Balma Blava i Petanta

Diumenge vàrem anar amb el Marc i la Gise cap a la Mola. 

Vàrem quedar a la Barata, a prop de Matadepera, al matí. Des d'allà vàrem prendre la pista que puja fins a Can Pèlacs. És una pista ample que va enfilant-se fins a la casa i des d'allà, vàrem agafar el corriol que s'enfila direcció a la Balma Blava. Tot i el nom, quan hi ets a tocar, veus que és més grisa que blava. És una gran balma on temps enrere s'hi escalava. És un bon refugi per quan plou. 

Després de mirar-la un xic, vàrem pujar cap al collet, direcció a l'agulla de Petanta. 

Mentre pujàvem, vàrem veure un corriol que s'enfilava a sota l'agulla de Petanta. Aquest s'enfilava per una canal estreta, amb arbres on agafar-se.

La vàrem seguir fins a quedar a sota l'agulla. Des d'allà hi havia bones vistes. Després vàrem desfer el camí i vàrem anar a les coves de Sescorts. A tocar d'aquestes hi ha una altra canal que s'enfila per sobre l'agulla de Petanta. Només cal cercar una alzina ben gran que marca l'inici del camí. 

Un cop allà, vàrem seguir el corriol que va fins a la carena del Pagès, ja molt més transitat. Des de la carena vàrem anar al trencall del Pi tort que ens va menar de nou a Can Pèlacs. 

És una volta ben bonica i amb grans miradors. 

Balma blava

Avui hem anat amb el Marc cap al parc natural de Sant Llorenç del Munt. 

Hem quedat a les vuit a la Barata. Allà hem pres la pista que travessa la riera seca i puja cap a Can Pèlacs. Una pista ampla. Un cop allà, hem seguit cap a la Balma Blava, primer per un tram de pista, que ràpidament s'ha transformat en un corriol. És una balma gran, poc fonda i de color blavós. Després d'aquesta hem enfilat cap al Morralet de la Mare de Déu i després cap al morral. El camí va pujant suaument per una codoleda, fins que hem arribat a un punt, on hi ha una grimpadeta que puja a la Petanta, una agulla ben bonica i amb bones vistes. 

A dalt hem esmorzat tot dominant el Bages i més enllà. Un cop tips, hem anat a buscar la carena del Pagès, per anar fins al Morral del Drac i la canal de Santa Agnès. Hem baixat la canal i passada l'ermita de Santa Agnès, hem pres un corriol que va cap al Turó de les Nou Cabres. Volíem pujar pel costat del Turó i anar fins als Òbits, però és un tram molt poc fressat i només de tant en tant hi havia alguna fita enmig d'un pendent ple de fulles i arbres. Difícil de descobrir el camí. A més, tot aquest tram estava ple de plantes enfiladisses amb espines, de tal manera que feien com una teranyina que ens dificultava el pas. Finalment, hem decidit desfer el camí i tornar al Morral del Drac. Des d'allà hem pres de nou la carena del Pagès i hem agafat el camí de Can Pèlacs. 

Ha estat una bona sortida. Molt agradable, sense pràcticament trobar gent excepte a la carena.