es veia molta gent de groc, em sembla que celebren quelcom relacionat amb la monarquia, aquell paio que és arreu i que em recorda un xic al Carles II, ja m'enteneu, i no diré res més perquè només faltaria que em posessin a la presó per algú que ni em va ni em ve. 

Després amb un altre tuk-tuk he anat a cercar el museu dels insectes. Qui ho sap, potser a la zona de records tenen tapes. Just abans he parat a dinar i mentre dinava, s'ha desfermat la tempesta. Primer pluja suau, però al cap de poc un mar d'aigua i ja no ha parat. Qui ha hagut de parar he estat jo, que xop de dalt a baix, he parat a comprar un paraigües. I he trobat el museu. I resulta que hi ha dos dies de juliol que tanca. Avui i demà. Apa doncs, sense tapes.

Al final he tornat a la casa d'hostes que entre que aquesta nit no he dormit massa, que he anat a córrer i que demà vaig a fer una caminada per la selva, toca descansar. I s'agraeix. Estirat amb un cafè a la sala. I crec que molts hem tingut la mateixa pensada perquè aquí, cada cop hi ha més gent.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Darrer dia a Ayutthaya

Avui he anat a badocar pel mercat. Després de reservar el bitllet de bus d'aquesta nit, m'he submergit pel laberíntic mercat. És un mercat atapeít, amb parades de tot. Algunes amb poc més que un plàstic a terra i el venedor, assegut cames creuades, anar preparant la mercaderia. Altres un parell de taules i un para-sol. Les olors són intenses. Fortes. Algunes ofensives, altres temptadores. El terra moll. Al costat de la carn, verdura i a tocar roba, loteria o d'ofrenes. Entre tant batibull, no és estrany veure una moto, un gos o una rata.

La gent es mou aqueferada, sense aturar-se gaire si no és per negociar un preu.
En sortir del mercat he anat a buscar una barca per fer la volta a l'illa. Just on es prenien hi ha una sala de màquines de peses pública, a l'aire lliure.
El passeig amb barca ha estat ben agradable. Aire fresc i un horitzó ampli. Llàstima de l'aigua. Bruta. Contaminada. De fet és un dels grans problemes de Tailàndia. Res de depuradores, tot directe al riu.

En un parell de punts hem parat. A veure un Buda, com no, on convidaven a menjar i beure. Un got d'aigua embasat que s'obria amb una palleta.
Després en un indret on els locals donen menjar als peixos o n'alliberen i en acabar, a buscar ombra. Ja sigui menjant, fent un cafè o dos, perquè només sortir al carrer la xafogor et deixa xop.

Ara, mentre m'espero en un bar amb música en directe, prenc un altre cafè i després em faré un massatge als peus.
Per cert, he vist força gent amb màscares, de fet la contaminació es nota, tot i que més d'un es treia la màscara per fumar.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Parada a Ayutthaya

Aquest matí m'he llevat d'hora, si més no per ser vacances, i he anat a buscar, amb un tuk-tuk, el bus cap a Ayutthaya.
En un parell d'hores ja he arribat i he anat a deixar la motxilla a l'alberg. Com gairebé arreu, abans d'entrar t'has de descalçar. Hi ha qui no li agradarà, però a mi és quelcom que m'agrada.

Després he anat a voltar. Ayutthaya és un indret arqueològic, amb moltes ruïnes de quan era la capital de Siam. Ara, després de veure la primera, el wat Maha That, he optat per llogar una bici i crec que devia ser la del Piranya, del Xanquete, de vella que es veia. Les distàncies són llargues i arreu hi ha monuments. Cadascun té alguna cosa interessant. El primer tenia un cap de Buda enmig d'un arbre. Un altre, el wat Lokayasuthanam, un Buda enorme estirat i així anar fent, anar visitant.
L'altre dia en un temple un monjo em va esquitxar amb aigua i em va donar un fil de la sort. Avui m'han donat unes flors, encens i una fulla d'or perquè l'enganxés a un Buda. També dóna sort, com tot el que em volia vendre i és que amb tanta sort, què pot sortir malament?

Anar en bici per aquí és una experiència vital. Res de distàncies de seguretat, menys prioritats i a sobre, condueixen com els anglesos, per la dreta, però me n'he sortit. La sort que us deia.
En un altre temple he tingut l'oportunitat de pujar en un elefant. Si bé amb remordiments, són uns animals majestuosos que haurien de campar lliures, de fet com tots, he acabat pujant-hi. Sí, turistada, però he caigut en la temptació.
Després, amb la bici de nou, com si cerqués en Xanquete desesperat, he anat voltant. Ben perdut. Perquè tot es veu igual i amb res em desoriento. Tots els carrers estan plens de gent venent, temples, parcs i costa trobar referències i més quan gairebé tots els cartells estan escrits en thai.

Demà seguiré voltant per aquí, potser pel mercat que té certa fama i al vespre, si trobo bitllet ja marxaré amb el bus cap a Chiang Mai on passaré un parell de nits.

Per veure més fotos cliqueu aquí.