Màster en reciclatge

Viure del rebuig

Avui dia, quan dius "vaig a llençar les escombraries", és com si diguessis "fins la setmana vinent". Però no perquè marxis de vacances, massa plaent, tampoc perquè ho deixis tot i t'escapis, massa agosarat, sinó senzillament, perquè un cop arribis al punt verd, participaràs a una gimcana municipal.
Sense anar més lluny, a Calders, quan vas a llençar deixalles portes, com a mínim, set bosses per a set contenidors diferents. Ara bé, si entrem al món de les piles, medicaments caducats o tintes entre d'altres, ja és una altra cosa. L'oferta s'amplia.
Però centrem-nos en els del carrer. Al poble tenim el clàssic. El de tota la vida. El de rebuig, on molta gent hi està ancorada i desconeix la resta. Després va venir el del vidre. I tant, si hi havia qui en treia benefici de recollir el vidre, perquè no fer-ho a nivell municipal. Tot seguit va arribar el de paper i més tard el d'envasos. Després, el d'orgànica. Això ja omplia força vorera, però darrerament s'hi ha afegit els de roba -alguns portats per associacions d'ajut a gent amb risc d'exclusió social i d'altres de més dubtosos com els d'Humana- i fa poc el d'olis. Sembla que és un negoci emergent aquest. Segurament en els propers anys, depenent dels avenços tecnològics, algun altre contenidor apareixerà.
I està bé. És una bona cosa que es recicli, malgrat nosaltres no trobem cap diferència en el preu de la recollida de deixalles, al contrari, sempre s'apuja. A més, si estàs conscienciat, encara et sents malament si no ho fas bé. En pocs anys hem passat de ser analfabets de les deixalles, tot era merda, a tenir un màster en merdologia. La llàstima és que les exigències creixen però el retorn disminueix i segurament, algú o altre, en treu rendiment. A més, la invisibilitat del retorn fa que cada cop hi hagi més gent que passi i no és d'estranyar: Molta feina, molt d'espai a casa per triar i de retruc el servei s'encareix. A més cada dia veiem gent que busca i rebusca en aquests i sobreviu amb el que en treu, abans, com a mínim, no els calia avocar-se al contenidor, passaven per casa i era un ofici respectat, per tant, potser caldria replantejar-se el sistema. Si nosaltres no en sortim beneficiats directament, com a mínim, que una part dels beneficis vagi destinat, a més de la mare Terra és clar, a certs col·lectius. Jo, si més no signaria pel model social, el dels drapaires. Feina més repartida i menys contenidors al carrer.